{"id":18002,"date":"2017-11-15T13:00:25","date_gmt":"2017-11-15T11:00:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=18002"},"modified":"2017-11-15T13:00:25","modified_gmt":"2017-11-15T11:00:25","slug":"cinto-amat-motius-per-a-lautocritica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/cinto-amat-motius-per-a-lautocritica\/","title":{"rendered":"Cinto Amat: Motius per a l’autocr\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\"\"Comencen a sentir-se algunes veus d\u2019autocr\u00edtica dels partits independentistes. Per\u00f2 aquestes veus, o m\u00e9s aviat veuetes, s\u00f3n exageradament t\u00edmides, i sobretot esbiaixades. Tant, que no s\u2019enfronten als punts nuclears que, al meu parer, haurien de ser objecte d\u2019una sincera i efica\u00e7 autocr\u00edtica per enfocar el futur immediat amb prou garanties i no reincidir en els mateixos errors ni anar contra els mateixos topalls. Sembla, en canvi, que alguns opinadors de l\u2019entorn sobiranista van una mica m\u00e9s enll\u00e0 i s\u2019atreveixen a insinuar alguns punts m\u00e9s de fons de la necess\u00e0ria autocr\u00edtica. Seria el cas, per exemple, de Francesc M. \u00c0lvaro<\/strong> en els seus darrers articles, posant en q\u00fcesti\u00f3 algunes de les decisions del proc\u00e9s els dos \u00faltims anys. Queda, per\u00f2, molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer entre els te\u00f2rics i fans medi\u00e0tics del proc\u00e9s per acceptar una veritable autocr\u00edtica.<\/p>\n

ERC<\/strong> i el PDEcat<\/strong>, aix\u00ed com l\u2019ANC<\/strong> i \u00d2mnium<\/strong>, es limiten a constatar que el Govern de la Generalitat no estava a punt, ni tenia les estructures d\u2019Estat prou preparades, per fer front a l\u2019Estat espanyol en un context de repressi\u00f3. El president Puigdemont<\/strong> va justificar la fugida a Brussel.les apel.lant tamb\u00e9 als mitjans extremadament violents que l\u2019Estat espanyol, segons ell, estava disposat a desenvolupar. Com si despr\u00e9s dels esdeveniments de setembre i octubre s\u2019hagu\u00e9s convingut a posar en circulaci\u00f3 la figura de l\u2019Estat repressor per atenuar el cop del frac\u00e0s de la declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia. D\u2019aix\u00f2 en diria amagar el cap sota l\u2019ala, perqu\u00e8:<\/p>\n

– L\u2019apel.laci\u00f3 a l\u2019Estat repressor guarda un sospit\u00f3s paral.lelisme amb el mantra de l\u2019Estat democr\u00e0ricament deficitari, incapa\u00e7 de reformar-se, ni tan sols d\u2019evolucionar, amb el qual era del tot impossible plantejar-se cap mena de di\u00e0leg ni negociaci\u00f3. L\u2019\u00fanic di\u00e0leg possible havia de ser sobre la independ\u00e8ncia o els camins per arribar-hi. El que llavors era una definici\u00f3 contundent i sense matisos d\u2019un Estat irreformable ara s\u2019ha convertit en la definici\u00f3 igualment contundent i sense matisos d\u2019un Estat repressor.<\/p>\n

– Que l\u2019Estat traspass\u00e9s els l\u00edmits del respecte als drets fonamentals amb la repressi\u00f3 policial de l\u20191-O<\/strong>, per un dispositiu inadequat i una temer\u00e0ria disposici\u00f3 a fer un \u00fas indiscriminat de la for\u00e7a, no vol dir que l\u2019Estat sigui essencialment no democr\u00e0tic i violent, i que per aquell fet es convertissin en democr\u00e0ticament i leg\u00edtimament viables totes le decisions del proc\u00e9s, inclosa l\u2019actuaci\u00f3 parlament\u00e0ria, que havien de portar fins a la convocat\u00f2ria i celebraci\u00f3 del refer\u00e8ndum.<\/p>\n

– Els primers motius d\u2019autocr\u00edtica, els m\u00e9s b\u00e0sics, que de moment no veig que es vulguin assumir, s\u00f3n fonamentalment pol\u00edtics, i s\u2019han de buscar en el viratge del proc\u00e9s cap a la unilateralitat a partir de la declaraci\u00f3 del Parlament del 9N<\/strong> de 2015<\/strong>. All\u00e0 es van originar tots els mals. All\u00e0 es va comen\u00e7ar a forjar el protagonisme directiu de la Cup<\/strong> amb el benepl\u00e0cit incomprensible de la resta de partits sobiranistes i l\u2019acord actiu del president Puigdemont<\/strong> que es va convertir de fet en el primer cupaire. La unilateralitat empresa sense cap mat\u00eds cr\u00edtic, portada fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies, amb el chip invariable d\u2019un refer\u00e8ndum unilateral d\u2019independ\u00e8ncia, es va erigir en el deus ex machina<\/em> que es va menjar qualsevol argument alternatiu i va confondre els seus fills fins a l\u00edmits inconcebibles convencent-los de la bondat radical d\u2019una acci\u00f3 temer\u00e0ria, v\u00edrica, que portava la marca de la democr\u00e0cia leg\u00edtima perqu\u00e8 es presentava com a democr\u00e0cia directa. El deus ex machina<\/em> de la unilateralitat va anar cavant la fossa de la separaci\u00f3, no nom\u00e9s respecte de l\u2019Estat que es va limitar a observar a dist\u00e0ncia i c\u00ednicament l\u2019operaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 respecte de les institucions europees i sobretot respecte de nosaltres mateixos, els catalans. Arribaran aquests pol\u00edtics fracassats a fer autocr\u00edtica radical de la unilateralitat que convertia ipso facto en materialment impossible qualsevol reconeixement internacional, com havia quedat demostrat des de molt abans de la simb\u00f2lica declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia?<\/p>\n

– Hi ha motius d\u2019autocr\u00edtica en els capteniments personals, n\u2019hi ha a pilons. El m\u00e9s paradigm\u00e0tic, el del president. El president Puigdemont<\/strong> havia decidit convocar eleccions el mat\u00ed del dia 26<\/strong> d\u2019octubre, per salvar les institucions catalanes i preservar la pau i la conviv\u00e8ncia entre els catalans, segons va manifestar, actuant com a president de tots els catalans. En va desistir per fort\u00edssimes pressions internes del mateix independentisme i per la por a passar a la hist\u00f2ria com el gran tra\u00efdor del proc\u00e9s (les 155<\/strong> monedes de plata de Rufi\u00e1n<\/strong>). D\u2019aix\u00f2 se\u2019n diu irresponsabilitat. Si hagu\u00e9s estat prou responsable i hagu\u00e9s convocat eleccions, no s\u2019hauria aplicat el 155<\/strong> ni hi hauria hagut raons suficients per les querelles de rebel.li\u00f3. La Dui<\/strong> del dia 27<\/strong> ho va precipitar tot a l\u2019abisme. En aquesta successi\u00f3 de fets no hi hauria d\u2019haver motius per a l\u2019autocr\u00edtica? No \u00e9s compatible sostenir l\u2019amena\u00e7a d\u2019un Estat violent amb la capacitat, esp\u00fariament refusada, de retorn a la normalitat estatut\u00e0ria, tal com se li va representar al president aquell mat\u00ed del 26<\/strong> d\u2019octubre.<\/p>\n

-La lucidesa d\u2019un moment (preservar la pau i la conviv\u00e8ncia de tots els catalans) era suficient per mantenir-se en el seu lloc de president, guanyar la iniciativa pol\u00edtica i plantar cara amb unes eleccions convocades motu proprio. En comptes d\u2019aix\u00f2, la irresponsabilitat d\u2019un moment posterior el va portar a una Dui<\/strong> vergonyant i vergonyosa, a una fugida histri\u00f2nica a Brusel.les, a l\u2019empresonament d\u2019una part dels companys consellers, a inventar-se la figura d\u2019un Estat violent que ho justifica tot i a presentar-se a les eleccions motu alieno<\/em> del 21D<\/strong>, for\u00e7ant el propi partit a admetre una llista del president en compet\u00e8ncia amb ERC<\/strong>. No hi ha motius per l\u2019autocr\u00edtica en tot aix\u00f2?<\/p>\n

– Hi ha motius d\u2019autocr\u00edtica en la temer\u00e0ria ignor\u00e0ncia de les pr\u00f2pies limitacions. Fer autocr\u00edtica nom\u00e9s perqu\u00e8 no hi ha estructures creades per posar en marxa un Estat propi vol dir amagar la radical impot\u00e8ncia que es t\u00e9 per crear-les. I vol dir dissimular sota el mantra de l\u2019Estat repressor l\u2019engany sistem\u00e0tic a qu\u00e8 s\u2019ha sotm\u00e8s una part important de la poblaci\u00f3 catalana. La mentida no \u00e9s disculpable a base de bones intencions. Estem parlant de pol\u00edtics que han estat perdent miserablement el temps dient que treballaven per una Rep\u00fablica catalana que sabien que era pura il.lusi\u00f3, un s\u00edmbol de la suposada superioritat moral dels catalans. Durant massa temps no s\u2019ha volgut veure que el rei anava despullat i no tenia corona. No hi ha motius d\u2019autocr\u00edtica en el contrast d\u2019aquell Estat ideal que ens prometien amb la situaci\u00f3 d\u2019ara, amb la Generalitat intervinguda, una part del govern i dels l\u00edders de les associacions a la pres\u00f3, una altra fugada, i amb el desconcert d\u2019unes eleccions a la vista sense saber quina direcci\u00f3 prendre?<\/p>\n

– L\u2019autocr\u00edtica m\u00e9s de fons, la m\u00e9s aut\u00e8ntica, \u00e9s la social, i s\u2019ha de buscar en la divisi\u00f3 que el proc\u00e9s ha causat entre els mateixos catalans. Aquesta autocr\u00edtica \u00e9s la m\u00e9s valenta i la m\u00e9s aut\u00e8ntica. Per\u00f2 dubto molt que els responsables siguin capa\u00e7os de plantejar-se-la. Valia la pena posar en risc la conviv\u00e8ncia amb l\u2019assaig general d\u2019una obra sobre la independ\u00e8ncia que s\u2019havia escrit sabent que no es podria estrenar? A qui ha beneficiat aquest plantejament que no per teatral ha deixat de tenir conseq\u00fc\u00e8ncies dram\u00e0tiques?<\/p>\n

Ning\u00fa s\u2019hauria de veure humiliat, per\u00f2 als pol\u00edtics del proc\u00e9s els conv\u00e9 una profunda autocr\u00edtica. Un canvi d\u2019aires els aniria b\u00e9 a ells i ens aniria b\u00e9 a molts d\u2019altres. Per qu\u00e8 continuar al primer pla de la pol\u00edtica si per ser sincerament autocr\u00edtics haurien de modificar substancialment els objectius (almenys els objectius que caben en una legislatura) i els m\u00e8todes?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Comencen a sentir-se algunes veus d\u2019autocr\u00edtica dels partits independentistes. Per\u00f2 aquestes veus, o m\u00e9s aviat veuetes, s\u00f3n exageradament t\u00edmides, i sobretot esbiaixades. Tant, que no s\u2019enfronten als punts nuclears que, al meu parer, haurien de ser objecte d\u2019una sincera i efica\u00e7 autocr\u00edtica per enfocar el futur immediat amb prou garanties i no reincidir en els …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-18002","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18002","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18002"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18002\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18007,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18002\/revisions\/18007"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18002"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18002"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18002"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}