{"id":17701,"date":"2017-10-02T18:26:24","date_gmt":"2017-10-02T16:26:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17701"},"modified":"2017-10-02T18:26:24","modified_gmt":"2017-10-02T16:26:24","slug":"arseni-gibert-2-o-lendema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/arseni-gibert-2-o-lendema\/","title":{"rendered":"Arseni Gibert: 2-O, l’endem\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"arseni\"Aquest \u00e9s un article escrit i enviat al Diari de Girona<\/strong> abans de l\u00b41-O<\/strong>. Agraeixo al seus responsables que hagin acceptat publicar-lo i, sobretot fer-ho, tal com els vaig demanar, el 2-O<\/strong>, una data un xic mitificada com \u00abl\u00b4endem\u00e0<\/em>\u00bb i suposadament determinant d\u00b4un nou escenari de contorns poc previsibles. Quin escenari? Ho sabrem avui? No sembla pas el m\u00e9s probable. \u00c9s cert que l\u00b41-O<\/strong> i els dies previs, sobretot des de l\u00b4agitat dimecres 20-S<\/strong>, marquen algun tipus d\u00b4inflexi\u00f3 o canvi significatiu en relaci\u00f3 a la situaci\u00f3 anterior, per\u00f2 no sembla massa clar en quina direcci\u00f3 i encara menys amb quin desenlla\u00e7. El m\u00e9s probable \u00e9s que avui subsisteixin nombroses i grans incerteses. Per aix\u00f2 no \u00e9s del nou escenari del que vull parlar, aix\u00f2 ja ho faran amb m\u00e9s i millor criteri centenars o milers de persones avui i en les properes setmanes i mesos.
\nEl que pretenc \u00e9s fer una petita reflexi\u00f3 que tant de bo pugui interessar a algun eventual lector. Una reflexi\u00f3 potser prematura, a destemps, per\u00f2 no precipitada sin\u00f3 for\u00e7a madurada. I que obvia i pret\u00e9n anar m\u00e9s enll\u00e0 de les pol\u00e8miques i fets del moment, sense gaireb\u00e9 cap intenci\u00f3, si aconsegueixo evitar-ho, d\u00b4avaluar m\u00e9s del que sigui necessari ni els seus actors de tots els b\u00e0ndols ni els seus actes i paraules. Aix\u00f2 que cadasc\u00fa ho faci pel seu compte.
\nLa reflexi\u00f3 neix de la percepci\u00f3 que en aquests darrers anys hi ha hagut \u2013latents\u2013 dos debats que el context ambiental ha fet pr\u00e0cticament impossible desenvolupar amb normalitat. Dos debats clarament diferenciats, nom\u00e9s connectats per la seva relaci\u00f3 comuna amb el dit proc\u00e9s.
\nEl primer, sobre els arguments \u2013ara i avui, en el segle XXI\u2013 a favor i en contra de la independ\u00e8ncia de Catalunya. Ras i curt: si ens conv\u00e9 o no ens conv\u00e9 i per quines raons. Debat pendent malgrat que el crec molt necessari.
\nEl segon, sobre si el proc\u00e9s porta o no porta a la independ\u00e8ncia.
\n\u00d2bviament, aquest segon debat decaur\u00e0 autom\u00e0ticament en el moment que se s\u00e0piga amb seguretat si hi porta o no hi porta, un moment que no crec que sigui avui mateix, ans el contrari, que encara pot anar per llarg. De retruc \u2013si hi porta\u2013 el primer tamb\u00e9 decaur\u00e0 perqu\u00e8 en poc temps ja tindrem elements per saber si ens convenia o no ens convenia. Sabrem si el resultat \u00e9s l\u00b4Arc\u00e0dia somniada i promesa, una autarquia m\u00e9s o menys llarga o una gran o relativa decepci\u00f3 de molta gent. Potser el m\u00e9s probable \u00e9s un \u00abmix\u00bb de les tres coses en proporcions que de cap manera gosaria pronosticar.
\nSi no hi porta, el primer seguir\u00e0 pendent i crec que essent convenient. Per\u00f2 n\u00b4hi haur\u00e0 dos de nous i tamb\u00e9 necessaris:
\nUn pertocar\u00e0 als que leg\u00edtimament segueixin volent la independ\u00e8ncia. Hauran de debatre i decidir quin \u00e9s el nou cam\u00ed m\u00e9s adient per aconseguir-la. Cal suposar que un nou cam\u00ed amb nous guies, amb nous l\u00edders. En aquest sup\u00f2sit, m\u00b4agradaria i crec que els convindria per fer les coses millor i amb m\u00e9s efic\u00e0cia que els seus predecessors, que aquests nous l\u00edders tinguessin m\u00e9s coratge que aud\u00e0cia, m\u00e9s paci\u00e8ncia que pressa i m\u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia que ast\u00facia i que enginy per redactar missatges de 140 car\u00e0cters. Potser tamb\u00e9 els convindria no dependre de radicalismes extrems i moderar, modular i ajustar l\u00b4\u00fas de determinats instruments. Finalment crec que els caldria l\u00b4assessorament de juristes no tan creatius com el principal que han tingut els dirigents del proc\u00e9s.
\nL\u00b4altre debat l\u00b4hauran de fer els catalanistes que, tamb\u00e9 leg\u00edtimament, encara creuen (o \u00abcreiem\u00bb, no pretenc enganyar ning\u00fa amb suposades equidist\u00e0ncies) que la independ\u00e8ncia no \u00e9s la \u00fanica ni la millor soluci\u00f3 pels problemes de Catalunya pel que fa a la seva relaci\u00f3 amb Espanya ni tampoc creuen que sigui ni la m\u00e9s f\u00e0cil (o la menys dif\u00edcil) ni la m\u00e9s apropiada pels temps presents i els contextos europeu i internacional actuals. Els caldr\u00e0 situar aquest debat a l\u00b4entorn de quina \u00e9s l\u00b4alternativa \u00f2ptima i viable que proposen i que indiscutiblement haur\u00e0 de refor\u00e7ar la capacitat real d\u00b4autogovern de Catalunya i aclarir de forma satisfact\u00f2ria i efectiva la difer\u00e8ncia fins ara tan sols nominal entre \u00abnacionalitats i regions\u00bb que figura en la Constituci\u00f3 actual.
\nDe fet, gaireb\u00e9 es pot dir que caldr\u00e0 encetar-lo aquest debat, perqu\u00e8 la majoria dels suposadament implicats en aquestes posicions han estat fins ara m\u00e9s expectants i inhibits que actius, t\u00edmids o amb pocs mitjans i gruix per competir comunicativament. D\u00b4altres sense ser gaire o gens catalanistes. Alguns partits en clau estrictament t\u00e0ctica i miop, o massa dependents dels socis o amics d\u00b4\u00e0mbit estatal. Personalment crec que aquest debat s\u00b4ha de fer aut\u00f2nomament des de Catalunya, no influ\u00eft o dirigit des de Madrid. I m\u00b4agradaria que hi tinguessin un paper rellevant els catalanistes que \u2013aqu\u00ed m\u00b4hi apunto sense reserves\u2013 no som gaire afeccionats a les banderes, creiem que la globalitzaci\u00f3 \u00e9s inexorable i som partidaris de la democr\u00e0cia liberal (representativa i no assembleari-populista) amb un sistema d\u00b4economia de mercat, \u00e9s a dir, del model social que, fins ara, millors resultats (o menys dolents) ha donat al llarg del proc\u00e9s de civilitzaci\u00f3 de la humanitat, inclosa la capacitat d\u00b4instrumentar equitat social.
\nPotser no caldria dir-ho perqu\u00e8 \u00e9s obvi: ser\u00e0 indispensable que un exercici paral\u00b7lel d\u00b4introspecci\u00f3 i rectificaci\u00f3 es faci tamb\u00e9 a Espanya i que des d\u00b4aqu\u00ed caldr\u00e0 estimular que aix\u00f2 passi buscant aliats i interlocutors proclius a la reflexi\u00f3 i al di\u00e0leg com a mecanismes de resoldre problemes. N\u00b4hi ha. Alguns els conec i a d\u00b4altres els llegeixo.
\nPer acabar, vull dir (si el proc\u00e9s no acaba en independ\u00e8ncia) que al meu parer, caldria intentar obrir aquests debats \u2013tots tres\u2013 tant punt hi hagi un nou escenari que permeti fer-ho amb una temperatura ambiental m\u00e9s baixa, amb el m\u00e0xim rigor possible i amb nom\u00e9s la rauxa inevitable. Ja s\u00e9 que abans no arribi aquest escenari poden passar mesos o anys, caldr\u00e0 temps per reconduir la bombolla emocional i consensuar la restituci\u00f3 del seu significat a algunes paraules i a alguns eufemismes. Si per raons d\u00b4edat jo ja no ho puc veure, em sabr\u00e0 greu.
\nAh! Oblidava una cosa important: si pogu\u00e9s ser aquests debats s\u00b4haurien de fer sense que ning\u00fa parli en nom de tot el poble, aix\u00f2 \u00e9s sempre totalment impropi. I m\u00e9s quan sortosament Catalunya (per cert, Espanya tamb\u00e9) \u00e9s un pa\u00eds molt plural i majorit\u00e0riament i tendencialment allunyat del pensament \u00fanic i del gregarisme.
\nUn pa\u00eds, en paraules de Josep Carner<\/strong> de \u00abvella rel i fresca saba<\/em>\u00bb. Al capdavall potser tot plegat rau a conservar i posar en valor, per\u00f2 sense confondre ni barrejar, la sempre nova i fresca saba d\u00b4avui amb la vella rel \u2013perenne\u2013 d\u00b4ahir.<\/p>\n

Diari de Girona<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s un article escrit i enviat al Diari de Girona abans de l\u00b41-O. Agraeixo al seus responsables que hagin acceptat publicar-lo i, sobretot fer-ho, tal com els vaig demanar, el 2-O, una data un xic mitificada com \u00abl\u00b4endem\u00e0\u00bb i suposadament determinant d\u00b4un nou escenari de contorns poc previsibles. Quin escenari? Ho sabrem avui? No …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15],"tags":[],"class_list":["post-17701","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17701","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17701"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17701\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17705,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17701\/revisions\/17705"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17701"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17701"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17701"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}