{"id":17934,"date":"2017-11-05T12:54:45","date_gmt":"2017-11-05T10:54:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17934"},"modified":"2017-11-05T12:54:45","modified_gmt":"2017-11-05T10:54:45","slug":"andreu-misse-la-catalunya-que-fa-fugir-les-empreses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/andreu-misse-la-catalunya-que-fa-fugir-les-empreses\/","title":{"rendered":"Andreu Miss\u00e9: La Catalunya que fa fugir les empreses"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"\"“Aquests quaranta anys han estat els millors dels \u00faltims tres-cents anys de la hist\u00f2ria de Catalunya<\/em> “. <\/span>Aix\u00f2 \u00e9s el que comenta entre els seus pr\u00f2xims Santi Vila<\/strong>, conseller d’Empresa i Coneixement del Govern de la Generalitat, presidit per Carles Puigdemont<\/strong>. <\/span>Aquesta no \u00e9s una reflexi\u00f3 a\u00efllada en el camp nacionalista. <\/span>Fa pocs dies, l’exl\u00edder d’Uni\u00f3 Democr\u00e0tica, Josep Antoni Duran i Lleida<\/strong>, escrivia a les p\u00e0gines de La Vanguardia<\/strong> que “el per\u00edode de major progr\u00e9s econ\u00f2mic i social per a tots i de m\u00e9s autogovern de la hist\u00f2ria de Catalunya va arribar amb la Constituci\u00f3 de 1978 <\/em><\/span>. Per qu\u00e8 no ser capa\u00e7os de renovar i adaptar el consens que la va fer possible?<\/em> “.<\/span><\/span><\/p>\n

Les \u00faltimes estad\u00edstiques europees confirmen aquesta realitat. <\/span>Catalunya t\u00e9 un PIB<\/strong> per c\u00e0pita de 30.900<\/strong> euros, el 107%<\/strong> de la mitjana europea, clarament superior al d’Espanya, que \u00e9s del 90%<\/strong>. <\/span>El nivell de renda de Catalunya \u00e9s similar al del Regne Unit, 108%<\/strong>, i superior al de totes les regions de Fran\u00e7a, amb l’excepci\u00f3 de Par\u00eds.<\/span><\/p>\n

Catalunya ha aconseguit mantenir aquesta confortable posici\u00f3 tot i la profunda crisi dels \u00faltims anys perqu\u00e8 compta amb una s\u00f2lida xarxa de diversos centenars d’empreses molt modernes, molt ben equipades tecnol\u00f2gicament amb una forta pres\u00e8ncia a la resta d’Espanya i altres pa\u00efsos. <\/span>Com va dir Pasqual Maragall<\/strong>, el que caracteritza el m\u00f3n actual \u00e9s la interdepend\u00e8ncia. <\/span>Els empresaris catalans han creat una economia moderna, oberta i nom\u00e9s veuen en les fronteres obstacles per al seu desenvolupament.<\/span><\/p>\n

L’espiral independentista accelerada per la Generalitat el passat setembre s’ha generat al marge d’aquesta realitat econ\u00f2mica. <\/span>El discurs independentista ha crescut amb registres m\u00e9s ideol\u00f2gics i ha viscut d’esquena a les exig\u00e8ncies i necessitats de l’economia. <\/span>El m\u00e9s inquietant \u00e9s que aquest desinter\u00e8s pels condicionants econ\u00f2mics est\u00e0 tenint una repercussi\u00f3 directa sobre el benestar social i l’ocupaci\u00f3 que en bona part dep\u00e8n que les empreses disposin del clima m\u00e9s adequat per al seu desenvolupament en un entorn cada vegada m\u00e9s competitiu. <\/span>Un condicionant important ha estat el fort endeutament exterior de l’economia catalana i espanyola, pr\u00f2xim al 240%<\/strong> del PIB<\/strong>, la qual cosa exigeix \u200b\u200bunes necessitats de refinan\u00e7ament anual d’uns 300.000<\/strong> milions d’euros. <\/span>Els inversors internacionals no volen c\u00f3rrer cap tipus de risc, inseguretat i incertesa.<\/span><\/p>\n

\n
\n

Aquesta discordan\u00e7a entre el discurs pol\u00edtic i la realitat econ\u00f2mica i social s’ha posat de manifest per la total incapacitat del Govern catal\u00e0 i els seus assessors econ\u00f2mics per afrontar la impressionant fugida de les grans empreses catalanes. <\/span>L’\u00fanica resposta ha estat treure rellev\u00e0ncia al fenomen indicant que el canvi de la seu social no t\u00e9 impacte econ\u00f2mic real.<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 la dura realitat \u00e9s que gaireb\u00e9 1.400<\/strong> empreses, inclosos els dos grans bancs, Caixabank<\/strong> i Sabadell<\/strong>, han optat per abandonar el pa\u00eds per falta de seguretat jur\u00eddica. <\/span>\u00c9s l’esdeveniment m\u00e9s greu que ha passat i que molt pocs economistes havien tan sols albirat. <\/span>Veiem com despr\u00e9s del canvi de seu social, ha seguit el trasllat del domicili fiscal, de directius, de reunions de consells d’administraci\u00f3, de comissions executives i de serveis jur\u00eddics. <\/span>L’experi\u00e8ncia i les manifestacions de les empreses mostren que la majoria d’aquestes companyies no tornaran. <\/span>Aquests canvis tindran un impacte molt important en les futures decisions d’inversi\u00f3 que privilegiaran els nous empla\u00e7aments. <\/span>Amb tot, com assenyala el professor Josep Oliver<\/strong>, el dany m\u00e9s gran \u00e9s “la p\u00e8rdua de reputaci\u00f3 per al pa\u00eds<\/em>“, que suposa tot aix\u00f2.<\/span><\/p>\n

L’economia moderna no ent\u00e9n de fronteres. <\/span>En un m\u00f3n obert i globalitzat cada vegada t\u00e9 menys sentit parlar d’economia catalana o espanyola. <\/span>Les empreses no van a un altre pa\u00eds. <\/span>Van a cases i instal\u00b7lacions que tenen en altres comunitats. <\/span>Fugen perqu\u00e8 els governants catalans no els hi ofereixen seguretat i perqu\u00e8 en altres territoris els reben amb els bra\u00e7os oberts, perqu\u00e8 saben que aquestes decisions es traduiran en riquesa i ocupaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

El dram\u00e0tic fenomen de la fuga d’empreses amb el seu impacte en l’ocupaci\u00f3 hauria d’haver estat motiu suficient perqu\u00e8 els impulsors del proc\u00e9s independentista haguessin parat la pilota. <\/span>Ha estat impressionant la velocitat del contagi de la pol\u00edtica a l’economia i al clima social. <\/span>Els indicadors disponibles apunten una perspectiva molt negativa en sectors com el turisme i el consum. <\/span>La creaci\u00f3 d’empreses i la inversi\u00f3 ja s’en ressenten. <\/span>I segons les previsions d’organismes oficials com la AIREF<\/strong>, ja es pot deduir que l’any vinent es crearan 250.000<\/strong> llocs de treball menys del previst. <\/span>Qui respondr\u00e0 d’aix\u00f2?<\/span><\/p>\n

La tensi\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya t\u00e9 com a responsables als impulsors de la senda independentista per no haver considerat els riscos o haver-los minimitzat com uns costos de transici\u00f3 necessaris que es compensaran amb escreix amb els beneficis a mig i llarg termini. <\/span>Per\u00f2 \u00e9s ben conegut que hi ha hagut un causant inicial, el PP<\/strong>, que ha contribu\u00eft a exacerbar el malestar amb una cadena d’incompliments especialment en mat\u00e8ria d’inversions p\u00fabliques i reforma del finan\u00e7ament auton\u00f2mic. <\/span>El PP<\/strong> esgrimeix cont\u00ednuament la Constituci\u00f3 per\u00f2 no participa en absolut del seu esperit, que exigeix \u200b\u200bel consens entre partits i administracions en els assumptes fonamentals. <\/span>La pol\u00edtica autorit\u00e0ria de Rajoy<\/strong> \u00e9s la principal responsable de l’augment del sentiment independentista. <\/span>L’enfonsament econ\u00f2mic acabar\u00e0 afectant seriosament al conjunt d’Espanya i el president haur\u00e0 de donar explicacions per aix\u00f2.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
(Aquest article es public\u00e0 en el n\u00ba d’0ctubre de la revista, abans dels darrers esdeveniments).<\/div>\n
<\/div>\n
Alternativas Econ\u00f3micas<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Aquests quaranta anys han estat els millors dels \u00faltims tres-cents anys de la hist\u00f2ria de Catalunya “. Aix\u00f2 \u00e9s el que comenta entre els seus pr\u00f2xims Santi Vila, conseller d’Empresa i Coneixement del Govern de la Generalitat, presidit per Carles Puigdemont. Aquesta no \u00e9s una reflexi\u00f3 a\u00efllada en el camp nacionalista. Fa pocs dies, l’exl\u00edder …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,72,15],"tags":[],"class_list":["post-17934","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-economia","category-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17934","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17934"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17934\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17940,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17934\/revisions\/17940"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17934"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17934"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17934"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}