{"id":17658,"date":"2017-09-28T10:39:17","date_gmt":"2017-09-28T08:39:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17658"},"modified":"2017-09-28T10:39:17","modified_gmt":"2017-09-28T08:39:17","slug":"francisco-morente-valero-bonjour-tristesse","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francisco-morente-valero-bonjour-tristesse\/","title":{"rendered":"Francisco Morente Valero: “Bonjour tristesse”"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"helicopter\"Diumenge passat, una amiga historiadora, ja jubilada, em va escriure el seg\u00fcent: \u201cDem\u00e0 celebro el meu aniversari… som 14 a dinar i he prohibit parlar del tema. La primera vegada que passa en tots aquests anys<\/em>\u201d. El tema, \u00e9s clar, \u00e9s el tema.<\/p>\n

Quan escric aquestes l\u00ednies, soc molt conscient que poden haver perdut tot el seu sentit el dia que llegiu aix\u00f2. Un dia \u00e9s ara un temps sense l\u00edmits precisos. Mitja setmana, mitja eternitat. Una setmana, tota una nova dimensi\u00f3 temporal. Per\u00f2 hi ha coses que no canviaran aquests dies, passi el que passi. Per exemple, la creixent preocupaci\u00f3, i fins i tot angoixa, de molta gent, que \u00e9s perfectament compatible amb la tensa il\u00b7lusi\u00f3 amb qu\u00e8 viuen moltes altres persones aquests dies previs. Previs de no se sap encara gaire b\u00e9 qu\u00e8.<\/p>\n

A hores d’ara, les responsabilitats del desastre en qu\u00e8 ens trobem estan molt repartides. La recollida de signatures que va impulsar el PP<\/strong> contra l’Estatut d’Autonomia i la posterior i grollera manipulaci\u00f3 del tr\u00e0mit del recurs contra l’Estatut al Constitucional s\u00f3n fites fonamentals del cam\u00ed. Per\u00f2 no s\u00f3n les \u00faniques, com ha esdevingut lloc com\u00fa. Interessadament, alguns s’obliden que despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia i la gran manifestaci\u00f3 del 2010 ERC<\/strong> es va clavar una gran patacada electoral i Converg\u00e8ncia<\/strong> no va tenir cap problema a governar gaireb\u00e9 dos anys gr\u00e0cies al suport del PP<\/strong> al Parlament. Els dolents, llavors, no semblaven tan dolents.<\/p>\n

\u00bfNo hi ha tingut res a veure el setge al Parlament el 2011, amb la ins\u00f2lita imatge del president Mas<\/strong> arribant-hi en helic\u00f2pter? \u00bfDe deb\u00f2 que ens hem de creure que la conversi\u00f3 de Mas<\/strong> i bona part de Converg\u00e8ncia<\/strong> a \u201cl’esteladisme<\/em>\u201d no va ser una estrat\u00e8gia \u2013tamb\u00e9\u2013 per sobreviure a l’enorme contestaci\u00f3 social en el seu frenes\u00ed retallador? (Per cert, no va ser imposat, sin\u00f3 fruit d’un convenciment absolut de les seves bondats). N’hi ha prou amb mirar quantes mobilitzacions per q\u00fcestions socials s’han fet des de la Diada del 2012 per entendre una part (una part) del que ens passa.<\/p>\n

Afegim-hi la miopia, o fins i tot mala fe, del Govern del PP<\/strong> a l’hora d’abordar la q\u00fcesti\u00f3 catalana. Un sufl\u00e9 que ja baixar\u00e0. Un tema que ja resoldrem arribat el moment amb el finan\u00e7ament. Els catalans, ja se sap\u2026 Tot aix\u00f2 acompanyat d’altes dosis de manipulaci\u00f3 i de catalanof\u00f2bia en molts mitjans de comunicaci\u00f3, incloent-hi, ai!, els p\u00fablics, i un menyspreu absolut per centenars de milers de catalans que des de fa anys surten als carrers a dir que se’n volen anar. Ni un sol missatge per a ells que no sigui que aquesta \u00e9s la llei, i que no hi ha m\u00e9s cera que la que crema.<\/p>\n

Per aqu\u00ed, tamb\u00e9 anem ben servits. Uns mitjans, especialment els p\u00fablics i els altament subvencionats, dedicats sense descans a la propaganda i, massa vegades, a la hispanof\u00f2bia. I una majoria parlament\u00e0ria \u2013sense una majoria social expressada en vots al darrere\u2013 disposada a saltar-se el que sigui, incloent-hi les seves pr\u00f2pies lleis, per imposar el seu projecte a la meitat, com a m\u00ednim, dels catalans.<\/p>\n

El 6 i el 7 de setembre del 2017 passaran a la hist\u00f2ria de Catalunya. Seran els dies de la vergonya, i el punt a partir del qual s’ha desencadenat tota la resta, inclosa una defensa de l’ordre constitucional que, com a m\u00ednim, deixa en estat comat\u00f3s el mateix ordre que es diu defensar. Una cosa de la qual no crec que ning\u00fa es pugui sentir gaire orgull\u00f3s i que mostra cada vegada m\u00e9s la dimensi\u00f3 del frac\u00e0s col\u00b7lectiu a qu\u00e8 semblem abocats.<\/p>\n

El diumenge 1 d’octubre no hi haur\u00e0 un refer\u00e8ndum a Catalunya. Hi haur\u00e0 una altra cosa. Encara no sabem qu\u00e8. Per\u00f2, si us plau, molta prud\u00e8ncia. Alguns dimonis es desperten (\u201cA por ellos, o\u00e9\u2026!<\/em>\u201d) I del que facin aquesta jornada i els dies seg\u00fcents tots els qui tenen capacitat de decisi\u00f3, dependr\u00e0 la profunditat de la ferida que tard o d’hora haurem d’intentar curar. Alguns insisteixen que res tornar\u00e0 a ser com abans \u201centre Catalunya i Espanya\u201d. Certament, la desafecci\u00f3 \u00e9s molt gran tant aqu\u00ed com all\u00e0. I el cansament, incommensurable. Per\u00f2 s’obliden d’una cosa. Ni Catalunya ni Espanya s\u00f3n entitats monol\u00edtiques. I, malauradament, el que tampoc tornar\u00e0 a ser com abans \u00e9s la relaci\u00f3 entre els catalans. Si no podem parlar del tema entre familiars i amics \u00e9s que una terrible malaltia moral ens corromp. Bonjour tristesse<\/em>.<\/p>\n

Francisco Morente<\/strong> \u00e9s professor d’Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la UAB<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diumenge passat, una amiga historiadora, ja jubilada, em va escriure el seg\u00fcent: \u201cDem\u00e0 celebro el meu aniversari… som 14 a dinar i he prohibit parlar del tema. La primera vegada que passa en tots aquests anys\u201d. El tema, \u00e9s clar, \u00e9s el tema. Quan escric aquestes l\u00ednies, soc molt conscient que poden haver perdut tot …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17658","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17658","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17658"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17658\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17663,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17658\/revisions\/17663"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17658"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17658"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17658"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}