![\"Miro\u0301\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/Miro\u0301.jpg\")
\u00c9s leg\u00edtim defensar, en qualsevol moment, qualsevol idea que s’expressi per vies democr\u00e0tiques i que no sigui contr\u00e0ria, de manera flagrant, als drets humans. Tots podr\u00edem, a hores d’ara, estar d’acord en aquest molt prudent pacte de m\u00ednims.<\/p>\n
Aix\u00f2 vol dir que \u00e9s perfectament leg\u00edtim, tot i que acabi de produir-se un atemptat mortal, que els que creuen en el dret de Catalunya a l’autodeterminaci\u00f3, senten que la independ\u00e8ncia \u00e9s el millor cam\u00ed i veuen en el Proc\u00e9s en marxa la manera d’aconseguir-la, segueixin sostenint i, si ho consideren necessari, manifestant. De la mateixa manera, \u00e9s leg\u00edtim que facin el mateix els que creuen que Catalunya no ha estat objecte de colonitzaci\u00f3 alguna, que la independ\u00e8ncia \u00e9s un cam\u00ed erroni i que la manera en qu\u00e8 l’ha plantejat el Govern, per il\u00b7legal, \u00e9s inadequat i pernici\u00f3s. La trag\u00e8dia no obra l’efecte d’abolir els drets pol\u00edtics i a la lliure expressi\u00f3 d’uns i altres; si un la demana per a si, ha de concedir-la al contrari.<\/p>\n
\u00c9s d’altra banda evident que un fet d’aquestes caracter\u00edstiques, pel seu car\u00e0cter de commoci\u00f3, afecta en tots els aspectes a la societat que el pateix, i llan\u00e7a sobre ella una llum que pot alterar la percepci\u00f3 que cadasc\u00fa t\u00e9 dels afers p\u00fablics. Tamb\u00e9 aix\u00f2 pot (i probablement ha) formar part del debat i del discurs p\u00fablic, perqu\u00e8 negar-ho seria negar, en un aspecte instrumental, aquestes llibertats i aquests drets que hem donat a recon\u00e8ixer.<\/p>\n
Dit tot l’anterior, hi ha un per\u00edode de dol, el temps immediatament posterior al fet luctu\u00f3s, en qu\u00e8 elementals regles d’urbanitat i humanitat aconsellen posposar qualsevol altra consideraci\u00f3 a la qual mereixen els qui han patit l’infortuni, les seves necessitats m\u00e9s perempt\u00f2ries i la neutralitzaci\u00f3 del mal. I encara m\u00e9s enll\u00e0 d’aquest primer moment, forma part d’una certa eleg\u00e0ncia, que tamb\u00e9 \u00e9s un indicador d’\u00e8tica i de legitimitat, abstenir-se de ancorar en exc\u00e9s arguments partidistes, unilaterals o excloents sobre el dolor de la mort recentment esdevinguda. No diguem ja anteposar aquests arguments o fer que la desgr\u00e0cia es converteixi en eina per promocionar-los a perjudici del rival.<\/p>\n
En els dies transcorreguts des de l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona hem vist, en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3, i des de diverses posicions, desbordar la legitimitat de les tesis respectives, donant la sensaci\u00f3 que el primer no era soc\u00f3rrer les v\u00edctimes i portar davant la just\u00edcia els culpables. Hi ha dies per davant per rectificar, caldr\u00e0 fer-ho, perqu\u00e8 en les pr\u00f2ximes setmanes tocar\u00e0 debatre, de manera ineludible, si a la prevenci\u00f3 del que ha passat tothom va fer el que havia de fer i podia, i si les estrat\u00e8gies fins aqu\u00ed seguides per uns i per altres s\u00f3n les millors per al futur.<\/p>\n