{"id":17899,"date":"2017-11-01T17:28:50","date_gmt":"2017-11-01T15:28:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17899"},"modified":"2017-11-01T17:28:50","modified_gmt":"2017-11-01T15:28:50","slug":"john-carlin-des-de-londres-amb-amor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/john-carlin-des-de-londres-amb-amor\/","title":{"rendered":"John Carlin: Des de Londres amb amor"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"\"Em llevo aqu\u00ed a Londres abans de l’alba, llegeixo les \u00faltimes not\u00edcies sobre Catalunya i penso qu\u00e8 lleig que \u00e9s tot aix\u00f2. <\/span>Qu\u00e8 lleig i qu\u00e8 dolor\u00f3s i qu\u00e8 decebedor.<\/span><\/span><\/p>\n

Esperava m\u00e9s d’Espanya, el pa\u00eds on va n\u00e9ixer la meva mare, on he viscut quinze dels \u00faltims dinou anys, on m’he proposat viure – a Catalunya, sigui independent o no – la major part de la resta dels dies que em queden. <\/span>La gent \u00e9s m\u00e9s simp\u00e0tica, noble i generosa que en qualsevol dels altres set pa\u00efsos en els quals he viscut. <\/span>Comparat amb els m\u00e9s de 70 pa\u00efsos que he visitat \u00e9s un bon lloc per ser un immigrant, \u00e9s un bon pa\u00eds per ser homosexual, per ser dona, per ser un nen o un anci\u00e0. <\/span>Hi ha tant a Espanya que \u00e9s admirable, envejable, modern i exemplar.<\/span><\/p>\n

\u00c9s per tot aix\u00f2 que em decep i em deprimeix tant constatar el primitiva que segueix sent la jove democr\u00e0cia espanyola, en particular el desequilibrada que es torna quan entra en joc el tema de la sobirania territorial. <\/span>Tant jo com els meus molts amics estrangers que coneixen b\u00e9 Espanya i l’estimen hem descobert en les \u00faltimes setmanes del drama catal\u00e0 alguna cosa fosca en l’\u00e0nima pol\u00edtica d’aquest pa\u00eds que haur\u00edem preferit no veure.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 no \u00e9s prendre una posici\u00f3 a favor de la independ\u00e8ncia. <\/span>Crec que sense excepci\u00f3 tots els meus amics nascuts fora comparteixen el meu rebuig de l’independentisme. <\/span>No m’agrada l’antagonisme que defineix l’ess\u00e8ncia del sentiment nacionalista sempre i arreu; <\/span>sospito que el preu econ\u00f2mic d’abandonar Espanya seria catastr\u00f2fic per a Catalunya, on, per cert, tinc tots els meus estalvis.<\/span><\/p>\n

\n
\n

Catastr\u00f2fica tamb\u00e9 la decisi\u00f3 de Carles Puigdemont<\/strong> i els altres pol\u00edtics independentistes d’optar no per convocar eleccions la setmana passada, sin\u00f3 per declarar la independ\u00e8ncia unilateral. <\/span>I fer-ho sobre la base de la suposada legitimitat d’un refer\u00e8ndum que mai va ser un refer\u00e8ndum! <\/span>All\u00f2 de l’1 d’octubre va ser una protesta massiva amb m\u00e9s teatre que subst\u00e0ncia electoral. <\/span>No sols Trump<\/strong> viu en un m\u00f3n de realitats alternatives.<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 no va ser aix\u00f2 el que em va aclaparar aquest mat\u00ed al despertar-me. <\/span>El que em va aclaparar va ser la claredat amb la que vaig veure la barreja d’ira, o odi o revengisme o qui sap quins complexos que motiven les accions pol\u00edtiques d’aquells senyors i senyores de l’establishment<\/em> pol\u00edtic espanyol, per\u00f2 especialment els del Partit Popular<\/strong> amb les ganes boges <\/span>que han tingut d’imposar la seva autoritat sobre Catalunya. <\/span>Ho vaig veure i ho vaig entendre quan em va venir al cap el moment m\u00e9s revelador i sinistre dels dies bojos en qu\u00e8 vivim: la rabiosa ovaci\u00f3 que Mariano Rajoy<\/strong> va rebre dels seus coreligionaris al Senat<\/strong> despr\u00e9s del seu discurs divendres en el qual es va exculpar de <\/span>tota responsabilitat per l’actual disbarat\u00a0 (una altra realitat alternativa), va insistir que el que havia pecar era Puigdemont<\/strong> “i nom\u00e9s Puigdemont<\/strong><\/em>” i va exigir la imposici\u00f3 de l’article 155<\/strong>. S\u00ed, Puigdemont<\/strong> s’ho va acabar posant en safata, per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil evitar la conclusi\u00f3 <\/span>que per a Rajoy<\/strong> i companyia envair i ocupar Catalunya pol\u00edticament sempre va ser el primer recurs, no l’\u00faltim; i que <\/span>aprovar l’article 155<\/strong>, la foscor feta llei, era motiu no de lamentaci\u00f3 sin\u00f3 de festeig.<\/span><\/p>\n

El que el PP<\/strong> no sembla entendre \u00e9s que encara que la seva jugada funcioni i l’independentisme pateixi una derrota en les eleccions del 21<\/strong> de desembre, no deixar\u00e0 de ser una for\u00e7a pol\u00edtica important. <\/span>L’intent d’aixafar-lo i\u00a0 humiliar-lo\u00a0 crear\u00e0 m\u00e9s ressentiment a les seves files, i el ressentiment \u00e9s un motor pol\u00edtic d’inesgotable energia.<\/span><\/p>\n

\n
\n

Veurem qu\u00e8 passa en les properes setmanes. <\/span>Existeixen tants riscos que les coses vagin a pitjor com que es tranquil. <\/span>Per\u00f2 avui tot \u00e9s lleig. <\/span>Des de fora no hi ha altra forma de veure la presa de poder del PP<\/strong> a Catalunya. <\/span>I no nom\u00e9s lleig sin\u00f3 absurd: el xocant per a mi i per a tots els estrangers amb els que parlo \u00e9s el espectacularment innecessari que ha estat tot aquest embolic. <\/span>El f\u00e0cil que hagu\u00e9s estat evitar-ho. <\/span>Primer, i \u00f2bviament, amb un canvi del text sagrat de la Constituci\u00f3 i amb l’aprovaci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum pactat, com hagu\u00e9s fet qualsevol altre Estat modern i democr\u00e0tic (Canad\u00e0, Regne Unit) en similars circumst\u00e0ncies. <\/span>Per\u00f2 segurament s’hagu\u00e9s evitat amb menys: amb gestos conciliadors i paraules respectuoses, amb alguna cessi\u00f3 de poder a la regi\u00f3 aut\u00f2noma catalana, amb un m\u00ednim d’esperit estadista, amb l’afany de pensar primer en el b\u00e9 general.<\/span><\/span><\/p>\n

En una democr\u00e0cia la pol\u00edtica consisteix a persuadir, a guanyar cors i ments a trav\u00e9s dels arguments, les paraules i els gestos. <\/span>En un sistema autoritari la pol\u00edtica consisteix a imposar la llei. <\/span>A quin dels dos s’assembla m\u00e9s l’Estat espanyol avui? <\/span>Sabem la resposta. <\/span>\u00bfPer\u00f2 per qu\u00e8 s\u00f3n tan maldestres, tan inflexibles i tan estrets? <\/span>La resposta \u00e9s obligat\u00f2riament llarga i complicada, per\u00f2 un article a la revista The New Yorker<\/strong><\/em> aquest cap de setmana del meu amic i llorejat periodista Jon Lee Anderson<\/strong> crec que ofereix una pista. <\/span>“Una profunda inseguretat<\/em> -va concloure Anderson<\/strong>– batega en el cor de l’establishment pol\u00edtic i medi\u00e0tic espanyol sobre el calat que t\u00e9 la cultura democr\u00e0tica espanyola. <\/em><\/span>I amb bones raons<\/em> “.<\/span><\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Em llevo aqu\u00ed a Londres abans de l’alba, llegeixo les \u00faltimes not\u00edcies sobre Catalunya i penso qu\u00e8 lleig que \u00e9s tot aix\u00f2. Qu\u00e8 lleig i qu\u00e8 dolor\u00f3s i qu\u00e8 decebedor. Esperava m\u00e9s d’Espanya, el pa\u00eds on va n\u00e9ixer la meva mare, on he viscut quinze dels \u00faltims dinou anys, on m’he proposat viure – a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,133],"class_list":["post-17899","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17899","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17899"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17899\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17907,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17899\/revisions\/17907"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17899"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17899"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17899"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}