![\"irresponsables\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/irresponsables.jpg\")
Qui va v\u00e8ncer?\nQui damunt de tants cossos aixafats
\nva aixecar aquella casa per a tothom?
\nQui va v\u00e8ncer?
\nPots dir-m’ho tu?
\nPots dir-m’ho tu?
\nSaps que ning\u00fa.
\nTots hem perdut, tots som ven\u00e7uts<\/p>\n
Qui va v\u00e8ncer?
\nQui damunt de tants cossos aixafats
\nva aixecar aquella casa per a tothom?
\nQui va v\u00e8ncer?
\nPots dir-m’ho tu?
\nPots dir-m’ho tu?
\nSaps que ning\u00fa.
\nTots hem perdut, tots som ven\u00e7uts<\/p>\n
Llu\u00eds Llach, Respon-me<\/i><\/p>\n
En la setmana final abans de la convocat\u00f2ria de l\u20191-O<\/strong> l\u2019escenari no pot ser m\u00e9s desolador. Hem entrat en la fase de la destrucci\u00f3 m\u00fatua assegurada, per\u00f2 aix\u00f2 enlloc d\u2019aturar els contendents, els atia encara m\u00e9s. El paisatge despr\u00e9s de la batalla ser\u00e0 un camp de runes, on Rajoy<\/strong> i Puigdemont<\/strong> seguiran barallant-se, com si no pass\u00e9s res, com si encara fos possible mantenir la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019una vict\u00f2ria total sobre l\u2019altre.<\/p>\n Hores d\u2019ara l\u2019\u00fanica possibilitat que tenen els independentistes per \u201cguanyar<\/em>\u201d passa per fer destruir l\u2019autogovern. Nom\u00e9s rebentant les institucions de la Generalitat seran capa\u00e7os d\u2019obtenir la majoria que han estat incapa\u00e7os d\u2019assolir mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg i la negociaci\u00f3 amb les forces catalanes no independentistes.<\/p>\n A l\u2019altra banda, Rajoy<\/strong> i els seus s\u2019apressen a donar satisfacci\u00f3 als independentistes, com a \u00fanica via per mantenir el seu govern davant d\u2019un Congr\u00e9s on no tenen majoria, i per apuntalar un sistema que est\u00e0 caient a trossos, per\u00f2 que no tenen cap inter\u00e8s a reformar. Ser\u00e0 en va el seu intent. El sistema caur\u00e0. Trigar\u00e0 m\u00e9s o menys, per\u00f2 caur\u00e0. Newton<\/strong> no s\u2019equivoca.<\/p>\n Tots dos, els independentistes i el govern central, actuen irresponsablement. En democr\u00e0cia, els dirigents pol\u00edtics no nom\u00e9s han d\u2019actuar per acontentar els seus seguidors, sin\u00f3 que tamb\u00e9 han de vetllar pel conjunt de la societat, pel pa\u00eds sencer. Un dirigent responsable \u00e9s aquell que persegueix els seus interessos, per\u00f2 que sap aturar-se quan ent\u00e9n que la consecuci\u00f3 d\u2019aquests pot anar en contra dels interessos del conjunt de la societat. Sentit d\u2019Estat, se\u2019n diu. O consci\u00e8ncia de pa\u00eds.<\/p>\n El dirigent irresponsable, en canvi, \u00e9s aquell que \u00e9s capa\u00e7 de fer el que sigui per assolir el seu objectiu, per acontentar la seva parr\u00f2quia, encara que aix\u00f2 suposi passar per damunt dels drets dels que no s\u00f3n seus, dels que no li donen suport, o de les institucions que gestionen el b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n Doncs b\u00e9, el pa\u00eds viu atrapat en el foc creuat de dues forces irresponsables, cegues davant la seva feblesa (o massa conscients d\u2019aquesta), que no han dubtat a l\u2019hora d\u2019anorrear qualsevol oposici\u00f3 a la consecuci\u00f3 dels seus objectius. Som presoners de dos governs que busquen refor\u00e7ar-se sense renunciar, sense haver de fer ni un pas enrere. Dos moviments simultanis de rally-around-the-flag<\/i><\/strong>, que obliguen tothom a posicionar-se amb un o l\u2019altre, que es retro-alimenten, generant dos remolins que amenacen amb empassar-s\u2019ho tot.<\/p>\n L\u2019independentisme \u00e9s la for\u00e7a central a Catalunya des de 2012<\/strong>, per\u00f2 no ha aconseguit obtenir el gruix necessari a favor del seu prop\u00f2sit d\u2019independ\u00e8ncia unilateral per la via r\u00e0pida. Els resultats de les eleccions auton\u00f2miques i generals de finals de 2015 van fer evidents els seus l\u00edmits. Entre rebaixar les seves pretensions per augmentar la \u201cbase social<\/em>\u201d i llen\u00e7ar-se a tota m\u00e0quina a una estrat\u00e8gia de tensi\u00f3, van decidir-se pel segon. El resultat ser\u00e0 l\u2019obtenci\u00f3 del suport necessari, possiblement, per\u00f2 pel mig hauran rebentat el Parlament i obriran les portes a la intervenci\u00f3 de la Generalitat, amb detenci\u00f3 del president i del govern inclosa. Els seus dirigents semblen disposats al martiri. El problema \u00e9s que amb ells hi van les nostres institucions, els nostres drets i les nostres llibertats. Els de tots.<\/p>\n A Rajoy<\/strong> tampoc no li tremolar\u00e0 el pols a l\u2019hora d\u2019intervenir la Generalitat. El guany s\u2019ho val. Obtindr\u00e0 una majoria de facto<\/i> al Congr\u00e9s, lligant curt el PSOE<\/strong> del d\u00edscol S\u00e1nchez<\/strong> (en aix\u00f2 ajudaran els andalusos i els mitjans). Se li perdonaran per temps indefinit tots els G\u00fcrtels<\/strong> i totes les P\u00faniques<\/strong>. Com a m\u00ednim fins que duri l\u2019emerg\u00e8ncia nacional. La torna ser\u00e0 el desprestigi definitiu d\u2019algunes de les principals institucions de l\u2019Estat: la fiscalia, els jutges, el Constitucional. La trista democr\u00e0cia espanyola quedar\u00e0 congelada, garratibada, mentre va perdent peces, mentre la fatiga de materials es va fent cada dia m\u00e9s i m\u00e9s evident.<\/p>\n Tanmateix, seria injust penjar la llufa de la irresponsabilitat nom\u00e9s a Rajoy<\/strong> i Puigdemont<\/strong>. Ells s\u00f3n els \u00faltims d\u2019una cadena d\u2019irresponsables, de dirigents que han preferit preservar els seus interessos a risc d\u2019engegar a dida l\u2019inter\u00e8s general. Una corrua de miops, de Maquiavels<\/strong> de pacotilla, els actes dels quals ens han dut fins aqu\u00ed.<\/p>\n La reforma de l\u2019estatut de Catalunya \u00e9s un exemple for\u00e7a instructiu d\u2019irresponsables. Artur Mas<\/strong>, per exemple, que va utilitzar la reforma estatut\u00e0ria com a hostatge per a qu\u00e8 li perdonessin els pecats de CiU<\/strong> (al ple del Carmel de febrer de 2005, despr\u00e9s que Maragall<\/strong> digu\u00e9s all\u00f2 del 3%, Mas<\/strong> no va tenir cap problema a respondre al President: \u201centre vost\u00e8s i nosaltres… hem de fer coses molt importants…, no ho oblidi<\/em>\u201d). Tamb\u00e9 la va fer servir per rebentar el \u201ctripartit<\/em>\u201d, proposant la inclusi\u00f3 d\u2019articles que tensaven la relaci\u00f3 entre ERC<\/strong> i el PSC<\/strong> (els famosos \u201cdrets hist\u00f2rics<\/em>\u201d). I acabant per pactar l\u2019estatut definitiu amb Zapatero<\/strong> amb una \u00fanica contrapartida: apartar Maragall<\/strong> de la presid\u00e8ncia.<\/p>\n \u00c9s clar que tamb\u00e9 es va comportar irresponsablement el PP<\/strong>, que va veure en la reforma estatut\u00e0ria catalana la manera d\u2019erosionar el govern Zapatero<\/strong>. La voladura de l\u2019estatut al Constitucional va tallar de soca-rel el vot socialista a Catalunya, fent pr\u00e0cticament inviable una vict\u00f2ria socialista a les eleccions generals. Certament, per assolir el seu objectiu, el PP<\/strong> va incendiar el debat territorial, va trinxar el Tribunal Constitucional (l\u2019estatut va ser sentenciat per nou dels dotze magistrats del TC, part dels quals tenien el mandat caducat, hi ha coses que cal recordar) i va llen\u00e7ar en bra\u00e7os de l\u2019independentisme el gruix del catalanisme.<\/p>\n Els dirigents del PSOE<\/strong> no van quedar-se curts. Irresponsable va ser Zapatero<\/strong> amb el seu \u201capoyar\u00e9<\/i>\u201d en ple \u00e8xtasi mitinaire. I irresponsables van ser els dirigents que van veure en una sent\u00e8ncia negativa contra l\u2019estatut una bona ocasi\u00f3 per baixar-li els fums a un PSC<\/strong> que venia d\u2019aconseguir vint-i-cinc diputats al Congr\u00e9s a les generals de 2008<\/strong>. No se\u2019ls va passar pel cap els efectes que tindria tot plegat sobre les possibilitats dels socialistes de guanyar unes noves eleccions, nom\u00e9s hi van veure la manera de conservar el poder org\u00e0nic al PSOE<\/strong>.<\/p>\n No \u00e9s d\u2019ara, doncs, que els irresponsables ens governen. Ja fa m\u00e9s de deu anys que en patim la miopia i l\u2019escenari actual no \u00e9s sin\u00f3 el resultat de tot plegat. Institucions deslegitimades i magrejades, solucions impossibles venudes com si fossin caramels, agitaci\u00f3 continua, mon\u00f2legs consecutius, di\u00e0legs de sords, mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics convertits en trinxera propagand\u00edstica, una ciutadania sotmesa a constant ebullici\u00f3, paraules gruixudes que es fan anar com l\u2019aigua (tra\u00efdor, feixista, colpista) i una constant voladura de tots els espais de contacte. Un p\u00f2sit de descr\u00e8dit, desconfian\u00e7a, recel i frustraci\u00f3.<\/p>\n Tot plegat per assegurar-se uns mesos m\u00e9s al govern, per garantir-se la pole<\/i> a les properes eleccions, per amagar la brut\u00edcia sota la catifa, per aguantar la prec\u00e0ria bastida, per a qu\u00e8 ning\u00fa s\u00e0piga que els emperadors (tots) van nus. Quan tot aix\u00f2 passi, quan el pa\u00eds sencer rebenti i no ens quedi ni esma per recollir-ne els bocins, ens haurem de fer una sola pregunta: de deb\u00f2 que ha valgut la pena?<\/p>\n