{"id":17991,"date":"2017-11-13T16:16:47","date_gmt":"2017-11-13T14:16:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17991"},"modified":"2017-11-13T16:16:47","modified_gmt":"2017-11-13T14:16:47","slug":"antoni-puigverd-el-teatre-i-el-bodego","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-el-teatre-i-el-bodego\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: El teatre i el bodeg\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-17997\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/teatre.jpg\" alt=\"\" width=\"378\" height=\"133\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/teatre.jpg 378w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/teatre-300x106.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 378px) 100vw, 378px\" \/>El plet catal\u00e0 ha entrat, pol\u00edticament, en una fase pantanosa que tant pot indicar el principi del final com un enfangament irreversible. Mentre les altes inst\u00e0ncies judicials apunten a una certa descompressi\u00f3 (la decisi\u00f3 del Suprem sobre la Mesa del Parlament), altres \u00f2rgans de l\u2019Estat continuen actuant com si formessin part d\u2019una cacera venjativa i obsessiva: el c\u00e0stig de la nit de <strong>Forcadell<\/strong> a Alcal\u00e1 Meco; l\u2019admissi\u00f3 a tr\u00e0mit de la den\u00fancia general contra l\u2019Ajuntament de Reus per \u201c<em>incitar a l\u2019odi<\/em>\u201d; la meticulosa investigaci\u00f3 dels Mossos d\u2019Esquadra que, pressumptament, no van exercir la tasca encomanada per la jutgessa del TSJC durant el refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre; el fet que jutges i fiscals actu\u00efn tan acceleradament en aquests dies preelectorals, saltant-se la norma no escrita, per\u00f2 respectada, segons la qual aquelles actuacions judicials que impliquen l\u00edders susceptibles de ser elegits van m\u00e9s lentes o fins i tot s\u2019aturen&#8230;<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, les eleccions estaran molt en\u00adfangades no solament per la irreprimible tend\u00e8ncia de l\u2019Estat a reaccionar contra l\u2019in\u00addependentisme amb mani\u00e0tica severitat humiliadora, sin\u00f3 per l\u2019espectacular contradicci\u00f3 que revelen els l\u00edders de l\u2019independentisme. Mentre davant del Suprem, <strong>Carme Forcadell<\/strong> i la resta dels membres de la Mesa del Parlament han acatat el 155 tot afirmant que la declaraci\u00f3 d\u2019in\u00addepend\u00e8ncia va ser ret\u00f2rica, <strong>Carles Puigdemont<\/strong> anuncia que el \u201c<em>Govern leg\u00edtim<\/em>\u201d de la Generalitat ha organitzat una estructura estable a Brussel\u00b7les. Inevitablement, el doble llenguatge independentista contribueix a confirmar que la DUI, culminaci\u00f3 parlament\u00e0ria del proc\u00e9s, va tenir una funci\u00f3 teatral, estrictament declama\u00adt\u00f2ria.<\/p>\n<p>Estem descobrint que el Govern pot haver-se dedicat durant dos anys nom\u00e9s a la preparaci\u00f3 d\u2019una obra de teatre. Que pot haver destinat totes les energies del pa\u00eds a un acte declamatori. Que, descuidant les exig\u00e8ncies de gesti\u00f3 dels enormes problemes sanitaris, educatius, socials o econ\u00f2mics del pa\u00eds, pot haver-se dedicat nom\u00e9s a redactar l\u2019argument d\u2019una ficci\u00f3. Seria una broma de mal gust. Per a milers d\u2019independentistes de bona fe, l\u20191 d\u2019octubre va ser un dia ben real. Van viure experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques, no pas simb\u00f2liques! Tant per als ciutadans que van custodiar els llocs i les urnes, com per als professionals de l\u2019ordre p\u00fablic, emparedats entre les ordres dels seus comandaments i la gentada que els esperava als locals de votaci\u00f3, la tensi\u00f3 vis\u00adcuda, la viol\u00e8ncia desfermada, les burles, crits i cops rebuts no van ser teatre, sin\u00f3 punyent realitat. Una realitat que ha deixat un p\u00f2sit de malestar, ha \u00adfonamentat odis i ressentiments profund\u00edssims i ha causat important\u00edssimes derivades econ\u00f2miques. I ara tot aix\u00f2 \u00e9s reconegut, m\u00e9s o menys sincerament, com el pr\u00f2leg d\u2019una actuaci\u00f3 d\u2019art dram\u00e0tic?<\/p>\n<p><strong>Carles Puigdemont<\/strong> nega des de Brusel\u00b7les aquest teatre tot introduint en el relat independentista una nova dimensi\u00f3 tr\u00e0\u00adgica: l\u2019exili. Per\u00f2, a la llum de les decla\u00adracions dels membres de la Mesa del Par\u00adlament (fins i tot si s\u00f3n considerades un \u00adrecurs de leg\u00edtima defensa), aquesta refer\u00e8ncia pot ser llegida com una par\u00f2dia del llargu\u00edssim i tr\u00e0gic exili iniciat per milers de catalans i espanyols despr\u00e9s de la vict\u00f2ria de <strong>Franco<\/strong> a la guerra. \u201c<em>No usar\u00e0s el nom de l\u2019exili en va!<\/em>\u201d. Aquest hauria de ser el ma\u00adnament del catalanisme que va con\u00e8ixer tantes formes heroiques d\u2019exili exterior i interior.<\/p>\n<p>Un altre manament del catalanisme era la unitat civil. Sense renunciar a la identitat heretada secularment (la llengua, la cultura), la societat catalana s\u2019havia conformat amb components culturals de gran diver\u00adsitat. De manera no pas f\u00e0cil per\u00f2 ge\u00adneralment fruct\u00edfera han conviscut entre nosaltres les lleng\u00fces catalana i castellana. La societat catalana era un bodeg\u00f3 amb fruites de tota mena. Des dels anys seixanta del segle passat, Catalunya anticipava a la Pen\u00ednsula all\u00f2 que el m\u00f3n, ens agradi o no, est\u00e0 destinat a ser: un espai de coexist\u00e8ncia cultural. No ho dic per fer una t\u00f2pica apo\u00adlogia de la diversitat. Ho dic amb plena consci\u00e8ncia de la dificultat de construir una societat viva i transversal, fonamentada en dos mandats contradictoris: preservar el llegat de la cultura catalana, que no t\u00e9 altre lloc on perviure i refugiar-se, i alhora compartir les cultures que van arribant, espe\u00adcialment una de dimensi\u00f3 planet\u00e0ria, la castellana, que \u00e9s la pr\u00f2pia d\u2019una gran part dels ca\u00adtalans.<\/p>\n<p>El m\u00f3n sencer camina cap la coexist\u00e8ncia de cultures: i tamb\u00e9 la cultura espanyola, tradicionalment reticent a acceptar la diversitat, s\u2019hi haur\u00e0 d\u2019anar acostumant. Doncs b\u00e9, nosaltres, els catalans, que ja hi ten\u00edem la m\u00e0 trencada, podem haver fet molts passos enrere per causa de l\u2019enorme tensi\u00f3 emocional que ha suscitat la soluci\u00f3 bin\u00e0ria. S\u2019ha volgut reduir pol\u00edticament un pa\u00eds que majorit\u00e0riament se sent de color gris a triar entre el blanc i el negre, malgrat que portava amb naturalitat tots dos colors al cor.<\/p>\n<p>Hem posat en risc, en clar risc de fractura, la unitat civil catalana nom\u00e9s per poder \u00admuntar una gran obra de teatre?<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.gxi.cat\/-13-11-17-puigverd-antoni-el-teatre-i-el-bodego-la-vanguardia\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El plet catal\u00e0 ha entrat, pol\u00edticament, en una fase pantanosa que tant pot indicar el principi del final com un enfangament irreversible. Mentre les altes inst\u00e0ncies judicials apunten a una certa descompressi\u00f3 (la decisi\u00f3 del Suprem sobre la Mesa del Parlament), altres \u00f2rgans de l\u2019Estat continuen actuant com si formessin part d\u2019una cacera venjativa i &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171],"class_list":["post-17991","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17991","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17991"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17991\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17998,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17991\/revisions\/17998"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17991"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17991"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17991"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}