{"id":17576,"date":"2017-09-24T11:12:09","date_gmt":"2017-09-24T09:12:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17576"},"modified":"2017-09-24T11:14:33","modified_gmt":"2017-09-24T09:14:33","slug":"jordi-amat-fracas-colossal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-amat-fracas-colossal\/","title":{"rendered":"Jordi Amat: Un frac\u00e0s colossal"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n

\"rissa\"Mai fins dijous havia estat membre del tribunal d\u2019una tesi. El seu autor, Joan de \u00adDios Monterde<\/strong>, ja \u00e9s doctor. L\u2019objectiu de la seva recerca ha estat de\u00adterminar qu\u00e8 fa que un assaig pugui considerar-se literari. Dit aix\u00ed sembla avorrit, per\u00f2 no ho \u00e9s gens: un bon assaig \u00e9s oxigen \u00adcivil a la recerca d\u2019un lector disposat a respirar diferent. L\u2019assagista \u00e9s una persona que, meditant mentre escriu, projecta una mirada alternativa sobre all\u00f2 que no es q\u00fcestiona. \u00c9s una subjectivitat que pensa les coses a poc a poc per descobrir-hi elements que passen desapercebuts o que han quedat sepultats per una veritat que t\u00e9 m\u00e9s de consens que de veritat. Aix\u00ed l\u2019assaig desacata els discursos del \u00adpoder.<\/p>\n

Aquests dies llegia la tesi i no trobava la manera de concentrar-me. La successi\u00f3 dels fets, fren\u00e8tica, m\u2019engolia davant massa pantalles. Dimecres al mat\u00ed vaig acabar les 800 p\u00e0gines. Tot s\u2019accelera. Mentre la Gu\u00e0rdia Civil detenia alts c\u00e0rrecs de la Generalitat, sentia l\u2019helic\u00f2pter sobrevolant damunt de casa i l\u2019espiral de degradaci\u00f3 entrava en fase cr\u00edtica. Cada vegada m\u00e9s dels meus conciutadans pensaven que calia desobeir.<\/p>\n

Havia de posar-me a escriure aquest article, tan inc\u00f2mode, i al cap nom\u00e9s m\u2019hi cabia un prop\u00f2sit. Intentar situar-me davant el problema, si fos possible, com ho fa un assagista. Escepticisme. Pensar les raons de l\u2019altre. Provar d\u2019entendre qu\u00e8 ens ha dut al col\u00b7lapse. Intentar mirar les coses fugint de tant\u00edssima propaganda que fins i tot s\u2019ha colat a les escoles. Aconseguir una explicaci\u00f3 que no sigui simplificada perqu\u00e8, malgrat que ens hagin abocat a una soluci\u00f3 bin\u00e0ria, la realitat on vivim ultrapassa de molt la dicotomia entre un s\u00ed i un no.<\/p>\n

Per\u00f2, es miri per on es miri, som aqu\u00ed. El Govern de la Generalitat est\u00e0 desafiant l\u2019Estat refundat durant la transici\u00f3. Un desafiament pol\u00edtic que, impugnant el marc legal vigent per exercir el f\u00f2ssil del dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3, t\u00e9 com a objectiu la construcci\u00f3 d\u2019un nou Estat i, inevitablement, la destrucci\u00f3 de l\u2019Estat espanyol que a principis del segle XIX es va originar amb la fallida de la monarquia absoluta. Diguem les coses pel seu nom.<\/p>\n

Davant de la formalitzaci\u00f3 d\u2019un desafiament d\u2019aquesta naturalesa excepcional, l\u2019Estat de dret \u2013el poder organitzat que ordena la conviv\u00e8ncia, afeblit aqu\u00ed i arreu per la globalitzaci\u00f3\u2013 nom\u00e9s pot actuar amb l\u2019objectiu prioritari de salvaguardar la seva superviv\u00e8ncia i, si cal, imposant una repressi\u00f3 que degrada el sistema mateix. Escandalitzar-se davant d\u2019aquesta realitat \u00e9s farisaic. Si et jugues l\u2019autogovern a la ruleta russa, com ha decidit el president Puigdemont<\/strong>, jugues a totes. I el Govern de la Generalitat, despr\u00e9s de les lamentables sessions del 6 i 7 de setembre<\/strong> al Parlament, va decidir jugar a tot o res i, com havia reiterat per activa i per passiva, va iniciar el compte enrere del refer\u00e8ndum unilateral d\u2019independ\u00e8ncia.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019anys deixant podrir el pro\u00adblema (per\u00f2 usant les clavegueres poli\u00adcials, com ha dictaminat el Congr\u00e9s sense que passi res), ara, a la pr\u00f2rroga, el president Rajoy<\/strong> ha decidit trencar la corda amb \u00adautoritarisme per evitar que el refer\u00e8ndum es pugui celebrar. Com si cremant les \u00adpaperetes morissin les il\u00b7lusions. I no. No nom\u00e9s. Ja no.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 de fons no \u00e9s si el Govern espanyol en t\u00e9 prou amb la llei per blindar l\u2019Estat del 1978<\/strong>. Si fos aix\u00ed, hauria fet escac i mat. La q\u00fcesti\u00f3 afecta la cultura pol\u00edtica que sustenta l\u2019Estat i la seva fortalesa institucional. Perqu\u00e8 l\u2019Estat, desbordat pel proc\u00e9s, s\u2019ha despullat. I qu\u00e8 hem vist? Una m\u00e0quina antiga que no gradua l\u2019abast de decisions que encara posen en m\u00e9s perill la seva estabilitat perqu\u00e8 sabotegen l\u2019Estat de dret descaradament. Si davant mobilitzacions sostin\u00adgudes nom\u00e9s sap refor\u00e7ar-se detenint persones, cal abandonar tota esperan\u00e7a. Acceptar a la fi que \u00e9s una m\u00e0quina avariada perqu\u00e8, malgrat els senyals i advertiments de tota \u00admena, ha estat incapa\u00e7 de reformar-se. Signes dels temps mentre retorna el p\u00e0nic nuclear i hi ha terroristes tre\u00adballant per fer-nos tot el mal que \u00adpuguin.<\/p>\n

L\u2019Estat del 78<\/strong> no est\u00e0 noquejat perqu\u00e8 estigu\u00e9s constitutivament tarat. Cap moment de fundaci\u00f3 constitu\u00adcional \u00e9s pur ni net. S\u2019ha anat degradant perqu\u00e8, enlloc d\u2019actualitzar-se, es va deixar corrompre per una trama d\u2019interessos partidistes i econ\u00f2mics escudada rere una idea d\u2019Espanya caduca i uniformitzadora. La seva legitimitat, aix\u00ed, s\u2019ha aprimat. Molt. Diguem les coses pel seu nom. Per\u00f2 diguem-les totes.<\/p>\n

Falta una setmana per l\u20191 d\u2019octubre<\/strong>. El preu que els governs estan disposats a pagar pel refer\u00e8ndum \u2013per fer-lo, per impedir-lo\u2013 \u00e9s alt\u00edssim. Ignorem, doncs, en quines condicions s\u2019arribar\u00e0 al 2<\/strong>. Per\u00f2 s\u00ed que sabem que no mereix\u00edem arribar fins aqu\u00ed. No mereixem aquesta agonia civil. El frac\u00e0s de l\u2019actual classe pol\u00edtica \u2013una confabulaci\u00f3 d\u2019irresponsables\u2013 ha estat colossal. \u00c9s veritat que els bons assagistes, com explica Monterde<\/strong>, eviten les paraules solemnes. Jo no ho soc. Frac\u00e0s colossal. Ho miro a poc a poc i no veig res clar. El m\u00f2bil em bull amb imatges i consignes, per\u00f2 no em s\u00e9 il\u00b7lusionar com fa tanta gent que estimo. Soc un ciutad\u00e0 decebut que anhela que el caos \u00adinstitucional acabi amb el menor trencament possible.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mai fins dijous havia estat membre del tribunal d\u2019una tesi. El seu autor, Joan de \u00adDios Monterde, ja \u00e9s doctor. L\u2019objectiu de la seva recerca ha estat de\u00adterminar qu\u00e8 fa que un assaig pugui considerar-se literari. Dit aix\u00ed sembla avorrit, per\u00f2 no ho \u00e9s gens: un bon assaig \u00e9s oxigen \u00adcivil a la recerca d\u2019un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17576","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17576","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17576"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17576\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17583,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17576\/revisions\/17583"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17576"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17576"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17576"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}