{"id":17924,"date":"2017-11-05T12:34:29","date_gmt":"2017-11-05T10:34:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17924"},"modified":"2017-11-05T12:34:29","modified_gmt":"2017-11-05T10:34:29","slug":"enric-juliana-lehendakari-convocare-eleccions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-lehendakari-convocare-eleccions\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: “Lehendakari, convocar\u00e9 eleccions”"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"\"“He decidit dissoldre el Parlament i convocar eleccions. <\/em><\/span>\u00c9s una decisi\u00f3 que nom\u00e9s puc prendre jo, abans que el Senat aprovi l’activaci\u00f3 de l’article 155. No \u00e9s la decisi\u00f3 que m\u00e9s m’agrada, per\u00f2 \u00e9s la que correspon a hores d’ara i en aquesta circumst\u00e0ncies …<\/em> “.<\/span><\/span><\/p>\n

Aquest anava a ser el missatge de Carles Puigdemont<\/strong> als ciutadans de Catalunya, un dia abans que el Senat aprov\u00e9s l’aplicaci\u00f3 de l’article 155<\/strong> de la Constituci\u00f3 a Catalunya. <\/span>Dijous, 26<\/strong> d’oct\u00f2bre del 2017<\/strong>. Entre les deu i les onze del mat\u00ed, el president catal\u00e0 va donar a con\u00e8ixer al president basc I\u00f1igo Urkullu<\/strong>, el fragment principal del discurs que pensava llegir davant els periodistes convocats a les dotze del migdia a la <\/span>galeria g\u00f2tica del Palau de la Generalitat. <\/span>Era un gest de defer\u00e8ncia cap a l’home que m\u00e9s l’havia ajudat a buscar una sortida que imped\u00eds la intervenci\u00f3 de la Generalitat. <\/span>Aquell mateix mat\u00ed, Puigdemont<\/strong> i Urkullu<\/strong> havien intercanviat breus missatges, sempre en aquesta mateixa direcci\u00f3, segons fonts coneixedores dels mateixos.<\/span><\/p>\n

A les deu del mat\u00ed, despr\u00e9s d’una tempestuosa successi\u00f3 de reunions i trucades a Barcelona, \u200b\u200bla decisi\u00f3 ja estava presa. <\/span>“Vaig a convocar<\/em>“. <\/span>Un pas valent. <\/span>Era la decisi\u00f3 d’un home que en aquelles hores sentia l’amarg gust de la solitud pol\u00edtica: “Nom\u00e9s jo puc decidir-ho<\/em>“. <\/span>Era una decisi\u00f3 dif\u00edcil, molt dif\u00edcil, que podia reescriure la seva biografia. <\/span>Hi hauria hostilitat, hauria protestes, hauria incomprensions. <\/span>I, per\u00f2, estava decidit a signar el decret. <\/span>“No \u00e9s la decisi\u00f3 que m\u00e9s m’agrada, per\u00f2 \u00e9s la que correspon a hores d’ara<\/em>“.<\/span><\/p>\n

Entre les deu i les onze del mat\u00ed del dijous 26<\/strong>, els serveis de la presid\u00e8ncia de la Generalitat van convocar a la premsa. <\/span>Tots els mitjans van interpretar l’av\u00eds com l’imminent anunci d’eleccions, not\u00edcia que l’edici\u00f3 digital de La Vanguardia<\/strong> havia avan\u00e7at aquell mateix mat\u00ed, signada per la subdirectora Isabel Garc\u00eda Pagan<\/strong>. <\/span>Gaireb\u00e9 a la mateixa hora, col\u00b7laboradors del president es posaven en contacte amb alguns mitjans de comunicaci\u00f3 catalans per donar-los a con\u00e8ixer l’enfocament que Puigdemont<\/strong> pensava transmetre. <\/span>“Vull ser el president de tot el pa\u00eds, no de la meitat del pa\u00eds<\/em>“. <\/span>En aquests moments dif\u00edcils, l’important \u00e9s salvaguardar la Generalitat. <\/span>Aquesta era la idea. <\/span>La decisi\u00f3 estava presa. <\/span>El decret de convocat\u00f2ria estava redactat i inclo\u00efa una refer\u00e8ncia expl\u00edcita a la llei org\u00e0nica de r\u00e8gim electoral general (Loreg). <\/span>Les eleccions es convocarien d’acord amb la legislaci\u00f3 espanyola.<\/span><\/p>\n

\n
\n

A primera hora del mat\u00ed, Urkullu<\/strong> li havia fet saber a Puigdemont<\/strong> que aquesta refer\u00e8ncia era molt important per assegurar el comprom\u00eds, no escrit, amb el Govern de Mariano Rajoy<\/strong>: l’article 155<\/strong> s’aprovaria el divendres al Senat, per\u00f2 l’Executiu frenaria <\/span>seva aplicaci\u00f3 davant la dissoluci\u00f3 del Parlament i la convocat\u00f2ria d’eleccions. <\/span>Puigdemont<\/strong> va acceptar aquesta premissa. <\/span>Abans del migdia arribava la confirmaci\u00f3 a Ajuria Enea<\/strong>: “En el decret, aquesta menci\u00f3 hi figurar\u00e0<\/em>“. <\/span>Puigdemont<\/strong> estava disposat a complir els termes del comprom\u00eds informal amb la Moncloa<\/strong>, treballosament gestat pel president basc, amb l’activa col\u00b7laboraci\u00f3 d’un redu\u00eft grup d’empresaris i professionals catalans.<\/span><\/span><\/p>\n

El president de la Xunta<\/strong> de Gal\u00edcia, Alberto N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o<\/strong>, enviava aquell mateix mat\u00ed missatges en clau: “L’aplicaci\u00f3 de l’article 155<\/strong> dep\u00e8n dels independentistes. <\/em><\/span>Si es convoquen eleccions constituents per afirmar la independ\u00e8ncia, el 155<\/strong> \u00e9s m\u00e9s necessari que mai. <\/span><\/em>Si es convoquen eleccions per governar la comunitat, estarem davant d’un altre escenari<\/em> “. <\/span>Aquest era l’estret passad\u00eds disponible, despr\u00e9s d’unes setmanes de tremenda tensi\u00f3, en qu\u00e8 ning\u00fa ja no es fiava de ning\u00fa. <\/span>Rajoy<\/strong> no es fiava de Puigdemont<\/strong>. <\/span>I viceversa. <\/span>El lehendakari havia reiterat en les \u00faltimes hores al president catal\u00e0 que l’acord nom\u00e9s era possible mitjan\u00e7ant una successi\u00f3 de passos graduals. <\/span>El decret de convocat\u00f2ria d’eleccions havia de contenir un missatge de retorn a la legalitat vigent. <\/span>Un cop fet aquest pas, la vicepresidenta Soraya<\/strong> S\u00e1enz de Santamar\u00eda<\/strong> “modularia<\/em>” el to i el contingut de la seva intervenci\u00f3 al Senat, la tarda de dijous. <\/span>Alhora, el PSOE<\/strong> presentaria una esmena demanant la paralitzaci\u00f3 del 155<\/strong>, si es convocaven eleccions a Catalunya. <\/span>El sender era estret, per\u00f2 transitable. <\/span>“Cal fer passos graduals<\/em>“, insistia Urkullu<\/strong>, que tamb\u00e9 estava en contacte amb la Moncloa<\/strong> i amb el secretari general socialista, Pedro S\u00e1nchez<\/strong>.<\/span><\/p>\n

El sender, estret per\u00f2 transitable, havia estat obert uns dies abans per una successi\u00f3 de gestions que van tenir com a principals protagonistes al president basc ia un redu\u00eft grup d’empresaris i professionals catalans: Joaquim Coello<\/strong> (expresident del Port de Barcelona i actual president de la Fundaci\u00f3 <\/span>Carulla), Marian Puig<\/strong> (president del lobby Barcelona Global), el notari Juan Jos\u00e9 L\u00f3pez Burniol<\/strong> i l’advocat Emilio Cuatrecasas<\/strong>, homes amb capacitat d’interlocuci\u00f3 amb la Generalitat, amb el Govern central i amb el PSOE. <\/span>Aquestes quatre persones es van reunir primer a Barcelona amb un home de confian\u00e7a del PNB<\/strong>, i immediatament despr\u00e9s van ser rebudes al palau d’Ajuria Enea<\/strong> de Vit\u00f2ria pel lehendakari Urkullu<\/strong>.<\/span><\/p>\n

En aquesta reuni\u00f3 es va fixar l’estrat\u00e8gia per a una mediaci\u00f3 in extremis. <\/span>Objectius: salvaguarda de la Generalitat, eleccions convocades per Puigdemont<\/strong>, fre del 155<\/strong>, gradual retorn a la normalitat, i si tot anava b\u00e9, establiment d’una taula de di\u00e0leg per intentar dibuixar solucions de futur, despr\u00e9s de les eleccions.<\/span><\/p>\n

\n
\n

Urkullu<\/strong> s’havia mantingut en contacte amb Puigdemont<\/strong> des de principis de setembre, gaireb\u00e9 di\u00e0riament en els moments m\u00e9s cr\u00edtics, flanquejat pel president del Partit Nacionalista Basc, Andoni Ortuzar<\/strong>, i en comunicaci\u00f3 directa amb tres personalitats eclesi\u00e0stiques – el cardenal arquebisbe de Barcelona, \u200b\u200bJoan <\/strong><\/span>Jos\u00e9 Omella<\/strong>, l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler<\/strong>, i l’abat de Poblet, Octavi Vila <\/strong>– que al seu torn van realitzar diverses gestions a Catalunya.<\/span><\/span><\/p>\n

Hi va haver altres tasques de mediaci\u00f3, \u00e9s clar. <\/span>El conseller Santi Vila<\/strong> intercanvi nombrosos missatges amb la presidenta del Congr\u00e9s, Ana Pastor<\/strong>. <\/span>El l\u00edder del PSC<\/strong>, Miquel Iceta<\/strong> va mantenir una fluida comunicaci\u00f3 amb la vicepresidenta del Govern i va intentar una gesti\u00f3 d’\u00faltima hora amb Puigdemont<\/strong>, la tarda de dijous. <\/span>quan ja tot estava perdut. <\/span>El S\u00edndic de Greuges, Rafael Rib\u00f3<\/strong>, tamb\u00e9 es va moure. <\/span>Fins i tot Pablo Iglesias<\/strong>, l\u00edder de Podemos<\/strong>, va intentar exercir de pont. <\/span>Iglesias<\/strong>, que no est\u00e0 incomunicat amb Rajoy<\/strong>, intercanvi\u00e0 missatges entre les dues parts abans de dijous 26<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Van sonar les dotze del migdia i el president de la Generalitat no va compar\u00e8ixer a la galeria g\u00f2tica del Palau. <\/span>Passaven els minuts i la porta del seu despatx es mantenia tancada. <\/span>A la pla\u00e7a de Sant Jaume, centenars d’estudiants amb banderes independentistes comen\u00e7aven a cridar “Puigdemont<\/strong>, tra\u00efdor!<\/em>“. <\/span>La compareixen\u00e7a s’ajornava una hora.<\/span><\/p>\n

La CUP<\/strong> estava en peu de guerra. <\/span>Esquerra Republicana<\/strong> comen\u00e7ava a escalfar-se. <\/span>Oriol Junqueras<\/strong> va exigir a Puigdemont<\/strong> que deman\u00e9s “garanties<\/em>“. <\/span>I des de Madrid van respondre que no podien ni volien enviar cap missatge p\u00fablic. <\/span>Primer, un pas; <\/span>despr\u00e9s, un altre. <\/span>Urkullu<\/strong> li insistia a Puigdemont<\/strong> que tingu\u00e9s confian\u00e7a en la gradualitat. <\/span>La xarxes s’enardien per moments. <\/span>Dos diputats del PDECat<\/strong>, Jordi Cuminal<\/strong> i Albert Batalla<\/strong>, anunciaven per Twitter la seva dimissi\u00f3. <\/span>Junqueras<\/strong> no emetia cap opini\u00f3 p\u00fablica, per\u00f2 Gabriel Rufi\u00e1n<\/strong> llan\u00e7ava un dard amb ver\u00ed b\u00edblic: “155 monedes de plata<\/strong><\/em>“. <\/span>Judes<\/strong>. <\/span>L’executiva d’ERC<\/strong> es reunia d’urg\u00e8ncia i amena\u00e7ava amb abandonar el Govern. <\/span>Xavier<\/strong> Garc\u00eda Albiol<\/strong>, president del Partit Popular<\/strong> catal\u00e0, contrari a una treva que podia treure m\u00e9s el seu redu\u00eft espai, estirava de la corda des del Senat: “El 155 anir\u00e0 endavant, encara que es pot graduar<\/em>“. <\/span>No \u00e9s el mateix graduar, que frenar. <\/span>La pin\u00e7a Rufi\u00e1n<\/strong>–Garc\u00eda Albiol<\/strong> tancava el sender.<\/span><\/p>\n

“Hi ha una rebel\u00b7li\u00f3 entre els nostres, no puc aguantar<\/em>“, comunicava Puigdemont<\/strong> a Ajuria Enea<\/strong> al tall de les dues de la tarda.<\/span><\/p>\n

I despr\u00e9s, va passar el que va passar.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“He decidit dissoldre el Parlament i convocar eleccions. \u00c9s una decisi\u00f3 que nom\u00e9s puc prendre jo, abans que el Senat aprovi l’activaci\u00f3 de l’article 155. No \u00e9s la decisi\u00f3 que m\u00e9s m’agrada, per\u00f2 \u00e9s la que correspon a hores d’ara i en aquesta circumst\u00e0ncies … “. Aquest anava a ser el missatge de Carles Puigdemont …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,133,198],"class_list":["post-17924","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-rajoy","tag-urkullu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17924","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17924"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17924\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17933,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17924\/revisions\/17933"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17924"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17924"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17924"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}