{"id":1788,"date":"2010-03-10T16:38:01","date_gmt":"2010-03-10T14:38:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1788"},"modified":"2010-03-10T16:38:01","modified_gmt":"2010-03-10T14:38:01","slug":"lluis-foix-mes-crisi-mes-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-mes-crisi-mes-europa\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: M\u00e9s crisi, m\u00e9s Europa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Hi ha motius objectius per pensar<\/strong> que la crisi econ\u00f2mica est\u00e0 passant factura al funcionament de les institucions europees en un semestre en qu\u00e8 s\u2019est\u00e0 aplicant per primera vegada el Tractat de Lisboa, un pas petit per\u00f2 clar sobre l\u2019estructura econ\u00f2mica i pol\u00edtica de la Uni\u00f3 Europea. El que ens afecta cada dia \u00e9s molt important per a la vida de la gent. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s decisiu que les institucions que aguanten el fr\u00e0gil edifici d\u2019Europa marquin unes pautes que puguin ser acceptades per tothom, ja siguin maltesos, irlandesos, letons, francesos o portuguesos. Es poden produir esquerdes en l\u2019extraordinari corpus jur\u00eddic i pol\u00edtic que s\u2019ha anat dibuixant des del Tractat de Roma del 1957 i que ha conformat l\u2019Europa d\u2019avui, amb passos endavant i retrocessos, per\u00f2 mantenint sempre que l\u2019objectiu fonamental \u00e9s el de crear un gran espai de conviv\u00e8ncia i de protecci\u00f3 de les minories.<\/p>\n

S\u2019ha dit que l\u2019Europa de Napole\u00f3<\/strong> va fer possible l\u2019Alemanya de Bismarck; que l\u2019Alemanya de Bismarck va obrir el cam\u00ed al que seria la dominadora idea d\u2019Europa de Hitler, i que d\u2019aquella bogeria nazi en sortiria l\u2019Europa que avui t\u00e9 la seu a Brussel\u00b7les amb el Parlament a Estrasburg. No s\u2019ha de perdre de vista que el m\u00e9s habitual en la hist\u00f2ria europea ha estat la guerra i que per evitar que els conflictes entre els Estats europeus es repeteixin, \u00e9s imprescindible mantenir i defensar el respecte entre els pobles i les nacions. La construcci\u00f3 europea arrenca amb la voluntat de segellar la pau entre Alemanya i Fran\u00e7a. Mig segle despr\u00e9s d\u2019aquella voluntat d\u2019enterrar els vells conflictes des de les dues ribes del Rin, s\u2019ha aconseguit la reunificaci\u00f3 pac\u00edfica del continent amb la dif\u00edcil incorporaci\u00f3 d\u2019illes com la Gran Bretanya, Irlanda, Malta i Xipre. Isl\u00e0ndia est\u00e0 trucant a la porta, i tamb\u00e9 totes les noves rep\u00fabliques balc\u00e0niques que s\u2019han destru\u00eft en guerres inacabables.<\/p>\n

Europa ha estat capa\u00e7 d\u2019abandonar<\/strong> el vell i est\u00e8ril concepte de basar la seguretat d\u2019un Estat en la debilitat de l\u2019altre. Ara sabem, com ha recordat Javier Solana, que serem forts i prosperarem si els nostres ve\u00efns tamb\u00e9 poden fer el mateix. Els europeus d\u2019avui hem crescut en la diversitat i gastem les nostres vides acompanyats de la difer\u00e8ncia. Hem apr\u00e8s a cops de bast\u00f3, lentament, la dif\u00edcil tasca de viure amb la difer\u00e8ncia pac\u00edficament. Com diu Zygmunt Bauman a L\u2019ambival\u00e8ncia de la modernitat<\/em>, a vegades, l\u2019universalisme inherent a l\u2019esperit europeu consisteix en la seva capacitat per conversar amb l\u2019estranger, comprendre les raons de l\u2019altre, sense perdre ni rebutjar la pr\u00f2pia identitat.<\/p>\n

\u00c9s un t\u00f2pic ben recurrent que els dirigents<\/strong> d\u2019avui s\u00f3n una ombra desdibuixada dels l\u00edders de fa una o dues generacions. Sempre ha passat igual. Les cr\u00edtiques que reberen Helmut Schmidt, Helmut Kohl, Fran\u00e7ois Mitterrand, Felipe Gonz\u00e1lez i molts l\u00edders de la segona generaci\u00f3 d\u2019europeistes en els seus pa\u00efsos foren ferotges. Per\u00f2 vist des de la dist\u00e0ncia, resulta que contribu\u00efren decisivament a la realitat europea que avui tenim. \u00c9s cert que Margaret Thatcher no era europeista, com tampoc ho ser\u00e0 David Cameron si guanya les eleccions. Per\u00f2 Edward Heath, Harold Wilson i Tony Blair s\u00ed que ho van ser.<\/p>\n

Els dirigents pol\u00edtics s\u00f3n molt importants.<\/strong> Per\u00f2 ho s\u00f3n encara m\u00e9s les institucions a les quals serveixen i a les quals greixen fent de corretja de transmissi\u00f3 entre les directives de Brussel\u00b7les i les normatives dels governs estatals. Hi pot haver governants poc valorats pels seus compatriotes i que, a la vegada, facin b\u00e9 la feina com a europeistes. \u00c9s irrellevant que Rodr\u00edguez Zapatero i el mateix Gordon Brown visquin moments baixos. Tant se val. El que compta \u00e9s si s\u00f3n fidels a la idea que Europa \u00e9s la garantia per viure en pau i conviv\u00e8ncia, malgrat la crisi, els leg\u00edtims interessos estatals, la inestabilitat en el m\u00f3n, l\u2019emerg\u00e8ncia de noves pot\u00e8ncies com la Xina i l\u2019\u00cdndia o les relacions amb els Estats Units.<\/p>\n

A m\u00e9s crisi, m\u00e9s Europa.<\/strong> Una iniciativa interessant \u00e9s la que acaba de proposar la cancellera Angela Merkel, amb el suport del president Nicolas Sarkozy, per impulsar un Fons Monetari Europeu que permetria arreglar els possibles problemes dels socis de l\u2019eurozona sense necessitat de l\u2019ajut del Fons Monetari Internacional, amb seu a Washington, que es va crear pocs anys despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. El missatge intenta ser clar i n\u00edtid. Si algun soci de la zona euro passa per dificultats insuperables, Europa per ella mateixa t\u00e9 capacitat per donar una resposta adequada. \u00c9s un dels efectes de la crisi que ha esclatat a Gr\u00e8cia i que podria arrossegar l\u2019euro i afectar directament pa\u00efsos com Espanya i Portugal. Vull una Europa capa\u00e7 de respondre als reptes del moment, digu\u00e9 Angela Merkel dilluns.<\/p>\n

Si aquesta iniciativa acaba convertint-se<\/strong> en realitat, seria una prova m\u00e9s de com Europa ha anat fent-se partint de dificultats, malentesos, interessos contraposats i desgavells de governs que han buscat en Europa la curaci\u00f3 de les seves malalties end\u00e8miques sense aportar res a canvi, sense esfor\u00e7ar-se a complir els compromisos adquirits.<\/p>\n

S\u2019ha acabat, per tant, la idea<\/strong> de distribuci\u00f3 de la riquesa discrecional sense acceptar les responsabilitats que comporta. Hi haur\u00e0 sancions m\u00e9s estrictes, una vigil\u00e0ncia m\u00e9s propera, un retre comptes imprescindible, de manera que un pa\u00eds en fallida haur\u00e0 d\u2019acceptar les receptes proposades pels que gestionaran les crisis, que no seran els Estats sin\u00f3 la mateixa Uni\u00f3 Europea. Si totes aquestes mesures s\u00f3n insuficients o b\u00e9 s\u00f3n considerades com una intromissi\u00f3 forastera, hi hauria la possibilitat d\u2019excloure un Estat de la zona euro.<\/p>\n

El que no es podr\u00e0 fer \u00e9s portar<\/strong> el paraigua europeu sense comportar-se amb els criteris econ\u00f2mics i fiscals que han de seguir les normes de converg\u00e8ncia que es van idear amb el Tractat de Maastricht. Ja es veur\u00e0 com acaba aquesta iniciativa, per\u00f2 el que s\u00ed que sembla evident \u00e9s que els impulsors de la moneda \u00fanica no estan en condicions de destruir un edifici monetari que ha tingut m\u00e9s coses positives que negatives.<\/p>\n

AVUI<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha motius objectius per pensar que la crisi econ\u00f2mica est\u00e0 passant factura al funcionament de les institucions europees en un semestre en qu\u00e8 s\u2019est\u00e0 aplicant per primera vegada el Tractat de Lisboa, un pas petit per\u00f2 clar sobre l\u2019estructura econ\u00f2mica i pol\u00edtica de la Uni\u00f3 Europea. El que ens afecta cada dia \u00e9s molt …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-1788","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1788","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1788"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1788\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1790,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1788\/revisions\/1790"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1788"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1788"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1788"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}