![\"rajoy](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/rajoy-2.jpg\")
Res millor que parlar amb periodistes i observadors estrangers per entrenar-se en el dif\u00edcil exercici de la s\u00edntesi. Al final del dia queden damunt la taula uns quants comprimits.<\/p>\nRes millor que parlar amb periodistes i observadors estrangers per entrenar-se en el dif\u00edcil exercici de la s\u00edntesi. Al final del dia queden damunt la taula uns quants comprimits.<\/p>\n
Primer<\/strong>. L\u2019actuaci\u00f3 m\u00e9s contundent que s\u2019ha dut a terme a Espanya contra un govern aut\u00f2nom, per motius pol\u00edtics, t\u00e9 lloc poques hores despr\u00e9s que la l\u00ednia del Govern espanyol sobre Catalunya hagi estat derrotada al Congr\u00e9s dels Diputats. Les accions judicials i policials que hi ha en aquests moments a Barcelona no tenen el suport expl\u00edcit del Congr\u00e9s. La pol\u00edtica espanyola est\u00e0 entrant en una perillosa fase d\u2019excepcionalitat sense el visat del Parlament. La legislatura pot quedar totalment bloquejada segons com evolucionin els esdeveniments.<\/p>\n Segon<\/strong>. S\u2019est\u00e0 produint un salt qualitatiu en la protesta catalana, que el poder central sembla que ignora o menysprea. La intervenci\u00f3 econ\u00f2mica de la Generalitat \u2013sense passar pel Congr\u00e9s\u2013, les detencions i els escorcolls estan generant una onada d\u2019indig\u00adnaci\u00f3 que ultrapassa els l\u00edmits socials de l\u2019independentisme. El cabal de la protesta s\u2019est\u00e0 \u00adeixamplant. Fins i tot quan estan en desacord amb els seus governants, la gran majoria dels catalans senten una forta identificaci\u00f3 amb la Generalitat. \u00c9s la his\u00adt\u00f2ria del pa\u00eds i \u00e9s el llegat de Josep Tarradellas<\/strong>. Ara fa qua\u00adranta anys, amb el president Tarradellas<\/strong> va tornar la institucionalitat catalana. La naci\u00f3 representada per una instituci\u00f3. Els dies 6 i 7 de setembre, els independentistes van cometre el gran error de for\u00e7ar la institucionalitat catalana al Parlament. Aquell dia van perdre. Molta gent se\u2019n va anar a dormir avergonyida. Dues setmanes despr\u00e9s, l\u2019aparell de l\u2019 Estat agafa la institu\u00adcionalitat catalana per la solapa: ofec econ\u00f2mic de la Generalitat \u2013sense debat al Congr\u00e9s\u2013, detencions, set-cents alcaldes imputats… A Catalunya s\u2019est\u00e0 activant un reflex defensiu que ultrapassa el recinte sobira\u00adnista.<\/p>\n Tercer<\/strong>. L\u2019ampliaci\u00f3 del \u00adcanal de la protesta podria estar desdibuixant algunes fronteres emocionals entre independentistes i no independentistes. Aquest nou fluid es podria incrementar en els pr\u00f2xims dies, segons quines siguin les decisions de l\u2019aparell de l\u2019 Estat. Les coses podrien canviar de signe si la majoria sobiranista al Parlament cedeix a la temptaci\u00f3 aventurera i es llan\u00e7a a una declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia. El dia 1 d\u2019octubre s\u2019est\u00e0 perfilant com una gran jornada de protesta. Molts dels centres d\u2019opini\u00f3 de Madrid s\u00f3n sorprenentment insensibles a la din\u00e0mica profunda dels esdeveniments. Catalunya podria estar entrant en el cicle hist\u00f2ric de la seva separaci\u00f3 d\u2019 Espanya davant l\u2019insensat aplaudiment de les tert\u00falies madrilenyes. Un cicle hist\u00f2ric no necess\u00e0riament curt. El dia que l\u2019independentisme arribi a una adhesi\u00f3 del 60% no hi haur\u00e0 Gu\u00e0rdia Civil que el pari.<\/p>\n Quart<\/strong>. S\u2019estan ignorant alguns dels consells savis que ha rebut el Govern espanyol els darrers dos o tres anys. Michael Ignatieff<\/strong>, federalista canadenc, declarava el seg\u00fcent a El Pa\u00eds fa deu mesos: \u201cEls catalans se senten una naci\u00f3? Per descomptat. Seria est\u00fapid, o almenys mal aconsellat, negar aquesta evid\u00e8ncia. L\u2019objectiu \u00e9s conquerir i retenir la lleialtat del sector moderat de la poblaci\u00f3 que se sent orgull\u00f3s de la seva identitat, de la seva llengua, i que se sent diferent de la resta d\u2019espanyols, per\u00f2 tot i aix\u00ed vol continuar a Espanya<\/em>\u201d.<\/p>\n Cinqu\u00e8<\/strong>. Ahir hi va haver protestes en diverses ciutats espanyoles. Madrid, tot l\u2019 Arc Mediterrani, el Pa\u00eds Basc, Gal\u00edcia, Andalusia… Espanyols preocupats pel futur del seu pa\u00eds. En aquests moments hi ha una gran inquietud davant les imatges de Barcelona. La reacci\u00f3 popular a Barcelona t\u00e9 el gruix de les crisis d\u2019 Estat. El Govern espanyol no pot renunciar al compliment de la llei i de la Constituci\u00f3, per\u00f2 t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019oferir perspectives de sortida. No hi ha autoritat sense horitz\u00f3.<\/p>\n Sis\u00e8<\/strong>. El Partit Nacionalista Basc, pe\u00e7a imprescindible de l\u2019actual majoria pressupos\u00adt\u00e0ria, s\u2019est\u00e0 allunyant del Govern central. No voldria fer-ho, no li interessa, per\u00f2 la din\u00e0\u00admica dels esdeveniments l\u2019empeny en aquesta direcci\u00f3. El PNB ser\u00e0 a l\u2019assemblea de parlamentaris que Podem convoca diumenge a Saragossa. Fa un mes aquest escenari era impossible. Rajoy<\/strong> podria pror\u00adrogar els pressupostos actuals, per\u00f2 s\u2019enfronta al risc d\u2019una \u00adlegislatura definitivament morta.<\/p>\n