{"id":17664,"date":"2017-09-28T17:40:50","date_gmt":"2017-09-28T15:40:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17664"},"modified":"2017-09-28T17:40:50","modified_gmt":"2017-09-28T15:40:50","slug":"milagros-perez-oliva-la-batalla-es-la-xarxa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-la-batalla-es-la-xarxa\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: La batalla \u00e9s la xarxa"},"content":{"rendered":"

\"fake\"Una sola imatge, espont\u00e0nia i incontrolada, pot destruir tota una estrat\u00e8gia governamental. Aquelles dones enfurismades acomiadant amb banderes espanyoles els agents de la Gu\u00e0rdia Civil que sortien per garantir l\u2019ordre p\u00fablic a Catalunya es va convertir en viral en minuts. Aquell \u201cA por ellos, a por ellos, o\u00e9, o\u00e9, o\u00e9<\/em>\u201d era la millor propaganda que podia trobar l\u2019independentisme pocs dies abans del refer\u00e8ndum de l\u20191-O<\/strong>. La can\u00e7\u00f3, de sinistres resson\u00e0ncies, confirmava amb m\u00e9s for\u00e7a que mil desmentits oficials tot l\u2019imaginari d\u2019opressi\u00f3 que l\u2019independentisme ha constru\u00eft i que els antisobiranistes han intentat sempre desmuntar, sense \u00e8xit.<\/p>\n

Tota batalla pol\u00edtica \u00e9s abans que res una batalla pel relat que es projecta en l\u2019esfera p\u00fablica medi\u00e0tica. La que es viu a Catalunya \u00e9s una revolta molt estranya. Els estudiants es tanquen a les universitats amb el suport dels rectors, els estibadors fan una vaga selectiva contra els creuers on s\u2019allotgen els policies mentre les abadesses ofereixen els seus convents per votar en un refer\u00e8ndum declarat il\u00b7legal. Quins mecanismes han propiciat aquest ins\u00f2lit escenari d\u2019una revolta popular i institucional alhora, on el Govern es posa al davant d\u2019una mobilitzaci\u00f3 que utilitza procediments antisistema? El que passa a Catalunya t\u00e9 molt a veure amb els nous mecanismes d\u2019intervenci\u00f3 i participaci\u00f3 pol\u00edtica i per aix\u00f2 els observadors internacionals hi tenen l\u2019ull posat.<\/p>\n

El que passa a Catalunya \u00e9s ara mateix un laboratori per estudiar com interactuen les xarxes i els mitjans de comunicaci\u00f3 i com s\u2019han alterat els mecanismes de creaci\u00f3 d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Despr\u00e9s que Obama<\/strong> revolucion\u00e9s les campanyes electorals amb l\u2019\u00fas de les xarxes i de veure com han influ\u00eft en la campanya del Brexit<\/strong> o en la elecci\u00f3 de Donald Trump,<\/strong> molts es pregunten: han perdut els mitjans de comunicaci\u00f3 tradicionals la seva hegemonia en la creaci\u00f3 d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica?<\/p>\n

\u201cNo. Han perdut el monopoli, per\u00f2 no l\u2019hegemonia<\/em>\u201d, respon Simona Levi<\/strong>, activista social impulsora d\u2019iniciatives com Xnet<\/strong>, FCF\u00f2rum<\/strong>, 15MpaRato<\/strong> o el Grup Ciutad\u00e0 contra la Corrupci\u00f3<\/strong>. \u201cSempre que apareixen tecnologies disruptives, es produeix una crisi d\u2019intermediacions. Com va passar amb la impremta, amb Internet s\u2019ha creat un nou escenari. No han desaparegut els vells intermediaris, per\u00f2 n\u2019han aparegut de nous. Ara les fonts d\u2019informaci\u00f3 estan m\u00e9s distribu\u00efdes i aix\u00f2 permet una democr\u00e0cia de m\u00e9s qualitat<\/em>\u201d.<\/p>\n

Gen\u00eds Roca<\/strong>, president de la consultora Roca-Salvatella<\/strong>, \u00e9s un arque\u00f2leg especialitzat en el paleol\u00edtic, per\u00f2 ja fa molt de temps que ha deixat la prehist\u00f2ria per estudiar l\u2019impacte de la revoluci\u00f3 digital. Explica que fins fa un any pensava que les xarxes eren un mitj\u00e0 pel qual circulava informaci\u00f3, per\u00f2 dif\u00edcilment podien moure l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. \u201cSi un assumpte sorgia a la xarxa per\u00f2 no era capa\u00e7 de saltar als grans mitjans, generava soroll per\u00f2 no tenia impacte sobre la formaci\u00f3 d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Aix\u00f2 ara est\u00e0 canviant. Els mitjans beuen de les xarxes i les prenen com a font. La comunicaci\u00f3 \u00e9s ara omnicanal i qualsevol estrat\u00e8gia per crear opini\u00f3 p\u00fablica ho ha de tenir en compte<\/em>\u201d. Mentre les xarxes s\u2019expandeixen, l\u2019audi\u00e8ncia dels grans mitjans es fragmenta. Sortir per televisi\u00f3 ja no \u00e9s suficient per crear impacte. S\u2019ha de crear impacte.<\/p>\n

\u201cEl que \u00e9s nou \u00e9s la bidireccionalitat<\/em>\u201d, apunta Ismael Pe\u00f1a<\/strong>, professor de Dret i Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica de la Universitat Oberta de Catalunya. Mitjans tradicionals i xarxes socials se superposen i s\u2019interrelacionen, creant mecanismes de sinergia molt poderosos. Cal tenir en compte que el 80%<\/strong> dels que veuen la televisi\u00f3 ho fan amb una altra pantalla al costat. La interacci\u00f3 \u00e9s permanent, de manera que una reacci\u00f3 a la xarxa pot arribar a modificar la percepci\u00f3 del que s\u2019est\u00e0 veient. L\u2019exemple m\u00e9s recent \u00e9s l\u2019entrevista que Jordi \u00c9vole<\/strong> va fer al president Carles Puigdemont<\/strong>. Conforme s\u2019anava emetent, les xarxes socials bullien de comentaris destinats a condicionar la recepci\u00f3 del que estava passant, uns destacant la falta de consist\u00e8ncia i les contradiccions del president, altres subratllant la valentia de sotmetre\u2019s a aquell tercer grau.<\/p>\n

Si dels mitjans tradicionals se\u2019n deia el quart poder, ara ja es parla de les xarxes com del cinqu\u00e8. Els activistes del sobiranisme ho tenen molt clar i han demostrat una gran capacitat per generar marcs mentals, en el sentit en qu\u00e8 els defineix el socioling\u00fcista nord-americ\u00e0 George Lakoff<\/strong>, i aconseguir un potent efecte d\u2019arrossegament. \u201cEls gran mitjans ja no poden deixar de mirar qu\u00e8 passa a les xarxes<\/em>\u201d, sost\u00e9 Ismael Pe\u00f1a<\/strong>. Abans els directors dels diaris es llevaven pensant quines not\u00edcies donarien. Ara van a la xarxa a veure qu\u00e8 \u00e9s not\u00edcia.<\/p>\n

La relaci\u00f3 \u00e9s de simbiosi i influ\u00e8ncia m\u00fatua, per\u00f2 encara s\u00f3n els gran mitjans els qui proveeixen la major part dels continguts. Una investigaci\u00f3 d\u2019Amparo L\u00f3pez Mer\u00ed<\/strong>, professora de Periodisme de la Universitat Jaume I de Castell\u00f3, sobre la creaci\u00f3 d\u2019opini\u00f3 a les eleccions del 25-N<\/strong>, publicada a la Revista de Recerca i d\u2019An\u00e0lisi (vol 32\/2015)<\/em>, conclou que m\u00e9s de la meitat dels continguts difosos per Twitter contenien valoracions personals i nom\u00e9s un 23% es podia catalogar com a informaci\u00f3. Predominen, doncs, les viv\u00e8ncies i les valoracions subjectives. L\u2019estudi confirma un aspecte rellevant que ja s\u2019havia establert en altres treballs: el 88%<\/strong> de la informaci\u00f3 que circulava per la xarxa s\u2019havia publicat pr\u00e8viament en un altre mitj\u00e0: el 81,8%<\/strong> en mitjans convencionals, i el 18,2%<\/strong> en blogs i webs oficials. Les xarxes exerceixen doncs com amplificadores d\u2019informacions ja publicades i com a term\u00f2metre de com evoluciona l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica.<\/section>\n

Per\u00f2 conv\u00e9 no precipitar-se a l\u2019hora de treure conclusions sobre la seva influ\u00e8ncia en el moment de votar. \u201cCal tenir en compte que els internautes s\u00f3n m\u00e9s joves i tenen un component sociocultural que no representa la poblaci\u00f3 general<\/em>\u201d, adverteix Manuel Arias Maldonado<\/strong>, professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica de la Universitat de M\u00e0laga. Ell hi observa tres grans grups: els observadors, els actius i els hiperactius, cadascun amb un paper diferent. Per\u00f2 s\u00f3n els molt actius els que generen l\u2019agitaci\u00f3 que domina la conversa p\u00fablica, el bra\u00e7 armat de la ideologia que representen. \u201cCreen opini\u00f3, per\u00f2 no \u00e9s una opini\u00f3 p\u00fablica aut\u00f2noma, perqu\u00e8 en la seva formaci\u00f3 operen mecanismes de contagi basats en elements emocionals que dificulten el raonament cr\u00edtic i una deliberaci\u00f3 de qualitat<\/em>\u201d. En un context molt polaritzat, la xarxa es converteix en l\u2019imperi dels exaltats, dels hiperventilats<\/em>.<\/p>\n

La perversi\u00f3 d\u2019aquesta qualitat de les xarxes \u00e9s la seva utilitzaci\u00f3 per provocar un efecte d\u2019arrossegament deliberat. Els tuits a la recerca del retuit. \u201cAquesta deriva provoca una banalitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica<\/em>\u201d, apunta Ismael Pe\u00f1a<\/strong>. \u201cDe fet ja hi ha molts pol\u00edtics que utilitzen les xarxes no per comunicar, sin\u00f3 per arrossegar i aconseguir notorietat i influ\u00e8ncia<\/em>\u201d. Les piulades del diputat Rufi\u00e1n<\/strong> han estat assenyalades com un exemple d\u2019aquest \u00fas.<\/p>\n

\u201cHem passat d\u2019un model en el qual pocs parlaven i molts escoltaven, a un altre en qu\u00e8 tots poden parlar i molts creuen que tenen una opini\u00f3 formada i el dret d\u2019expressar-la. Per\u00f2 no sempre \u00e9s una opini\u00f3 fonamentada<\/em>\u201d, apunta Arias Maldonado<\/strong>, que en el seu darrer llibre, La democracia sentimental<\/em>, aborda precisament el paper de les emocions en l\u2019eclosi\u00f3 de fen\u00f2mens populistes.<\/p>\n

Les xarxes socials tenen molta for\u00e7a a l\u2019hora de crear percepcions i estats d\u2019\u00e0nim col\u00b7lectius, \u00e9s a dir, la manera de percebre el que ens passa. No \u00e9s casualitat que el moviment del 15-M<\/strong>, gestat a les xarxes, es defin\u00eds a si mateix com el dels indignats<\/em>. No hi ha dubte que, com a generadores d\u2019espais p\u00fablics afectius amb una gran for\u00e7a per crear identificaci\u00f3 i adhesions, tamb\u00e9 han jugat un paper determinant en la penetraci\u00f3 i amplitud del moviment independentista a Catalunya.<\/p>\n

Si el predomini de les emocions predisposa a l\u2019atrinxerament, el mecanisme de polaritzaci\u00f3 s\u2019exacerba quan el que divideix \u00e9s una proposta com el refer\u00e8ndum de l\u20191-O<\/strong>, que convida a una resposta bin\u00e0ria. Les posicions que estarien per altres vies queden escombrades. En l\u2019activisme digital, tan important com la capacitat de penetraci\u00f3 \u00e9s la velocitat de la resposta. I els activistes de l\u2019independentisme han demostrat tenir la musculatura molt m\u00e9s entrenada que els seus adversaris. Ho hem vist en l\u2019episodi de Piol\u00edn<\/strong>. La imatge del creuer habilitat per allotjar els agents despla\u00e7ats a Catalunya decorat amb figures gegantines de dibuixos animats va ser r\u00e0pidament utilitzada com a munici\u00f3. Un cop creada i convertida en viral la met\u00e0fora, cal anar molt en compte en com s\u2019intenta neutralitzar. L\u2019intent de tapar el creuer amb lones nom\u00e9s va servir per provocar una segona onada de befes.<\/p>\n

La batalla no es limita nom\u00e9s al llenguatge. Tamb\u00e9 hi juguen, i for\u00e7a, els s\u00edmbols. Una bandera onejant de la m\u00e0 d\u2019un nen a coll del seu pare \u00e9s m\u00e9s atractiva que la d\u2019un policia fent un escorcoll. Aquesta iconografia ha determinat el relat aqu\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019ha projectat la premsa estrangera. \u201cLa imatge de grups humans mobilitzats en defensa d\u2019una causa sempre ser\u00e0 m\u00e9s atractiva per les xarxes i els mitjans que la defensa d\u2019idees abstractes com l\u2019imperi de la llei<\/em>\u201d, diu Arias Maldonado<\/strong>.<\/p>\n

Per\u00f2 a m\u00e9s de la sinergia entre xarxes i mitjans, el que s\u2019ha vist les darreres setmanes \u00e9s la relaci\u00f3 entre xarxes i acci\u00f3 pol\u00edtica. La seva capacitat d\u2019arrossegament i d\u2019immediatesa interfereix amb l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i actua com un factor d\u2019acceleraci\u00f3 dels processos pol\u00edtics. Molt poc despr\u00e9s que es difongu\u00e9s que la policia havia entrat a la seu del Departament d\u2019Economia, milers de persones es concentraven a la rambla de Catalunya. Les xarxes s\u00f3n ambivalents: generen soroll i polaritzaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 fan m\u00e9s intel\u00b7ligents les masses en acci\u00f3 i permeten reaccionar davant les actuacions del poder. Per aix\u00f2 el Govern de Madrid est\u00e0 ara mateix tan preocupat pel que pugui passar diumenge a l\u2019hora de votar.<\/p>\n

Bots\u2019, mentides i algoritmes<\/h4>\n
\n

El tancament de 140<\/strong> p\u00e0gines web per ordre de la Fiscalia ha mostrat alhora la import\u00e0ncia d\u2019Internet i la dificultat de controlar la xarxa. A mesura que la Gu\u00e0rdia Civil les clausurava, sorgien nous clons en servidors remots. \u201cLa versatilitat d\u2019Internet facilita m\u00e9s la defensa que el control<\/em>\u201d, sost\u00e9 Simona Levi<\/strong>. \u201cCom s\u2019est\u00e0 veient, \u00e9s molt important que les eines d\u2019informaci\u00f3 no estiguin tutelades pels governs, sin\u00f3 per la ciutadania. El Govern catal\u00e0 s\u2019ha vist obligat a compartir aquesta tutela<\/em>\u201d. Levi<\/strong> recorda que durant molt de temps el sobir\u00e0 o els seus representants podien obrir les cartes dels particulars. \u201cFins al segle XVIII no es va imposar la inviolabilitat de la correspond\u00e8ncia. Ara hem de protegir la comunicaci\u00f3 digital<\/em>\u201d.<\/p>\n

Els algoritmes que utilitzen Google<\/strong> o Facebook<\/strong> tenen una gran capacitat de segmentaci\u00f3 i, per tant, de precisi\u00f3 a l\u2019hora d\u2019escollir destinataris. \u201cPermeten segmentar en temps real grups d\u2019opini\u00f3 fins a l\u00edmits incre\u00efbles<\/em>\u201d, explica Gen\u00eds Roca<\/strong>. Poden separar, per exemple, la gent que t\u00e9 al seu cercle de relacions alg\u00fa que expressa idees independentistes, o que hi expressa dubtes o rebuig, i dins de cada grup, tornar-los a segmentar per edat o per localitzaci\u00f3. I existeixen eines per inocular informaci\u00f3, amb missatges espec\u00edfics per a cada grup. No hi ha indicis que aquest tipus d\u2019eines, que costen molts diners, s\u2019hagin utilitzat aqu\u00ed, per\u00f2 s\u00ed que s\u2019han utilitzat bots<\/strong>,<\/em> una mena de robots que creen perfils falsos i repliquen missatges per generar la percepci\u00f3 d\u2019un estat d\u2019opini\u00f3 molt compartit al voltant de la idea que es vol propagar.<\/p>\n

El fet que el cofundador de la plataforma Pirate Bay<\/strong>, Peter Sunde<\/strong>, ofer\u00eds les infraestructures de la companya Njalla<\/strong>, radicada a l\u2019illa de Nieves<\/strong>, per acollir la p\u00e0gina que donava informaci\u00f3 sobre els col\u00b7legis electorals del refer\u00e8ndum, va fer escalar el conflicte a una dimensi\u00f3 mundial. S\u2019ha acreditat la intervenci\u00f3 de mitjans russos en la difusi\u00f3 d\u2019informacions falses replicades per robots amb milers de perfils tamb\u00e9 falsos.<\/p>\n

La intervenci\u00f3 de Julian Assange<\/strong> ha tingut un efecte ambivalent. La seva controvertida figura no el fa un aliat gaire convenient. La irrupci\u00f3 d\u2019Edward Snowden<\/strong>, en canvi, ha tingut un efecte diferent. Haver denunciat les activitats il\u00b7legals de les ag\u00e8ncies d\u2019espionatge nord-americanes fa que encara conservi credibilitat en medis cibern\u00e8tics. \u201cRajoy t\u00e9 dret a oposar-se a la independ\u00e8ncia de Catalunya, per\u00f2 nom\u00e9s amb persuasi\u00f3, no amb viol\u00e8ncia. L\u2019\u00fas de la for\u00e7a per parar la votaci\u00f3 \u00e9s opressi\u00f3<\/em>\u201d, va piular.<\/p>\n

Ara s\u00f3n els independentistes els que alerten els seus seguidors sobre la possibilitat que rebin informacions falses. Temen una trampa per fer-los caure en provocacions que generin viol\u00e8ncia i trenquin el marc conceptual de la revoluci\u00f3 dels somriures<\/em>. La postveritat tamb\u00e9 \u00e9s present a les xarxes. Arias Maldonado<\/strong> cita un tuit que informava fa uns dies de la mort d\u2019un jutge de la trama G\u00fcrtel<\/strong> en estranyes circumst\u00e0ncies. Va arribar a tenir m\u00e9s de 3.000 retuits. El desmentit que explicava que el jutge havia mot de c\u00e0ncer, nom\u00e9s unes dotzenes. Molts es quedaran amb la idea falsa. I aix\u00f2 \u00e9s el que pretenen justament els que llancen aquestes mentides. Com la fotografia de l\u2019alcaldessa de Barcelona, Ada Colau<\/strong>, en un op\u00edpar esmorzar a la suite d\u2019un hotel de luxe, el Palace<\/strong> de Madrid. Era una foto trucada. Alg\u00fa havia substitu\u00eft la imatge de la foto original, de Josep Antoni Duran i Lleida<\/strong>, per la d\u2019Ada Colau<\/strong>.<\/p>\n

\u201cEl problema de la postveritat no \u00e9s nou. Igual que ha estat dif\u00edcil desmentir not\u00edcies falses en els mitjans anal\u00f2gics \u2014recordem la gran mentida de l\u201911-M<\/strong>\u2014, ara tamb\u00e9 ho \u00e9s, perqu\u00e8 hi ha moltes fonts actuant sobre les xarxes. Malgrat tot, la comunicaci\u00f3 distribu\u00efda permet una democr\u00e0cia de m\u00e9s qualitat. El que hem de fer \u00e9s educar la ciutadania i crear mecanismes r\u00e0pids i efica\u00e7os de verificaci\u00f3<\/em>\u201d, conclou Simona Levi<\/strong>.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una sola imatge, espont\u00e0nia i incontrolada, pot destruir tota una estrat\u00e8gia governamental. Aquelles dones enfurismades acomiadant amb banderes espanyoles els agents de la Gu\u00e0rdia Civil que sortien per garantir l\u2019ordre p\u00fablic a Catalunya es va convertir en viral en minuts. Aquell \u201cA por ellos, a por ellos, o\u00e9, o\u00e9, o\u00e9\u201d era la millor propaganda que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17664","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17664","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17664"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17664\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17674,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17664\/revisions\/17674"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17664"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17664"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17664"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}