{"id":17861,"date":"2017-10-29T11:27:17","date_gmt":"2017-10-29T09:27:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17861"},"modified":"2017-10-29T11:27:17","modified_gmt":"2017-10-29T09:27:17","slug":"llatzer-moix-contra-limperi-de-la-divisio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/llatzer-moix-contra-limperi-de-la-divisio\/","title":{"rendered":"Ll\u00e0tzer Moix: Contra l&#8217;imperi de la divisi\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-17866\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/banderes.jpg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"169\" \/>Ten\u00edem tres opcions \u2013 <strong>DUI<\/strong>, <strong>155<\/strong>, <strong>eleccions<\/strong>\u2013 i s\u2019han posat en marxa totes tres. La <strong>DUI<\/strong> reunia les ess\u00e8ncies del proc\u00e9s: unilateralitat, fugida cap endavant, inviabilitat i potencial conflictiu. El <strong>155<\/strong> era una arma del centralisme contra els independentistes que afecta tots els catalans. I, a hores d\u2019ara, era tamb\u00e9 l\u2019\u00fanic instrument a m\u00e0 per restablir l\u2019ordre constitucional. Les eleccions buscaven una v\u00e0lvula d\u2019escapament, si m\u00e9s no temporal, per a una societat estressada, tot i que sense resoldre el seu problema de fons. El Govern central ha optat pel <strong>155<\/strong>. I el president <strong>Puigdemont<\/strong>, emp\u00e8s per <strong>ERC<\/strong> i per un estat major amb activistes no electes, va triar la <strong>DUI<\/strong> i va cedir al rival la millor carta, l\u2019electoral. Divendres, despr\u00e9s que es convoquessin comicis, Catalunya estava m\u00e9s a prop d\u2019atenuar el seu principal problema que cinc hores abans, quan es va declarar la independ\u00e8ncia.<\/p>\n<p>El problema principal de Catalunya ja no \u00e9s, com sostenen els indepes, Espanya. \u00c9s la divisi\u00f3 entre catalans. Vet aqu\u00ed el trist fruit del proc\u00e9s dirigit per <strong>Junts pel S\u00ed<\/strong>, esperonat per la <strong>CUP<\/strong> i engrossit per la bona gent de l\u2019 <strong>ANC<\/strong> i <strong>\u00d2mnium<\/strong>. Catalunya ha de combatre aquesta divisi\u00f3. Est\u00e0 en el seu pitjor moment, s\u00ed. Ra\u00f3 de m\u00e9s. Urgeix plantejar prioritats per a la reconciliaci\u00f3. Si no supera la seva divisi\u00f3, Catalunya ser\u00e0 un ens fallit. Com un hum\u00e0 amb una cama, un bra\u00e7, un ull i mig cervell.<\/p>\n<p>Dividir significa introduir la disc\u00f2rdia o el desacord entre persones o col\u00b7lectivitats. Aqu\u00ed, els uns i els altres han dedicat tot el seu talent a aix\u00f2. Fins a aconseguir no una sin\u00f3 tres divisions: la catalana, l\u2019espanyola i l\u2019europea. Vivim sota l\u2019imperi de la divisi\u00f3. I cal deslliurar-se\u2019n com m\u00e9s aviat millor.<\/p>\n<p><strong>CATALUNYA<\/strong>. La societat catalana est\u00e0 partida en dos. La debilitaci\u00f3 del catalanisme transversal \u00e9s atribu\u00efble a l\u2019independentisme. En la transici\u00f3, el catalanisme va aglutinar fins i tot partits internacionalistes. En l\u2019era del major autogovern, el sobiranisme ha trossejat el catalanisme. Error. Ha estigmatitzat els que refusen saltar-se la llei i ha menystingut l\u2019oposici\u00f3 mentre presumia, ing\u00e8nuament o c\u00ednicament, d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia democr\u00e0tica. Ha obert una esquerda entre els que reconeixen el m\u00f3n sencer com el seu camp d\u2019acci\u00f3 i els disposats a trencar-ho tot i retirar-se a sobreviure al seu hort.<\/p>\n<p>L\u2019il\u00b7limitat horitz\u00f3 de la divisi\u00f3 catalana causa vertigen. Encara t\u00e9 recorregut. El secessionisme ja va partir el <strong>PSC<\/strong>, <strong>Uni\u00f3<\/strong> o <strong>CiU<\/strong>. Hi ha discrep\u00e0ncies a <strong>CSQP<\/strong>. Hi ha baralles fratricides entre el <strong>PDECat<\/strong> i <strong>ERC<\/strong>; o sigui, a <strong>JxS<\/strong>, on l\u2019alian\u00e7a amb la <strong>CUP<\/strong> traspua odis i ranc\u00fanies&#8230; La divisi\u00f3 \u00e9s consubstancial a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Per\u00f2 li resta for\u00e7a. Per aix\u00f2 les persones amb nocions d\u2019hist\u00f2ria parlen, concedeixen i pacten. En dies de bonan\u00e7a, per progressar. En dies de crisi, per no morir com a col\u00b7lectiu. L\u2019intent de reorganitzar l\u2019escenari pol\u00edtic catal\u00e0 sobre l\u2019eix nacional ha portat divisi\u00f3 i frac\u00e0s. Cal ressituar-lo en l\u2019eix social. No assegurant, a base de pensament m\u00e0gic, que la rep\u00fablica ser\u00e0 xauxa per als pensionistes, sin\u00f3 corregint tot d\u2019una retallades en educaci\u00f3 i sanitat.<\/p>\n<p><strong>ESPANYA<\/strong> La deriva independentista ha engrandit el solc entre Catalunya i Espanya. Els seus poders estan a matadegolla. Hi ha fuga d\u2019empreses i boicot comercial. \u00c9s cert que el centralisme va donar ales amb el seu silenci, la seva mesquineria i la seva repressi\u00f3 a l\u2019independentisme. Un altre error. Tamb\u00e9 que aquest va comen\u00e7ar acusant Espanya de robatori i ha acabat mentint sense rubor, presentant l\u2019aplicaci\u00f3 de la llei com un cop d\u2019Estat. Un altre error. Per fortuna, el xoc institucional no sempre t\u00e9 un correlat particular. No hem de confondre el Govern central amb els espanyols ni el Govern catal\u00e0 amb els catalans. Hi ha incomptables afectes personals que l\u2019oportunisme pol\u00edtic no podr\u00e0 destruir mai.<\/p>\n<p><strong>EUROPA<\/strong>. Catalunya no es convertir\u00e0 en un nou Estat europeu. Per\u00f2 ja \u00e9s un problema europeu. L\u2019independentisme ho va voler aix\u00ed a l\u2019exportar el seu conflicte. Un altre error. La Uni\u00f3 Europea va n\u00e9ixer per curar ferides i sumar. El <strong>Brexit<\/strong> busca el contrari, la divisi\u00f3 europea, la resta. El va votar un pa\u00eds dividit, pres de la crisi i el populisme, capa\u00e7 en la seva ignor\u00e0ncia de creure\u2019s mentides. El <strong>Catexit<\/strong> sintonitza amb el <strong>Brexit<\/strong>, a escala inferior: el Regne Unit multiplica per nou la poblaci\u00f3 de Catalunya, i per onze el seu PIB. Per\u00f2 segueix la seva l\u00ednia d\u2019agressi\u00f3 a la idea d\u2019Europa. Com a tal \u00e9s percebut i com a tal ser\u00e0 recompensat.<\/p>\n<p><strong>CR\u00c9IXER<\/strong>. L\u2019historiador rom\u00e0 <strong>Salusti<\/strong> deia que \u201c<em>amb la conc\u00f2rdia les coses petites creixen, amb la disc\u00f2rdia les m\u00e9s grans s\u2019enfonsen<\/em>\u201d. La disc\u00f2rdia est\u00e0 a l\u2019abast de qualsevol: al m\u00f3n rural, els odis entre ve\u00efns poden durar generacions. La conc\u00f2rdia exigeix esfor\u00e7, ren\u00fancia i \u00e8tica de la responsabilitat. <strong>Rajoy<\/strong> ajudaria si ofer\u00eds quelcom m\u00e9s que l\u2019article <strong>155<\/strong>. Per\u00f2 Catalunya ha de triar entre comen\u00e7ar a curar la seva fractura interna, i amb Espanya i amb Europa, o sotmetre\u2019s a l\u2019imperi de la divisi\u00f3. Ha de triar entre cr\u00e9ixer o enfonsar-se. Basta que l\u2019independentisme assenyat admeti la seva base real i, tamb\u00e9, que no an\u00e0vem cap a la rep\u00fablica catalana sin\u00f3 cap la rep\u00fablica de mitja Catalunya. Els radicals potser continuaran desobeint al carrer. Per\u00f2 per als no revolucionaris ja ha comen\u00e7at la campanya electoral: nous errors en danyarien el resultat. Ells no s\u2019han de dividir m\u00e9s. I Catalunya, tampoc.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">La Vanguardia<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ten\u00edem tres opcions \u2013 DUI, 155, eleccions\u2013 i s\u2019han posat en marxa totes tres. La DUI reunia les ess\u00e8ncies del proc\u00e9s: unilateralitat, fugida cap endavant, inviabilitat i potencial conflictiu. El 155 era una arma del centralisme contra els independentistes que afecta tots els catalans. I, a hores d\u2019ara, era tamb\u00e9 l\u2019\u00fanic instrument a m\u00e0 per &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17861","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17861","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17861"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17867,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17861\/revisions\/17867"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}