{"id":17741,"date":"2017-10-05T12:39:51","date_gmt":"2017-10-05T10:39:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17741"},"modified":"2017-10-05T12:41:48","modified_gmt":"2017-10-05T10:41:48","slug":"enric-company-l-statu-quo-ha-volat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-l-statu-quo-ha-volat\/","title":{"rendered":"Enric Company: L\u2019 \u2018statu quo\u2019 ha volat"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"\"En el cas que el Parlament dugu\u00e9s a terme la setmana vinent una declaraci\u00f3 formal d’independ\u00e8ncia, tal com ha anunciat el president Carles Puigdemont<\/strong> a trav\u00e9s de la BBC<\/strong>, quants dies duraria?<\/p>\n

Despr\u00e9s de l’alineament total del rei Felip VI<\/strong> amb la pol\u00edtica del Govern del PP<\/strong> envers Catalunya \u00e9s versemblant pensar que les institucions centrals de l’Estat espanyol permetin que s’arribi a fer aquesta sessi\u00f3 del Parlament? Si, malgrat aquests interrogants, el Parlament aconsegu\u00eds fer aquesta sessi\u00f3 i proclamar aquesta independ\u00e8ncia, quants pa\u00efsos la reconeixerien? Quants entre els qui efectivament compten a aquests efectes, \u00e9s a dir, els Estats Units, Alemanya, Fran\u00e7a, el Regne Unit, It\u00e0lia, la Uni\u00f3 Europea, es mostrarien disposats a acollir-la?<\/p>\n

Res indica fins ara que ni un sol dels governs d’aquests pa\u00efsos simpatitzi amb l’eventualitat que neixi un nou Estat a Europa, a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Ni tan sols Portugal, que podria veure-hi certs paral\u00b7lelismes amb la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria.<\/p>\n

Si les perspectives s\u00f3n aquestes, el m\u00e9s probable \u00e9s que a una declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia tal com la que s’anuncia li pass\u00e9s m\u00e9s o menys el mateix que li va passar a la solemne declaraci\u00f3 de sobirania de Catalunya aprovada pel Parlament el gener del 2013<\/strong>. \u00c9s a dir, que qued\u00e9s en res, despr\u00e9s que el Tribunal Constitucional l’anul\u00b7l\u00e9s. Encara que s\u00f3n de preveure algunes difer\u00e8ncies importants entre tots dos moments. El 2013<\/strong>, l’anul\u00b7laci\u00f3 va trigar uns mesos a arribar, per citar-ne una. Ara, amb el Tribunal Constitucional convertit pel PP<\/strong> en un jutjat de gu\u00e0rdia, el m\u00e9s previsible \u00e9s que l’anul\u00b7laci\u00f3 es fes en q\u00fcesti\u00f3 d’hores.<\/p>\n

Com que l’Espanya de la qual pret\u00e9n esqueixar-se el nou Estat catal\u00e0 no accepta la nova situaci\u00f3, el que comptaria a partir d’ara, el que de fet compta ara i sempre, \u00e9s la for\u00e7a sobre el terreny. Aix\u00f2 es mesura en diversos par\u00e0metres. Un d’ells \u00e9s el militar. Un altre, el policial. Un altre, el judicial. Un altre, el tributari. Un altre, el social i pol\u00edtic. Doncs b\u00e9, apuntem un recompte. Alg\u00fa pensa que despr\u00e9s d’una declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia com la promesa, l’Ex\u00e8rcit espanyol se n’aniria de Catalunya? Marxarien alegrement la Policia Nacional i la Gu\u00e0rdia Civil? Els jutges demanarien destinaci\u00f3 a Madrid? Empreses i particulars deixarien de pagar els seus impostos a la Hisenda espanyola i els abonarien a la catalana? Alg\u00fa es pensa que l’actual societat espanyola est\u00e0 disposada a assumir sense reaccionar una revoluci\u00f3 pol\u00edtica d’aquest abast, que \u00e9s concebuda en bona part en termes dram\u00e0ticament essencialistes?<\/p>\n

Tamb\u00e9 pot passar, no obstant aix\u00f2, que la coalici\u00f3 independentista, que ha demostrat tenir habilitat t\u00e0ctica, busqui una f\u00f3rmula per, sense renunciar al seu objectiu, esquivar ara mateix aquest mesurament de forces sobre el terreny i el desfavorable recompte de suports pol\u00edtics formals dels altres Estats en el concert internacional. La q\u00fcesti\u00f3 rau llavors en el fet que aquest moviment ha anat ja prou lluny per ser deutor de la seva pr\u00f2pia in\u00e8rcia i de la reacci\u00f3 provocada a l’altra part. Necessita materialitzar algun \u00e8xit per seguir pedalejant i ampliar el seu per\u00edmetre social i pol\u00edtic. Ning\u00fa sap com pot aconseguir-ho. Potser Mariano Rajoy<\/strong> o el ministre Zoido<\/strong> vinguin una vegada m\u00e9s a contribuir-hi.<\/p>\n

L’encerta Felip VI<\/strong> quan afirma que la secessi\u00f3 de Catalunya significaria la voladura de l’ordre constitucional espanyol. Seria la volatilitzaci\u00f3 de l’statu quo<\/em> pol\u00edtic dissenyat a la d\u00e8cada de 1970<\/strong>. Els dirigents que la promouen no semblen ser gaire conscients d’aquesta part de la q\u00fcesti\u00f3, que inevitablement es projecta sobre la mateixa din\u00e0mica interna catalana. Ells pensen que aquest statu quo<\/em> el va volar el Tribunal Constitucional el 2010<\/strong> quan va decidir substituir per uns retalls l’Estatut catal\u00e0 pactat a les Corts i confirmat per la ciutadania. Per\u00f2, a hores d’ara, aix\u00f2 explica ja relativament poc. La independ\u00e8ncia de Catalunya seria la fi de l’actual r\u00e8gim pol\u00edtic. I els r\u00e8gims pol\u00edtics canvien, desapareixen, fins i tot se su\u00efciden, per\u00f2 quan ho fan no \u00e9s sense oposar-hi grans resist\u00e8ncies i donar estrebades que poden ser terribles.<\/p>\n

Alguns observadors, sobretot entre els polit\u00f2legs, apunten aquests dies que, en realitat, tant si el moviment independentista triomfa com si \u00e9s derrotat, no ser\u00e0 possible tornar a l’statu quo<\/em> anterior. Si la legitimitat dels r\u00e8gims pol\u00edtics reposa sobre el consentiment dels ciutadans, \u00e9s massa evident que a Catalunya una part substancial de la ciutadania ha retirat el consentiment que tan entusi\u00e0sticament va donar a la Constituci\u00f3 de 1978<\/strong>. Per a ells aquell consens ja no existeix.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el cas que el Parlament dugu\u00e9s a terme la setmana vinent una declaraci\u00f3 formal d’independ\u00e8ncia, tal com ha anunciat el president Carles Puigdemont a trav\u00e9s de la BBC, quants dies duraria? Despr\u00e9s de l’alineament total del rei Felip VI amb la pol\u00edtica del Govern del PP envers Catalunya \u00e9s versemblant pensar que les institucions …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17741","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17741","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17741"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17741\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17745,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17741\/revisions\/17745"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17741"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17741"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17741"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}