{"id":17713,"date":"2017-10-03T11:20:04","date_gmt":"2017-10-03T09:20:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17713"},"modified":"2017-10-03T11:20:04","modified_gmt":"2017-10-03T09:20:04","slug":"andreu-claret-hores-critiques-per-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/andreu-claret-hores-critiques-per-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Andreu Claret: Hores cr\u00edtiques per a Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"incertesa\"Per a Espanya, ha estat un dia negre. Per a Catalunya, s\u00f3n hores cr\u00edtiques. Aix\u00ed \u00e9s com veig les coses despr\u00e9s de la vergonyosa jornada de diumenge i de la trencadissa de les \u00faltimes setmanes. Fins ahir no vaig escriure res sobre el ‘Proc\u00e9s<\/em>‘, a consci\u00e8ncia. No vaig voler avalar el que estava per venir. No vaig voler donar arguments a Rajoy<\/strong> criticant Puigdemont<\/strong>. I tampoc vaig parlar dels greuges soferts per Catalunya durant els \u00faltims anys, per no legitimar l’actuaci\u00f3 de les institucions catalanes durant els \u00faltims mesos, que no comparteixo. No va ser f\u00e0cil perqu\u00e8 aquest \u00e9s el meu ofici, i perqu\u00e8 s\u00f3c dels que han anat a la pres\u00f3 per defensar les llibertats de Catalunya, per\u00f2 vaig pensar que no eren temps per a la l\u00edrica, sin\u00f3 per a la trinxera. I s\u00e9, per experi\u00e8ncia, que en les barricades sobren les paraules i falten bra\u00e7os.<\/p>\n

Ja no \u00e9s possible callar. Rajoy<\/strong> creu que ha guanyat a Espanya, en camp propi. Est\u00e0 per veure. En tot cas, ha perdut a Catalunya, on mai ha pret\u00e8s jugar la partida. Pot anotar un “u” a la casella, per\u00f2 hauria de tenir en compte que alguns resultats provoquen tal humiliaci\u00f3 en l’adversari que el partit de tornada s’anuncia com un malson. I sempre hi ha un partit de tornada. Dem\u00e0, o d’aqu\u00ed a deu anys. El cost de deixar-ho tot en mans de just\u00edcia i policies ser\u00e0 molt alt. El dia abans del refer\u00e8ndum, el Consell Europeu, el ‘Financial Times<\/em>‘, ‘Le<\/em> Monde<\/em>‘ i ‘The Economist<\/em>‘ es van mostrar cr\u00edtics amb Puigdemont<\/strong>. Avui les cr\u00edtiques tamb\u00e9 apunten a Madrid i la pressi\u00f3 per al di\u00e0leg amb Catalunya es fa insostenible. Per molt que hagi impedit un refer\u00e8ndum homologable, a Rajoy<\/strong> li toca administrar un frac\u00e0s.<\/p>\n

El per\u00edmetre de l’independentisme<\/strong><\/p>\n

Amb la idea que aix\u00f2 anava de democr\u00e0cia, i amb la inestimable ajuda del PP<\/strong>, Puigdemont<\/strong> ha eixamplat el per\u00edmetre de l’independentisme fins a territoris insospitats. Ha guanyat a Catalunya, tot a costa de dividir la societat. Ha aconseguit fer oblidar les infaustes jornades parlament\u00e0ries en les que va donar llum verda a la via unilateral i a lleis d’excepci\u00f3 que tantes alarmes van aixecar. Ell tamb\u00e9 ha renunciat a jugar en camp ali\u00e8, tot i que ha sabut fer l’ullet a una part de l’esquerra espanyola amb la idea que pot acabar amb Rajoy<\/strong>. Ha col\u00b7locat les aspiracions hist\u00f2riques catalanes a l’agenda global. Ha lliurat amb \u00e8xit una batalla important, per\u00f2 encara pot perdre la guerra.<\/p>\n

Espanya passa per moments molt atzarosos. El que ha passat el diumenge ha posat de manifest la impot\u00e8ncia de tota actuaci\u00f3 que no t\u00e9 pol\u00edtica. Ha revelat la for\u00e7a per\u00f2 tamb\u00e9 els l\u00edmits de l’Estat. A partir d’ara, Rajoy<\/strong> no podr\u00e0 parapetar-se darrere de jutges i policies. Haur\u00e0 de baixar a l’arena de la negociaci\u00f3, en les pitjors condicions. Quan ja no valen propostes que ahir podien ser \u00fatils i que avui resultarien irris\u00f2ries. Haur\u00e0 de veure’s amb la Generalitat. De tu a tu. I no li queda molt de temps. Fins ahir, era vist per molts com una garantia de la unitat d’Espanya. Pot ser que comenci a ser percebut com un obstacle. Fins i tot entre els seus.
\nV\u00edctima de l’\u00e8xit<\/strong><\/p>\n

Catalunya viu hores cr\u00edtiques. Els independentistes disposen d’uns dos milions de vots. S\u00f3n molts, per\u00f2 no m\u00e9s que el 9-N<\/strong>. Compten, aix\u00f2 s\u00ed, amb una capacitat de mobilitzaci\u00f3 sorprenent. Tanta for\u00e7a sol ennuvolar la vista. Poden ser v\u00edctimes dels seus \u00e8xits. Per Puigdemont<\/strong>, ha arribat l’hora de la veritat. De la pol\u00edtica. D’administrar la vict\u00f2ria moral de diumenge sabent que hi ha una inquietud profunda en la societat catalana. I no ha de llegir les cr\u00edtiques europees a la viol\u00e8ncia com xecs en blanc a una declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia. S’equivocaria.<\/p>\n

Tampoc s’ha de confondre la derrota de Rajoy amb la de l’Estat. Faria b\u00e9 en recordar que els somnis de la ra\u00f3 no sempre il\u00b7luminen matins lluminosos. Tamb\u00e9 poden despertar monstres. Aquells que diumenge van treure el cap. Per a la majoria dels catalans que han votat ‘s\u00ed’, aquest somni leg\u00edtim \u00e9s la independ\u00e8ncia. Per\u00f2 si Puigdemont<\/strong> els escolta nom\u00e9s a ells, Catalunya pot viure episodis nefastos. Com altres que ha patit en la seva hist\u00f2ria. Ha d’atendre tamb\u00e9 a altres veus de la societat catalana i del seu propi partit. I ha d’escoltar als l\u00edders europeus, no nom\u00e9s enviar peticions p\u00fabliques de mediaci\u00f3. Ha de reordenar la seva estrat\u00e8gia. Seguint els consells de Sun Tzu<\/strong>, el gran estrateg xin\u00e8s, per a qui “la suprema excel\u00b7l\u00e8ncia no consisteix a lliurar i guanyar totes les batalles, sin\u00f3 en trencar la resist\u00e8ncia de l’enemic sense lluita<\/em>” ‘. Si li fa cas, potser no guanyi la guerra. Per\u00f2 no perdr\u00e0 la seg\u00fcent batalla.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
El Peri\u00f3dico<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per a Espanya, ha estat un dia negre. Per a Catalunya, s\u00f3n hores cr\u00edtiques. Aix\u00ed \u00e9s com veig les coses despr\u00e9s de la vergonyosa jornada de diumenge i de la trencadissa de les \u00faltimes setmanes. Fins ahir no vaig escriure res sobre el ‘Proc\u00e9s‘, a consci\u00e8ncia. No vaig voler avalar el que estava per venir. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,133],"class_list":["post-17713","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17713","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17713"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17713\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17717,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17713\/revisions\/17717"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17713"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17713"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17713"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}