CATALUNYA\u00a0 el que EST\u00c0 \u00e9s\u00a0 DESUBICADA i el estar cont\u00ednuament negociant l\u2019espai propi que respecti el nostre fet diferencial, cansa. El temps de la pedagogia, del encaix, del que ens entenguin, s\u2019ha exhaurit. La gestaci\u00f3 del Estatut, les operacions i ribotades al \u201cnon nat\u201d,\u00a0 el seu part i la contaminada i polititzada futura sentencia sobre la Nostra Llei, provoca volgudes i for\u00e7ades inseguretats.\u00a0 Que es Catalunya?. On \u00e9s Catalunya?. On anem?, o millor dit, on ens volen portar?. Ens cal un revulsiu que ens provoqui calfred, per, amb la sacsejada, aquesta nova pe\u00e7a del puzle europeu, encaixi, amb personalitat pr\u00f2pia, en l\u2019Europa que s\u2019est\u00e0\u00a0 construint, malgrat l\u2019oblit, volgut, de camins planers no fixats en la avortada CE. ni en el dilu\u00eft Tractat de Lisboa. \u00a0La crisi , les moltes crisis actuals, ha de ser el revulsiu. Cal aprofitar-ho per sortir-nos-en.<\/p>\n
Populisme. Antipol\u00edtica. Model de desordre. Col\u00b7laboracions medi\u00e0tiques:<\/strong><\/p>\n Les reaccions, el sorgiment germinal de propostes, es dona, al constatar la societat civil, els desencisats, els abstencionistes, mancances, inaccions, de qui dirigeix, al govern i a l\u2019oposici\u00f3, el nostre Pais i l\u2019altre.\u00a0 Qui mana, qui governa,\u00a0 qui fa oposici\u00f3 havent manant tants d\u2019anys, no pot donar la culpa als altres, tatxant-los de populisme antag\u00f2nic.<\/p>\n La setmana passada era a Pomp\u00e8ia. Els cossos calcinats trobats, no eren tals, eren un vuit dins d\u2019una massa volc\u00e0nica i ha calgut farcir de guix aquest vuit, per obtenir un resultat, un cos visible. Qui governa, qui ens ha manat ara i ad\u00e8s, ha deixat aquest vuit, que molts com jo, d\u2019una ideologia o altra, o de cap, velem farcir, per recuperar el nostre propi cos, el nostre propi concepte de pa\u00eds, amb el nostre propi projecte, que s\u2019ha gestat, pel vuit desencisador \u00a0que ens heu deixat i, sent cert, que tot aix\u00f2 pot semblar un desordre, \u00a0-antipol\u00edtica?-, el cert \u00e9s que, \u00e9s un corrent farcit d\u2019espermes germinadors, que cerquen entrar en la c\u00e8l\u00b7lula mare, per formar el seu propi Esser i Ser, com a ens nou, amb voluntat pr\u00f2pia d\u2019ubicar-se i desenvolupar-se, \u00a0tot, pel propi instint de superviv\u00e8ncia.\u00a0 La natura pol\u00edtica d\u2019aquesta mancan\u00e7a, fa perillar la nostra pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, la desaparici\u00f3 com a esp\u00e8cie pol\u00edticament end\u00e8mica i, els nostres propis cromosomes, revelant-se, amb nova saba, floreixen, per generar llavors \u00a0amb que poder perpetuar-nos. Prou de dubtes. Prou de manca d\u2019autoestima, els que cal \u00e9s, afavorir aquest nou germinar, recollir-lo, aprofitar-lo i, reconduint-ho tot, ser un factor d\u2019engrescament positiu que, aprofitant aquesta nova saba, no podi els \u00a0nous brots, que donaran nous fruits, reviscolant el nostre plural pa\u00eds, empeltat de cultures, amb consci\u00e8ncia pr\u00f2pia, \u00a0que empeny activitat, tot i que no rep pas col\u00b7laboracions medi\u00e0tiques, sin\u00f3 que creix, per esfor\u00e7 i finan\u00e7ament propis que provenen d\u2019idees i \u00a0\u00a0estalvis individuals, canalitzats en consultes populars, noves agrupacions civils, empresarials i altri.<\/p>\n Al actual sistema que li fa por?. \u00a0Estem tant fotuts que ens cal foc nou.<\/p>\n Fatiga catalana \u201cversus\u201d activisme catal\u00e0.<\/strong><\/p>\n No ens equivoquem. Posem que hi ha un 55% de votants que no vota, sobre un cens d\u2019uns 5.000.000 d\u2019electors. \u00a0Els que votem, \u00a0(45% : 2.250.000 persones, no considerant ni vots en blanc, ni nuls, per fer-ho mes senzill) ho hem fet a Catalunya a sis grups parlamentaris. Si, \u00a0per fer-ho tamb\u00e9 senzill, constatem que,\u00a0 el 30% del 45% (13,50%) ha votat al patit m\u00e9s votat \u2013dient-ne partit A- i l\u2019altre 30% del mateix 45% (13,50%) ho ha fet al segon partit m\u00e9s votat \u2013 partit B – i, la resta, \u00a040% sobre el 45% (18%\u00a0 900.000 electors) ho ha fet als altres quatre partits (18:4 = 4,5%\u00a0 de promig: 225.000 electors per partit), l\u2019aritm\u00e8tica ens diu que el partit A, representat NOMES al 13,50% dels votants, 675.000 sobre 5.000.000, per\u00f2 pren decisions, si mana, respecte al 100% dels electors. Els \u00a0partits m\u00e9s minoritaris representen, comparativament, \u00a0a ben pocs electors. \u00a0\u00a0Igual passa amb els sindicats i patronals. Si fem n\u00fameros, ben pocs afiliats, decideixen sobre la gran majoria al empara legal, aix\u00f2 s\u00ed, de normatives electorals foranies per no voler-vos posar d\u2019acord, despr\u00e8s de llargs 30 anys de oportunitats per a fer-ho. I encara discutiu?. De veritat creieu que, amb un trist 13,5 a 20% del cens teniu dret moral a no escoltar i atendre al altre 55% dels no votants, o al\u00a0 86,5% del cens, \u00a0perpetuant aquesta distorsi\u00f3?<\/p>\n Constatacions com aquestes, i moltes altres – fan que, LA SOCIETAT CIVIL, per fi,\u00a0 REACCIONI , no per fatiga, sin\u00f3 per necessitat de sobreviure, de canviar, d\u2019evolucionar, endegant un ACTIVISME que cal afavorir i que comportar\u00e0 que, al final, sobrevisqui aquell nou esperma, un o m\u00e9s d\u2019un, \u00a0que millor navegui i\u00a0 s\u2019adapti al medi i al sentir del nostre Pa\u00eds,\u00a0 fecundant-lo, amb all\u00f2 que ens mereixem i decidim.<\/p>\n Opini\u00f3 publicada<\/strong>.<\/p>\n Quant de mal fa!. Si parlem d\u2019economia, haur\u00edem de desnonar de tribunes i f\u00f2rums a tants de \u201cgurus\u201d que no van ni preveure, ni proposar vacunes, ni ara, aporten cal altra soluci\u00f3 que les mateixes ret\u00f2riques obsoletes, dictaminant que cal fer canvis estructurals, per\u00f2 no diuen quins ni com fer-los. Els governs, enganxats per la cama en el parany financer parat pel ca\u00e7ador-especulador, vol desempallegar-se\u2019n. L\u2019oposici\u00f3 borda la presa, d\u00e8bil, \u00a0per la p\u00e8rdua de defenses i sang global i, el mon medi\u00e0tic, propietat dels de sempre, crea opini\u00f3, sembrant pors i papus \u00a0propiciant m\u00e9s \u00a0debilitat, amb m\u00e9s i m\u00e9s aturats\u00a0 i menys i menys pimes desemparades. El deute de l\u2019estat es adquirit per la banca qui, amb el diner d\u2019estalvis i fons p\u00fablics, en lloc d\u2019ajudar a pimes, segueix especulant. El diner es poruc. L\u2019estat tamb\u00e9. Els politics m\u00e9s.<\/p>\n He proposat al Sr. Corbacho, un nou contracte laboral MOD1011, afavoridor per a les tres parts implicades. Resposta: no tenen temps d\u2019atendre\u2019m, que ho envi\u00ed per correu?. Quina ll\u00e0stima. El govern, aquest i altres no atent el clam sobir\u00e0. \u00a0Sordeixa, hi sent, per\u00f2 no escolta. Tampoc m\u2019ha contestat l\u2019UGT, ni CCOO. Nom\u00e9s interessa el manteniment del \u201cstatus\u201d i c\u00e0rrecs.<\/p>\n Sobiranisme. Catalanisme. Casa comuna. Causa comuna. Pal de paller.<\/strong><\/p>\n Perdeu, perdem el temps en els qualificatius. To i el mon global, de Pa\u00eds nomes en tenim un. El projecte per a enfortir-lo, pot tenir variants, tantes animes com afiliats, per\u00f2 tots, confio, volem un millor dest\u00ed, sense socis que sangoneixen. \u00a0Molts, com jo, digui el que digui la sentencia del TC sobre l\u2019Estatut, la decisi\u00f3 la tenim presa i volem con\u00e8ixer els programes electorals dels partits, per bolcar-nos, pacificament i efectiva, \u00a0en aquell que tingui tamb\u00e9 la decisi\u00f3 presa, exposada en forma clara i directa. El\/els partit\/s que dubti, que no es defineixi, que no sigui clar, ho tecada vegada m\u00e9s malament i no ens interessa..<\/p>\n Cal ser valent per, afrontar la realitat, fer canvis ideol\u00f2gics i estructurals i \u00a0tirar aquest projecte endavant i tamb\u00e9 cal ser-ho per retirar-se deixant que noves sabes i propostes ens revitalitzin, vinguin aquestes de la pr\u00f2pia estructura o d\u2019altres o d\u2019independents.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" CATALUNYA\u00a0 el que EST\u00c0 \u00e9s\u00a0 DESUBICADA i el estar cont\u00ednuament negociant l\u2019espai propi que respecti el nostre fet diferencial, cansa. El temps de la pedagogia, del encaix, del que ens entenguin, s\u2019ha exhaurit. La gestaci\u00f3 del Estatut, les operacions i ribotades al \u201cnon nat\u201d,\u00a0 el seu part i la contaminada i polititzada futura sentencia sobre …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[78],"tags":[],"class_list":["post-1791","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartes-a-nc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1791","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1791"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1791\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1792,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1791\/revisions\/1792"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1791"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1791"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1791"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}