{"id":17584,"date":"2017-09-24T11:40:06","date_gmt":"2017-09-24T09:40:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17584"},"modified":"2017-09-24T11:40:06","modified_gmt":"2017-09-24T09:40:06","slug":"manel-garcia-biel-els-responsables-del-xoc-de-trens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/manel-garcia-biel-els-responsables-del-xoc-de-trens\/","title":{"rendered":"Manel Garcia Biel: Els responsables del xoc de trens"},"content":{"rendered":"

\"firmesesatut\"El que semblava que mai arribaria a passar ja ha comen\u00e7at. Finalment el \u201cxoc de trens<\/em>\u201d entre els governs de Catalunya i l\u2019Estat s\u2019ha produ\u00eft i les conseq\u00fc\u00e8ncies no crec que siguin favorables per a ning\u00fa.<\/p>\n

Perqu\u00e8 ha passat? Qui \u00e9s el responsable?<\/p>\n

Per mi no hi ha dubte que el primer i principal responsable ha estat el PP<\/strong> en un inici i el Govern de Rajoy<\/strong> posteriorment. El PP<\/strong> amb la recollida de signatures contra la reforma de l\u2019Estatut de Catalunya, el seu posterior recurs al Tribunal Constitucional, les seves maniobres per a obtenir una majoria d\u2019aquest tribunal impugnant algun dels seus membres, i la sent\u00e8ncia de retallada de l\u2019Estatut est\u00e0 a l\u2019inici de tot.<\/p>\n

A Catalunya es va produir una forta frustraci\u00f3 i com encertadament va dir el llavors President de la Generalitat, Jos\u00e9 Montilla<\/strong>, un sentiment de forta desafecci\u00f3 de la ciutadania catalana envers l\u2019estat.<\/p>\n

\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
PP signatures contra l’Estatut<\/span><\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Posteriorment el Govern del PP<\/strong>, per convicci\u00f3 potser per\u00f2 fonamentalment per c\u00e0lculs electorals ha portat una pol\u00edtica totalment equivocada envers Catalunya, que ha coincidit tamb\u00e9 amb la seva pol\u00edtica antisocial en tots els seus plantejaments i arreu de l\u2019Estat espanyol. El Govern ha deixat que s\u2019an\u00e9s acumulant una profunda animadversi\u00f3 entre la poblaci\u00f3 catalana i vulgui o no ha alimentat i estimulat el creixement d\u2019un sentiment no sols antigovern del PP<\/strong> sin\u00f3 antiespanyol que ha portat \u00a0molta gent a apropar-se a un fins aquell moment redu\u00eft espai independentista.<\/p>\n<\/div>\n

Avui all\u00f2 m\u00e9s f\u00e0cil seria parlar de la deriva autorit\u00e0ria del PP<\/strong> envers Catalunya i el seu govern, per\u00f2 no crec que sigui el m\u00e9s greu. El que \u00e9s m\u00e9s criticable del PP<\/strong> i del Govern Rajoy<\/strong> \u00e9s la seva indifer\u00e8ncia i falta de voluntat pol\u00edtica en els \u00faltims cincs anys per tal d\u2019oferir una proposta pol\u00edtica que permet\u00e9s superar la creixent crispaci\u00f3 i malestar en la ciutadania catalana. Al contrari, en tot moment el Govern del PP<\/strong>, torno a repetir especialment per c\u00e0lculs electorals, li ha interessat promoure una \u201cguerra de banderes<\/em>\u201d o dit d\u2019altra manera \u201cun enfrontament de nacionalismes<\/em>\u201d, l\u2019espanyol i el catal\u00e0.<\/p>\n

Dit aix\u00f2 cal tamb\u00e9 reservar la seva responsabilitat a qui ha governat Catalunya.\u00a0\u00a0 El govern de CiU d\u2019Artur Mas<\/strong> va ser l\u2019iniciador a tot l\u2019estat en la pr\u00e0ctica d\u2019una pol\u00edtica de retallades socials, amb el suport parlamentari del PP<\/strong> primer i d\u2019ERC<\/strong> despr\u00e8s, que va provocar una onada de protestes socials. Per\u00f2 la manifestaci\u00f3 de 11-S<\/strong> de 2012<\/strong> va inclinar a Mas<\/strong> a afegir-se a una proposta independentista en la que mai havia cregut i desviava el malestar social cap el Govern del PP<\/strong> convertint-lo en un malestar nacionalista.<\/p>\n

\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Els responsables del “full de ruta”<\/span><\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

El relat posterior de l\u2019error del \u201cfull de ruta<\/em>\u201d \u00e9s prou conegut. Es convoquen unes eleccions que els independentistes defineixen com a \u201cplebiscit\u00e0ries<\/em>\u201d i que malgrat aconsegueixen la majoria parlamentaria entre JxS<\/strong> i la CUP<\/strong> no aconsegueix una majoria de vots. A continuaci\u00f3 la CUP<\/strong> va marcant posicions, dimissi\u00f3 de Mas<\/strong>, i incoher\u00e8ncies aprovant pressupostos regressius.<\/p>\n<\/div>\n

I finalment fan el greu error de dinamitar la seva millor arma, la de l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a la democr\u00e0cia. S\u2019aproven unes Lleis del Refer\u00e8ndum<\/strong> i de Transitorietat Jur\u00eddica<\/strong> que han vulnerat tota la legalitat del Parlament de Catalunya, malgrat no tan sols dels requeriments de la oposici\u00f3, sin\u00f3 no escoltant tampoc ni l\u2019opini\u00f3 dels lletrats de la c\u00e0mera ni el propi Consell de Garanties Estatut\u00e0ries<\/strong>.<\/p>\n

Per\u00f2 el gran error dels independentistes \u00e9s no tenir en compte la correlaci\u00f3 de forces. Sembla que hagin estat jugant a una independ\u00e8ncia de joguina. No han tingut en cap moment present el poder de l\u2019estructura estatal. I han preferit la t\u00e0ctica de \u201cpocs per\u00f2 segurs<\/em>\u201d dividint l\u2019espectre pol\u00edtic de Catalunya i quedant-se en la redu\u00efda majoria independentista rebutjant l\u2019alian\u00e7a amb altres forces partidaris del refor\u00e7 de l\u2019 autogovern i de la reivindicaci\u00f3 d\u2019un Refer\u00e8ndum pactat i amb garanties de reconeixement. Al contrari s\u2019han anat tancant en el nucli m\u00e9s redu\u00eft.<\/p>\n

Durant la transici\u00f3 l\u2019Assemblea de Catalunya<\/strong> va deixar la lli\u00e7\u00f3 de aglutinar \u00e0mplies majories per aconseguir grans objectius com en aquell moment era la democr\u00e0cia. JxS<\/strong> i la CUP<\/strong> no han tingut en compte aquesta lli\u00e7\u00f3. No han volgut rebaixar ni canviar una coma del seu \u201cfull de ruta<\/em>\u201d i han desestimat aconseguir \u00e0mplies majories socials i pol\u00edtiques. Nom\u00e9s cal veure com van desestimar la for\u00e7a del Pacte Nacional pel Refer\u00e8ndum<\/strong> quan van considerar que no els hi servia.<\/p>\n

Fins i tot han provocat fractures importants en la pr\u00f2pia societat catalana i entre les forces partid\u00e0ries d\u2019un major autogovern. Han maltractat tothom que no combregu\u00e9s amb els ideals nacionalistes, fossin federalistes o confederalistes, i contra ells i els seus representants m\u00e9s coneguts han llan\u00e7ats furioses campanyes dequalificadores, algunes de contingut com a m\u00ednim menyspreable. S\u2019han redu\u00eft en un ambient ultra-nacionalista que \u00e9s el pitjor que podien fer.<\/p>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Una pol\u00edtica abocada al frac\u00e0s<\/span><\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

I despr\u00e8s ha vingut la realitat, la intervenci\u00f3 desproporcionada i grollera de l\u2019Estat que els ha fet conscients de la seva for\u00e7a i la seva incapacitat per a fer-li front. Especialment per que darrera no tenien una societat plenament aglutinada ni aliats suficients dins de l\u2019estat.<\/p>\n

No tinc cap dubte que tot aix\u00f2 pot comportar al final\u00a0 en una ressaca considerable de frustraci\u00f3 que pot durar molt de temps i que fa t\u00e9mer \u00a0una regressi\u00f3 en el nivell de l\u2019autogovern. Caldr\u00e0 tornar a comen\u00e7ar sobre altres basses el m\u00e9s aviat \u00a0possible. Crear una forta i amplia unitat dels dem\u00f2crates, f\u00f3ra del marc del fracassat \u201cfull de ruta<\/em>\u201d, que defensin un nou i m\u00e9s ple autogovern de Catalunya i teixir \u00e0mplies aliances amb forces de l\u2019estat partid\u00e0ries d\u2019una regeneraci\u00f3 i d\u2019una reforma de la Constituci\u00f3 que permeti un encaix c\u00f2mode de tots i tamb\u00e9 de Catalunya i una substituci\u00f3 de la etapa reaccion\u00e0ria del actual govern del PP.<\/p>\n

 <\/p>\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Un model d’unitat a recordar\u00a0<\/span><\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

El Manel des de la reserva<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El que semblava que mai arribaria a passar ja ha comen\u00e7at. Finalment el \u201cxoc de trens\u201d entre els governs de Catalunya i l\u2019Estat s\u2019ha produ\u00eft i les conseq\u00fc\u00e8ncies no crec que siguin favorables per a ning\u00fa. Perqu\u00e8 ha passat? Qui \u00e9s el responsable? Per mi no hi ha dubte que el primer i principal responsable …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,15],"tags":[],"class_list":["post-17584","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17584","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17584"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17584\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17590,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17584\/revisions\/17590"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17584"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17584"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17584"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}