{"id":17833,"date":"2017-10-24T15:30:19","date_gmt":"2017-10-24T13:30:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17833"},"modified":"2017-10-24T15:30:19","modified_gmt":"2017-10-24T13:30:19","slug":"raimon-obiols-no-hi-ha-dret","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-no-hi-ha-dret\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: No hi ha dret"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-17835\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/raimon-obiols-300x169.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"169\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/raimon-obiols-300x169.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/raimon-obiols.jpg 760w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Caldria exigir un jurament a les persones escollides per a\u00a0 una funci\u00f3 de govern p\u00fablic: un jurament que incorpor\u00e9s la cl\u00e0usula del \u201c<em>Primum non nocere\u201d,<\/em> en catal\u00e0 antic \u201c<em>Primer no noure<\/em>\u201d, no fer mal. S\u2019hi hauria d\u2019afegir tamb\u00e9 el principi de precauci\u00f3: no potinejar a benefici d\u2019inventari amb el material explosiu de les emocions d\u2019identitat; no excitar-les ni confrontar-les per a guanyar vots, beneficis, posicions de poder. Aconseguir-ho no \u00e9s f\u00e0cil, perqu\u00e8 el joc del nacionalisme \u00e9s una bicoca que permet obtenir suculentes fortunes pol\u00edtiques i econ\u00f2miques, com hem vist a bastament en el nostre pa\u00eds en les darreres d\u00e8cades.<\/p>\n<p>Els actors principals del conflicte que estem vivint a Catalunya i a Espanya han dut aquesta mena de pol\u00edtiques al l\u00edmit i estan causant una gran destrossa. A m\u00e9s, no \u00e9s una destrucci\u00f3 creativa sin\u00f3, valgui la redund\u00e0ncia, una destrucci\u00f3 destructiva, infecunda. No fa avan\u00e7ar ni un mil\u00b7l\u00edmetre la causa de les llibertats de Catalunya; ni far\u00e0 progressar el m\u00e9s m\u00ednim la pretensi\u00f3 uniformitzadora del nacionalisme espanyol. Els efectes que es produeixen van exactament en el sentit contrari.<\/p>\n<p>Han tractat d\u2019emmanillar mentalment i emocionalment la gent, tant a Catalunya com a Espanya, en una polaritzaci\u00f3 abrupta i absurda, uns esquemes de confrontaci\u00f3 perillosament simplistes, que generen baralles, enemistats i ranc\u00fanies, i poden ocasionar desgr\u00e0cies majors. Han generat un contenci\u00f3s cada vegada m\u00e9s enverinat que, a m\u00e9s, ens condemna a escoltar o llegir (si no escollim inhibir-nos, i no podem fer-ho), els branda-banderes que es desfoguen descordats, en els mitjans i a les xarxes. No es pot exagerar qu\u00e8 en resulta: si hi ha una majoria aclaparadora en aquest afer, \u00e9s la dels exasperats.<\/p>\n<p>A Catalunya, la fractura de la que vam advertir des de fa anys (no temem tant el \u201c<em>xoc de trens<\/em>\u201d, d\u00e8iem, com el \u201c<em>xoc d\u2019identitats<\/em>\u201d) \u00e9s una realitat que ning\u00fa no discuteix. A Espanya, el vell nacionalisme, que es va batre en retirada acabada la dictadura, ha trobat en aquest conflicte una gran oportunitat vindicativa i torna a emergir amb for\u00e7a; a estadis i balcons, la \u201c<em>rojigualda<\/em>\u201d senyoreja (demanar-nos per qu\u00e8 aix\u00f2 no es don\u00e0 en els anys de la trag\u00e8dia basca ens introduiria en el terreny pantan\u00f3s dels inconscients col\u00b7lectius). En tot cas, s\u2019ha expandit un joc creuat i crispat d\u2019acci\u00f3 i reacci\u00f3, a base de t\u00f2pics, estereotips i prejudicis, en un cercle vici\u00f3s que es retroalimenta. \u201c<em>C\u2019est l\u2019antisemite qui fait le juif<\/em>\u201d, deia <strong>Sartre<\/strong>.<\/p>\n<p>Conv\u00e9, en aquesta situaci\u00f3, respondre al \u201c<em>Cui prodest?<\/em>\u201d. Qui se\u2019n beneficia, d\u2019aquest estat de coses? Sobretot \u00e9s la dreta espanyola i els poders que li donen suport. Si el <strong>PP<\/strong> continua en el govern \u00e9s gr\u00e0cies a l\u2019auge independentista. T\u00e9 ra\u00f3 <strong>Milagros P\u00e9rez Oliva<\/strong> quan escriu que \u201c<em>un dels efectes del conflicte catal\u00e0 sobre la pol\u00edtica espanyola \u00e9s que ha perm\u00e8s que el <strong>PP<\/strong> es mantingui en el poder malgrat la important p\u00e8rdua de suports electorals. De fet, si no fos per l\u2019amena\u00e7a de l\u2019independentisme, <strong>Rajoy<\/strong> ja no seria al Govern<\/em>\u201d. \u201c<em>Ara<\/em>\u201d, conclou <strong>P\u00e9rez Oliva<\/strong>, \u201c<em>el <strong>PP<\/strong> calcula exultant els r\u00e8dits que pot obtenir d\u2019una defensa ferma de la unitat d\u2019Espanya. De moment, dels judicis per corrupci\u00f3 ja gaireb\u00e9 ni se\u2019n parla<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>Que la dreta espanyola tenia decidit des de fa anys trencar el \u201c<em>pacte territorial<\/em>\u201d del 78 em sembla evident, com ho \u00e9s tamb\u00e9 que el \u201cProc\u00e9s\u201d li ha servit, com anell al dit, per a aquest designi involucionista. Amb l\u2019aplicaci\u00f3 del <strong>155<\/strong>, el govern <strong>Rajoy<\/strong> es consolida i evita una majoria alternativa al Congr\u00e9s.<\/p>\n<p>Miren de culminar el seu propi \u201cproc\u00e9s\u201d. Presentant el <strong>155<\/strong>, <strong>Rajoy<\/strong> va dir que tenia la sensaci\u00f3 que<em> \u201calguns han volgut premeditadament arribar fins ac\u00ed<\/em>\u201d. \u00c9s exacte: ja recollien firmes l\u2019any <strong>2006<\/strong>, contra l\u2019Estatut votat en el Parlament i a les Corts, i refrendat pel poble de Catalunya; ja estimulaven la catalanof\u00f2bia; ja manipulaven barroerament la composici\u00f3 del Constitucional; ja n\u2019explotaven pol\u00edticament i electoralment les sent\u00e8ncies.<\/p>\n<p>Cal afegir que ho han pogut fer gr\u00e0cies a l\u2019ajut indirecte i inestimable del \u201cproc\u00e9s\u201d. Tot aix\u00f2, s\u2019ha demanat ara un dels seus publicistes, \u201c<em>l\u2019independentisme ho hauria d\u2019haver previst?<\/em>\u201d. I respon: \u201c<em>S\u00ed, i els republicans del 1931 tamb\u00e9 haurien hagut de preveure el 1936<\/em>\u201d. \u00c9s una comparaci\u00f3 injusta, perqu\u00e8 la primera previsi\u00f3 era de pur sentit com\u00fa, mentre que la segona hauria implicat una capacitat de pron\u00f2stic quasi miraculosa.<\/p>\n<p>Que el Minotaure (l\u2019Estat espanyol, per usar la imatge d\u2019<strong>Enric Juliana<\/strong>) reaccionaria humiliat i amb f\u00faria vindicativa era evident des del mateix moment que es feren les primeres passes d\u2019un cam\u00ed que significava sortir de la legalitat constitucional. Les sessions al Parlament de Catalunya del 6 i 7 de setembre, i l\u20191-O, van ser determinants. \u201c<em>Si te\u2019n surts<\/em>\u201d, ha escrit un constitucionalista itali\u00e0 comentant-ho, \u201c<em>o b\u00e9 has de recular despr\u00e9s precipitadament, o b\u00e9 una de dues: o fundes una nova legitimitat o pateixes les sancions de la que has trencat<\/em>.\u201d<\/p>\n<p>Un autogovern pol\u00edtic \u00e9s negociable perqu\u00e8 \u00e9s graduable: pots obtenir m\u00e9s autogovern, m\u00e9s independ\u00e8ncia, m\u00e9s sobirania, en funci\u00f3 de la correlaci\u00f3 de forces de cada per\u00edode. La Independ\u00e8ncia amb maj\u00fascules no \u00e9s negociable: funciona amb l\u2019esquema radical del Si o del No. O l\u2019aconsegueixes o poden fer-te pagar el preu de no haver-hi arribat. Per aix\u00f2, i perqu\u00e8 dividia la societat catalana, sempre hem qualificat el \u201cproc\u00e9s\u201d d\u2019aventura irresponsable.<\/p>\n<p>A Catalunya, els efectes d\u2019aquesta juguesca al tot o res s\u2019estan produint dram\u00e0ticament, en termes socials, pol\u00edtics i econ\u00f2mics. Les nostres institucions d\u2019autogovern estan afeblides i amena\u00e7ades. Potser es trobar\u00e0 en el darrer moment un comprom\u00eds que salvi m\u00ednimament la situaci\u00f3 i cal continuar treballant-hi, malgrat els mals averanys.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>I si aquests es compleixen? Si cregu\u00e9s que no hi ha altra opci\u00f3 que desistir davant d\u2019un desastre inexorable, callaria, per pudor i per dec\u00e8ncia. Per\u00f2 crec que \u00e9s possible un dif\u00edcil redre\u00e7ament, amb noves majories, a Catalunya i a Espanya; un redre\u00e7ament per la llibertat i la fraternitat, contra la imposici\u00f3 de la for\u00e7a i contra les confrontacions ca\u00efnites. \u201c<em>El nacionalisme \u00e9s la guerra<\/em>\u201d, va dir <strong>Mitterrand<\/strong>. F\u00f3rmula extrema, per\u00f2 encertada: les lluites dels nacionalismes confrontats sempre porten desgr\u00e0cies. Cal evitar-les, resistir-s\u2019hi constantment i amb fermesa, fins i tot quan dir la veritat no \u00e9s popular. Deixeu que em desfogui, quan tantes coses per les que hem lluitat durant tant de temps corren el risc d\u2019escolar-se per l\u2019aig\u00fcera, i digui : No hi ha dret.<\/p>\n<p>Raimon Obiols<\/p>\n<p>24\/10\/17<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Caldria exigir un jurament a les persones escollides per a\u00a0 una funci\u00f3 de govern p\u00fablic: un jurament que incorpor\u00e9s la cl\u00e0usula del \u201cPrimum non nocere\u201d, en catal\u00e0 antic \u201cPrimer no noure\u201d, no fer mal. S\u2019hi hauria d\u2019afegir tamb\u00e9 el principi de precauci\u00f3: no potinejar a benefici d\u2019inventari amb el material explosiu de les emocions d\u2019identitat; &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,24,133],"class_list":["post-17833","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-raimon-obiols","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17833","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17833"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17833\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17836,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17833\/revisions\/17836"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17833"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17833"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17833"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}