La jornada de l\u20191 d\u2019octubre va suposar un \u00e8xit per a l\u2019independentisme i un frac\u00e0s calamit\u00f3s per a l\u2019estat espanyol. Malgrat les condicions inq\u00fcestionablement adverses, es va produir una mobilitzaci\u00f3 espectacular de ciutadans que volien anar a votar, el conflicte de Catalunya va adquirir dimensi\u00f3 internacional i la desmesura de l\u2019acci\u00f3 repressiva de l\u2019Estat va generar una indubtable onada de simpatia. En contra de l\u2019opini\u00f3 d\u2019alguns i dels dubtes d\u2019alguns altres, entre ells els meus, el fet \u00e9s que la jornada va servir per refor\u00e7ar, i no per afeblir, la causa de Catalunya.<\/p>\n
Per contra, el balan\u00e7 va resultar, en primera inst\u00e0ncia, devastador i humiliant per a l\u2019estat espanyol. Va utilitzar la for\u00e7a, en alguns casos fins al l\u00edmit de la brutalitat. Va fer servir gaireb\u00e9 tota l\u2019artilleria disponible: suspensions del Tribunal Constitucional, resolucions judicials, amenaces, l\u2019acci\u00f3 directa de les forces repressives. I no se\u2019n va sortir. Despr\u00e9s d\u2019haver afirmat durant setmanes i setmanes que no hi hauria votaci\u00f3, la gent va anar a votar i el m\u00f3n va poder veure llargues files de votants de tota condici\u00f3 i edat amb un comportament c\u00edvic exemplar. Va intentar aplicar l\u2019\u201c A por ellos<\/em> \u201d i no se\u2019n va sortir. Cal posar-se a la pell dels m\u00e0xims responsables de l\u2019Estat i imaginar la sensaci\u00f3 d\u2019humiliaci\u00f3, rid\u00edcul i impot\u00e8ncia que devien sentir el vespre de diumenge passat, 1 d\u2019octubre.<\/p>\n Aquesta \u00e9s una dada del problema que tamb\u00e9 cal tenir present. Al davant hi ha un adversari que se sent ferit i humiliat, i que t\u00e9 poder i instruments per servir-se\u2019n. I un adversari que dona una import\u00e0ncia desmesurada a les coses que tenen a veure amb l\u2019honor i l\u2019\u201c hombr\u00eda<\/em> \u201d, que diuen ells. Simplement, cal tenir-ho en compte a l\u2019hora de cartografiar les dades del problema i de dissenyar el pla d\u2019acci\u00f3 que cal seguir a continuaci\u00f3. Per cert, probablement, nom\u00e9s en aquesta clau \u00e9s possible entendre el discurs del rei de dimarts, dia 3 d\u2019octubre. Havia de donar \u00e0nims a alguns dels seus i, potser, refrenar alguns altres. Havia de reconfortar les seves tropes. Aquell dia va ser qualsevol cosa menys el rei de tots. \u00c9s evident que tampoc no \u00e9s cap sorpresa. Durant cinc anys, i m\u00e9s de tres des que \u00e9s rei, hem estat esperant en va que pronunci\u00e9s una sola paraula que ens permet\u00e9s fer creure que li preocupa el que pensen i senten m\u00e9s de tres milions de catalans. No que els dona la ra\u00f3, esclar, ni tan sols que ent\u00e9n les seves raons, sin\u00f3 que sap que hi ha un problema i que far\u00e0 el que pugui per contribuir a solucionar-lo.<\/p>\n El seg\u00fcent pas que es faci marcar\u00e0 el curs de les coses. I vull dir clarament que, en la meva opini\u00f3, ara no \u00e9s el moment d\u2019una declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia, que nom\u00e9s es podria plantejar des d\u2019una posici\u00f3 de for\u00e7a que l\u2019independentisme encara no t\u00e9 i en unes circumst\u00e0ncies internacionals a les quals encara no s\u2019ha arribat. En primer lloc, perqu\u00e8 per molt b\u00e9 que an\u00e9s la jornada de l\u20191 d\u2019octubre, \u00e9s evident que el refer\u00e8ndum no va reunir les condicions apropiades per poder afirmar que una s\u00f2lida majoria de catalans estan a favor de la independ\u00e8ncia. No atorga la legitimitat imprescindible, ni dins ni fora de Catalunya, per donar pas a una cosa tan seriosa com una declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia, ni hi ha les condicions perqu\u00e8, despr\u00e9s de fer-ho, aquesta proclamaci\u00f3 fos efectiva. \u00c9s m\u00e9s, la declaraci\u00f3 unilateral no nom\u00e9s plantejaria un problema de legitimitat, sin\u00f3 que tampoc no compliria el que estableix la dubtosa legalitat que va aprovar el Parlament de Catalunya en les tristes sessions dels dies 6 i 7 de setembre. No es produiria, com preveu la llei, despr\u00e9s que la Sindicatura Electoral hagu\u00e9s certificat els resultats, per la simple ra\u00f3 que els seus membres van decidir plegar, i els que els van certificar ho van fer en unes condicions molt diferents de les establertes en la llei. De manera que les circumst\u00e0ncies brinden una magn\u00edfica oportunitat a les autoritats del pa\u00eds per, una vegada celebrat i enaltit l\u2019\u00e8xit pol\u00edtic que va suposar la jornada de l\u20191 d\u2019octubre, recon\u00e8ixer que aquest no \u00e9s encara el refer\u00e8ndum<\/em>, i tancar decorosament el trist cap\u00edtol que es va obrir al Parlament els dies 6 i 7 de setembre.<\/p>\n En segon lloc, perqu\u00e8 no hem de confondre simpatia internacional amb comprom\u00eds real i efectiu amb la nostra causa. Una declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia faria retrocedir tot el que s\u2019ha guanyat en les darreres setmanes (sobretot, en els darrers dies) en simpatia internacional. No ens enganyem, el m\u00f3n no sortir\u00e0 a defensar-nos quan vagin mal dades i no veu amb especial simpatia, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el contrari, la independ\u00e8ncia de Catalunya. Ara b\u00e9, una altra cosa \u00e9s que, si fem les coses ben fetes, les opinions p\u00fabliques, no els estats de moment, puguin anar-se posant del nostre costat en el conflicte Catalunya-Espanya i que, a poc a poc, es vagi estenent la idea que l\u2019\u00fanica soluci\u00f3 que t\u00e9 tot plegat \u00e9s fer un refer\u00e8ndum amb totes les de la llei. Aqu\u00ed \u00e9s on som forts i cap aqu\u00ed \u00e9s on cal portar les coses. Nom\u00e9s guanyarem aquesta batalla si aconseguim que al final l\u2019\u00e0rbitre sigui la comunitat internacional i no les institucions de l\u2019Estat.<\/p>\n En tercer lloc, perqu\u00e8 la for\u00e7a de Catalunya en aquest conflicte es troba en el 80% de la societat catalana, que pensa que hi ha d\u2019haver un canvi radical en les relacions entre Catalunya i Espanya (i, de passada, ha anat acumulant un rebuig creixent respecte a les institucions, totes, des de la m\u00e9s alta, de l\u2019Estat). Molts d\u2019aquests ciutadans s\u00f3n independentistes, per\u00f2 no tots. I seria un error dividir aquest bloc quan encara hi ha una llarga part del trajecte que caldr\u00e0 fer junts. Per cert, tamb\u00e9 en aquest cas el punt en qu\u00e8 som forts \u00e9s la celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum amb totes les de la llei. Els comuns, que fa nom\u00e9s pocs mesos eren acusats de tebis, en el millor dels casos, i de tra\u00efdors pels sectors m\u00e9s exaltats de l\u2019independentisme, han demostrat ser un component imprescindible a l\u2019hora de donar legitimitat al bloc i d\u2019eixamplar el suport social a la causa. Tamb\u00e9 per aquesta ra\u00f3 seria un error aprovar una declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia que fracturaria aquest bloc i encongiria de manera molt notable la base de suport a les iniciatives del Govern.<\/p>\n La meva conclusi\u00f3 \u00e9s, doncs, que la declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia seria un error. No tindria la legitimitat necess\u00e0ria, dividiria el bloc format al voltant del dret a decidir, rebria la condemna europea i la incomprensi\u00f3 internacional. I finalment, i no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 precisament menor, donaria l\u2019excusa a l\u2019Estat per privar-nos d\u2019uns instruments de poder sense els quals dif\u00edcilment haur\u00edem arribat fins on ho hem fet.<\/p>\n L\u2019estrat\u00e8gia a seguir ha de ser la que resulti m\u00e9s apropiada per assolir els objectius que es persegueixen, no la m\u00e9s gratificant per als estats emocionals, ni la que m\u00e9s reconforti els sectors m\u00e9s radicalitzats i mobilitzats de la societat, per molt decisiu i necessari que sigui el seu paper. I la declaraci\u00f3 unilateral no \u00e9s la millor estrat\u00e8gia ni per a aquell 80% que vol canviar radicalment les relacions entre Catalunya i Espanya i planteja com a objectiu immediat la celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum, ni tampoc ho \u00e9s per a aquells l\u2019objectiu dels quals ja \u00e9s la independ\u00e8ncia.<\/p>\n S\u00f3n moments de gran incertesa i ning\u00fa no pot pretendre estar en possessi\u00f3 de la veritat. Imagino que els que propugnen la declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia tamb\u00e9 tenen les seves raons i deuen pensar que \u00e9s la millor estrat\u00e8gia per assolir els seus objectius. Suposo que creuen de veritat que conduiria a una situaci\u00f3 insurreccional, que es resoldria favorablement per als interessos dels catalans. I en aquest punt, haig de manifestar dues objeccions. La primera \u00e9s de diagn\u00f2stic, i per tant tamb\u00e9 de pron\u00f2stic. Crec que portar la confrontaci\u00f3 al terreny de la for\u00e7a ens condueix inexorablement a la derrota. No es donen les condicions externes, que \u00e9s on finalment es decidir\u00e0 tot plegat, ni tampoc les internes per guanyar. Per la divisi\u00f3 evident de la societat catalana al voltant de l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia, i perqu\u00e8 se sobrevalora la seva capacitat de mobilitzaci\u00f3 i de resist\u00e8ncia, si les condicions esdevenen aut\u00e8nticament adverses. Per\u00f2, en segon lloc, i sobretot, tinc una objecci\u00f3 de valoraci\u00f3, de principi si es vol. Encara que jo estigu\u00e9s equivocat, \u00e9s a dir, encara que fos cert el diagn\u00f2stic i es pogu\u00e9s guanyar aquesta batalla per la for\u00e7a, haur\u00edem de preguntar-nos a quin cost. I jo crec que el cost que hauria de pagar la societat catalana, els seus ciutadans, per un per\u00edode insurreccional (encara que acab\u00e9s portant a la vict\u00f2ria) no ens el podem permetre. En cap dels terrenys, ni en el social, ni en el de la vida quotidiana de les persones, ni en l\u2019econ\u00f2mic. Ni, sobretot, en el d\u2019arru\u00efnar el futur a tota una generaci\u00f3.<\/p>\n Potser valdria la pena que intent\u00e9ssim treure algunes lli\u00e7ons del nostre passat. La hist\u00f2ria \u00e9s l\u2019ADN, el codi gen\u00e8tic dels pobles. I els que l\u2019obliden solen repetir els mateixos errors i van de derrota en derrota. Convindria que no oblid\u00e9ssim quantes i quantes vegades aquest pa\u00eds s\u2019ha deixat portar pel rampell, l\u2019acceleraci\u00f3 en el moment inadequat. Aquesta \u00e9s una batalla de longue haleine<\/em> que diuen els francesos, de llarga durada, que guanyar\u00e0 qui cometi menys errors i en faci cometre m\u00e9s a l\u2019altra part. No la guanyarem per anar m\u00e9s de pressa quan no toca. Repassem el nostre passat i veurem quantes vegades hem caigut en el mal de l\u2019esbravada i despr\u00e9s ha vingut el retroc\u00e9s.<\/p>\n Molts ciutadans viuen amb una especial emoci\u00f3 aquests moments. Molts tamb\u00e9 amb temor, amb un cert vertigen. Per molts dels nostres fills, aquests s\u00f3n moments d\u2019una intensitat com pocs altres al llarg de la seva vida. \u00c9s el moment Catalunya. Tamb\u00e9 per una part del m\u00f3n, que contempla amb expectaci\u00f3 i preocupaci\u00f3 el que succeeix al nostre pa\u00eds. Hem d\u2019evitar la maledicci\u00f3 hist\u00f2rica de l\u2019esbravada i el retroc\u00e9s. El que resulti de les decisions que prenguin en els propers dies els nostres governants marcar\u00e0 per b\u00e9 o per mal el futur d\u2019una generaci\u00f3. Tenen una gran responsabilitat. Hem de contribuir tant com puguem a fer que estiguin a l\u2019altura.<\/p>\n