{"id":17380,"date":"2017-09-06T10:31:57","date_gmt":"2017-09-06T08:31:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17380"},"modified":"2017-09-06T10:31:57","modified_gmt":"2017-09-06T08:31:57","slug":"jordi-font-hi-anem-de-dret","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-hi-anem-de-dret\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Hi anem de dret"},"content":{"rendered":"

\"Depero_Nitrito-in-velocita\u0300\"Sembla que el \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d empr\u00e8n la recta final cap al xoc de trens, de dret, imparable. Probablement, abans de l\u20191 d\u2019octubre. \u00c9s com una fatalitat b\u00edblica: \u201cest\u00e0 escrit<\/em>\u201d i no pot pas ser d\u2019altra manera. Dos designis irreductibles ho han determinat sense concessions i sense remei, obstinadament, a voltes furiosament. D\u2019una banda, la l\u00f2gica \u201cconqueridora<\/em>\u201d del PP<\/strong> i del seu govern, causants de la sent\u00e8ncia contra l\u2019Estatut i de la ruptura del pacte estatutari i del pacte constitucional que aquesta va comportar, rubricada fins a la sacietat durant els llargu\u00edssims set anys en qu\u00e8 no s\u2019han dignat oferir als catalans la m\u00e9s m\u00ednima proposta superadora. De l\u2019altra banda, la l\u00f2gica del govern independentista que, lluny de donar lloc a l\u2019estrat\u00e8gia nacional que la gravetat dels fets exigia, unit\u00e0ria, de tot el catalanisme en la seva pluralitat, sobre la base d\u2019un denominador com\u00fa que permet\u00e9s sumar forces, va optar tossudament per una estrat\u00e8gia de part i maximalista, amb el greu risc que aix\u00f2 comportava d\u2019afebliment nacional, tant de portes endins com de portes enfora.<\/p>\n

No hauria estat dif\u00edcil, per compte del govern espanyol, una mica de reconeixement de la realitat nacional catalana, un xic d\u2019esmena del desequilibri financer i inversor que patim, un poc de comprom\u00eds en favor de la llengua catalana en les seves diverses modalitats\u2026; i una discreta proposta de sortida, que vingu\u00e9s a dir \u201ccatalans, hi ha un cam\u00ed per a vosaltres a Espanya. La porta tancada als nassos no va ser un encert, estem disposats a assajar una altra manera de fer<\/em>\u201d. Res de res.<\/p>\n

Com tampoc li hauria costat gaire, per compte del govern catal\u00e0, davant dels resultats de les darreres \u201celeccions<\/em> plebiscit\u00e0ries<\/em>\u201d al Parlament, haver donat descans al seu desider\u00e0tum independentista i haver optat, de moment, patri\u00f2ticament, per acumular la for\u00e7a que nom\u00e9s dona la unitat, sobre la base d\u2019un programa convingut, deixant d\u2019ancorar-se en el maximalisme i els interessos d\u2019uns quants per tal d\u2019emportar-se cap al seu mol\u00ed la indignaci\u00f3 de la immensa majoria.<\/p>\n

Per\u00f2 cap dels dos ha volgut donar ocasi\u00f3 a la mesura i la ponderaci\u00f3. Ambd\u00f3s nacionalismes semblen instal\u00b7lats en la l\u00f2gica del \u201ctot o res<\/em>\u201d, de la negaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que \u00e9s la base de la pol\u00edtica democr\u00e0tica: el di\u00e0leg, la negociaci\u00f3 i el pacte entre interessos diferents, fins i tot contradictoris. Sembla com si tinguessin un inter\u00e8s compartit en l\u2019exasperaci\u00f3 del conflicte. I \u00e9s que, certament, els \u00e9s molt avantatj\u00f3s, a totes dues parts, apar\u00e8ixer com el baluard que defensa \u201cla p\u00e0tria<\/em>\u201d de la intransig\u00e8ncia i l\u2019amena\u00e7a de l\u2019altre. No hi a res com la polaritzaci\u00f3 de fervors. El mal \u00e9s que desvetlla els pitjors atavismes i desferma una espiral d\u2019irracionalitats que s\u00f3n de molt mal auguri.<\/p>\n

Anem de dret al xoc de trens. Sense ferralla escampada, esperem. Ho esperem amb el cor encongit, perqu\u00e8 els aprenents de bruixot que proliferen en aquests contextos no solen calcular mai les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves accions. Els nostres governants no han donat m\u00e9s de si, no ens n\u2019han sabut preservar. Amb una greu i origin\u00e0ria responsabilitat del PP<\/strong> i de la seva concepci\u00f3 uninacional i immobilista. I amb unes opcions preses des de Catalunya que, lluny de reagrupar-nos i sumar forces, lluny d\u2019enfortir el pa\u00eds, el porten cap a un atzucac fatal, aquell del qual Tarradellas<\/strong> fugia com de les brases: \u201cSi alguna cosa Catalunya no es pot permetre \u00e9s fer el rid\u00edcul<\/em>.\u201d<\/p>\n

Nom\u00e9s un miracle ho pot aturar. Un atac de seny, a banda i banda, produ\u00eft per alguna gl\u00e0ndula equilibradora que b\u00e9 devem tenir per a ocasions com aquesta, sobretot si \u00e9s cert que som fruit d\u2019alguna mena de disseny intel\u00b7ligent. O una intervenci\u00f3 directa de l\u2019Esperit Sant que, ara, amic del papa Bergoglio<\/strong>, deu ser bastant de fiar. Hauria de comen\u00e7ar amb un pas enrere combinat de les dues parts, que obri el cam\u00ed del di\u00e0leg, tancat fins ara per dues espases flam\u00edgeres, contr\u00e0ries per\u00f2 molt ben conjuntades; i que recuperi l\u2019espai de la pol\u00edtica democr\u00e0tica, ali\u00e8 a la guerra de sacralitats i orientat al servei de la gent concreta per la via de fer compatibles interessos no coincidents. \u00c9s el que correspon al nostre estadi civilitzatori. Per\u00f2 ja ho diuen: els humans som l\u2019\u00fanica b\u00e8stia que ensopega dues i tres i quatre… vegades amb la mateixa pedra. Si no hi ha m\u00e9s remei, preguem perqu\u00e8 els costos siguin reversibles.<\/p>\n

El Punt Avui<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sembla que el \u201cproc\u00e9s\u201d empr\u00e8n la recta final cap al xoc de trens, de dret, imparable. Probablement, abans de l\u20191 d\u2019octubre. \u00c9s com una fatalitat b\u00edblica: \u201cest\u00e0 escrit\u201d i no pot pas ser d\u2019altra manera. Dos designis irreductibles ho han determinat sense concessions i sense remei, obstinadament, a voltes furiosament. D\u2019una banda, la l\u00f2gica \u201cconqueridora\u201d …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17380","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17380","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17380"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17380\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17385,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17380\/revisions\/17385"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17380"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17380"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17380"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}