{"id":1765,"date":"2010-03-02T20:30:07","date_gmt":"2010-03-02T18:30:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1765"},"modified":"2010-03-02T20:30:07","modified_gmt":"2010-03-02T18:30:07","slug":"josep-ramoneda-viure-junts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-viure-junts\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: Viure junts"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>En alguns pa\u00efsos europeus hi ha convocada una vaga d’immigrants, amb l’objectiu de demostrar que sense ells l’economia es pararia. \u00c9s a dir, que s\u00f3n imprescindibles. L’important no \u00e9s la mobilitzaci\u00f3 en si, sin\u00f3 el que significa: els immigrants demanen reconeixement, que \u00e9s el punt de partida m\u00ednim per poder parlar de conviv\u00e8ncia. Per aix\u00f2 s\u00f3n tan nefastes expressions com “A Catalunya no hi cabem tots”, que tornen cada vegada que s’acosten unes eleccions. Una paraula inclusiva-tots, els que som aqu\u00ed-es converteix en exclusiva-alguns sobren. Qui sobren? Aquells a qui es nega reconeixement. <\/p>\n

La principal tasca de les societats actuals \u00e9s l’aprenentatge de viure junts gent diferent. \u00c9s una saludable necessitat. Necessitat, perqu\u00e8 les societats homog\u00e8nies, que hem cregut que eren les nostres, contra tota evid\u00e8ncia, ja no tornaran mai m\u00e9s, ni tan sols com aparen\u00e7a. Per tant, cal aprendre a viure en contextos m\u00e9s complexos, en qu\u00e8, com a m\u00ednim, durant el per\u00edode d’aprenentatge, s’haur\u00e0 de negociar permanentment per defensar els espais de conviv\u00e8ncia. Saludable, perqu\u00e8 anem a descobrir que les difer\u00e8ncies s\u00f3n menys grans del que sembla, sobretot si som capa\u00e7os de buscar acords en defensar-nos conjuntament del mal -utilitzant el mecanisme m\u00e9s eficient contra l’ab\u00fas de poder, la democr\u00e0cia- en comptes de comprometre’ns a lluitar pel b\u00e9. Per a aix\u00f2, el primer que cal detectar, conjuntament, s\u00f3n els problemes que ens perjudiquen a tots. Aquesta em sembla que \u00e9s la via escollida per l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda. Hi ha dos tipus de pol\u00edtics: els que diuen el que han de dir i els que diuen el que creuen que la gent vol sentir. Per desgr\u00e0cia, sovint, guanyen aquests perqu\u00e8 en pol\u00edtica l’\u00fanica avaluaci\u00f3 que compta s\u00f3n els resultats electorals. Per\u00f2, a la llarga, s’acaba sabent qui va parlar amb responsabilitat i qui es va corrompre a si mateix dient no el que creia que havia de dir, sin\u00f3 el que pensava que la gent volia sentir.<\/p>\n

En el segle XVI, precisament coincidint en el temps amb la primera il\u00b7lustraci\u00f3 europea, la de Maquiavel, Montaigne i La Bo\u00e8tie, per l’emperador mogol Akbar de l’\u00cdndia, com explica Amartya Sen, “la recerca de la ra\u00f3 (en lloc del que ell anomenava “la terra fangosa de la tradici\u00f3”) era el cam\u00ed per afrontar els problemes de conducta i els reptes de construir una societat justa”. Cal comen\u00e7ar a entendre que Occident no t\u00e9 el monopoli de la modernitat. I acabar amb el t\u00f2pic que habita en el substrat del “no hi cabem tots”: no tots mereixen el mateix reconeixement.<\/p>\n

Salt \u00e9s un veritable laboratori per a l’aprenentatge de viure junts, un petit contenidor de tots els problemes del m\u00f3n. L’alcaldessa de Salt busca que la gent parli. Per aqu\u00ed es comen\u00e7a. Per descomptat, en parlar s’han produ\u00eft difer\u00e8ncies i pol\u00e8miques entre i dins dels diversos col\u00b7lectius. El proper pas \u00e9s que els joves nouvinguts vagin descobrint que tenen m\u00e9s en com\u00fa amb la gent de la seva edat que porta temps aqu\u00ed, que amb alguns dels seus grans. I que es vagin trenant les relacions que fan a una societat forta: les que no es guien per criteris \u00e8tnics o identitaris simples (religi\u00f3, origen, etc.), sin\u00f3 per les lliures opcions personals. Aquest \u00e9s un proc\u00e9s llarg, dificultat \u00f2bviament per les circumst\u00e0ncies econ\u00f2miques, en que molts dels protagonistes es veuen en el tr\u00e0ngol de l’atur. Per aix\u00f2, \u00e9s bo que es vagi construint acords amb objectius comuns: per exemple, que la delinq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s un problema per a tots, els nous i els vells, com han proclamat aquests dies algunes associacions d’immigrants. Per\u00f2, per aix\u00f2, \u00e9s necess\u00e0ria la reciprocitat: que estiguem tots d’acord que la discriminaci\u00f3 i el racisme s\u00f3n inacceptables, i que una persona no pot ser interpolada reiteradament si els \u00fanics indicis que hi ha contra ella \u00e9s que \u00e9s jove i d’un altre color o d’altres faccions. \u00c9s un treball m\u00e9s labori\u00f3s. Per\u00f2 cal saber que no tot es resol augmentant el nombre de policies o modificant per en\u00e8sima vegada el codi penal, que va cam\u00ed de convertir Espanya en el pa\u00eds amb la legislaci\u00f3 m\u00e9s dura d’Occident. La conviv\u00e8ncia no millora fomentant l’odi -assenyalant la maldat intr\u00ednseca dels il\u00b7legals- sin\u00f3 comprometent a tots, a trav\u00e9s del reconeixement, en les solucions. \u00c9s a dir, parlant de problemes socials, que concerneixen a tots, i no de problemes d’immigraci\u00f3 que \u00e9s la manera d’assenyalar d’entrada els culpables, els que sobren, per al qual diu que no hi cabem tots.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En alguns pa\u00efsos europeus hi ha convocada una vaga d’immigrants, amb l’objectiu de demostrar que sense ells l’economia es pararia. \u00c9s a dir, que s\u00f3n imprescindibles. L’important no \u00e9s la mobilitzaci\u00f3 en si, sin\u00f3 el que significa: els immigrants demanen reconeixement, que \u00e9s el punt de partida m\u00ednim per poder parlar de conviv\u00e8ncia. Per aix\u00f2 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1765","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1765","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1765"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1765\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1768,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1765\/revisions\/1768"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1765"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1765"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1765"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}