{"id":17884,"date":"2017-11-01T12:14:16","date_gmt":"2017-11-01T10:14:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17884"},"modified":"2017-11-01T12:14:16","modified_gmt":"2017-11-01T10:14:16","slug":"enric-company-lindependentisme-xoca-amb-la-realitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-lindependentisme-xoca-amb-la-realitat\/","title":{"rendered":"Enric Company: L’independentisme xoca amb la realitat"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"\"El moviment catal\u00e0 per la independ\u00e8ncia acaba de mostrar davant del m\u00f3n sencer una ingenu\u00eftat pol\u00edtica que frega l\u2019infantilisme m\u00e9s simple. Llan\u00e7ar-se a una declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia per crear un nou Estat sense tenir el suport ferm de cap dels governs estrangers \u00e9s un su\u00efcidi pol\u00edtic, ja que el seu reconeixement \u00e9s imprescindible per donar-li viabilitat. Malgrat tot, aix\u00f2 \u00e9s el que va fer divendres al Parlament el bloc presidit per Carles Puigdemont<\/strong>, enmig d\u2019una incomprensible euf\u00f2ria dels seus partidaris. El seu frac\u00e0s ha estat espectacularment rotund, com molts analistes hav\u00edem assenyalat com el final m\u00e9s segur per a una aventura en aquestes condicions. Deu haver-hi algun mecanisme de psicologia col\u00b7lectiva (si \u00e9s que aix\u00f2 existeix) que expliqui aquest comportament perqu\u00e8 el 1977 el llavors president Josep Tarradellas<\/strong> ja ho havia advertit. Molts catalans es pensen, explicava el vell republic\u00e0 poc despr\u00e9s de tornar de l\u2019exili, que pel fet de creure que tenim ra\u00f3 els altres ens la reconeixeran. I no \u00e9s aix\u00ed, deia. El m\u00f3n no funciona aix\u00ed. No n\u2019hi ha prou amb tenir ra\u00f3. El que cal tenir s\u00f3n objectius viables i calcular b\u00e9 la for\u00e7a de tots els contendents en qualsevol pugna pol\u00edtica.<\/p>\n

Al marge de si els independentistes tenen o no tenen raons que justifiquin prou la seva aposta, la veritat \u00e9s que acaben de xocar amb la realitat. La realitat \u00e9s que, com se sabia perfectament, l\u2019altra part en aquest assumpte, el seu adversari pol\u00edtic, l\u2019Estat espanyol, \u00e9s molt m\u00e9s fort que ells. \u00c9s m\u00e9s gran, t\u00e9 m\u00e9s for\u00e7a, m\u00e9s mitjans econ\u00f2mics i medi\u00e0tics, m\u00e9s aliats. I, a m\u00e9s, els qui el dirigeixen disposen de bons arguments per defensar els seus interessos, \u00e9s a dir, en aquest cas, l\u2019statu quo<\/em> constitucional. Encara que no \u00e9s segur, un dels pocs efectes positius que pot portar als independentistes la seva fallida proclamaci\u00f3 de la rep\u00fablica de Catalunya \u00e9s un assentament del principi de realitat entre ells. Aix\u00f2 podria significar que en el futur immediat la pol\u00edtica catalana transcorregu\u00e9s per vies m\u00e9s assenyades.<\/p>\n

La cr\u00f2nica d\u2019aquests dies indica que, malgrat tot, el principi de realitat ja s\u2019estava introduint en les consideracions de Carles Puigdemont<\/strong> i, la vig\u00edlia de la proclamaci\u00f3 de la rep\u00fablica, el portava a substituir-la per la convocat\u00f2ria d\u2019unes eleccions anticipades. Va dubtar i, al final, va fer cas dels qui l\u2019abocaven a la perdici\u00f3. El grapat de diputats, alcaldes i consellers que se li van amotinar i els qui entre ells van comen\u00e7ar a qualificar-lo de tra\u00efdor s\u00f3n la personificaci\u00f3 del mal que Tarradellas assenyalava com a nefast mecanisme psicopol\u00edtic dels catalans.<\/p>\n

Despr\u00e9s del desastre, que ha aparegut en forma d\u2019intervenci\u00f3 de la Generalitat per part del Govern de Mariano Rajoy<\/strong>, el realisme pol\u00edtic sembla que s\u2019ha imposat r\u00e0pidament entre els independentistes. Mentre la despistada multitud celebrava la festa a la pla\u00e7a de Sant Jaume, divendres a la tarda, Puigdemont<\/strong> i el seu Govern esperaven l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155<\/strong> de la Constituci\u00f3, que els havia de despullar dels seus c\u00e0rrecs i preparaven la seva marxa a Brussel\u00b7les. N\u2019hi ha hagut prou amb el cap de setmana perqu\u00e8 els dos partits de la coalici\u00f3 independentista assumissin la derrota i anunciessin la seva participaci\u00f3 en les eleccions auton\u00f2miques del 21 de desembre convocades pel president Mariano Rajoy<\/strong> al mateix temps que el Govern espanyol intervenia la Generalitat.<\/p>\n

La paradoxa d\u2019aquesta situaci\u00f3 \u00e9s que, per una via inesperada, els independentistes tenen oberta ara una expectativa pol\u00edtica de la qual no van saber ni van poder dotar-se ells mateixos quan tenien a l\u2019abast fer-ho. La de mesurar les seves forces a les urnes en una convocat\u00f2ria de la qual ells potser en podrien discutir la legalitat, per\u00f2 que \u00e9s l\u2019acceptada per el Govern d\u2019Espanya i tots els partits de l\u2019arc parlamentari. O sigui que, despr\u00e9s d\u2019haver perdut estrepitosament la seva batalla per crear un Estat catal\u00e0, el moviment independentista t\u00e9 ara a la seva disposici\u00f3 una nova oportunitat de convertir unes eleccions parlament\u00e0ries en un plebiscit sobre les posicions de cada b\u00e0ndol en l\u2019aferrissat conflicte catal\u00e0 dels \u00faltims cinc anys. Una oportunitat per reivindicar la seva for\u00e7a i exigir una negociaci\u00f3.<\/p>\n

Cal assenyalar, a m\u00e9s, que una de les principals novetats d\u2019aquest moment pol\u00edtic tan singular \u00e9s que, ara, l\u2019electorat en conjunt est\u00e0 molt sensibilitzat i \u00e9s previsible que arribi o superi les cotes m\u00e9s altes de participaci\u00f3 electoral que s\u2019hagin registrat mai. La manifestaci\u00f3 dels partits unionistes, que es va fer diumenge a Barcelona, dona fe que totes les parts s\u00f3n conscients de la transcend\u00e8ncia del moment. Ja no \u00e9s nom\u00e9s l\u2019independentisme el que est\u00e0 mobilitzat, com ha estat la t\u00f2nica des del 2012<\/strong>.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El moviment catal\u00e0 per la independ\u00e8ncia acaba de mostrar davant del m\u00f3n sencer una ingenu\u00eftat pol\u00edtica que frega l\u2019infantilisme m\u00e9s simple. Llan\u00e7ar-se a una declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia per crear un nou Estat sense tenir el suport ferm de cap dels governs estrangers \u00e9s un su\u00efcidi pol\u00edtic, ja que el seu reconeixement \u00e9s imprescindible per donar-li viabilitat. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[171,133],"class_list":["post-17884","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17884","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17884"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17884\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17889,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17884\/revisions\/17889"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}