{"id":1731,"date":"2010-02-19T13:55:42","date_gmt":"2010-02-19T11:55:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1731"},"modified":"2010-02-19T13:55:42","modified_gmt":"2010-02-19T11:55:42","slug":"jordi-font-pedres-de-toc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-pedres-de-toc\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Pedres de toc"},"content":{"rendered":"

\"pedres\"<\/a>Davant de l\u2019enrenou independentista, uns visitants bretons em deien: \u201cPero` \u00bfno e\u00b4s Espanya, avui, un dels Estats me\u00b4s descentralitzats d\u2019Europa? I Catalunya, \u00bfno te\u00b4 un autogovern amb unes capacitats sense precedents en la seva histo`ria contempora`nia?<\/em>\u201d Vaig tractar d\u2019explicar-los els mals auguris al voltant de l\u2019Estatut; tambe\u00b4 les condicions diverses que ens calen i que encara no es donen, i sobretot la necessitat que l\u2019Estat espanyol respongui a la pluralitat nacional que conte\u00b4\u2026 Van agrair les explicacions, pero` no va deixar de sorprendre\u2019ls l\u2019exc\u00e9s de dramatisme observat, que els semblava me\u00b4s propi d\u2019e`poques passades, quan no teni\u00b4em res que no fos la preso\u00b4 o l\u2019exili.
\nVAIG PENSAR QUE, tot i les meves so`lides raons, no deixaven de tenir una mica de rao\u00b4. I que l\u2019exce\u00b4s emocional d\u2019alguns sectors autoreferencials tendeix a provocar perplexitat en els que s\u2019ho miren amb una mica de dista`ncia, siguin visitants o siguin ciutadans de Catalunya sense tanta vibracio\u00b4 patrio`tica. E\u00b4s evident que ens cal un esforc\u00b8 per objectivar el debat pu\u00b4blic i media`tic, per fer-lo baixar de les branques de l\u2019ideologisme, per rescatar-lo de l\u2019extrapolacio\u00b4 circumstancial, per establir quins so\u00b4n els reptes fonamentals i els indicadors que assenyalin en quin grau anem ben encaminats o no, per evitar la desmesura que atipa i produeix indifere`ncia.
\nPROPOSO, A CONTINUACIO\u00b4, alguns para`metres claus, algunes pedres de toc amb les quals, a parer meu, els catalanistes hauri\u00b4em de contrastar la marxa de les coses i justificar el manteniment de la velocitat de creuer o la necessitat i el grau d\u2019un canvi de rumb o un altre:
\n1. La cohesio\u00b4 social, la integracio\u00b4 de la pluralitat, han estat sempre i segueixen sent la clau de volta de la nacio\u00b4 catalana: \u201cSom i serem un sol poble<\/em>\u201c. La nacio\u00b4 catalana no l\u2019ha feta cap Estat, l\u2019ha feta la societat. Per aixo` sabem com ningu\u00b4 que la nacio\u00b4 e\u00b4s, abans que res, el consens renovat de la ciutadania. Sense un consens social prou ampli i transversal no hi ha nacio\u00b4. Preservar-lo, construir-lo, ampliar-lo e\u00b4s el deure primer de tot patriota.
\n2. El pacte Catalunya-Espanya avui vigent, amb tota la legitimitat, e\u00b4s l\u2019Estatut del 2006. Ningu\u00b4 no pot faltar a aquest pacte. Ningu\u00b4 no pot disminuir-lo.
\n3. El pacte del financ\u00b8ament de Catalunya, en el marc del nou Estatut, ha de ser preservat a tots els efectes, perque` comporta la superacio\u00b4 d\u2019un plantejament injust, que discriminava els ciutadans de Catalunya, i perque` e\u00b4s vital per al desenvolupament del nostre pai\u00b4s.
\n4. L\u2019Estat ha de substituir plenament el model de desenvolupament radial per un model police`ntric, basat en els eixos territorials que, pel seu potencial econo`mic i demogra`fic, tenen me\u00b4s possibilitats d\u2019incide`ncia global. Aixo`, amb la participacio\u00b4 deciso`ria de la Generalitat en les grans infraestructures i amb l\u2019acord entre l\u2019Estat espanyol i l\u2019Estat france`s, ha de permetre l\u2019articulacio\u00b4 de l\u2019eix mediterrani i, amb ell, de la potent euroregio\u00b4 Pirineus-Mediterra`nia.
\n5. La realitat econo`mica de l\u2019eix mediterrani ha de comportar una nova dina`mica conjunta que faciliti la progressiva col\u00b7laboracio\u00b4 de tots els governs implicats en la preservacio\u00b4 i el ple desenvolupament del catala`-valencia`.<\/p>\n

6. Progressio\u00b4 de l\u2019Estat espanyol cap a un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingu\u00a8i\u00b4stic, que esdevingui l\u2019Estat que necessiten la nacio\u00b4, la cultura i la llengua catalanes. Transformacio\u00b4, per comenc\u00b8ar, del Senat en cambra territorial.<\/p>\n

7. Maduracio\u00b4 d\u2019un encaix europeu complementari per a les regions amb autogovern propi, entre les quals Catalunya.
\n8. Nou paradigma per a la llengua catalana: de llengua nacional en proce\u00b4s de llatinitzacio\u00b4 a llengua viva en un context plurilingu\u00a8e, amb l\u2019accent posat en l\u2019u\u00b4s social i en la generacio\u00b4 de llenguatges.
\n9. Aposta per l\u2019excel\u00b7le`ncia litera`ria i arti\u00b4stica, una de les claus de la prese`ncia catalana al mo\u00b4n, a partir de poli\u00b4tiques culturals que no es redueixin a poli\u00b4tiques lingu\u00a8i\u00b4stiques, amb estrate`gies pu\u00b4blic-privat d\u2019incide`ncia productiva en el pla global.
\nPENSO QUE, ME\u00b4S O MENYS, aquest e\u00b4s el temari que hauria d\u2019abordar el debat del catalanisme. I amb el qual hauria de contrastar el que passa, aixi\u00b4 com les consequ\u00a8e`ncies de les grans paraules salvadores o les petites argu\u00b4cies ta`ctiques. Aixi\u00b4 m\u2019ho sembla.<\/p>\n

Publicat al diari AVUI, diumenge, 14 de febrer del 2010<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Davant de l\u2019enrenou independentista, uns visitants bretons em deien: \u201cPero` \u00bfno e\u00b4s Espanya, avui, un dels Estats me\u00b4s descentralitzats d\u2019Europa? I Catalunya, \u00bfno te\u00b4 un autogovern amb unes capacitats sense precedents en la seva histo`ria contempora`nia?\u201d Vaig tractar d\u2019explicar-los els mals auguris al voltant de l\u2019Estatut; tambe\u00b4 les condicions diverses que ens calen i que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[8],"class_list":["post-1731","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-catalunya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1731","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1731"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1731\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1733,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1731\/revisions\/1733"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1731"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1731"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1731"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}