{"id":17718,"date":"2017-10-04T11:22:52","date_gmt":"2017-10-04T09:22:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17718"},"modified":"2017-10-04T11:22:52","modified_gmt":"2017-10-04T09:22:52","slug":"joan-tapia-a-la-vora-del-precipici","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-tapia-a-la-vora-del-precipici\/","title":{"rendered":"Joan Tapia: A la vora del precipici"},"content":{"rendered":"

\"precipici\"Molts catalans que se senten catalans i espanyols, que van apostar el 1977<\/strong> per una Catalunya aut\u00f2noma en una Espanya oberta i democr\u00e0tica – i que ho segueixen fent – porten anys preocupats. D’una banda, un Govern de Madrid que ent\u00e9n poc i que – m\u00e9s greu – no vol apropar-se. Hi ha hagut en els governs de Rajoy<\/strong> algun representant del catalanisme moderat? No, ni un Piqu\u00e9<\/strong>.<\/p>\n

Per l’altra, un independentisme rampant amb tints populistes que creu en la independ\u00e8ncia sense dolor i que a Europa ens estan esperant amb els bra\u00e7os oberts. Sectaris? Incompetents? Il\u00b7lusos? Les tres coses?<\/p>\n

Per\u00f2 des de diumenge, la preocupaci\u00f3 es va transmutar en tristesa. I si tot estigu\u00e9s perdut i no qued\u00e9s una altra opci\u00f3 que viure en una Espanya tancada i insensible o en una Catalunya en vies d’empobriment moral i material?<\/p>\n

\u00c9s perill\u00f3s seguir per aquesta via perqu\u00e8 la tristesa persistent \u00e9s dolenta per a la salut i negoci de psicoanalistes. Ahir al migdia, el tuit d’un desconegut va aconseguir fer-me riure. Bastant. Deia: “D\u00e9u, ha estat desenterrar a Dal\u00ed<\/strong> i tot s’ha tornat surrealista!<\/em>“. I ben mirat, pot ser una forma d’assumir la realitat.<\/p>\n

Diumenge, un Govern catal\u00e0 que s’havia saltat la Constituci\u00f3 del 78<\/strong>, votada m\u00e9s pels catalans que per la resta dels espanyols, i el mateix Estatut, que exigeix \u200b\u200buna majoria de 90<\/strong> diputats i no de 72<\/strong> per a assumptes rellevants, havia convocat un refer\u00e8ndum unilateral i il\u00b7legal sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya. Surrealisme? El m\u00e9s dalini\u00e0 va ser que les forces d’ordre enviades per garantir l’ordre es van dedicar, a primera hora del mat\u00ed, a entrar en els col\u00b7legis electorals – que no van aconseguir mantenir tancats – i intentaren fer-se amb les urnes que abans no havien sabut trobar. I que amb aquesta finalitat no van dubtar a trencar vidres i colpejar a ciutadans que esperaven posar una papereta a l’urna. Amb la mateixa actitud amb qu\u00e8 es dissol una manifestaci\u00f3 que es passa de la ratlla.<\/p>\n

Per\u00f2 els ciutadans no eren manifestants ni activistes sin\u00f3 que formaven part del 47,8%<\/strong> de catalans que van votar a partits independentistes a les eleccions de 2015<\/strong>. I que, encara que vulguin marxar d’Espanya, tenen dret a ser tractats com a ciutadans d’un pa\u00eds lliure i europeu. I la brutalitat policial – no culpa de la policia sin\u00f3 dels que l’ havien enviat – va ser coneguda amb rapidesa per milions de persones a tot el m\u00f3n. Un Govern que diu protegir la unitat d’Espanya enviant la policia a reprimir no a violents manifestants sin\u00f3 a aspirants a votar en un refer\u00e8ndum! Els que l’havien convocat seguien gaudint dels seus\u00a0 cotxes i despatxos oficials, per\u00f2 el ciutad\u00e0 que volia votar era amena\u00e7at per les porres de la policia. Com en l’Espanya de Franco<\/strong>. Dal\u00ed<\/strong> pur!<\/p>\n

I les escenes van ser tan xocants que van provocar una onada d’indignaci\u00f3 que va traspassar les fronteres de Catalunya i d’Espanya. La prova \u00e9s que el Parlament Europeu ha canviat el seu ordre del dia i discutir\u00e0 avui la viol\u00e8ncia policial a Barcelona. El Parlament espanyol no ho far\u00e0 fins a la setmana que ve. Potser hagi ressuscitat la conspiraci\u00f3 judeomas\u00f2nica contra Espanya que ja Franco<\/strong> va denunciar!<\/p>\n

A la nit, vam veure a Rajoy<\/strong>. Va semblar no haver-se assabentat de res. No va dir que el refer\u00e8ndum no tenia valor jur\u00eddic per no tenir garanties (l’\u00faltima, del mateix mat\u00ed, va ser deixar votar en qualsevol col\u00b7legi), sin\u00f3 que no hi havia hagut refer\u00e8ndum, quan a Barcelona hi va haver grans cues. Va afegir que la democr\u00e0cia espanyola s’havia sabut defensar i que “hem fet el que hav\u00edem de fer<\/em>“. Ni una paraula per lamentar els incidents. Dal\u00ed<\/strong> pur?<\/p>\n

Despr\u00e9s, quan s’inquireix de qu\u00e8 serveixen tants serveis de seguretat si a l’hora de la veritat no saben ni trobar unes urnes, ni tancar locals p\u00fablics, ni impedir una votaci\u00f3, la contestaci\u00f3 oficiosa \u00e9s que es confiava en els Mossos. No ens passem de surrealisme, per\u00f2 \u00e9s com dir que els serveis d’intel\u00b7lig\u00e8ncia estaven externalitzats en els segurates<\/em> d’una cadena de supermercats.<\/p>\n

I el desvari continua. El president de la Generalitat – que va poder votar burlant a l’helic\u00f2pter que el seguia canviant de cotxe sota un pont i dirigint-se a un altre col\u00b7legi electoral – no nom\u00e9s va condemnar i va exagerar la viol\u00e8ncia policial sin\u00f3 que – sense donar dades – va assegurar que en la jornada Catalunya es havia guanyat el dret a la independ\u00e8ncia i que d’aqu\u00ed a pocs dies el Parlament actuaria en conseq\u00fc\u00e8ncia. O sigui, que faria una DUI<\/strong> (declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia). Per b\u00e9 que el dilluns va matisar i va demanar la mediaci\u00f3 europea.<\/p>\n

I despr\u00e9s ha vingut el\u00a0 manipular el judici de la premsa internacional. Uns diuen que condemna la brutalitat policial. D’altres, que assegura que el refer\u00e8ndum no t\u00e9 cap mena de validesa. He llegit amb atenci\u00f3 els editorials dels tres diaris que al meu entendre s\u00f3n m\u00e9s seguits pels governs occidentals -“Le Monde<\/em>“<\/strong>, el\u00a0 “Financial Times<\/strong><\/em>” ‘i\u00a0 el “New York Times<\/strong><\/em>“- i sembla que els pol\u00edtics del PP<\/strong> i els independentistes nom\u00e9s han llegit el qu\u00e8 els hi conv\u00e9.<\/p>\n

Anem a “Le Mond<\/strong><\/em>e”. Comen\u00e7a el seu editorial en portada (gens habitual) i diu: “Si el Govern espanyol hagu\u00e9s volgut ajudar els independentistes, no ho hauria fet millor. Les imatges de la policia espanyola intervenint, de vegades brutalment, per impedir als catalans anar a votar un anomenat refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3, han fet progressar la causa del separatisme. Entre les dues parts, la fractura s’ha fet m\u00e9s greu. Espanya s’endinsa en una maj\u00fascula crisi pol\u00edtica … L’acci\u00f3 de la policia espanyola contra gent de totes les edats que anaven a votar no ser\u00e0 oblidada aviat pels catalans, fins i tot pels que -probablement una majoria- no s\u00f3n independentistes<\/em> “.<\/p>\n

Per\u00f2 afegeix: “El refer\u00e8ndum era clarament contrari a la Constituci\u00f3 democr\u00e0tica d’Espanya i no ha respectat les normes pr\u00f2pies d’un pa\u00eds de la UE<\/strong>. Si creiem al senyor Puigdemont<\/strong>, el s\u00ed a la independ\u00e8ncia – dos milions – ha obtingut el 90%<\/strong> dels vots per\u00f2 l’abstenci\u00f3 ha estat del 60%<\/strong>. \u00c9s suficient per autoproclamar la independ\u00e8ncia? A la resta d’Europa, cap Estat est\u00e0 disposat a recon\u00e8ixer aquest resultat<\/em> “.<\/p>\n

Els tres diaris asseguren que Espanya i Catalunya estan en un “impasse<\/em>” i que seria necess\u00e0ria una negociaci\u00f3, per\u00f2 que ni Rajoy<\/strong> ni Puigdemont<\/strong>, ni els partits que tenen al darrere, hi estan disposats. Un “impasse<\/em>” permanent? Seria un somni dalini\u00e0. Mentrestant, a Madrid lamenten molt els actes i gestos d’intoler\u00e0ncia amb la policia espanyola – i fins i tot amb Ferreras<\/strong> i els periodistes de La Sexta<\/strong> -, certament preocupants, que s’han produ\u00eft. I ahir a Barcelona milers de manifestants – molt d’ells joves i en actitud festiva es van manifestar en una jornada de ‘atur de pa\u00eds’ (vaga general a la carta) en qu\u00e8 els vaguistes es passejaven tranquil\u00b7lament per entre les terrasses de la Rambla de Catalunya – unes obertes i fins i tot amb estovalles blanques i copes de vi altes, i altres tancades -.<\/p>\n

I ja entrada la nit, el Rei va compar\u00e8ixer a TVE<\/strong>. Vaig haver de tancar les finestres de casa perqu\u00e8 la cassolada (avan\u00e7ada una hora i acompanyada de la consigna de no sentir al monarca) era forta. Qu\u00e8 volen que els digui? Hauria preferit que el Rei romangu\u00e9s callat, perqu\u00e8 el moment \u00e9s potser nom\u00e9s molt greu i el Rei ha de reservar-se per una extrema gravetat. El que va dir era correcte per a un columnista sensat de centredreta, per\u00f2 aquest no ha de ser el seu paper. I en el discurs vaig veure l’esperit de la Moncloa. L\u00f2gic, perqu\u00e8 \u00e9s un Rei constitucional. Cal? Convenient? En tot cas, podia haver recordat que va ser pr\u00edncep de Girona i segueix atentament cada any els actes de la fundaci\u00f3. Podia haver dit alguna cosa en catal\u00e0. Podia haver lamentat malentesos i mostrat alguna preocupaci\u00f3 pels incidents de diumenge. En resum, podia haver intentat estar proper. Una cosa \u00e9s ser rei constitucional i una altra cosa\u00a0 semblar el portaveu moderat de Rajoy<\/strong>.<\/p>\n

Per\u00f2 avui potser Dal\u00ed<\/strong> ens salvi de l’infern al qual estem baixant. Vaig pensar que l’ “impasse<\/em>” permanent i creixent havia tingut una aturada. Que el Rei no havia anat a TVE<\/strong> sin\u00f3 que havia comparegut el ministre Zoido<\/strong> i havia dit que el refer\u00e8ndum era il\u00b7legal i que constitucionalment no s’havia de permetre, per\u00f2 que l’operatiu -per motius X\u00a0 –\u00a0 havia tingut fallades i que – no per culpa de les forces policials sin\u00f3 de certa improvisaci\u00f3 i l’actitud inesperada d’altres forces – s’havia produ\u00eft algun fet lamentable. Que havia actuat de bona fe i amb dilig\u00e8ncia, per\u00f2 en democr\u00e0cia un ministre ha d’assumir els errors dels seus subordinats i no fer recaure la responsabilitat en els seus superiors. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, havia presentat la seva dimissi\u00f3 irrevocable al president del Govern, que l’havia acceptat.<\/p>\n

Zoido<\/strong> es comportava com un ministre angl\u00e8s. Podrien els altres seguir creient que eren el partit nacionalista d’una col\u00f2nia oprimida i fent que alguns dels seus seguidors cridessin “assassins<\/em>” a la policia espanyola?<\/p>\n

Per\u00f2 Dal\u00ed<\/strong> torna a estar enterrat sota una gran llosa al seu museu de Figueres. Alguns diuen que per fer una truita – la independ\u00e8ncia o salvar Espanya – cal trencar ous. Fer coses no agradables. El problema \u00e9s si es trenquen molts ous i no se sap fer cap truita. Si el resultat final \u00e9s nom\u00e9s de molts ous trencats.<\/p>\n

El Confidencial<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molts catalans que se senten catalans i espanyols, que van apostar el 1977 per una Catalunya aut\u00f2noma en una Espanya oberta i democr\u00e0tica – i que ho segueixen fent – porten anys preocupats. D’una banda, un Govern de Madrid que ent\u00e9n poc i que – m\u00e9s greu – no vol apropar-se. Hi ha hagut en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,133],"class_list":["post-17718","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17718","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17718"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17718\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17728,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17718\/revisions\/17728"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17718"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17718"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17718"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}