{"id":17462,"date":"2017-09-12T09:40:24","date_gmt":"2017-09-12T07:40:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17462"},"modified":"2017-09-12T09:40:24","modified_gmt":"2017-09-12T07:40:24","slug":"enric-juliana-sis-77","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-juliana-sis-77\/","title":{"rendered":"Enric Juliana: Sis 77"},"content":{"rendered":"<div id=\"moz-reader-content\">\n<div id=\"readability-page-1\">\n<div itemprop=\"articleBody\" data-gtm-element-container=\"modulo-texto-link\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-17466\" alt=\"1977\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/1977.png\" width=\"293\" height=\"172\" \/>Nova manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria del sobiranisme a Barcelona. La sisena manifestaci\u00f3 gegant des del 2012, sota el signe de la independ\u00e8ncia. Aproximadament <strong>un mili\u00f3<\/strong> de manifestants, segons la Gu\u00e0rdia Urbana, que l\u2019any anterior va calcular una aflu\u00e8ncia de <strong>800.000<\/strong> persones. <strong>Mig mili\u00f3<\/strong> segons alguns mitjans de comunicaci\u00f3 estrangers, com el diari itali\u00e0 <em><strong>La Repubblica<\/strong><\/em>. <strong>Tres-cents cinquanta mil<\/strong>, segons la delegaci\u00f3 del Govern a Catalunya. <strong>Dos-cents cinquanta mil<\/strong>, segons Societat Civil Catalana, entitat antagonista del sobiranisme. \u201c<em>Una manifestaci\u00f3 pac\u00edfica, amistosa i potent<\/em>\u201d, segons el nou corresponsal del <em><strong>Financial Times<\/strong><\/em> a Espanya, <strong>Michael Stothard<\/strong>. Ampli ress\u00f2 en els principals mitjans de comunicaci\u00f3 de tot el m\u00f3n. Menys gent que en anys anteriors, segons les primeres estimacions de la Moncloa, orientades a enviar un clar missatge als governamentals i als antigovernamentals: \u201c<em>No ens deixem impressionar<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>I un apunt rar, significatiu i probablement no casual. Les notes tr\u00e0giques sobre Espanya de <strong>Julian Assange<\/strong>, el presoner de Zenda de l\u2019era cibern\u00e8tica. \u201c<em>Si aix\u00f2 d\u2019avui ha de servir de guia, l\u20191 d\u2019octubre naixer\u00e0 una nova naci\u00f3 de 7,5 milions de persones o una guerra civil<\/em>\u201d, va escriure ahir des del seu refugi a l\u2019ambaixada de l\u2019 Equador a Londres el programador australi\u00e0 que fa set anys va divulgar milers de documents secrets dels Estats Units. <strong>Assange<\/strong>, un home sempre ben considerat per Moscou.<\/p>\n<p>Menys gent que en anys anteriors? Molta m\u00e9s gent segur que no, per\u00f2 construir un teorema sobre el refredament de la mobilitzaci\u00f3 civil sobiranista a partir d\u2019aquesta impressi\u00f3 pot ser molt temerari en aquests moments. El sobiranisme va de baixa. Aquest ser\u00e0 avui l\u2019enfocament d\u2019alguns mitjans de comunicaci\u00f3 de Madrid. Fa uns mesos creien que <strong>Pedro S\u00e1nchez<\/strong> estava enterrat sota una tona de formig\u00f3, sense cap possibilitat de resurrecci\u00f3. No donaven ni un duro per ell. Mesos enrere tamb\u00e9 van apostar per la ruptura de <strong>Podem<\/strong>. Ja veien <strong>Pablo Iglesias<\/strong> escorxat per <strong>I\u00f1igo Errej\u00f3n<\/strong> i les coses no es van moure gaire en aquesta direcci\u00f3. La dial\u00e8ctica entre periodisme i realitat \u00e9s avui un tema delicat a Espanya.<\/p>\n<p>Els moviments socials no s\u00f3n ex\u00e8rcits de funcionaris. El seu volum oscil\u00b7la en funci\u00f3 de moltes circumst\u00e0ncies. La temperatura pol\u00edtica a Catalunya ha pujat uns quants graus des dels tr\u00e0gics atemptats de l\u2019agost. Hi ha un rerefons de tristesa a la ciutat. Hi ha una aspror m\u00e9s gran. Hi ha una tensi\u00f3 continguda, f\u00e0cilment identificable. L\u2019atmosfera festiva del 2012 i els anys seg\u00fcents s\u2019ha modificat. Molta gent est\u00e0 prenent consci\u00e8ncia que la via <strong><em>low cost<\/em> <\/strong>a la independ\u00e8ncia no existeix. L\u2019intent de ruptura d\u2019un estat de la Uni\u00f3 \u00adEuropea no ser\u00e0 mai una festa major.<\/p>\n<p>No hi havia menys gent, amb tota seguretat, que en la manifestaci\u00f3 de l\u2019Onze de Setembre del <strong>1977<\/strong> reclamant l\u2019Estatut. Fa quaranta anys, el periodista <strong>Manuel Ib\u00e1\u00f1ez Escofet<\/strong>, director adjunt de <em><strong>La Vanguardia<\/strong><\/em>, va redactar un titular d\u2019impacte: \u201c<em>M\u00e1s de un mill\u00f3n de gargantas y una sola voz: \u00a1Autonom\u00eda!<\/em>\u201d Aquell dia va n\u00e9ixer una unitat de mesura. Al cap de cinc setmanes, <strong>Josep Tarradellas<\/strong> tornava com a president de la Generalitat despr\u00e9s d\u2019un pacte amb <strong>Adolfo Su\u00e1rez<\/strong>.<\/p>\n<p>Des del 2012, Barcelona ha viscut sis manifestacions de <strong>magnitud 77<\/strong> i la resposta del Govern d\u2019 Espanya ha estat el silenci. Aquest \u00e9s el tema.<\/p>\n<p>Finalment, una dada que no hauria de passar desapercebuda: el <strong>PNB<\/strong> comen\u00e7a a avisar <strong>Rajoy<\/strong> que el seu vot als pressupostos del <strong>2018<\/strong> pot dependre del tracte que doni a Catalunya. Va enviar el missatge ahir la l\u00edder del partit a Biscaia, <strong>Itxaso Atutxa<\/strong>. Els bizkaitarras, com diria <strong>Jos\u00e9 Antonio Zarzalejos<\/strong>, entren en escena.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20170912\/431213918458\/sis-77.html\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Nova manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria del sobiranisme a Barcelona. La sisena manifestaci\u00f3 gegant des del 2012, sota el signe de la independ\u00e8ncia. Aproximadament un mili\u00f3 de manifestants, segons la Gu\u00e0rdia Urbana, que l\u2019any anterior va calcular una aflu\u00e8ncia de 800.000 persones. Mig mili\u00f3 segons alguns mitjans de comunicaci\u00f3 estrangers, com el diari itali\u00e0 La Repubblica. Tres-cents cinquanta &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17462","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17462","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17462"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17462\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17467,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17462\/revisions\/17467"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17462"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17462"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17462"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}