{"id":1773,"date":"2010-03-03T16:45:51","date_gmt":"2010-03-03T14:45:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1773"},"modified":"2010-03-03T16:45:51","modified_gmt":"2010-03-03T14:45:51","slug":"joan-majo-bisbes-imams-i-convivencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-bisbes-imams-i-convivencia\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Bisbes, imams i conviv\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Alguns fets recents relacionats amb la tramitaci\u00f3 de lleis al Parlament espanyol o amb conflictes apareguts en algunes localitats de Catalunya han posat de manifest la intervenci\u00f3 de persones que podr\u00edem anomenar autoritats religioses, bisbes en uns casos i imants en d’altres. Aquesta situaci\u00f3 ha generat pol\u00e8mica i confusi\u00f3. M’agradaria aportar una reflexi\u00f3 al respecte. <\/p>\n

La Constituci\u00f3 vigent deixa molt clar que l’Estat espanyol \u00e9s un Estat laic, que no rebutja la religi\u00f3, per\u00f2 que separa clarament l’esfera religiosa de l’esfera civil. Hi ha pa\u00efsos en qu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, pa\u00efsos amb r\u00e8gims teocr\u00e0tics o els Estats confessionals, en els que la m\u00e0xima autoritat \u00e9s una autoritat religiosa i les lleis i normes deriven en darrer terme de la doctrina continguda en un llibre religi\u00f3s. El model de la\u00efcitat espanyol \u00e9s el que, des de fa m\u00e9s d’un segle, comparteixen la majoria dels pa\u00efsos europeus, sense que aix\u00f2 signifiqui que no es respecti el paper de la religi\u00f3 en la vida de les persones ni es mantinguin per aix\u00f2 s\u00edmbols civils, normes socials i manifestacions culturals d’origen religi\u00f3s. Per\u00f2, en qualsevol cas, les normes de conviv\u00e8ncia i sobretot les lleis tenen un car\u00e0cter civil i un origen democr\u00e0tic.<\/p>\n

Aquesta realitat s’ha d’aplicar amb serenitat als dos fen\u00f2mens que he citat al principi. Comen\u00e7o pels bisbes. No \u00e9s rebutjable que la jerarquia cat\u00f2lica expressi judicis sobre temes de la vida civil que tenen implicacions de fe, ja que l’Evangeli \u00e9s m\u00e9s que un llibre religi\u00f3s. Aquestes expressions i recordatoris poden i han d’ajudar els ciutadans a formar els seus criteris i completar les seves opinions sobre la seva pr\u00f2pia interpretaci\u00f3 del missatge de Jesucrist. Les orientacions que ofereix l’Esgl\u00e9sia als seus membres, i a tota persona que les escolti, s\u00f3n elements a tenir en compte a l’hora de configurar amb plena llibertat la consci\u00e8ncia de cada un. Poden ser una ajuda \u00fatil per conformar els criteris personals. Per\u00f2 el que els bisbes no poden fer \u00e9s, de manera contundent i dogm\u00e0tica, imposar un criteri i obligar a una conducta determinada, i menys encara amena\u00e7ant amb repres\u00e0lies. Aquests comportaments s\u00f3n contraris a la llibertat que el propi Evangeli atribueix a les persones i suposen una greu confusi\u00f3 entre acompanyament pastoral i disciplina jer\u00e0rquica. Dit d’una altra manera, \u00e9s voler convertir l’Esgl\u00e9sia, que \u00e9s una comuni\u00f3 de fidels, en una estructura de poder.<\/p>\n

Quan aquesta coacci\u00f3 s’exerceix interferint en els processos democr\u00e0tics, i molt concretament en l’elaboraci\u00f3 de lleis, es converteix en un procediment indirecte per tornar a l’Estat confessional. No \u00e9s el mateix que tenir un aiatol\u00e0 com a l\u00edder suprem, per\u00f2 \u00e9s voler aconseguir que uns punts de vista, en alguns casos encertats per\u00f2 no majoritaris, s’imposin a tota la societat.<\/p>\n

Una cosa molt similar, en alguns casos m\u00e9s greu, passa amb alguns imams quan coaccionen als seus seguidors amb conductes que infringeixen les lleis civils del pa\u00eds que els acull per mantenir regles i costums derivades de les seves creences. Crec que hem de ser molt exigents amb el respecte a la pluralitat, no nom\u00e9s admetent, sin\u00f3 tamb\u00e9 valorant la riquesa que suposa la conviv\u00e8ncia en una societat complexa com la que va sent Catalunya, complexitat i pluralitat que per cert ja v\u00e9nen de lluny i que s’estan accelerant tant en quantitat com en diversitat. Per aix\u00f2 cal tenir clar que la integraci\u00f3 no es pot orientar en termes d’uniformitzar. L’\u00fanica uniformitzaci\u00f3 necess\u00e0ria \u00e9s la que correspon a la condici\u00f3 de ciutad\u00e0, \u00e9s a dir, tenir tots els mateixos drets civils i les mateixes obligacions. Sigui quin sigui l’origen, la cultura o la religi\u00f3, tot ciutad\u00e0 catal\u00e0 ha de poder exigir els mateixos drets (ni m\u00e9s ni menys) i ha d’acceptar que se li exigeixin les mateixes obligacions. Dit d’una altra manera, el dret a la diversitat t\u00e9 un l\u00edmit, el compliment de les lleis civils del pa\u00eds d’acollida, i especialment d’aquelles que tenen a veure amb la dignitat de tots els homes i dones.<\/p>\n

\u00c9s comprensible que aquests principis siguin m\u00e9s dif\u00edcils d’acceptar per persones procedents de pa\u00efsos amb un model d’Estat encara confessional, per\u00f2 \u00e9s un dels esfor\u00e7os que cal demanar als nous ciutadans i encara m\u00e9s als seus dirigents religiosos.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Alguns fets recents relacionats amb la tramitaci\u00f3 de lleis al Parlament espanyol o amb conflictes apareguts en algunes localitats de Catalunya han posat de manifest la intervenci\u00f3 de persones que podr\u00edem anomenar autoritats religioses, bisbes en uns casos i imants en d’altres. Aquesta situaci\u00f3 ha generat pol\u00e8mica i confusi\u00f3. M’agradaria aportar una reflexi\u00f3 al respecte. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1773","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1773"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1775,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1773\/revisions\/1775"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}