{"id":17762,"date":"2017-10-08T08:38:24","date_gmt":"2017-10-08T06:38:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17762"},"modified":"2017-10-08T08:38:24","modified_gmt":"2017-10-08T06:38:24","slug":"vicenc-fisas-per-negociar-cal-que-les-parts-parin-maquines","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vicenc-fisas-per-negociar-cal-que-les-parts-parin-maquines\/","title":{"rendered":"Vicen\u00e7 Fisas: \u201cPer negociar, cal que les parts parin m\u00e0quines\u201d"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"\"En un moment que la paraula mediaci\u00f3 comen\u00e7a a fer-se un espai en el complicat panorama pol\u00edtic catal\u00e0<\/b>, la veu d\u2019un dels experts en processos de negociaci\u00f3 com Vicen\u00e7 Fisas <\/b>es fa imprescindible. Fisas<\/strong> ha participat durant vint anys en diversos processos de mediaci\u00f3, ha estat director de l\u2019Escola de Cultura de la Pau entre 1999 i 2016 i acaba de publicar La conspiraci\u00f3n catalana por la paz en Colombia<\/i>, on explica la seva intervenci\u00f3 en les negociacions entre el Govern colombi\u00e0 i les FARC<\/strong>.<\/p>\n

Hi pot haver mediaci\u00f3, si una de les dues parts, o totes dues, no volen?<\/b><\/p>\n

La mediaci\u00f3 parteix d\u2019un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 i s\u2019intenta quan les parts no es veuen en cor de fer-ho i necessiten una tercera persona, instituci\u00f3 o organisme especialitzat . No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 unilateral, han de ser les dues parts les que ho demanin. \u00c9s la primera norma b\u00e0sica.<\/p>\n

Una negociaci\u00f3 nom\u00e9s es planteja quan cap de les dues parts es veu capa\u00e7 de guanyar?<\/b><\/p>\n

Si s\u2019entra en una negociaci\u00f3 amb mediaci\u00f3 aix\u00f2 implica la necessitat d\u2019acabar cedint en part. No es tracta mai que un guanyi i l\u2019altre perdi, hi ha d\u2019haver beneficis mutus. I qui no estigui decidit a cedir no cal que entri en una negociaci\u00f3.<\/p>\n

Amb aquestes premisses, ara mateix a Catalunya no es donen les condicions per a una mediaci\u00f3?<\/b><\/p>\n

Als inicis d\u2019un conflicte, quan es veu que es pot complicar, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil intervenir-hi i en el cas catal\u00e0 aix\u00f2 passava fa dos o tres anys. Ara tot \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil. Una de les parts vol la independ\u00e8ncia amb uns terminis curts, amb un joc de majories i minories molt discutible. L\u2019altra part ha utilitzat de la manera que hem vist tots els seus recursos i t\u00e9 la unitat territorial com un absolut, de manera que no es plantejar\u00e0 mai una divisi\u00f3.<\/p>\n

Qu\u00e8 es necessita per iniciar una negociaci\u00f3?<\/b><\/p>\n

Posar els rellotges a zero, que no es posin m\u00e9s propostes de m\u00e0xims sobre la taula sin\u00f3 que s\u2019aparquin. Cal estar disposat a parar m\u00e0quines. Si les parts hi estan d\u2019acord, llavors es pot pensar en una mediaci\u00f3, buscar un centre o una persona que hi intervingui. L\u2019altre punt important es el temps. No \u00e9s mai una q\u00fcesti\u00f3 de dies o setmanes, com sembla que passa aqu\u00ed, sin\u00f3 de mesos, d\u2019anys. Potser cal parar m\u00e0quines molt de temps.<\/p>\n

Qu\u00e8 vol dir parar m\u00e0quines?<\/b><\/p>\n

Parar m\u00e0quines \u00e9s que s\u2019ajorni la DUI i alguna cosa m\u00e9s. Cal rebaixar la tensi\u00f3. I l\u2019Estat espanyol tamb\u00e9 t\u00e9 uns deures, que passen primer per la retirada de les forces d\u2019ordre p\u00fablic que van venir per l\u20191-O i aturar la judicialitzaci\u00f3. Si aix\u00f2 es dona es pot obrir una negociaci\u00f3 gradual que en una primera fase podria passar per recuperar l\u2019Estatut, acabar amb els atacs a la llengua i arreglar el finan\u00e7ament. L\u2019aspiraci\u00f3 de la independ\u00e8ncia \u00e9s molt dif\u00edcil d\u2019acceptar per l\u2019Estat i cal deixar pel final una via canadenca, una consulta no vinculant o refer\u00e8ndum pactat per veure si l\u2019independentisme \u00e9s l\u2019opci\u00f3 majorit\u00e0ria.<\/p>\n

Hi ha hagut algun intent real de negociaci\u00f3 fins ara?<\/b><\/p>\n

Em consta que a finals del 2015 hi va haver una aproximaci\u00f3 per part d\u2019un centre internacional de mediaci\u00f3 per\u00f2 el govern d\u2019Espanya va dir que no volien posar sobre la taula la independ\u00e8ncia de Catalunya.<\/p>\n

I les iniciatives que han sortit aquests \u00faltims dies\u2026<\/b><\/p>\n

M\u2019ha sorpr\u00e8s l\u2019allau d\u2019ofertes i d\u2019iniciatives. Crec que ara no \u00e9s el moment per a una mediaci\u00f3. Ara b\u00e9, tamb\u00e9 hi ha el que s\u2019anomena els Bons Oficis, que poden preparar el terreny i en aquest sentit s\u00f3n benvinguts. Poden servir per obrir camins de di\u00e0leg, per trencar aquesta polaritzaci\u00f3 brutal. Des de Catalunya sempre n\u2019hi ha hagut, i ara de manera multiplicada. El repte \u00e9s que aquesta primera fase sigui concertada. No cal necess\u00e0riament que els governs hi entrin, potser seria m\u00e9s interessant buscar persones de confian\u00e7a, de tarann\u00e0 dialogant, emp\u00e0tiques a una banda i a l\u2019altra, que parlin, que no reprodueixin la polaritzaci\u00f3 dels governs, que puguin fer propostes i diagnosi, per\u00f2 s\u2019ha de donar temps. Tot el que es fa ara \u00e9s de bona fe, per\u00f2 cal seguir unes pautes i no entrar en un terreny unilateral.<\/p>\n

L\u2019altre principi b\u00e0sic d\u2019una negociaci\u00f3 \u00e9s la discreci\u00f3?<\/b><\/p>\n

Hi ha bons oficis que poden ser p\u00fablics, no descarto aquesta possibilitat, ara b\u00e9 el que funciona millor en una primera etapa \u00e9s que s\u2019actu\u00ef de manera discreta, confidencial. Ja s\u00e9 que aix\u00f2 ara a Catalunya \u00e9s molt complicat. El primer que s\u2019hauria de fer \u00e9s relaxar la tensi\u00f3 i aix\u00f2 obriria finestres d\u2019oportunitats. I tamb\u00e9 \u00e9s important, si s\u2019entra en un proc\u00e9s d\u2019aquest tipus, no equivocar-se en el tipus de mediaci\u00f3. Cal entendre les mec\u00e0niques, fer un estudi de propostes, veure les pautes i experi\u00e8ncies d\u2019altres pa\u00efsos.<\/p>\n

Seria millor un mediador extern, de la UE o d\u2019altres organismes, o un d\u2019intern?<\/b><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil de contestar perqu\u00e8 no sabem ni qu\u00e8 passara dem\u00e0. Per\u00f2 sabem que des de Madrid no s\u2019acceptar\u00e0 mai una DUI i tamb\u00e9 que una f\u00f3rmula per arribar a un refer\u00e8ndum pactat pot tardar anys.<\/p>\n

Llavors, a curt termini que es pot fer?<\/b><\/p>\n

Qualsevol negociaci\u00f3 de futur passa per normalitzar la situaci\u00f3. Una f\u00f3rmula que s\u2019ha utilitzat \u00e9s la d\u2019una comissi\u00f3 de notables, gent que no s\u00f3n de cap b\u00e0ndol, amb capacitat d\u2019interlocuci\u00f3 i d\u2019an\u00e0lisi, que recullin demandes i ajudin a fer propostes de sortida que se sotmetrien a consideraci\u00f3 dels dos governs. Aix\u00f2 demostraria generositat i bona voluntat. Despr\u00e9s la negociaci\u00f3 requereix pautes ja conegudes i estandarditzades, actuar de manera confidencial. Es pot con\u00e8ixer el que es fa per\u00f2 no informar-ne dia a dia… per no crear falses esperances que puguin ser instrumentalitzades … I tampoc \u00e9s f\u00e0cil buscar una figura. Per posar un exemple, el Centre Carter no fa cap actuaci\u00f3 formal sense el visti\u00adplau del Departament d\u2019Estat. Els grans centres internacionals s\u00f3n finan\u00e7ats pels Estats. El repte de Catalunya \u00e9s que posa en q\u00fcesti\u00f3 la sobirania i aix\u00f2 sempre \u00e9s molt complicat.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En un moment que la paraula mediaci\u00f3 comen\u00e7a a fer-se un espai en el complicat panorama pol\u00edtic catal\u00e0, la veu d\u2019un dels experts en processos de negociaci\u00f3 com Vicen\u00e7 Fisas es fa imprescindible. Fisas ha participat durant vint anys en diversos processos de mediaci\u00f3, ha estat director de l\u2019Escola de Cultura de la Pau entre …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,127,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17762","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-entrevistes","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17762","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17762"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17762\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17768,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17762\/revisions\/17768"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17762"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17762"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17762"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}