{"id":17365,"date":"2017-09-05T11:55:56","date_gmt":"2017-09-05T09:55:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17365"},"modified":"2017-09-05T11:55:56","modified_gmt":"2017-09-05T09:55:56","slug":"carlos-hernandez-els-trens-xocaran-i-no-moriran-els-maquinistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carlos-hernandez-els-trens-xocaran-i-no-moriran-els-maquinistes\/","title":{"rendered":"Carlos Hern\u00e1ndez: Els trens xocaran i no moriran els maquinistes"},"content":{"rendered":"![\"firmesesatut\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/firmesesatut.jpg\")
Portem m\u00e9s de cinc anys anunciant, setmana a setmana, la gran col\u00b7lisi\u00f3. Pocs desastres s’han vaticinat amb tanta antelaci\u00f3 com aquest. Cada dia, els mitjans de comunicaci\u00f3 hem anat retransmetent en directe com els dos trens, procedents de Madrid i Barcelona, \u200b\u200bs’acostaven, un a un altre, a tota velocitat i transitant per la mateixa via. Encara que alguns tractaran de mirar a una altra banda, tots sab\u00edem el que anava a passar si ning\u00fa ho remeiava. I si; ara s\u00ed es produir\u00e0 el xoc sense que cap dels irresponsables maquinistes hagi volgut evitar-ho.<\/p>\n
El sinistre que s’acosta ser\u00e0 dur, dolor\u00f3s i deixar\u00e0 unes empremtes amb les que\u00a0 haurem de conviure durant d\u00e8cades. Quan es produeixi, els investigadors catalanistes i espanyolistes intentaran exculpar el seu maquinista i incriminaran \u00fanicament al conductor de l’altre comboi. No obstant aix\u00f2, un forense veritablement imparcial que analitz\u00e9s el trajecte recorregut per cada tren,\u00a0 repartiria les culpes per igual.<\/p>\n
Encara que haur\u00edem de retrocedir, com a m\u00ednim, 85 anys per analitzar les seves arrels, la veritat \u00e9s que la hist\u00f2ria m\u00e9s recent d’aquest conflicte arrenca al gener de 2006<\/strong>. Eren els temps en qu\u00e8 el Partit Popular<\/strong> seguia sense acceptar la derrota electoral que havia patit dos anys enrere i estava disposat a tot per recuperar el poder com m\u00e9s aviat millor. Van ser els temps en qu\u00e8 Rajoy<\/strong> i els seus culpaven etarres, policies i socialistes d’estar darrere de la massacre de l’11-M<\/strong>. Van ser els temps en qu\u00e8 els seus aliats medi\u00e0tics parlaven de forats negres, utilitzaven com a prova de la responsabilitat etarra una cinta de l’Orquestra Mondrag\u00f3n i fins difonien la “exclusiva<\/em>” que Zapatero<\/strong> lliuraria Ceuta i Melilla al Marroc com a contrapartida pel paper jugat per aquest pa\u00eds en els atemptats (missatge als m\u00e9s joves: va ser aix\u00ed, encara que pugui semblar-ho no \u00e9s broma ni ironia). Tamb\u00e9 van ser els temps en que el PP<\/strong> s’oposava al carrer i al Congr\u00e9s al matrimoni entre persones del mateix sexe; els gloriosos temps de sabotejar l’intent d’arribar a un final dialogat a la viol\u00e8ncia d’ETA<\/strong> perqu\u00e8 no suportaven que la pau arrib\u00e9s a Euskadi de la m\u00e0 d’un president que no fos dels seus.<\/p>\nVa ser en aquests temps foscos quan Mariano Rajoy<\/strong> va omplir els carrers dels pobles i ciutats d’Espanya amb taules en qu\u00e8, suposadament, es recollien firmes contra el projecte d’Estatut<\/strong> per a Catalunya, per\u00f2 que en realitat nom\u00e9s servien per generar una profunda catalanof\u00f2bia. El llavors l\u00edder de l’oposici\u00f3 no va ocultar als mitjans les raons de pes que el van emp\u00e8nyer a muntar aquella campanya: ho faig “perqu\u00e8 em d\u00f3na la gana<\/em>“, va dir sense tallar-se un p\u00e8l. Segons el PP<\/strong>, quatre milions d’espanyols van desfilar per aquestes taules disposats a signar el que fos contra Catalunya i a secundar el boicot al cava i a la resta de productes catalans que s’encoratjava des r\u00e0dios, televisions i diaris teledirigits des del carrer G\u00e8nova.<\/p>\nPassat el temps, fins a l’actual l\u00edder del PP<\/strong> a Catalunya, gens sospit\u00f3s de ser un perill\u00f3s independentista, ha reconegut que aquella performance “va ser molt poc afortunada (…) i va ser entesa a Catalunya com una agressi\u00f3<\/em>“. El que no s’ha atrevit a dir Garc\u00eda Albiol<\/strong> \u00e9s que l’operaci\u00f3 no va ser un nyap ni una improvisaci\u00f3 que se li acud\u00eds a Rajoy<\/strong> de la nit al dia. Tot va ser dissenyat al mil\u00b7l\u00edmetre perqu\u00e8 el PP<\/strong> sabia que atacar Catalunya li reportaria un bon nombre de vots. Per aix\u00f2 aquella campanya va acabar amb la presentaci\u00f3 d’un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut; per aix\u00f2, despr\u00e9s, els populars van maniobrar injustament al Tribunal Constitucional<\/strong> per comptar amb una majoria de magistrats que tomb\u00e9s la reforma. I tot aix\u00f2 malgrat que Rajoy<\/strong> era plenament conscient que el nou estatut, d’haver perdurat, hauria dilu\u00eft les aspiracions sobiranistes durant molts anys. El l\u00edder del PP<\/strong> sabia quan ho feia que estava obrint la Caixa de Pandora.<\/p>\nEl m\u00e9s l\u00f2gic hauria estat que el tren que havia partit des de Madrid cap a Barcelona el 2006<\/strong>, hagu\u00e9s frenat la seva marxa el 2011<\/strong> quan el maquinista Rajoy<\/strong> va ocupar per fi l’anhelat despatx del Palau de la Moncloa. I aix\u00ed hauria ocorregut, molt probablement, si no hagu\u00e9s tingut una espasa de D\u00e0mocles sobre el cap anomenada\u00a0 G\u00fcrtel<\/strong>. Amb una ETA<\/strong> rendida, el PP<\/strong> nom\u00e9s podia teixir una cortina de fum utilitzant els colors vermell i groc de la bandera. \u00c9s aqu\u00ed on hem de buscar la resposta a la pregunta que tots ens hem fet durant els \u00faltims cinc anys:\u00a0 Per qu\u00e8 no fa res Rajoy<\/strong> per intentar buscar una soluci\u00f3 dialogada al conflicte? Era per aix\u00f2 i nom\u00e9s per aix\u00f2: al president li interessava mantenir molt viva la foguera catalana.<\/p>\nL’altre tren, per la seva banda, havia estat aturat davant la c\u00f2moda barrera que suposava el nou estatut d’autonomia. No obstant aix\u00f2, al juny de 2010<\/strong> el Constitucional<\/strong> no nom\u00e9s va dinamitar aquesta barrera, sin\u00f3 que va convertir en paper mullat els vots del 73’9%<\/strong> dels catalans que l’havien ratificat en refer\u00e8ndum. Sense fre, la m\u00e0quina es va posar en marxa, trobant molt aviat un pilot inesperat i amb una motivaci\u00f3 extra, similar a la del maquinista rival: res li venia millor a la Converg\u00e8ncia<\/strong> d’Artur Mas,<\/strong> gangrenada per la corrupci\u00f3, que atiar el victimisme front a Espanya i pujar a un carro sobiranista del que sempre havia renegat.<\/p>\nL’antiespanyolisme i l’anticatalanisme han estat emprats durant aquest lustre com a excusa per guanyar vots i tapar vergonyes a un i altre costat de “la frontera<\/em>“. Rajoy<\/strong> ha fet del seu Govern la major f\u00e0brica d’independentistes; Mas i<\/strong> altres l\u00edders del Proc\u00e9s han alimentat la caldera dels nacionalistes espanyols. Aix\u00ed arribem a aquest mes decisiu en qu\u00e8 els trens xocaran sense que ja ning\u00fa pugui evitar-ho. Hi haur\u00e0 grans danys i profundes seq\u00fceles, per\u00f2, paradoxalment, cap dels maquinistes sortir\u00e0 ferit; m\u00e9s aviat al contrari, tots dos seguiran empenyent les locomotores destrossades mentre puguin treure r\u00e8dit pol\u00edtic de les cendres. Els dos pilots intel\u00b7lectuals del desastre deixaran, aix\u00f2 s\u00ed, una her\u00e8ncia enverinada als que vulguin reconstruir la conviv\u00e8ncia entre Catalunya i Espanya. No ser\u00e0 f\u00e0cil. Caldr\u00e0 temps, molt di\u00e0leg i valentes reformes legals. Caldr\u00e0 tamb\u00e9 que les societats catalana i espanyola no tornin a permetre que hi hagi nous pilots decidits a avivar la flama de l’odi interterritorial, disposats a apel\u00b7lar als m\u00e9s baixos instints per ocultar les seves corrupteles i decidits a enfrontar als ciutadans per a esgarrapar, miserablement, uns quants milions de vots.<\/p>\nZona Cr\u00edtica<\/a><\/p>\n <\/p>\n