{"id":17794,"date":"2017-10-18T13:07:01","date_gmt":"2017-10-18T11:07:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17794"},"modified":"2017-10-18T13:07:01","modified_gmt":"2017-10-18T11:07:01","slug":"jordi-guillot-les-responsabilitats-de-rajoy-i-puigdemont","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-guillot-les-responsabilitats-de-rajoy-i-puigdemont\/","title":{"rendered":"Jordi Guillot: Les responsabilitats de Rajoy i Puigdemont"},"content":{"rendered":"
\n
\n

\"\"La paradoxa actual \u00e9s que els dos principals responsables del greu conflicte de relacions entre Espanya i Catalunya, Rajoy<\/strong> i Puigdemont<\/strong>, s\u00f3n els \u00fanics que ens poden treure d’aquest. <\/span>Altres l\u00edders poden ajudar o entorpir a trobar una soluci\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s a ells dos els pertoca prendre les decisions, les de veritat, les que es publiquen ja sigui al BOE<\/strong> o al DOGC<\/strong>. <\/span>I no ho tenen f\u00e0cil. <\/span>S’ha anat massa lluny en l’enconament d’un conflicte que ja no nom\u00e9s afecta l’\u00e0mbit pol\u00edtic, impacta tamb\u00e9 en les societats espanyola i catalana. <\/span>Comparteixo el que ja res ser\u00e0 igual, l’\u00fanic que desitjo \u00e9s que no sigui pitjor. <\/span>\u00c9s temps d’un canvi d’estrat\u00e8gies en els dos camps en litigi. <\/span>Recular per evitar el precipici del desastre. <\/span>Canvi d’estrat\u00e8gies a partir d’avaluar el que cada contendent realment ha aconseguit.<\/span><\/span><\/p>\n

Rajoy<\/strong> i el PP<\/strong> han perdut Catalunya. <\/span>Per molts vots que doni l’anticatalanisme a la resta d’Espanya; <\/span>governar-la amb una Catalunya revoltada \u00e9s missi\u00f3 molt dif\u00edcil i nom\u00e9s possible amb la repressi\u00f3. <\/span>Per no parlar dels efectes econ\u00f2mics. <\/span>Si alg\u00fa creu que el trasllat de bancs i empreses fora de Catalunya permetr\u00e0 que un altre territori agafi el relleu de la locomotora catalana de l’economia, s’enganya. <\/span>Aquesta crisi afectar\u00e0 Catalunya, per descomptat, per\u00f2 tamb\u00e9 a Espanya. <\/span>I dels lla\u00e7os emocionals trencats millor no parlar-ne.<\/span><\/p>\n

El model territorial que emana de la Constituci\u00f3 lluny d’anar-se desenvolupant d’una manera clara, reglada i per consens ha patit els vaivens de la l\u00f2gica pol\u00edtica del r\u00e8gim del 78<\/strong>. Acords, desacords i cambalaches<\/em> de tot tipus entre les elits pol\u00edtiques que han ocupat les <\/span>institucions estatals o auton\u00f2miques. S’<\/span>avan\u00e7ava si\u00a0 sigui\u00a0 el PSOE<\/strong> o el PP<\/strong> precisaven del suport dels partits nacionalistes, o es retrocedia en cas de majories absolutes. <\/span>Dos aspectes claus com les inversions o el finan\u00e7ament es definien per les correlacions de forces existents. <\/span>L’\u00faltim exemple: tot el que s’ha aconseguit per Euskadi a canvi dels cinc vots del PNB<\/strong> per tirar endavant els pressupostos de l’Estat.<\/span><\/p>\n

\n
\n

L’intent de Catalunya de reordenar el seu autogovern amb la reforma estatut\u00e0ria del 2006<\/strong> va ser avortat. <\/span>El principal responsable, el PP<\/strong> i les seves campanyes anticatalanes. <\/span>La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional de 2010<\/strong> \u00e9s el cop definitiu. <\/span>I va arribar la crisi econ\u00f2mica. <\/span>La suma de tot aix\u00f2 \u00e9s una de les raons del cansament de sectors majoritaris de la societat catalana i de la deriva independentista.<\/span><\/span><\/p>\n

El senyor Rajoy<\/strong> ha de ser conscient que ha perdut el control de Catalunya. <\/span>L’aplicaci\u00f3 de qualsevol dels articles, 116<\/strong> o 155<\/strong> de la Constituci\u00f3, o del codi penal li permetran acabar amb la rebel\u00b7li\u00f3 institucional, per\u00f2 no amb la social. <\/span>La mobilitzaci\u00f3 de sectors molt importants de la societat catalana contra l’actual status quo, i molts a favor de la independ\u00e8ncia, no la evitar\u00e0 amb la policia o la gu\u00e0rdia civil. <\/span>En una democr\u00e0cia que forma part de la UE<\/strong> l’\u00fas de la for\u00e7a t\u00e9 un l\u00edmit.<\/span><\/p>\n

Rajoy<\/strong> ha d’abandonar la seva actitud immobilista i afrontar sincerament l’inevitable canvi de la Constituci\u00f3 del 78<\/strong>. Fins a quin punt cal modificar la Constituci\u00f3? <\/span>Fins al punt que permeti el consens de les parts.<\/span><\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n

Puigdemont<\/strong> tamb\u00e9 ha de canviar d’estrat\u00e8gia. <\/span>\u00c9s evident que el “Proc\u00e9s” mai ha tingut la for\u00e7a suficient ni per doblegar a l’Estat, ni per aconseguir suports internacionals. <\/span>Hi pot haver la temptaci\u00f3, que havent arribat fins on s’ha arribat, \u00e9s millor proclamar la DUI<\/strong>. <\/span>Esperant que l’Estat reaccioni intervenint la Generalitat i for\u00e7ar un “Maidan<\/strong><\/em>” popular: u<\/span>na mobilitzaci\u00f3 \u00e0mplia i perllongada a la qual el govern central respondria amb repressi\u00f3. <\/span>Agreujar un conflicte, costi el que costi, per generar un descontrol i una virul\u00e8ncia que obligui a la UE<\/strong> a actuar. <\/span>Des d’una l\u00f2gica amoral per la que la fi justifica els mitjans, podria haver estat una estrat\u00e8gia \u00fatil. Avui ja no ho \u00e9s. <\/span>Els estats majors de l’unilateralisme no poden ignorar una cosa esdevinguda\u00a0 aquests darrers dies, la mobilitzaci\u00f3 de centenars de milers de catalans que s’han manifestat obertament contraris al “Proc\u00e9s”. <\/span>Avui un “Maidan<\/strong><\/em>” de car\u00e0cter independentista corre el greu risc de xocar amb aquests sectors, cosa que representaria un punyent conflicte de la societat catalana, que molt em temo aniria acompanyat de les seves dosis de viol\u00e8ncia.<\/span><\/span><\/p>\n

El m\u00e9s sensat per al President Puigdemont<\/strong> seria no proclamar la DUI<\/strong> i explorar que d\u00f3na de si la compromesa reforma de la Constituci\u00f3. <\/span>Ja hi haur\u00e0 temps de s\u00eds o nos en nous escenaris i circumst\u00e0ncies. <\/span>Les actuals s\u00f3n les pitjors. <\/span>En el vell PSUC<\/strong> vaig aprendre que poc \u00e9s millor que res i molt millor que menys.<\/span><\/p>\n

Molts poden pensar que retrocedir \u00e9s un signe de debilitat, jo crec que no. <\/span>En tots dos casos \u00e9s per evitar una derrota m\u00e9s que segura. <\/span>Des del moment que Rajoy<\/strong> acorda posar en marxa el possible canvi de la Constituci\u00f3, modifica la seva pol\u00edtica. <\/span>Que Puigdemont<\/strong> reiteri per escrit el que realment va dir al Parlament, que suspenia la DUI<\/strong>, no \u00e9s cap frac\u00e0s. <\/span>Seria un exercici de realisme i responsabilitat.<\/span><\/p>\n

Hi haur\u00e0 temps per les propostes, avui el que \u00e9s urgent \u00e9s destensar. <\/span>No ser\u00e0 senzill. <\/span>Hi ha una forta in\u00e8rcia cap al conflicte. <\/span>Massa veus aqu\u00ed i all\u00e0 demanen vict\u00f2ries i derrotes. <\/span>Es menteix sense vergonya, es diuen barbaritats sense cap vergonya. <\/span>Alguns ministres i consellers opinen com tertulians de la pitjor mena. <\/span>No \u00e9s d’estranyar que hi hagi tensi\u00f3 en sectors de la societat i molta, molta preocupaci\u00f3. <\/span>Correspon a tots dos presidents imposar-se i crear les condicions que permetin recuperar un di\u00e0leg imprescindible.<\/span><\/span><\/p>\n

Tot ha anat a pitjor a Espanya ia Catalunya. <\/span>El passat no podem modificar-lo, el present si. <\/span>Els causants d’aquest incendi no sortiran ben parats en els llibres d’hist\u00f2ria, seran assenyalats com els responsables de la ruptura de la conviv\u00e8ncia. <\/span>Un pa\u00eds enfrontat territorialment, castigat per la crisi econ\u00f2mica, amb una greu crisi de legitimitat de les seves institucions, abstret en els seus problemes no resolts i absent a Europa i el m\u00f3n, \u00e9s un pa\u00eds en declivi, en decad\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

P\u00fablico<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La paradoxa actual \u00e9s que els dos principals responsables del greu conflicte de relacions entre Espanya i Catalunya, Rajoy i Puigdemont, s\u00f3n els \u00fanics que ens poden treure d’aquest. Altres l\u00edders poden ajudar o entorpir a trobar una soluci\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s a ells dos els pertoca prendre les decisions, les de veritat, les que es …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17794","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17794","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17794"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17794\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17803,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17794\/revisions\/17803"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17794"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17794"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17794"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}