![\"planb\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/planb.jpg\")
Tant el Govern de Catalunya com el Govern d’Espanya han aconseguit els seus plans B. Els dos poden tractar de continuar pel mateix cam\u00ed, la qual cosa podria convertir el desastre en cat\u00e0strofe. Pel b\u00e9 dels ciutadans, caldria buscar un altre pla.<\/p>\n
La primera prefer\u00e8ncia del Govern catal\u00e0 era celebrar el refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia sense intervenci\u00f3 espanyola. La primera prefer\u00e8ncia del Govern espanyol era que el Govern de Catalunya suspengu\u00e9s el refer\u00e8ndum sense necessitat d’intervenir. Per descomptat, aquests dos resultats eren incompatibles. Cap ha aconseguit el seu objectiu. Per\u00f2 per al Govern catal\u00e0, seguir endavant amb el refer\u00e8ndum era una estrat\u00e8gia dominant, fins i tot si hi havia repressi\u00f3 de l’Estat, el que produiria el seu segon millor resultat entre els possibles, ja que desconvocar el refer\u00e8ndum hauria estat una autodesfeta. Per al Govern espanyol, la repressi\u00f3 no era una estrat\u00e8gia dominant, hauria desitjat no haver de usar-la, per\u00f2 era l’opci\u00f3 menys dolenta si el refer\u00e8ndum continuava. Aquest ha estat el resultat real: refer\u00e8ndum amb repressi\u00f3, que era el segon millor resultat per als dos jugadors.<\/p>\n
D’aquesta manera, cap dels dos ha aconseguit un \u00e8xit propi, sin\u00f3 la humiliaci\u00f3 de l’adversari: el Govern catal\u00e0 celebra les imatges de descr\u00e8dit d’Espanya davant el m\u00f3n i el Govern d’Espanya es congratula que no hi hagi hagut un refer\u00e8ndum pr\u00f2piament dit. Per\u00f2 la interacci\u00f3 \u00e9s asim\u00e8trica, ja que el Govern catal\u00e0 porta la iniciativa (la “estrat\u00e8gia dominant<\/em>“) i pot continuar pel mateix cam\u00ed, el que li portaria a acostar-se al seu objectiu i declarar la independ\u00e8ncia. En canvi, el Govern espanyol actua en resposta i nom\u00e9s podria tractar d’aprofundir en la derrota i la humiliaci\u00f3 de Catalunya i dissoldre la Generalitat, la qual cosa no necess\u00e0riament significaria una vict\u00f2ria espanyola en si mateixa.<\/p>\n Perqu\u00e8 hi hagu\u00e9s un resultat diferent, m\u00e9s cooperatiu i m\u00e9s satisfactori per a molts ciutadans, caldria canviar les prefer\u00e8ncies i prioritats dels dos actors, la qual cosa molt probablement requeriria canviar els actors mateixos. Puigdemont<\/strong> ja ha anunciat que es retira i algunes aparicions melanc\u00f2liques de Junqueras<\/strong> en les \u00faltimes dues setmanes donaven la impressi\u00f3 que es trauria un pes de sobre: \u200b\u200bal cap i a la fi, ell no estava per aix\u00f2 i ja ha complert de sobres. Per no seguir buscant candidats que anaven molt avall en les llistes electorals, es necessitarien noves eleccions al Parlament amb gent nova. Si, per l’altra banda, Rajoy<\/strong> no es retira, caldria que convoqu\u00e9s noves eleccions a les Corts Generals i les perd\u00e9s. Ning\u00fa voldr\u00e0 les dues eleccions al mateix temps, per la qual cosa poden passar diversos mesos, potser fins a un parell d’anys,amb tumults, tensions, xerrameques i maniobres.<\/p>\n Un acord imaginable seria, per descomptat, un refer\u00e8ndum pactat, m\u00e9s o menys com es va fer a Esc\u00f2cia. Seria un molt benvingut pla B per a molts catalans i – esperem-ho – tamb\u00e9 per a molts altres espanyols. Per a qualsevol govern espanyol, seria una aposta arriscada, sens dubte, perqu\u00e8, parlant honestament, el resultat seria molt incert. D’una banda, cal pensar que hi hauria molts catalans amb motius per votar ‘s\u00ed’. Comparada amb Esc\u00f2cia, Catalunya t\u00e9 un perfil m\u00e9s marcat. Esc\u00f2cia est\u00e0 subsidiada per Anglaterra, mentre que Catalunya \u00e9s una contribu\u00efdora neta a la resta d’Espanya. El ga\u00e8lic escoc\u00e8s \u00e9s una llengua molt minorit\u00e0ria i amb baix prestigi social, en contrast amb el catal\u00e0. I, si alguns lectors m’ho permeten, per for\u00e7a gent l’alternativa, almenys abans del Brexit<\/strong>, de ser brit\u00e0nic \u00e9s m\u00e9s atractiva que la de ser espanyol.<\/p>\n D’altra banda, si un Govern d’Espanya accept\u00e9s un tal acord, molts catalans podrien pensar que no seria la mateixa Espanya que han vist els \u00faltims anys, sin\u00f3 un pa\u00eds molt m\u00e9s agradable, i, revivint l’esperit dels anys vuitanta i noranta, podrien tornar a pensar que, despr\u00e9s de tot, poden continuar vivint junts. De fet, la millor basa per a un Govern espanyol de guanyar un refer\u00e8ndum a Catalunya seria amb una pregunta d’aquest tipus: “Vol ser ciutad\u00e0 d’un pa\u00eds, Espanya, que reconeix el dret a l’autodeterminaci\u00f3 de Catalunya?<\/em>” Llavors el ‘s\u00ed’ (a Espanya) podria guanyar! Alg\u00fa s’atrevir\u00e0?<\/p>\n El Pa\u00eds<\/p>\n\n