![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/serrat.jpg\")
Si alg\u00fa tiba amb for\u00e7a del batent de la finestra, si s\u2019hi repenja i s\u2019hi gronxa, les frontisses en pateixen i, finalment, es desmaneguen i es malmeten. Cal convenir que les frontisses, avui, a Catalunya, estan molt desguitarrades i les finestres, desballestades.<\/p>\n
Soc d\u2019una generaci\u00f3 que va c\u00f3rrer a fabricar frontisses. Contra el franquisme i el seu designi anorreador sobre Catalunya, v\u00e0rem entendre que la batalla fonamental era aquesta, unir el divers en un mateix anhel. El patriota no era qui m\u00e9s exigia ni qui m\u00e9s cridava, sin\u00f3 qui millor sargia, qui aixecava frontisses m\u00e9s s\u00f2lides, m\u00e9s untades i llisquents. No cr\u00e8iem que la naci\u00f3 fos un esperit etern i immutable, una perman\u00e8ncia que exclo\u00efa qui no hi casava o que ens havia de tallar a tots pel mateix patr\u00f3. Aquestes eren les febres herderianes<\/em> que havien arrasat Europa. No, la naci\u00f3 era quelcom molt m\u00e9s feble i canviant, una realitat que podia fer-se i desfer-se, que podia sobreviure o morir. I que, per sobreviure, havia d\u2019estar disposada a incloure i a canviar.<\/p>\n Depenia de nosaltres, de la nostra capacitat de fer la naci\u00f3 dia a dia, de sumar-hi tota la ciutadania en la seva pluralitat, de fer-la part\u00edcip d\u2019un mateix projecte compartit i transformador, capa\u00e7 de reunir tots els desitjos nobles, totes les energies disponibles, capa\u00e7 d\u2019identificar la immensa majoria del poble de Catalunya. Cr\u00e8iem, amb Renan<\/strong>, que la naci\u00f3 era \u201cel consens quotidi\u00e0 de la ciutadania<\/em>\u201d. Pod\u00edem tenir un passat m\u00e9s o menys glori\u00f3s, per\u00f2 acabaria en un \u00e0lbum de fotos groguenques si no hi havia prou cohesi\u00f3 nacional, si no hi havia causa de tots, si no \u00e9rem capa\u00e7os d\u2019aixecar un horitz\u00f3 com\u00fa.<\/p>\n Rafael Campalans<\/strong> ens ho havia deixat dit: \u201cCatalunya no \u00e9s nom\u00e9s el passat, el record dels morts\u2026, Catalunya \u00e9s sobretot un deler regenerador que s\u2019encomana a tots els homes i les dones que hi viuen<\/em>.\u201d Un deler que no ho \u00e9s de la meitat, sin\u00f3 que ho \u00e9s de tots i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, no divideix sin\u00f3 que uneix. Aix\u00ed va ser com vam arribar a aquell clamor\u00f3s i emocionant \u201cSom i serem un sol poble<\/em>\u201d, cridat amb tants accents. Hi tindria un paper fonamental l\u2019omnipresent PSUC<\/strong> i aquelles emergents Comissions Obreres<\/strong>. I l\u2019Assemblea de Catalunya<\/strong>, expressi\u00f3 de la unitat catalanista, aplegada, no sota cap maximalisme, sin\u00f3 sota un potent denominador com\u00fa. En Joan Manuel Serrat<\/strong>, amb lletra d\u2019Alexandre Cirici Pellicer<\/strong>, ho glossaria pedag\u00f2gicament en la llengua de la mitja Catalunya que havia arribat dels altres pobles d\u2019Espanya: \u201cMil a\u00f1os hace y unas horas<\/i> \/ que con manos trabajadoras <\/i>\/ se amasa un pueblo de aluvi\u00f3n<\/i> (\u2026) \/ Patria peque\u00f1a y fronteriza<\/i>, \/ mil leches hay en tus cenizas<\/i> (\u2026). \/ Que la ignorancia no te niegue,<\/i> \/ que no trafique el mercader<\/i> \/ con lo que un pueblo quiere ser<\/i>.\u201d<\/p>\n Restava pendent, per\u00f2, el gran repte, aix\u00ed que s\u2019obrissin pas les primeres eleccions democr\u00e0tiques. El \u201clerrouxisme<\/em>\u201d, esbandit ja d\u2019entre els m\u00e9s conscients, havia de ser neutralitzat ara entre la ciutadania m\u00e9s ampla, m\u00e9s indefensa, m\u00e9s exposada. Era un objectiu decisiu tant per a la unitat dels treballadors com per a la unitat civil de Catalunya. Aix\u00ed va ser com va reeixir el proc\u00e9s d\u2019unitat del socialisme catal\u00e0, des de 1974<\/strong>, incorporant franges diverses de l\u2019esquerra resistent, a partir de la flama que el Moviment Socialista de Catalunya<\/strong> havia preservat des de 1945<\/strong>, quan va ser creat pel POUM<\/strong>. En sorgiria el Partit dels Socialistes de Catalunya<\/strong>, que guanyaria aquelles primeres eleccions, afermant la unitat civil i determinant el retorn de la Generalitat exiliada i del seu president.<\/p>\n Ha plogut molt des d\u2019aleshores. I el nacionalisme espanyol ha atacat de nou, amb una f\u00faria devastadora: ha destrossat el pacte estatutari i, amb ell, el pacte constitucional. El nacionalisme catal\u00e0, davant d\u2019aix\u00f2, en lloc de congriar la for\u00e7a i la legitimitat que nom\u00e9s dona la unitat plural del catalanisme, ha optat pel maximalisme, entre il\u00b7luminat i instrumental, polaritzant la societat catalana i posant gratu\u00eftament en risc la unitat civil, el fonament de la naci\u00f3. D\u2019aquest desori, \u00e9s clar, n\u2019han sortit malmeses totes les frontisses, en primer lloc la que ha estat sempre el PSC<\/strong>. El dia despr\u00e9s, si s\u2019hi \u00e9s a temps, caldr\u00e0 c\u00f3rrer a refer frontisses.<\/p>\n