{"id":17974,"date":"2017-11-09T21:36:48","date_gmt":"2017-11-09T19:36:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17974"},"modified":"2017-11-09T21:36:48","modified_gmt":"2017-11-09T19:36:48","slug":"entrevista-a-josep-tarradellas-macia-un-problema-politic-no-es-resol-en-els-tribunals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-josep-tarradellas-macia-un-problema-politic-no-es-resol-en-els-tribunals\/","title":{"rendered":"Entrevista a Josep Tarradellas Maci\u00e0: “Un problema pol\u00edtic no es resol en els tribunals”"},"content":{"rendered":"

\"\"El fill de Josep Tarradellas<\/strong> (1899-1988), president de la Generalitat de Catalunya despr\u00e9s de la mort de Franco<\/strong>, sost\u00e9 que nom\u00e9s es trobar\u00e0 una sortida al conflicte a trav\u00e9s del di\u00e0leg i una reforma de la Constituci\u00f3. <\/span>Josep Tarradellas Maci\u00e0<\/strong> resideix a Su\u00efssa i es mostra molt indignat amb l’empresonament dels dirigents catalans als quals considera presos pol\u00edtics.<\/span><\/span><\/p>\n

swissinfo: En aquestes setmanes s’ha sentit molt elogiat el sentit d’estat del seu pare. <\/span><\/strong>Qu\u00e8 sent quan veu les imatges del m\u00edtic “Ciutadans de Catalunya, ja s\u00f3c aqu\u00ed<\/em>“?<\/strong><\/span><\/p>\n

Josep Tarradellas Maci\u00e0<\/strong>: Van ser molts anys de tristesa i feina a l’exili, per\u00f2 el meu pare tenia la certesa que\u00a0\u00a0 restauraria la Generalitat. <\/span>Estic segur que les paraules que va pronunciar al balc\u00f3 del Palau de la Generalitat [el 1977<\/strong>] li van venir a la ment en aquell instant. <\/span>Van ser espont\u00e0nies, per\u00f2 el missatge erael resultat de molts anys d’esfor\u00e7os i penes. <\/span>En aquell moment era molt important que no es produ\u00eds cap fractura entre els catalans de l’exili i els que s’havien quedat. <\/span>Calia transmetre la sensaci\u00f3 de que tots \u00e9rem ciutadans de Catalunya.<\/span><\/p>\n

swissinfo: Recorda on i com va viure aquell moment hist\u00f2ric?<\/strong><\/p>\n

\n
\n

J. T. M .: S\u00ed, a Suissa. <\/span>No vaig poder acompanyar-lo a Barcelona. <\/span>Per\u00f2 vaig anar a desperir-me d’ell a Saint-Martin-le-Beau<\/strong>. <\/span>D’altra banda, no em corresponia estar al seu costat al balc\u00f3 de la Generalitat. <\/span>Hi havia molta gent que tenia molts m\u00e9s m\u00e8rits per estar-hi. <\/span>Vaig veure les imatges a la televisi\u00f3. <\/span>Va ser molt emocionant veure que el meu pare tornava a la seva terra i que el somni de la seva vida es feia realitat. <\/span>Va ser sens dubte un dels moments d’alegria m\u00e9s grans de la meva vida.<\/span><\/span><\/p>\n

swissinfo: Vost\u00e8 va n\u00e9ixer i es va criar a Fran\u00e7a. <\/span>T\u00e9 nacionalitat espanyola i su\u00efssa. <\/span><\/strong>\u00bfSe sent espanyol, catal\u00e0, franc\u00e8s o su\u00eds?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Francament, em sento europeu. <\/span>A Su\u00efssa hi vaig viure entre 1943<\/strong> i 1945<\/strong>, durant la Segona Guerra Mundial, i despr\u00e9s a partir de l’any 1973<\/strong>, o sigui, molt m\u00e9s de la meitat de la meva vida. <\/span>Em sento europeu, encara que en cert sentit lligat al m\u00f3n franc\u00f2fon.<\/span><\/p>\n

swissinfo: Quaranta anys despr\u00e9s de la fi del r\u00e8gim franquista, hi ha moltes veus que reivindiquen una regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica. <\/span><\/strong>Qu\u00e8 opina?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Jo veig el problema amb els ulls d’un su\u00eds perqu\u00e8 visc aqu\u00ed. <\/span>Per tant, la meva opini\u00f3 reflecteix aquesta experi\u00e8ncia su\u00efssa. <\/span>Crec que el problema de la democr\u00e0cia espanyola \u00e9s que s’ha estancat. <\/span>La Constituci\u00f3 del 78<\/strong> va ser una fita tan important que s’ha convertit en una cosa gaireb\u00e9 intocable. <\/span>Per\u00f2 el m\u00f3n ha evolucionat. <\/span>Ara hem arribat gaireb\u00e9 a la fractura social. <\/span>Si s’hagu\u00e9s adaptat la Constituci\u00f3 al desenvolupament de la societat i de l’economia, no haur\u00edem arribat a aquest punt de ruptura a Catalunya.<\/span><\/p>\n

swissinfo: Com valora la gesti\u00f3 del proc\u00e9s?<\/strong><\/span><\/p>\n

JTM:<\/strong> El problema va sorgir quan es va rebutjar l’acord sobre el nou Estatut que havien acordat els presidents Jos\u00e9<\/strong> Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> i Pasqual Maragall<\/strong> el 2004. L’Estatut d’Autonomia va ser aprovat per les Corts Generals a Madrid i ratificat en refer\u00e8ndum pel 74%<\/strong> de <\/span>els catalans. <\/span>La ruptura es va produir quan arrel del canvi de govern es va anul\u00b7lar aquest conveni. <\/span>No s\u00f3c independentista, per\u00f2 entenc que els catalans se sentin defraudats. <\/span>Aleshores molts van arribar a la conclusi\u00f3 que s’havia tancat la via de la negociaci\u00f3 i l’acord amb Madrid. <\/span>El que estem vivint ara \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia matem\u00e0tica de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de 2010<\/strong>.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

swissinfo: Qu\u00e8 va sentir quan va veure les imatges de ciutadans catalans anant als col\u00b7legis electorals el 1-O i colpejats per agents de la Gu\u00e0rdia Civil?<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Aquests fets no donen una bona imatge ni d’Espanya ni tampoc de Catalunya.<\/span> Vaig sentir ll\u00e0stima perqu\u00e8 s’hagu\u00e9s arribat fins aquest punt. D’una banda, s’ha venut l’independentisme al poble amb bastantes mentides i, de l’altra, no hi ha hagut intents per part del Govern central per solucionar aquest problema m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e0mbit judicial.<\/span> Un problema pol\u00edtic es resol pol\u00edticament, no en els tribunals.<\/p>\n<\/div>\n


\nPermeti’m afegir una cosa. Jo s\u00f3c su\u00eds i conec la realitat d’aquest pa\u00eds. Aqu\u00ed fer un refer\u00e8ndum \u00e9s la cosa m\u00e9s normal del m\u00f3n. \u00c9s clar que el refer\u00e8ndum ha de ser acceptat per totes les parts implicades. Per\u00f2 als su\u00efssos, que votem gaireb\u00e9 cada tres mesos, ens sembla molt estrany que un govern no accepti la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

swissinfo: Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit cofundat pel seu pare, i set exconsellers del Govern es troben a la pres\u00f3. <\/span><\/strong>S\u00f3n presos pol\u00edtics o pol\u00edtics presos?<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Son presos pol\u00edtics. <\/span>No juguem amb les paraules. <\/span>No comparteixo en absolut les decisions pol\u00edtiques implementades pel Govern de la Generalitat, intentant for\u00e7ar la votaci\u00f3 sobre la independ\u00e8ncia. <\/span>Per\u00f2, evidentment, tampoc puc acceptar que, en un Estat europeu, s’empresoni a persones per les seves idees pol\u00edtiques.<\/span><\/p>\n

swissinfo: L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, junt amb altres cinc exconsellers, diu que dirigeix \u200b\u200bla Generalitat des de l’exili a B\u00e9lgica. <\/span><\/strong>Veu un paral\u00b7lelisme amb la situaci\u00f3 del seu pare durant el franquisme?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Les circumst\u00e0ncies s\u00f3n totalment diferents. <\/span>Es pot criticar el que est\u00e0 succeint actualment, per\u00f2 Espanya \u00e9s un pa\u00eds democr\u00e0tic, on es vota i on hi ha llibertat. <\/span>En l’\u00e8poca de Franco<\/strong>, aix\u00f2 no era aix\u00ed. <\/span>Vull recordar una cosa: el meu pare, mentre estava a l’exili, mai va dirigir ni va conformar un govern. <\/span>El seu treball es limitava a preparar el futur perqu\u00e8 Catalunya pogu\u00e9s tornar a tenir el seu propi govern aut\u00f2nom. <\/span>No existeix, per tant, cap paral\u00b7lelisme.<\/span><\/p>\n

swissinfo: creu que l’aplicaci\u00f3 de l’article 155 est\u00e0 justificada?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Lamento que Puigdemont<\/strong> no decid\u00eds convocar eleccions. <\/span>Aix\u00f2 hauria obert una porta per a una sortida. <\/span>Al no haver-ho fet, l’aplicaci\u00f3 de l’article 155<\/strong> era una cosa ineludible, gaireb\u00e9 autom\u00e0tica. <\/span>Per\u00f2 el que no era autom\u00e0tic,era enviar els consellers a la pres\u00f3. <\/span>Dir\u00eda que va ser gaireb\u00e9 una mesura vexat\u00f2ria.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

swissinfo: Creu que s’ha proclamat realment la Rep\u00fablica de Catalunya?<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> No ho crec per una senzilla ra\u00f3. <\/span>Si no recordo malament, qualsevol modificaci\u00f3 de l’Estatut requereix una majoria de dos ter\u00e7os al Parlament, cosa que no va ser el cas. <\/span>Tampoc el refer\u00e8ndum del 1-O<\/strong> va tenir les garanties necess\u00e0ries per considerar-lo legal. <\/span>Per aix\u00f2 crec que s’ha proclamat la Rep\u00fablica nom\u00e9s de manera simb\u00f2lica.<\/span><\/p>\n

swissinfo: Els que defensen una posici\u00f3 “equidistant” censuren tant la via unilateral dels independentistes com el recurs a la via judicial i policial per part del Govern central i advoquen pel di\u00e0leg. <\/span><\/strong>La soluci\u00f3 pot ser una reforma de la Constituci\u00f3 i el model federalista?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Estic absolutament d’acord. <\/span>\u00c9s una pena que la Constituci\u00f3 no hagi evolucionat en aquest sentit. <\/span>El problema no afecta nom\u00e9s a Catalunya, sin\u00f3 tamb\u00e9 a altres autonomies. <\/span>Un model federalista com el su\u00eds, per exemple, seria segurament un incentiu molt gran per a l’economia a tota Espanya.<\/span><\/p>\n

swissinfo: Podria ser la democr\u00e0cia directa una possibilitat de regenerar la democr\u00e0cia a Espanya ia Catalunya?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> S\u00ed, si tenim en compte que el refer\u00e8ndum funciona molt b\u00e9 a Su\u00efssa amb un llarg recorregut hist\u00f2ric darrere. <\/span>\u00c9s una cosa que forma part de la nostra cultura i de la nostra hist\u00f2ria. <\/span>Funciona b\u00e9 perqu\u00e8 Su\u00efssa \u00e9s un pa\u00eds petit. <\/span>Ara b\u00e9, trobar la forma d’introduir m\u00e9s democr\u00e0cia directa en un pa\u00eds com Espanya amb un sistema pol\u00edtic molt centralitzat, tot i que hi ha autonomies, ho ha de decidir la societat espanyola en conjunt, a trav\u00e9s de la reforma de la Constituci\u00f3, i els catalans i <\/span>bascos en el que respecta als seus respectius territoris.<\/span><\/p>\n

swissinfo: \u00c9s Catalunya una societat oprimida en un Estat que trepitja els drets d’una minoria?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M. .: No. Catalunya no \u00e9s una societat oprimida. <\/span>\u00c9s una societat, i ho veig cada vegada que vaig all\u00e0, que t\u00e9 aspiracions per ser altra cosa. <\/span>Per\u00f2 no es pot dir que sigui una societat oprimida.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n

swissinfo: Creus que Mariano Rajoy t\u00e9 part de culpa de la situaci\u00f3 actual?<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Jo crec que tots els pol\u00edtics tenen part de culpa, alguns menys i altres m\u00e9s.<\/span><\/p>\n

swissinfo: Rajoy va ser un dels principals impulsors que van contribuir a tombar l’Estatut al Tribunal Constitucional. <\/span><\/strong>El president del Govern t\u00e9 la suficient enteresa pol\u00edtica\u00a0 per a proposar una soluci\u00f3 a la crisi catalana?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .: Prefereixo no parlar de Rajoy<\/strong> en particular. <\/span>En aquest moment de crisi, on ning\u00fa proposa una sortida al conflicte, es necessitaria a Espanya alguna cosa similar a l’ocorregut a Fran\u00e7a, \u00e9s a dir, una \u00e0mplia renovaci\u00f3 del personal pol\u00edtic, tant a Catalunya com a Espanya. <\/span>Amb gent nova poden arribar noves idees. <\/span>Ens trobem en un carrer\u00f3 sense sortida. <\/span>I no crec que les eleccions a Catalunya\u00a0 aportin cap soluci\u00f3. <\/span>Amb tota seguretat arribarem a un equilibri entre les forces independentistes i no independentistes semblant al present.<\/span><\/p>\n

swissinfo: vol dir que es necessiten unes eleccions nacionals?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Quasi li diria que el que es necessita \u00e9s una assemblea constituent que pogu\u00e9s abordar la reforma constitucional. <\/span>Es veu clarament que una part important de la societat pol\u00edtica espanyola ja no funciona com caldria. <\/span>Per aix\u00f2, quan sorgeix un problema, el poder central es veu abocat a rec\u00f3rrer al poder judicial per resoldre’l. <\/span>\u00c9s evident que la via pol\u00edtica ja est\u00e0 morta si cal acudir als tribunals per solucionar un problema pol\u00edtic.<\/span><\/p>\n

swissinfo: Amb la seva fugida a Brussel\u00b7les, Puigdemont ha aconseguit internacionalitzar el conflicte. <\/span>L’exprimer ministre belga Elio Di Rupo i l’excomiss\u00e0ria Viviane Reding han criticat al Govern espanyol. <\/span><\/strong>Malgrat tot, fins ara Puigdemont no ha aconseguit cap suport institucional a la independ\u00e8ncia …<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M. .:<\/strong> Europa no sap molt b\u00e9 com abordar la q\u00fcesti\u00f3 catalana. <\/span>La UE<\/strong> diu que tots pertanyem a una mateixa comunitat que disposa del seu propi Parlament. <\/span>Per\u00f2 al mateix temps, els pa\u00efsos europeus funcionen com a estats sobirans que miren pel seu propi inter\u00e8s. <\/span>Crec que la soluci\u00f3 passa perqu\u00e8 els espanyols, els catalans i les altres comunitats aut\u00f2nomes es posin d’acord per restablir la fraternitat entre tots els espanyols. <\/span>Internacionalitzar el conflicte pot ser una opci\u00f3 per exercir pressi\u00f3. <\/span>Per\u00f2 unes quantes paraules de Di Rupo<\/strong> no resoldran el problema.<\/span><\/p>\n

swissinfo: Tampoc creu que una soluci\u00f3 podria ser una mediaci\u00f3 per part de la UE o, fins i tot, de Su\u00efssa?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> La mediaci\u00f3 no pot funcionar si no existeix la voluntat de dialogar. <\/span>Primer han de demostrar aquesta predisposici\u00f3. <\/span>Si no vols dialogar, no servir\u00e0 de res una mediaci\u00f3.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

swissinfo: I ara que un dels interlocutors ha estat derrotat per l’altre, aquest di\u00e0leg ja no es pot produir.<\/strong><\/span><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Les esperances estan centrades en el que pot oc\u00f3rrer despr\u00e9s de les eleccions del 21<\/strong> de desembre. <\/span>Crec que l’empresonament d’una part dels consellers i del vicepresident Oriol Junqueras<\/strong> suposa un cop dur per poder trobar una via de soluci\u00f3 despr\u00e9s de les eleccions auton\u00f2miques. <\/span>Crec que el govern central ha com\u00e8s un error.<\/span><\/p>\n

swissinfo: Vol afegir alguna cosa m\u00e9s?<\/strong><\/span><\/p>\n

J. T. M .:<\/strong> Vull insistir en qu\u00e8 tot el que he dit no ha estat com a pol\u00edtic, sin\u00f3 com a fill d’un pol\u00edtic. <\/span>La meva modesta opini\u00f3\u00a0 correspon a la d’un ciutad\u00e0 que segueix amb inter\u00e8s i amb tristesa els esdeveniments que s’estan produint a Espanya ia Catalunya. <\/span>Nom\u00e9s expresso el que pot sentir un catal\u00e0 que observa des de fora el que est\u00e0 succeint al seu pa\u00eds. <\/span>I li asseguro que el que veig em causa molta tristesa.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n

———————<\/span><\/span><\/p>\n

Joseph Tarradellas Maci\u00e0<\/strong>, nascut el 30 d’agost de 1942<\/strong> a la localitat de Saint-Rapha\u00ebl<\/strong> (Fran\u00e7a), va passar els \u00faltims anys de la Segona Guerra Mundial a Lausana<\/strong>, abans de residir a la ciutat francesa de Tours<\/strong>, on va cursar\u00a0 el <\/span>batxillerat.<\/span><\/p>\n

El 1962<\/strong> es va traslladar a Par\u00eds per estudiar matem\u00e0tiques superiors i especials. <\/span>De 1965<\/strong> a 1969<\/strong> va continuar els seus estudis a l’Escola Nacional Superior d’Electroqu\u00edmica i Electrometal\u00fargica de Grenoble, obtenint el diploma d’Enginyeria. <\/span>En 1970<\/strong> es licenci\u00e0 en Qu\u00edmica i el 1975<\/strong> obtingu\u00e9 el t\u00edtol de doctor en enginyeria per la Universitat Cient\u00edfica i M\u00e8dica de Grenoble<\/strong>.<\/span><\/p>\n

El\u00a0 1973<\/strong> es va traslladar a Lausana<\/strong>, on va treballar com a assistent a l’Institut d’Enginyeria Ambiental de l’Escola Polit\u00e8cnica Federal de Lausana (EPFL). <\/span>El 1986<\/strong> va ser triat catedr\u00e0tic. <\/span>Va dirigir el Grup d’Investigaci\u00f3 d’Ecotoxicologia de l’EPFL, on exercia la c\u00e0tedra fins a la seva jubilaci\u00f3 el 2006<\/strong>.<\/span><\/p>\n

\u00c9s membre del Consell del Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas Maci\u00e0<\/strong> del Monestir de Poblet que custodia el llegat del seu pare. <\/span>T\u00e9 una filla i dos fills i \u00e9s avi de tres n\u00e9ts i quatre n\u00e9tes. <\/span>El seu fill menor Guillem<\/strong> resideix actualment a Barcelona<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Antonio Su\u00e1rez Varela, swissinfo.ch<\/strong><\/span><\/span><\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/form>\n
<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El fill de Josep Tarradellas (1899-1988), president de la Generalitat de Catalunya despr\u00e9s de la mort de Franco, sost\u00e9 que nom\u00e9s es trobar\u00e0 una sortida al conflicte a trav\u00e9s del di\u00e0leg i una reforma de la Constituci\u00f3. Josep Tarradellas Maci\u00e0 resideix a Su\u00efssa i es mostra molt indignat amb l’empresonament dels dirigents catalans als quals …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,127,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17974","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-entrevistes","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17974","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17974"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17974\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17979,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17974\/revisions\/17979"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17974"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17974"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17974"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}