![\"guerra_che_verra\u0300\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/guerra_che_verra\u0300-300x164.jpeg\")
S\u00f3n estrat\u00e8gies b\u00e8l\u00b7liques. Es tracta de liquidar l’adversari, o el que \u00e9s el mateix, de situar-lo en una posici\u00f3 de debilitat tal que permeti imposar les pr\u00f2pies posicions sense necessitat de fer cap transacci\u00f3. Qualsevol altra sortida \u00e9s una concessi\u00f3 apaivagadora i una tra\u00efci\u00f3 intolerable. Ho \u00e9s fins i tot recon\u00e8ixer que hi ha un problema objectiu en el qual cada part ha fet la seva contribuci\u00f3.<\/p>\n
Per als processistes<\/em>, s\u00f3n tra\u00efdors els seguidors de Colau<\/strong> en la mesura que romanen en l’ambig\u00fcitat de donar suport al refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 com si fos una simple mobilitzaci\u00f3 popular acollida a les llibertats p\u00fabliques d’expressi\u00f3 i manifestaci\u00f3. Pel PP<\/strong> i Ciutadans<\/strong>, ho s\u00f3n els socialistes de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> i especialment el PSC<\/strong> que surten amb una proposta de reconeixement nacional de Catalunya i la voluntat d’actuar com a salvavides, tan bon punt el secessionisme s’ofega en el remol\u00ed de la seva radicalitat i les seves contradiccions. Tots dos juguen a l’equidist\u00e0ncia, desqualificada per uns i altres amb id\u00e8ntica entonaci\u00f3 menyspreadora i acusadora.<\/p>\n Perqu\u00e8 tot succeeixi segons el gui\u00f3 bel\u00b7licista \u00e9s necessari un relat maniqueu que obligui els que es troben en terra de ning\u00fa a prendre posicions a risc de caure abatuts pel foc de tots dos b\u00e0ndols. La pressi\u00f3 anir\u00e0 augmentant a mesura que s’acosti la data fat\u00eddica, de manera que des del partit de la unitat d’Espanya s’exigir\u00e0 l’adhesi\u00f3 sense matisos a totes les mesures per impedir la celebraci\u00f3 del refer\u00e8ndum: utilitzaci\u00f3 de l’article 155<\/strong>, processaments i inhabilitacions judicials, recuperaci\u00f3 de compet\u00e8ncies sobre l’ordre p\u00fablic i ensenyament; i des del partit de la secessi\u00f3 s’exigir\u00e0 tamb\u00e9 l’adhesi\u00f3 incondicional al refer\u00e8ndum, encara que sigui per votar negativament, sota l’amena\u00e7a de l’estigma antidemocr\u00e0tic, l’espantall del retorn al franquisme i per suposat l’expulsi\u00f3 almenys simb\u00f2lica de la pertinen\u00e7a a la comunitat catalana.<\/p>\n Podria al\u00b7legar-se que les met\u00e0fores b\u00e8l\u00b7liques no s\u00f3n adequades en un temps poc bel\u00b7licista, ja que tant els revolucionaris com els representants de l’Estat a enderrocar es manifesten expl\u00edcitament hostils a tota viol\u00e8ncia. Per\u00f2 les guerres d’avui s\u00f3n de nou tipus i poden arribar a produir-se fins i tot amb expressa exclusi\u00f3 dels ex\u00e8rcits i de les armes convencionals, per l’\u00fas dels mitjans digitals, les armes geoecon\u00f2miques del comer\u00e7 i de les sancions o la privatitzaci\u00f3 de la seguretat . I si coneixem els terribles resultats d’aquests nous conflictes postb\u00e8l\u00b7lics en zones de gran fragilitat pol\u00edtica i escassa seguretat jur\u00eddica, no tenim encara una idea exacta de qu\u00e8 podria passar si s’esdevinguessin a les nostres latituds, encara que seria millor que no tingu\u00e9ssim l’oportunitat d’experimentar-les volunt\u00e0riament a la nostra pr\u00f2pia pell.<\/p>\n Fixem-nos que els bel\u00b7licistes que condueixen les dues estrat\u00e8gies apunten aquests escenaris en els seus respectius arguments, en els quals dibuixen una situaci\u00f3 extrema que conduiria finalment a l’\u00fas de la for\u00e7a. Pels secessionistes catalans i especialment el conspicu vicepresident Junqueras<\/strong>, ja no hi ha Estat de dret a Espanya, la “legalitat espanyola \u00e9s il\u00b7legal<\/em>” (sic) i el dret internacional i la carta de les Nacions Unides emparen definitivament el cas d’autodeterminaci\u00f3 catalana; una argumentaci\u00f3 que condueix a la ja insinuada ocupaci\u00f3 insurreccional d’espais p\u00fablics, pr\u00f2pia del l\u00edder d’un pa\u00eds colonitzat o ocupat. Per\u00f2 tamb\u00e9 la situaci\u00f3 sim\u00e8trica condueix a camins similars, amb la identificaci\u00f3 d’un cop d’Estat, almenys en grau de temptativa, encara que despr\u00e9s el gui\u00f3 limiti la repressi\u00f3 a l’acci\u00f3 punitiva dels tribunals, en lloc de la tradicional apel\u00b7laci\u00f3 a l\u2019\u00fas leg\u00edtim de la coacci\u00f3 armada per part del poder legalment constitu\u00eft. En el l\u00edmit, uns volen acabar amb la democr\u00e0cia espanyola i els altres amb l’autogovern catal\u00e0, com si democr\u00e0cia i autogovern no fossin les dues cares d’una mateixa moneda.<\/p>\n Les estrat\u00e8gies bel\u00b7licistes han rendit un bon servei als objectius que es proposava cadascuna de les parts. El secessionisme ha fet implosionar el catalanisme possibilista i reformista fins a convertir la seva ideologia en hegem\u00f2nica dins d’una Catalunya fragmentada i dispersa. El PP<\/strong> ha aconseguit mantenir-se al Govern enmig de la crisi financera m\u00e9s severa des de la guerra civil i encara l’etapa de fragmentaci\u00f3 actual amb el vent de popa per seguir governant.<\/p>\n A l’hora d’establir responsabilitats, la vict\u00f2ria total que es busca exigeix tamb\u00e9 que la culpa recaigui sencera sobre l’adversari. Qui si no el PP<\/strong> \u00e9s el responsable \u00fanic i \u00faltim del que ha succe\u00eft a Catalunya en els \u00faltims anys a ulls de l’independentisme? Qui si no l’independentisme sobrevingut de l’antiga Converg\u00e8ncia \u00e9s el responsable tamb\u00e9 \u00fanic i \u00faltim d’un projecte de ruptura amb la legalitat sense justificaci\u00f3 en la puixant realitat de l’autonomia catalana? No \u00e9s veritat ni una cosa ni l’altra. Les responsabilitats s\u00f3n compartides. Amb dos matisos: qui t\u00e9 m\u00e9s poder i la llei del seu costat tamb\u00e9 t\u00e9 m\u00e9s responsabilitat pol\u00edtica; qui demana riscos a molts a canvi de beneficis incerts, t\u00e9 tamb\u00e9 una greu responsabilitat moral per la qual haur\u00e0 de respondre. A tots caldr\u00e0 demanar responsabilitats, per les seves decisions i indecisions, per\u00f2 especialment caldr\u00e0 exigir-les als qui han organitzat aquestes dues m\u00e0quines de guerra que ens condueixen al desastre.<\/p>\n