{"id":17512,"date":"2017-09-16T20:10:26","date_gmt":"2017-09-16T18:10:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17512"},"modified":"2017-09-16T20:10:26","modified_gmt":"2017-09-16T18:10:26","slug":"victor-saura-llibertat-amnistia-i-tercera-via","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/victor-saura-llibertat-amnistia-i-tercera-via\/","title":{"rendered":"Victor Saura: Llibertat, amnistia i tercera via"},"content":{"rendered":"

\"llibertat\"Proveu de situar-vos en l’escenari post 1 d’octubre. Ja ho heu fet? No \u00e9s un exercici f\u00e0cil, sobretot perqu\u00e8 abans hauria de saber-se qu\u00e8 passar\u00e0 l’1 d’octubre i aix\u00f2 no ho sap ning\u00fa. Ni Rajoy<\/strong> ni Puigdemont<\/strong>, ni Jordi \u00c9vole<\/strong> ni Jordi S\u00e1nchez<\/strong> ni encara menys un servidor. O sigui que nom\u00e9s podem tenir sensacions, estats d’\u00e0nim i en aquest context caben tants pressentiments com\u00a0 g\u00e8neres musicals separen el mambo de la marxa militar. En els dos pols se situarien els ultraeuf\u00f2rics conven\u00e7uts que el dia 3 el Parlament\u00a0 declarar\u00e0 la independ\u00e8ncia de Catalunya i els ultraeuf\u00f2rics conven\u00e7uts que abans del dia 3 Puigdemont<\/strong>, Forcadell<\/strong> i companyia es trobaran dins d’un furg\u00f3 cam\u00ed d’Alcal\u00e1-Meco<\/strong>.<\/p>\n

Com que estem en la fase de les sensacions – i de les emocions a flor de pell – tot intent d’an\u00e0lisi racional sembla in\u00fatil. Ara mateix nom\u00e9s podem fer travesses, que com se sap es poden inspirar en desider\u00e0tums, quan es fan amb els budells, o en c\u00e0lculs de probabilitats, quan es fan amb el cap. Si ens cenyim al segon m\u00e8tode, el que diu aquest c\u00e0lcul \u00e9s que:\u00a0 1) Catalunya no declarar\u00e0 la independ\u00e8ncia el 3 d’octubre perqu\u00e8 el que haur\u00e0 passat dos dies abans en cap cas haur\u00e0 estat un refer\u00e8ndum ja que l’Estat haur\u00e0 posat tots els mitjans al seu abast (que s\u00f3n molts) per impedir-ho; i 2) la maquin\u00e0ria judicial posada en marxa per l’Estat contra els impulsors de la legislaci\u00f3 rupturista amb la legalitat espanyola seguir\u00e0 endavant de la mateixa manera que han anat avan\u00e7ant les causes obertes arran del 9-N. Aix\u00ed, si fa no fa, estarem el 3 d’octubre.<\/p>\n

Anem al millor precedent que tenim sobre el moment actual, com s\u00f3n els fets d’octubre del 34<\/strong>, que ara ja comencen a estar en boca de molts (no nom\u00e9s d’Albert Rivera<\/strong>). En s\u00edntesi, la cosa va anar aix\u00ed: Companys<\/strong> declara l’Estat catal\u00e0 dins de la rep\u00fablica federal espanyola (que no existia com a tal); en 10 hores la revolta \u00e9s aixafada per l’ex\u00e8rcit i el president i tot el seu govern (a excepci\u00f3 del conseller Denc\u00e0s<\/strong>, que fuig) s\u00f3n detinguts; ia continuaci\u00f3 se susp\u00e8n l’autonomia i una llarga llista d’ajuntaments, Companys<\/strong> i els seus consellers s\u00f3n jutjats i empresonats, els caps dels mossos jutjats en consell de guerra i condemnats a mort (posteriorment indultats) i al llarg de 1935<\/strong> al voltant de 3.400<\/strong> persones m\u00e9s s\u00f3n processades i empresonades. Fins que arriba febrer de 1936<\/strong>, amb la derrota dels partits de dretes i la vict\u00f2ria del Front Popular, que el primer que fa \u00e9s amnistiar tots els presos pol\u00edtics des de l’any 1933<\/strong> (el que afecta els revoltats catalans per\u00f2 tamb\u00e9 als asturians i d’altres parts d’Espanya), la qual cosa permet a Companys<\/strong> sortir del penal del Puerto de Santa Maria<\/strong> i recuperar el c\u00e0rrec de president de la Generalitat un cop restablert l’Estatut d’Autonomia.<\/p>\n

Curiosament, es parla m\u00e9s ara del 6 d’octubre de 1934 que fa tres anys, quan es van complir els 80<\/strong> anys i l’efem\u00e8ride va passar sense pena ni gl\u00f2ria (possiblement perqu\u00e8 des de l’\u00f2ptica catalana l’episodi causi m\u00e9s pena que gl\u00f2ria). Coincidint amb aquest aniversari, el professor de la Complutense Alejandro Nieto<\/strong> va publicar un llibre molt recomanable, ja que \u00e9s tan descriptiu i desapassionat com el seu propi t\u00edtol: La rebel\u00b7li\u00f3 militar de la Generalitat de Catalunya contra la Rep\u00fablica. El 6 d’octubre de 1934 a Barcelona<\/strong><\/em> (Marcial Pons Hist\u00f2ria). Nieto<\/strong> intenta fer una descripci\u00f3 distant del que ha passat, defugint al m\u00e0xim les valoracions, per\u00f2 al final s\u00ed que assenyala una conclusi\u00f3 que podria ser avui aplicable. Sobre els fets d’octubre, escriu, “el Govern de Madrid va haver d’aprendre que una actitud popular, encara que sigui minorit\u00e0ria, no\u00a0 pot doblegar-se a canonades: \u00e9s una sega d’herba que tornar\u00e0 a cr\u00e9ixer quan plogui de nou; i el Govern de la Generalitat va haver d’aprendre – en contra de la pedagogia revolucion\u00e0ria – que com millor se satisfan les aspiracions pol\u00edtiques \u00e9s amb mitjans pac\u00edfics, amb pactes o eleccions democr\u00e0tiques, i no amb la viol\u00e8ncia dels fusells i les bombes<\/em> “.<\/p>\n

En altres paraules, tan est\u00e8ril va ser la rauxa revolucion\u00e0ria del 6 d’octubre com la repressi\u00f3 posterior del govern radical cedista. Ni uns ni altres van aconseguir els seus objectius. Traslladat als temps actuals, \u00e9s evident que a Catalunya el Govern i la majoria parlament\u00e0ria no estan actuant amb bombes ni fusells, per\u00f2 s\u00ed que han seguit una “pedagogia revolucion\u00e0ria<\/em>“, trepitjant la llei de la qual emana la seva mateixa legitimitat jur\u00eddica i anunciant la seva intenci\u00f3 de seguir fent-ho en les properes setmanes. Tamb\u00e9 \u00e9s evident que Madrid no ha susp\u00e8s l’autonomia ni detingut ning\u00fa (encara), per\u00f2 s\u00ed que ha seguit l’estrat\u00e8gia d’activar la maquin\u00e0ria judicial abans de fer ni un sol gest cre\u00efble d’acostament i distensi\u00f3. I aix\u00f2, avui, \u00e9s voler doblegar una actitud popular a canonades metaf\u00f2riques. O sigui que, com en el 34, si la voluntat d’uns \u00e9s la secessi\u00f3 i la dels altres el retorn a la demosc\u00f2pia de l’any 2000 (per dir alguna cosa), no sembla que cap dels dos vagi a assolir els seus objectius.<\/p>\n

Tornem al c\u00e0lcul de probabilitats. No hi haur\u00e0 refer\u00e8ndum, o sigui que el sector del processisme que dep\u00e8n d’ell per sobreviure voldr\u00e0 mantenir-lo viu com sigui, i possiblement ho aconsegueixi perqu\u00e8 mentre hi hagi causes judicials obertes els diferents actors pol\u00edtics i socials que el configuren tindran un excel\u00b7lent motiu per seguir fent pinya . I, mal que els pesi, potser els cupaires hauran de tornar al barranc a recuperar les restes de la seva vella furgoneta.<\/p>\n

L’oposici\u00f3 t\u00e9 moltes esperances dipositades en unes noves auton\u00f2miques, per\u00f2 \u00e9s possible que poca cosa alterin. La senyora Maria i el senyor Esteve oblidaran que els havien prom\u00e8s que aquesta vegada anava de deb\u00f2, i que es votaria s\u00ed o s\u00ed, igual com van oblidar que abans del 27-S<\/strong> els havien dit que el refer\u00e8ndum era una pantalla superada i que all\u00f2 no eren unes auton\u00f2miques sin\u00f3 un plebiscit on votar JxS\u00ed<\/strong> equivalia a votar S\u00ed<\/strong>. Els relators s\u00f3n molt convincents. El que recordaran \u00e9s que novament l’Estat els ha impedit votar. No els decebran, doncs, els governants incapa\u00e7os de dur a terme all\u00f2 que durant tant temps han prom\u00e8s que farien, sin\u00f3 que l’acci\u00f3 repressora de l’Estat reafirmar\u00e0 encara m\u00e9s la seva convicci\u00f3 que Espanya \u00e9s un infern del qual cal escapar com m\u00e9s aviat millor.<\/p>\n

A Madrid tamb\u00e9 hi haur\u00e0 debat entre coloms i falcons. Els que opinaran que millor no tensar molt la corda per estendre ponts i els que sostindran que per evitar nous desafiaments caldran c\u00e0stigs exemplaritzants per als sediciosos, m\u00e0 dura com l’aplicada pel govern Lerroux<\/strong> contra Companys<\/strong>. Mentrestant, la maquin\u00e0ria judicial seguir\u00e0 imparable, ja que fins i tot per a qui la acciona \u00e9s molt dif\u00edcil d’aturar, i no li faltaran arguments, perqu\u00e8 posar les urnes no \u00e9s delicte, per\u00f2 la basta maniobra d’intentar substituir una legalitat per altra t\u00e9 tota la pinta de ser-ho. O sigui que hi haur\u00e0 condemnes, i m\u00e9s multes i inhabilitacions, i molta intoxicaci\u00f3 medi\u00e0tica bidireccional, i al final potser acabarem descobrint que de l’1 d’octubre de 2017<\/strong> ens sentim tan poc orgullosos com del 6 d’octubre de 1934<\/strong>.<\/p>\n

Estem atrapats en un carrer\u00f3 sense sortida endimoniat i esgotador, creat per dos radicalismes que es consideren m\u00fatuament culpables de la situaci\u00f3, i que durant anys han viscut fenomenalment b\u00e9 a base de potinejar amb la conviv\u00e8ncia i retroalimentar les caricatures m\u00fatues; i ho sento molt per\u00f2 no sabria dir quina t\u00e9 m\u00e9s raons per acusar l’altre d’irresponsable. Sortir d’aquest asfixiant cercle vici\u00f3s \u00e9s extremadament dif\u00edcil, i nom\u00e9s ho ser\u00e0 si majorit\u00e0riament la societat comen\u00e7a a rebutjar els plantejaments maxisimplistes i a decantar-se per les terceres vies, avui tan injuriades i ridiculitzades.<\/p>\n

Les terceres vies apel\u00b7len a la transacci\u00f3 amb generositat i respecte mutu. I aix\u00f2, en algun moment voldr\u00e0 dir algun tipus d’amnistia per a tots els processats sobiranistes, als quals se’ls haur\u00e0 de recon\u00e8ixer que si s’arriba a l’estadi ut\u00f2pic de l’encaix de Catalunya a Espanya (afrontant, per tant, bona part dels greuges reals del catalanisme) haur\u00e0 estat en bona part gr\u00e0cies al fet que van tensar la corda amb somriures i no amb petards. Per\u00f2 aquest sector caldr\u00e0 que accepti que les llibertats ja les vam recuperar el 1977, la qual cosa no vol dir que no hi hagi q\u00fcestions a revisar i reivindicar, per\u00f2 que ni som una col\u00f2nia ni vivim sota el jou de l’apartheid<\/em>, i que les regles s’han de respectar fins i tot quan no t’agraden, i nom\u00e9s poden ser canviades per la via del pacte, amb molta paci\u00e8ncia i molta m\u00e0 esquerra.<\/p>\n

Catalunyaplural.cat<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n
\n\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n
\n\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Proveu de situar-vos en l’escenari post 1 d’octubre. Ja ho heu fet? No \u00e9s un exercici f\u00e0cil, sobretot perqu\u00e8 abans hauria de saber-se qu\u00e8 passar\u00e0 l’1 d’octubre i aix\u00f2 no ho sap ning\u00fa. Ni Rajoy ni Puigdemont, ni Jordi \u00c9vole ni Jordi S\u00e1nchez ni encara menys un servidor. O sigui que nom\u00e9s podem tenir sensacions, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,133],"class_list":["post-17512","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17512","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17512"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17512\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17540,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17512\/revisions\/17540"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17512"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17512"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17512"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}