{"id":17775,"date":"2017-10-09T15:49:08","date_gmt":"2017-10-09T13:49:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17775"},"modified":"2017-10-12T08:13:29","modified_gmt":"2017-10-12T06:13:29","slug":"raimon-obiols-catalunya-i-la-llei-de-la-gravetat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-catalunya-i-la-llei-de-la-gravetat\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Catalunya i la llei de la gravetat"},"content":{"rendered":"

\"\"Vaig deixar els meus records pol\u00edtics en un llibre fet a m\u00e0 i publicat el 2013<\/strong>, El m\u00ednim que es pot dir<\/em><\/a>. Pensava aleshores que ja ho tenia tot dit. Despr\u00e9s han passat coses que m\u2019obliguen a afegir algunes postdates. Sobretot sobre dues q\u00fcestions. D\u2019una banda, la confessi\u00f3 de Jordi Pujol<\/strong>, l\u2019estiu de 2014<\/strong>. De l\u2019altra, els esdeveniments lligats a l\u2019anomenat \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d.<\/p>\n

Pel que fa al primer assumpte, no m\u2019hi estendr\u00e9. La declaraci\u00f3 p\u00fablica del meu adversari en tres combats electorals, en condicions perfectament desiguals, em va disgustar: ara rectificaria quelcom del meu llibre sobre la valoraci\u00f3 del personatge, no perqu\u00e8 estigu\u00e9s in albis <\/em>pel que fa al meu antagonista (\u201cun<\/em> farsant genial<\/em>\u201d, deia el president Tarradellas<\/strong>), sin\u00f3 per la molta gent que s\u2019ha sentit enganyada.<\/p>\n

Aix\u00f2 em du a l\u2019altre assumpte, molt m\u00e9s important i urgent: el desenlla\u00e7 del \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d. Tamb\u00e9 aqu\u00ed hi ha gent que enganya i gent enganyada. A l\u2019Europa occidental, i per un avenir prolongat, prometre la independ\u00e8ncia \u00e9s enganyar; i prometre una independ\u00e8ncia, no ja low cost, <\/em>sin\u00f3 quasi immediata i gratu\u00efta, \u00e9s una ensarronada monumental. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s declarar la independ\u00e8ncia, sin\u00f3 que te la declarin, que la reconeguin. Ni Maduro<\/strong> ni Putin<\/strong> hi estarien disposats; imaginin la UE i la resta de la comunitat internacional.<\/p>\n

A Catalunya l\u2019horitz\u00f3 col\u00b7lectiu viable no \u00e9s \u201cla Independ\u00e8ncia<\/em>\u201d sin\u00f3 \u201cm\u00e9s i millor autogovern<\/em>\u201d, o, si es vol, \u201cmenys depend\u00e8ncia<\/em>\u201d. \u00c9s a dir: una via legal, \u00e0mpliament majorit\u00e0ria i negociada de manera intel\u00b7ligent, per tal de tenir m\u00e9s i millor capacitat de governar-nos i d\u2019excel\u00b7lir col\u00b7lectivament. En aquests darrers anys s\u2019han produ\u00eft exactament els resultats contraris.<\/p>\n

Fent b\u00e9 les coses, Catalunya pot volar alt. Tenia ra\u00f3 el sastre d\u2019Ulm<\/strong>, que s\u2019estimb\u00e0 llan\u00e7ant-se des del campanar de la catedral, brandant unes ales de fusta; i no en tenia el bisbe que, en el poema de Brecht<\/strong>, fa repicar les campanes i proclama amb pomposa sufici\u00e8ncia: \u201cL\u2019home no \u00e9s un ocell. Un home mai no volar\u00e0! <\/em>\u201d[i]<\/a>. Amb el temps, l\u2019home ha volat i de moment ha arribat a la lluna.<\/p>\n

Per\u00f2 estan enganyats o enganyen els que diuen que per a volar n\u2019hi ha prou amb llan\u00e7ar-se pel balc\u00f3 al crit de \u201cMori la llei de la gravetat!<\/em>\u201d. Poden dir que la meva cr\u00edtica \u00e9s un delicte de lesa p\u00e0tria. No em fa ni fred ni calor: fins i tot callant me n\u2019he sentit de totes. Per tant, reincideixo: contra la llei de la gravetat es pot volar alt, per\u00f2 no a cop de proclames o aventures. Les emocions, per intenses i justificades que siguin, no serveixen per a obtenir qualsevol cosa.<\/p>\n

La pol\u00edtica pot ser servidora dels sentiments, per\u00f2 no \u00e9s admissible servir-se dels sentiments i excitar-los al l\u00edmit per a enganyar-se o enganyar. Podem admirar el sastre d\u2019Ulm<\/strong> perqu\u00e8 el preu del seu gest precursor el pag\u00e0 ell; no els altres.<\/p>\n

La nostra vida democr\u00e0tica, d\u2019opinions i sentiments plurals, s\u2019est\u00e0 deteriorant en una batalla d\u2019 indignacions identit\u00e0ries que pot crear una atmosfera irrespirable i liquidar la deliberaci\u00f3 de tot altre assumpte p\u00fablic durant anys i panys. De manera perfectament deliberada, tant la dreta espanyola com el \u201cprocessisme<\/em>\u201d ho han alimentat: els dos discursos confrontats aportaven \u201cpeix al cove<\/em>\u201d, en termes electorals, als uns i als altres, i servien \u2013 no ho oblidem mai – per a tapar la corrupci\u00f3 a Espanya i a Catalunya. Els uns muntant meses petit\u00f2ries, recollides de signatures i campanyes contra l\u2019Estatut, al crit de \u201cEspa\u00f1a se rompe<\/em>\u201d… Els altres, prometent-nos el parad\u00eds o llan\u00e7ant truculents missatges existencials (el\u2019 \u201crendir-se i<\/em> acceptar l\u2019ofec de Catalunya, o optar per la independ\u00e8ncia<\/em>\u201d de Jordi Pujol<\/strong>; el \u201csi ens quedem on som, morirem<\/em>\u201d, de Francesc Homs<\/strong>; i aix\u00ed durant anys).<\/p>\n

Aix\u00f2 ha donat molts vots. Vots cr\u00e8duls, d\u2019una bona fe admirable. Per\u00f2 ha disparat la intensitat emocional al l\u00edmit, i la situaci\u00f3 s\u2019ha escapat de les mans dels uns i dels altres, generant una crisi maj\u00fascula, perillosa, de dif\u00edcil soluci\u00f3. Potser \u00e9s per aix\u00f2 que, presoners de la situaci\u00f3 que han generat, uns i altres endureixin posicions, a cop de testosterona, <\/em>com si no hi hagu\u00e9s altra sortida que el fatalisme d\u2019una din\u00e0mica destructiva.<\/p>\n

La pol\u00edtica m\u2019ha ensenyat algunes coses. Ultra el fet que tendim a equivocar-nos en grup i a rectificar individualment, la principal \u00e9s que en pol\u00edtica cal fixar-se, m\u00e9s que en les intencions i les proclames, en els objectius que s\u2019assoleixen i els efectes que es produeixen (i aix\u00f2 inclou, molt particularment, els efectes sobre els afectes). No defenso el \u201cpeix al cove<\/em>\u201d, una filosofia c\u00ednica que no comparteixo; dic que s\u00f3n els resultats obtinguts, i no els sentiments i les intencions que es proclamen, all\u00f2 que permet judicar i fer el balan\u00e7 d\u2019unes pol\u00edtiques. Les que avui dominen son fatals de necessitat; poden dur a un desenlla\u00e7 humiliant, tant a Catalunya com a Espanya.<\/p>\n

No hi ha tasca col\u00b7lectiva m\u00e9s urgent que superar aquestes pol\u00edtiques, i per a aix\u00f2 cal retrobar, en el pluralisme i el respecte, nous consensos majoritaris en una opini\u00f3 p\u00fablica pertorbada i fragmentada. \u201cCatalunya dividida no pot triomfar<\/em>\u201d, deia Nicolau d\u2019Olwer. Nom\u00e9s amb els qui van voler votar l\u20191-O<\/strong> i els qui no van voler fer-ho es podran construir a Catalunya noves majories que permetin sortir de l\u2019atzucac.<\/p>\n

Equidist\u00e0ncia? Potser s\u00ed. Per\u00f2 no acomodat\u00edcia, sin\u00f3 de combat: contra la coagulaci\u00f3 de les divisions actuals i contra els insensats que ens poden dur al precipici brandant una bandera o l\u2019altra, si no reaccionem a temps.<\/p>\n

 <\/p>\n

Raimon Obiols<\/p>\n

4 d\u2019octubre de 2017<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

[i]<\/a> Es tan freq\u00fcent, en aquests darrers temps, l\u2019evocaci\u00f3 de precipicis i estimballs, que em vingu\u00e9 al cap la balada de Bertolt Brecht<\/strong> i vaig mirar de rellegir-la. Ultra l\u2019original, vaig trobar diverses versions, per\u00f2 no en catal\u00e0. Jordi Font<\/strong> li deman\u00e0 a Feliu<\/strong> Formosa<\/strong> si havia tradu\u00eft el poema. Respongu\u00e9 que ho havia fet feia tot just una setmana: potser hav\u00edem fet la mateixa associaci\u00f3 inconscient.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el poema:<\/p>\n

EL SASTRE D’ULM<\/strong><\/p>\n

(Ulm 1592)<\/p>\n

 <\/p>\n

“Bisbe, puc volar”,<\/p>\n

va dir el sastre al bisbe.<\/p>\n

“Fixa’t com ho faig!”<\/p>\n

I es va enfilar amb unes coses<\/p>\n

que semblaven dues ales<\/p>\n

a l’alta, alta teulada de l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n

El bisbe va passar de llarg.<\/p>\n

“Quines mentides de dir,<\/p>\n

L’home no \u00e9s un ocell.<\/p>\n

un home\u00a0mai no volar\u00e0.”,<\/p>\n

va dir el bisbe al sastre.<\/p>\n

 <\/p>\n

“El sastre s’ha matat”,<\/p>\n

va dir la gent al bisbe.<\/p>\n

“Era una fanfarronada.<\/p>\n

Les ales s’han desballestat<\/p>\n

i ell ara jeu estavellat<\/p>\n

a la dura, dura pla\u00e7a de l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n

“Que rep\u00ecquin les campanes,<\/p>\n

no eren res m\u00e9s que mentides.<\/p>\n

L’home no \u00e9s un ocell.<\/p>\n

Un home mai no volar\u00e0”,<\/p>\n

va dir el bisbe a la gent.<\/p>\n

 <\/p>\n

(Bertolt Brecht<\/strong> 1934\/Feliu Formosa<\/strong> 2017).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig deixar els meus records pol\u00edtics en un llibre fet a m\u00e0 i publicat el 2013, El m\u00ednim que es pot dir. Pensava aleshores que ja ho tenia tot dit. Despr\u00e9s han passat coses que m\u2019obliguen a afegir algunes postdates. Sobretot sobre dues q\u00fcestions. D\u2019una banda, la confessi\u00f3 de Jordi Pujol, l\u2019estiu de 2014. De …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,16,1],"tags":[],"class_list":["post-17775","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17775","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17775"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17775\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17788,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17775\/revisions\/17788"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17775"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17775"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17775"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}