{"id":17448,"date":"2017-09-11T08:08:01","date_gmt":"2017-09-11T06:08:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17448"},"modified":"2017-09-11T08:08:01","modified_gmt":"2017-09-11T06:08:01","slug":"antoni-puigverd-la-forca-de-la-gravetat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-la-forca-de-la-gravetat\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: La for\u00e7a de la gravetat"},"content":{"rendered":"<div id=\"moz-reader-content\">\n<div id=\"readability-page-1\">\n<div itemprop=\"articleBody\" data-gtm-element-container=\"modulo-texto-link\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-17451\" alt=\"gravity\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/gravity.jpg\" width=\"330\" height=\"153\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/gravity.jpg 330w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/gravity-300x139.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 330px) 100vw, 330px\" \/>Estem vivint dies de vertigen. Dies greus, que ning\u00fa sap com acabaran. Dies inquietants per a tothom, fins per a aquells que es proclamen feli\u00e7os i conven\u00e7uts d\u2019haver capgirat la hist\u00f2ria. Dies molt r\u00e0pids, en qu\u00e8 d\u2019un moment a l\u2019altre tot pot precipitar-se. <em>Motus in fine velocior<\/em>, deien els antics. \u201c<em>El moviment \u00e9s m\u00e9s viu o velo\u00e7 cap al final<\/em>\u201d. \u00c9s la for\u00e7a o l\u2019atracci\u00f3 de la gravetat: accelera la caiguda. Pot passar de tot. I passar\u00e0 aviat.<\/p>\n<p>De moment, avui l\u2019independentisme viur\u00e0 un altra gran Diada davant del mirall. Gr\u00e0cies a la formidable musculatura que s\u2019hi reflectir\u00e0, el mirall de l\u2019Onze de Setembre li refor\u00e7ar\u00e0 l\u2019autoestima (per\u00f2 tamb\u00e9, ai, el narcisisme). Tanmateix, no trigarem gaire a saber si la gegantina manifestaci\u00f3 d\u2019avui es convertir\u00e0 en un altre mirall engany\u00f3s o ser\u00e0 una mica m\u00e9s prec\u00eds.<\/p>\n<p>Fins ara, el mirall ha estat tan llaminer per al narcisisme catal\u00e0 com pol\u00edticament engany\u00f3s per a l\u2019independentisme: manifestacions com aquestes, a Europa, no se\u2019n veuen de tan concorregudes, certament. Qualsevol pol\u00edtic amb dos dits de seny hi hauria donat import\u00e0ncia. No pas <strong>Rajoy<\/strong>, que ha prescindit del sentit d\u2019Estat. El soroll catal\u00e0 li fa de salvavides: \u00e9s un gran adhesiu per al PP i li garanteix el suport molt f\u00e0cil a bona part d\u2019Espanya. S\u2019ha quedat tan ample durant cinc anys. Per aix\u00f2, a Catalunya, la seva serietat d\u2019ara sona a falset.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, la magnitud de les manifesta\u00adcions amagava un sostre de vidre. Potser <strong>Rajoy<\/strong> s\u2019ha limitat a fiar-se d\u2019aquest sostre. Qu\u00e8 revela aquest sostre? Que l\u2019independentisme \u00e9s molt fort, per\u00f2 que no t\u00e9 la for\u00e7a extraordin\u00e0ria que cal per canviar les fronteres d\u2019Espanya i d\u2019Europa. I \u00e9s que cada vegada que, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la primera gran manifestaci\u00f3 independentista del 2012, hi ha hagut eleccions, els resultats han dit el mateix: s\u00ed, l\u2019independentisme (dividit o en f\u00f3rmula \u00fanica) \u00e9s una for\u00e7a determinant, per\u00f2 no pas colossal. Ho van dir les eleccions catalanes del 2012 en qu\u00e8 <strong>Mas<\/strong> va rebre la primera clatellada. Ho van dir les municipals del 2015 en qu\u00e8 la Catalunya interior i la metropolitana es van dissociar. Ho van repetir les generals del 2015 i 2016. I, sobretot, ho van deixar clar les c\u00e8lebres eleccions catalanes del 2015 en qu\u00e8 la candidatura unit\u00e0ria de <strong>Junts pel S\u00ed<\/strong> demanava als catalans \u201c<strong><em>El vot de la teva vida<\/em><\/strong>\u201d. Un <strong>47%<\/strong> de vots (afegint-hi la <strong>CUP<\/strong>) \u00e9s una xifra formidable. Per\u00f2 no permet impulsar una revoluci\u00f3.<\/p>\n<p>Aquests dies, al Parlament, s\u2019han viscut escenes imprevistes que han sorpr\u00e8s a molts independentistes que s\u2019ho miraven per la televisi\u00f3. Parlo d\u2019amics i ve\u00efns meus que segueixen amb il\u00b7lusi\u00f3 el proc\u00e9s. Alguns s\u2019enrabiaven veient el leg\u00edtim obstruccionisme parlamentari de l\u2019oposici\u00f3. D\u2019altres no se\u2019n sabien avenir. Uns tercers fins i tot feien el ploric\u00f3: com pot ser que <strong>PP<\/strong>, <strong>PSOE<\/strong> i <strong>Cs<\/strong> ens facin aquest obstruccionisme parlamentari, si ja tenen el control de les Corts de Madrid i tot seguit, mitjan\u00e7ant la Fiscalia i el TC, comen\u00e7aran a reprimir les noves lleis catalanes i els seus l\u00edders, com pot ser?<\/p>\n<p>El lament i la pregunta (que en diverses variants m\u2019ha estat plantejada reitera\u00addament aquests dies) em deixen estupefacte. L\u2019independentisme catal\u00e0, com tantes manifestacions de la mentalitat occidental d\u2019avui dia, dona per fet que desitjar una cosa ja equival a tenir-la, sobretot si aquesta cosa es presenta arrebossada de ra\u00f3 moral. La l\u00f2gica funciona aix\u00ed: \u201c<em>\u00c9s just, ho reclamo i, per tant, ho he de tenir. M\u2019ho han de donar i, si no m\u2019ho donen, m\u2019ho prenc<\/em>\u201d. Per\u00f2 la realitat funciona d\u2019una manera ben diferent: per justa que sigui, una cosa nom\u00e9s l\u2019obtindr\u00e0s si tens prou for\u00e7a. \u201c<em>Votant sabrem si els catalans volem o no la independ\u00e8ncia<\/em>\u201d, d\u2019aqu\u00ed no surten molts dels meus amics independentistes. No serveix de res argumentar-los que conquerir l\u2019instrument del refer\u00e8ndum ja \u00e9s, en si mateix, un exercici de for\u00e7a colossal.<\/p>\n<p>Un itali\u00e0 que observa el marem\u00e0gnum catal\u00e0 amb dist\u00e0ncia ir\u00f2nica ha aplicat a la pol\u00e8mica de les dues legalitats que ara suposadament existeixen el que va dir el \u00adllegendari l\u00edder comunista <strong>Palmiro Togliatti<\/strong> el desembre de 1946 quan, en els debats de la nova Constituci\u00f3, es discutia la inclusi\u00f3 d\u2019un article que garant\u00eds els drets i llibertats d\u2019hipot\u00e8tiques amenaces revolucion\u00e0ries. <strong>Togliatti<\/strong> no tenia cap problema a acceptar l\u2019article i la justificaci\u00f3 preventiva (la por a la revoluci\u00f3 comunista) perqu\u00e8, segons va dir, \u201ce<em>l que legitima una revoluci\u00f3 \u00e9s la vict\u00f2ria<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>Aviat sabrem quina de les dues legitimitats t\u00e9 for\u00e7a per imposar-se. <em>Motus in fine velocior<\/em>. Tot es precipita. No trigarem gaire a veure les primeres llistes de v\u00edctimes. L\u2019independentisme rupturista s\u2019ha cregut la propaganda pr\u00f2pia i s\u2019ha fiat del mirall de les grans manifestacions: on apareix m\u00e9s bell i m\u00e9s fort del que realment \u00e9s. Per\u00f2 els que no han deixat m\u00e9s via que la ruptura en s\u00f3n tant o m\u00e9s responsables. Que el Govern d\u2019Espanya hagi apostat a la crisi d\u2019Estat tot abandonant la Catalunya de la tercera via \u00e9s grav\u00edssim. Hi ha ac\u00adcions culpables, s\u00ed. Per\u00f2 no eclipsaran les omissions culpables.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20170911\/431198130216\/la-forca-de-la-gravetat.html\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Estem vivint dies de vertigen. Dies greus, que ning\u00fa sap com acabaran. Dies inquietants per a tothom, fins per a aquells que es proclamen feli\u00e7os i conven\u00e7uts d\u2019haver capgirat la hist\u00f2ria. Dies molt r\u00e0pids, en qu\u00e8 d\u2019un moment a l\u2019altre tot pot precipitar-se. Motus in fine velocior, deien els antics. \u201cEl moviment \u00e9s m\u00e9s viu &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15],"tags":[],"class_list":["post-17448","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17448","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17448"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17448\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17454,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17448\/revisions\/17454"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17448"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17448"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17448"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}