{"id":17456,"date":"2017-09-12T09:18:20","date_gmt":"2017-09-12T07:18:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17456"},"modified":"2017-09-12T09:18:20","modified_gmt":"2017-09-12T07:18:20","slug":"josep-carles-rius-diada-a-cara-o-creu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-carles-rius-diada-a-cara-o-creu\/","title":{"rendered":"Josep Carles Rius: Diada a cara o creu"},"content":{"rendered":"<div id=\"moz-reader-content\">\n<div id=\"readability-page-1\">\n<div>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-17460\" alt=\"caraocreu\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/caraocreu.jpg\" width=\"276\" height=\"183\" \/>Catalunya t\u00e9 dret a un refer\u00e8ndum de reparaci\u00f3. Perqu\u00e8 va votar un Estatut que despr\u00e9s va ser laminat pel Tribunal Constitucional. I un menyspreu a la voluntat leg\u00edtimament expressada a les urnes nom\u00e9s es pot reparar amb les urnes. L\u2019Estatut va superar un escrupol\u00f3s proc\u00e9s democr\u00e0tic (aprovaci\u00f3 al Parlament, el Congr\u00e9s, el Senat i en refer\u00e8ndum) i significava per a la majoria dels catalans el m\u00ednim denominador com\u00fa de les seves aspiracions nacionals, el somni de trobar un encaix a Espanya.<\/p>\n<p>Era l&#8217;\u00faltima oportunitat per renovar el pacte de la transici\u00f3 entre Catalunya i Espanya. Per\u00f2 el <strong>Partir Popular<\/strong> va decidir jugar fort: practicar el nacionalisme espanyol enfront de Catalunya, alimentar la catalanof\u00f2bia per aconseguir r\u00e8dits electorals, sense importar-li el dany irreversible que deixava pel cam\u00ed.<\/p>\n<section id=\"edi-ad-slot-intext\" role=\"marquee\" data-google-query-id=\"CK-1jLSLn9YCFZmIdwodYnUNYA\"><\/section>\n<p>La temptaci\u00f3 que va verbalitzar <strong>Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong> (\u201c<em>abans es trencar\u00e0 Catalunya que Espanya<\/em>\u201d) vol dir que s&#8217;acceptava la possibilitat de fracturar la societat catalana abans d&#8217;obrir vies de di\u00e0leg. Vol dir que, en el fons, l\u2019estrat\u00e8gia del <strong>PP<\/strong> passa per mantenir un pols que porti a la &#8216;derrota&#8217;, per diverses generacions, de les aspiracions sobiranistes.<\/p>\n<p>El sobiranisme tamb\u00e9 ha jugat fort. Perqu\u00e8 sentia que, en front l\u2019Espanya del <strong>Partit Popular<\/strong>, s\u2019havia carregat de raons. D\u2019arguments. La crisi econ\u00f2mica va jugar un paper important. Per\u00f2 no tant per les balances fiscals, sin\u00f3 per un cert sentiment d&#8217;humiliaci\u00f3. Catalunya, un dels principals motors econ\u00f2mics d\u2019Espanya, se sentia ofegada, empobrida, sense for\u00e7a i obligada a demanar ajuda -un rescat- de les arques de l&#8217;Estat.<\/p>\n<p>Una petici\u00f3 que molts consideraven dolorosa, especialment quan era utilitzada com a arma dial\u00e8ctica per part de la caverna medi\u00e0tica. Per\u00f2 el greuge m\u00e9s gran que sent una bona part dels catalans afecta el nucli central de la seva identitat, a la negaci\u00f3 del sentiment de pertinen\u00e7a a una naci\u00f3, que la majoria fan compatible amb arrels i vincles emocionals que parteixen de la hist\u00f2ria i la cultura compartides amb Espanya.<\/p>\n<p>En aquest context, gaireb\u00e9 la meitat de la societat catalana va arribar a la conclusi\u00f3 que l\u2019\u00fanica sortida passava per desconnectar d&#8217;Espanya. Perqu\u00e8 no ha rebut, per part de la pol\u00edtica espanyola, cap argument per canviar d&#8217;opini\u00f3. Tot el contrari. El Govern del <strong>PP<\/strong> nom\u00e9s ha ofert &#8216;<em>guerra bruta<\/em>&#8216;, amenaces i recursos davant el Constitucional.<\/p>\n<p>I al mateix temps, Catalunya \u2028viu una interminable sensaci\u00f3 d&#8217;empat. Amb una majoria pol\u00edtica al Parlament a favor de la independ\u00e8ncia, per\u00f2 sense l&#8217;hegemonia social suficient per culminar-la. Amb dues vides paral\u00b7leles. La dels que veuen la independ\u00e8ncia a tocar. I la dels que observen aquest objectiu amb incredulitat o, fins i tot, temor.<\/p>\n<p>El punt de trobada majoritari eren les urnes. El refer\u00e8ndum que fes just\u00edcia a aquella votaci\u00f3 que el Tribunal Constitucional havia malm\u00e8s. Catalunya \u00e9s molt plural per\u00f2, fins ara, havia estat capa\u00e7 de teixir amplis consensos que generen hegemonies pol\u00edtiques. Aix\u00ed va ser el catalanisme. Aix\u00ed \u00e9s la defensa de la consulta, que compta amb el suport del 80 per cent de la ciutadania.<\/p>\n<p>Per\u00f2 aqu\u00ed sorgeixen les grans preguntes d\u2019ara. Quin consens social li queda a aquest refer\u00e8ndum? Quina acceptaci\u00f3 t\u00e9 el cam\u00ed que el Parlament ha hagut de seguir els \u00faltims dies per arribar aqu\u00ed? Fins a quin punt en unes hores el sobiranisme ha dilapidat el patrimoni d\u2019autoritat moral que havia acumulat en la hist\u00f2ria recent? Pot un projecte pol\u00edtic amb el suport del <strong>48%<\/strong> de la ciutadania ser imposat a tots?<\/p>\n<p>O fins a quin punt, el sobiranisme est\u00e0 pagant les urg\u00e8ncies que s\u2019ha auto imposat? I si la nit del 27-S, els partits que les havien convocat com un plebiscit haguessin reconegut que no tenien la majoria suficient, que necessitaven m\u00e9s temps? I si en lloc de criminalitzar als que consideren dissidents, haguessin cercat complicitats? I si no haguessin jugat a confondre l\u2019Espanya del PP amb la totalitat? I tantes i tantes preguntes que arriben tard. Perqu\u00e8 en aquesta Diada ja estem en temps del cara o creu.<\/p>\n<p>Pels sectors que tenen com a \u00fanic projecte la independ\u00e8ncia o la unitat a qualsevol preu, nom\u00e9s hi ha el blanc i negre. \u00c9s un pols pol\u00edtic. Per\u00f2 el resultat no \u00e9s innocu. Perqu\u00e8 deixa en la gama de grisos a una important part de la ciutadania que voldria altres f\u00f3rmules de relacions entre Catalunya i Espanya.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 la qualitat democr\u00e0tica es ressent: en nom d&#8217;una causa superior (la independ\u00e8ncia o la unitat) \u00e9s f\u00e0cil justificar tots els mitjans per arribar-hi, sacrificar llibertats i condemnar dissentiments. Ja hem comen\u00e7at a veure els efectes. Quan, per exemple, la Guardia Civil entra en un setmanari o quan es linxa a les xarxes a personatges amb la biografia de <strong>Joan Coscubiela<\/strong> per les seves paraules al Parlament vol dir que ja estem en temps de cara o creu.<\/p>\n<p>I l\u2019\u00faltima pregunta \u00e9s si despr\u00e9s d\u2019aquests temps de confrontaci\u00f3 i incertesa encara hi som a temps per aconseguir una sobirania compartida entre nacions que decideixen viure juntes en igualtat de drets i deures. O nom\u00e9s queda l\u2019alternativa del trencament definitiu. A cara o creu.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.eldiario.es\/catalunyaplural\/opinions\/Diada-cara-creu_6_685291470.html\">Catalunya Plural<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Catalunya t\u00e9 dret a un refer\u00e8ndum de reparaci\u00f3. Perqu\u00e8 va votar un Estatut que despr\u00e9s va ser laminat pel Tribunal Constitucional. I un menyspreu a la voluntat leg\u00edtimament expressada a les urnes nom\u00e9s es pot reparar amb les urnes. L\u2019Estatut va superar un escrupol\u00f3s proc\u00e9s democr\u00e0tic (aprovaci\u00f3 al Parlament, el Congr\u00e9s, el Senat i en &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17456","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17456","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17456"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17456\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17461,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17456\/revisions\/17461"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17456"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17456"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17456"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}