{"id":17789,"date":"2017-10-18T12:31:23","date_gmt":"2017-10-18T10:31:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17789"},"modified":"2017-10-18T12:31:23","modified_gmt":"2017-10-18T10:31:23","slug":"francesc-valls-esclafar-laltre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-valls-esclafar-laltre\/","title":{"rendered":"Francesc Valls: Esclafar l’altre"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"\"El proc\u00e9s catal\u00e0 va cam\u00ed d’eternitzar-se. Mentrestant, es va cobrant v\u00edctimes. Ning\u00fa sap com ni quan es recompondr\u00e0 el mirall trencat en qu\u00e8 s’ha convertit la societat catalana. La lapidaci\u00f3 de l’heterod\u00f2xia ha sembrat sal all\u00e0 on abans creixia diversitat. Els mitjans, com si aix\u00f2 fos la Gran Guerra, han ocupat el seu espai a la trinxera. I, ja se sap, la primera v\u00edctima d’aquest gran exercici militar i militant \u00e9s la llibertat d’expressi\u00f3.<\/p>\n

Preval esclafar l’altre, sense aturar-se a pensar com cal administrar la diversitat en termes de conviv\u00e8ncia, segons apuntava fa uns dies Joan Subirats<\/strong> en aquestes p\u00e0gines. D’una banda, el Govern catal\u00e0 viu amb intensitat les \u00faltimes hores d’ambig\u00fcitat que li queden. Intenta insuflar vida a un full de ruta que va n\u00e9ixer amb el pecat original de tenir el suport del 47,8%<\/strong> de l’electorat que va votar en les eleccions catalanes del 27-S<\/strong> del 2015<\/strong>. Ara l’opci\u00f3 independentista, esperonada per un refer\u00e8ndum legalment susp\u00e8s i amb alguns dels seus votants apallissats, pret\u00e9n donar carta de naturalesa a la declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia (DUI<\/strong>). Enmig d’un gran desconcert \u2013amb el PDeCAT<\/strong> i la CUP<\/strong> tirant-se els plats pel cap, i Esquerra<\/strong> fent d’observador internacional\u2013, queda espai per a l’humor. L’\u00faltim episodi viscut ha estat aquest gran homenatge a Una nit a l’\u00f2pera<\/em>, dels Germans Marx<\/strong>, singularment amb el remake<\/em> de la seq\u00fc\u00e8ncia en qu\u00e8 Groucho<\/strong> i Chico<\/strong> es refereixen al fet que \u201cla part contractant de la primera part ser\u00e0 considerada com la part contractant de la primera part<\/em>\u201d. Aquesta \u00e9s almenys la impressi\u00f3 causada per la carta que Carles Puigdemont<\/strong> va enviar dilluns a Mariano Rajoy<\/strong>, en la qual no responia a la pregunta de si havia declarat o no aquesta independ\u00e8ncia que el Parlament mai va votar per\u00f2 que va ser subscrita per la porta del darrere entre les formacions partid\u00e0ries de la independ\u00e8ncia. En s\u00edntesi, Puigdemont<\/strong> assegura que la DUI<\/strong> podria aguantar dos mesos a la nevera si hi ha di\u00e0leg amb el poder central.<\/p>\n

A l’altre extrem del quadril\u00e0ter, Mariano Rajoy<\/strong> respon a la carta de Puigdemont donant-li quatre dies de termini perqu\u00e8 digui si va proclamar o no la independ\u00e8ncia. Amb l’espasa de Damocles de l’aplicaci\u00f3 de l’article 155 de la Constituci\u00f3, l’Executiu central segueix optant per obviar la naturalesa pol\u00edtica del conflicte. Alguns especialistes sostenen que l’article 92 de la Constituci\u00f3 permetria fer un refer\u00e8ndum no vinculant. Per\u00f2 ja \u00e9s molt tard i per qu\u00e8 s’ha d’anar amb subtileses si el Govern central ja ha optat per una altra interpretaci\u00f3 de la Llei de Lleis, amb uns resultats perfectament descriptibles. Per si aix\u00f2 no fos poc, l’empresonament \u2013ja anticipat en cercles period\u00edstics des del passat 12 d’octubre\u2013 de Jordi S\u00e0nchez<\/strong> i Jordi Cuixart<\/strong>, els dirigents de l’ANC<\/strong> i \u00d2mnium<\/strong>, respectivament, no ha contribu\u00eft ni a calmar els \u00e0nims ni a fer que el Govern espanyol sigui capa\u00e7 d’elaborar un relat convincent per a la majoria de l’opini\u00f3 p\u00fablica catalana.<\/p>\n

\u00c9s cert que les empreses fugen de Catalunya per la inseguretat del moment. M\u00e9s de 600 empreses l’han abandonat des del refer\u00e8ndum de l’1-O. CaixaBank<\/strong> i el Sabadell<\/strong> s\u00f3n les que han deixat m\u00e9s forat. Codorn\u00edu<\/strong> ha estat l’\u00faltima. Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que l’estrat\u00e8gia policial del Govern espanyol per evitar la consulta no ha merescut gaire elogis: aqu\u00ed tenim els informes de Human Rights Watch<\/strong>, Amnistia<\/strong> Internacional<\/strong> o el Consell d’Europa<\/strong>, que va sol\u00b7licitar al Ministeri de l’Interior una investigaci\u00f3 independent literalment per \u201cl’\u00fas desproporcionat de la for\u00e7a contra manifestants pac\u00edfics i persones que oferien una resist\u00e8ncia passiva a l’acci\u00f3 policial<\/em>\u201d.<\/p>\n

Ignorar l’altre no implica que no existeixi. Els dos milions de votants independentistes ni desapareixeran ni es convertiran per art d’encantament en unionistes amb l’aplicaci\u00f3 de l’article 155 de la Constituci\u00f3. Aix\u00ed mateix, els tres milions que es van quedar a casa l’1-O tampoc cauran de genolls per abra\u00e7ar la fe sobiranista quan Puigdemont<\/strong> s’aclareixi amb la DUI. La proliferaci\u00f3 de banderes als balcons \u2013estelades i recentment espanyoles\u2013 \u00e9s una mostra d’aquests petits sismes que cada dia esbocinen peces de la vaixella comuna. Ignorar o reprimir l’altre contribueix a rebentar les costures de la cohesi\u00f3 social que el catalanisme ha cosit amb molt d’esfor\u00e7 durant molts anys.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El proc\u00e9s catal\u00e0 va cam\u00ed d’eternitzar-se. Mentrestant, es va cobrant v\u00edctimes. Ning\u00fa sap com ni quan es recompondr\u00e0 el mirall trencat en qu\u00e8 s’ha convertit la societat catalana. La lapidaci\u00f3 de l’heterod\u00f2xia ha sembrat sal all\u00e0 on abans creixia diversitat. Els mitjans, com si aix\u00f2 fos la Gran Guerra, han ocupat el seu espai a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17789","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17789","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17789"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17789\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17793,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17789\/revisions\/17793"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17789"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17789"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17789"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}