{"id":17267,"date":"2017-07-19T09:32:26","date_gmt":"2017-07-19T07:32:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17267"},"modified":"2017-07-19T09:32:26","modified_gmt":"2017-07-19T07:32:26","slug":"joan-tapia-cap-al-xoc-dur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-tapia-cap-al-xoc-dur\/","title":{"rendered":"Joan Tapia: Cap al xoc dur"},"content":{"rendered":"

\"batlle\"La setmana passada deia que el cessament del conseller d’Empresa Jordi Baiget<\/strong> era nom\u00e9s la part emergent d’un gran iceberg: la desconfian\u00e7a d’un sector rellevant del PDeCAT<\/strong> respecte al president Puigdemont<\/strong>.<\/p>\n

En efecte, al cessament de Baiget<\/strong> l’han seguit els de altres tres consellers, la portaveu Neus Munt\u00e9<\/strong>, el d’Interior, Jordi Jan\u00e9<\/strong>, la d’Educaci\u00f3, Meritxell Ruiz<\/strong>, a m\u00e9s de la del secretari del Govern, Joan Vidal de Siurana<\/strong>, i dilluns la molt rellevant del director general de la policia, Albert Batlle i Bastardas<\/strong>.<\/p>\n

La mirada a curt sobre la crisi es resumeix en qu\u00e8 Puigdemont<\/strong> -amb la complicitat d’Artur Mas<\/strong>– ha quadrat al PDeCAT<\/strong> i deixat en mal lloc a la seva coordinadora, Marta Pascal<\/strong>; que Junqueras<\/strong> consolida el seu lideratge personal i el d’ERC<\/strong> sobre el Govern, fins al punt que es pot parlar d’una copresid\u00e8ncia; ja que abandonen el vaixell gaireb\u00e9 tots els moderats que s\u00f3n substitu\u00efts per pol\u00edtics de perfil m\u00e9s radical com Jordi<\/strong> Turull<\/strong>, fins ara president de Junts pel S\u00ed<\/strong> al Parlament, que era fa un any el candidat d’Artur Mas<\/strong> a la secret\u00e0ria general de CDC<\/strong>, i per Joaquim Forn<\/strong> a Interior, un pol\u00edtic vinculat a David Mad\u00ed<\/strong> i a Artur Mas<\/strong>, molt independentista per\u00f2 que va mostrar flexibilitat i capacitat de pacte com a segon de Xavier Trias<\/strong> a l’Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n

La mirada a llarg sobre la crisi \u00e9s m\u00e9s reveladora i llan\u00e7a dues conclusions. La primera \u00e9s que quan falten poc m\u00e9s de dos mesos per al fam\u00f3s refer\u00e8ndum unilateral d’autodeterminaci\u00f3, gaireb\u00e9 una tercera part del Govern de Junts pel S\u00ed<\/strong> que ha preferit baixar del tren independentista a l’\u00faltima estaci\u00f3 perqu\u00e8 no tenen confian\u00e7a en el full de ruta i no desitgen un xoc de trens brutal. I si traslladem aquest desvinculaci\u00f3 al 47,8%<\/strong> que va votar independentista a les eleccions plebiscit\u00e0ries del 27-S<\/strong> de 2015<\/strong>, podria ser que el suport social s’estigu\u00e9s reduint. Hi ha s\u00edmptomes d’aix\u00f2 en la societat civil.<\/p>\n

La segona conclusi\u00f3 \u00e9s que la hip\u00f2tesi d’un xoc de trens de baixa intensitat -segurament l’objectiu real de l’operaci\u00f3 Di\u00e0leg de la vicepresidenta i del delegat del Govern, Enric Millo<\/strong>– es complica. Puigdemont<\/strong> i Junqueras<\/strong> semblen haver optat per la duresa en el xoc de trens. Deuen creure que protestar amb for\u00e7a per\u00f2 acceptar les ordres del Tribunal Constitucional no mobilitzava prou. Volen que l’Estat augmenti la seva pressi\u00f3 i que cometi algun greu error que li resti for\u00e7a moral i provoqui un efecte a l’al\u00e7a en les candidatures independentistes a les properes eleccions.<\/p>\n

El c\u00e0lcul \u00e9s arriscat. Primer perqu\u00e8 ni Rajoy<\/strong> ni Soraya<\/strong> semblen disposats a deixar-se portar a cap exc\u00e9s, sin\u00f3 que centren la seva estrat\u00e8gia en el compliment estricte de la llei. Ho posa en relleu que Rajoy<\/strong> hagi anat a Est\u00f2nia -que t\u00e9 ara la presid\u00e8ncia de torn de la UE a passar revista a les tropes i avions espanyols que contribueixen a garantir la integritat territorial dels pa\u00efsos b\u00e0ltics- i deixar el missatge davant del Govern estoni\u00e0 -amb alguna inclinaci\u00f3 a favor de la autodeterminaci\u00f3- que espera la justa correspond\u00e8ncia respecte a la integritat territorial d’Espanya.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s cert que en altres sectors del PP<\/strong> les reaccions s\u00f3n m\u00e9s assilvestrades. La ministra de Defensa, Dolores<\/strong> de Cospedal<\/strong>, va afirmar que les forces armades garantien per terra, mar i aire la unitat d’Espanya, en una afirmaci\u00f3 \u00f2bvia per\u00f2 que a molts catalans -no sempre independentistes- els fa veure el fantasma de l’ex\u00e8rcit entrant a Barcelona per la Diagonal. Tot i que la ministra, que t\u00e9 inclinaci\u00f3 a parlar, despr\u00e9s ha callat. Per ordre superior?<\/p>\n

Per\u00f2 la reacci\u00f3 m\u00e9s desitjada pels independentistes ha estat la de Pablo Casado<\/strong>, el portaveu del PP<\/strong> que sembla que aspira a l’alcaldia de Madrid, que ha comen\u00e7at la seva campanya afirmant que “la purga<\/em>” de Puigdemont<\/strong> li recorda les purgues de Maduro<\/strong> a Vene\u00e7uela i la pressi\u00f3 dels assassinats d’ETA<\/strong> sobre la societat espanyola. Potser \u00e9s -ho dubto- una bona estrat\u00e8gia per a l’alcaldia de Madrid, per\u00f2 \u00e9s p\u00e8ssima per a un partit que vulgui ser respectat a Catalunya.<\/p>\n

El canvi en la direcci\u00f3 de la policia \u00e9s la prova m\u00e9s clara que Puigdemont<\/strong> ha optat pel xoc dur. Albert Batlle<\/strong> era un hist\u00f2ric regidor del PSC<\/strong> maragallista que despr\u00e9s va ser director general de presons amb Maragall<\/strong> i Montilla<\/strong>. El conseller Espadaler<\/strong>, d’Uni\u00f3<\/strong> Democr\u00e0tica<\/strong>, el partit coalitzat a CDC<\/strong>, el va portar a la policia per apaivagar el cos despr\u00e9s de la pol\u00e8mica gesti\u00f3 d’un director convergent. I el conseller Jordi Jan\u00e9<\/strong> el va mantenir quan va arribar a Interior despr\u00e9s de la marxa d’Espadaler<\/strong> per la ruptura de la coalici\u00f3 CiU<\/strong>.<\/p>\n

Batlle<\/strong>, fins a la seva baixa obligada quan va ser adjunt de l’oficina antifrau, sempre havia militat al PSC<\/strong> i tenia experi\u00e8ncia en la funci\u00f3 p\u00fablica. En una recent entrevista amb el veter\u00e0 periodista Llu\u00eds Falg\u00e0s<\/strong>, al canal catal\u00e0 de TVE<\/strong>, va deixar clar que els Mossos tenien depend\u00e8ncia funcional del departament d’Interior per\u00f2 que havien de complir les ordres judicials, i va arribar a assegurar que si a un jutge li interessava la detenci\u00f3 d’un pol\u00edtic independentista, com la presidenta del Parlament, els Mossos complirien l’ordre. Tamb\u00e9 estava en el punt de mira de la CUP<\/strong> per la detenci\u00f3 i conducci\u00f3 davant del jutge de l’alcaldessa de Berga, de la CUP<\/strong>, que havia fet cas om\u00eds de les citacions judicials.<\/p>\n

Era evident que sota el seu comandament dels Mossos no desobeirien les ordres judicials i que per tant hi havia moltes possibilitats que el xoc de trens fos tou. La seva substituci\u00f3 per Pere Soler<\/strong>, 1 convergent independentista que no dubta a tuitejar que li fan pena els espanyols, \u00e9s un missatge rotund. D’Albert Batlle<\/strong>, que assegurava que la policia havia d’actuar d’acord amb les lleis, hem passat a alg\u00fa la prioritat del qual \u00e9s la independ\u00e8ncia de Catalunya i la celebraci\u00f3 del refer\u00e8ndum il\u00b7legal. Qu\u00e8 far\u00e0 davant d’una ordre judicial contr\u00e0ria al refer\u00e8ndum? Si no li fa cas, pot ser el punt de partida del xoc de trens real amb l’Estat, que podria veure’s impel\u00b7lit a prendre el control dels Mossos en base a la llei de seguretat nacional votada pel PP<\/strong> i el PSOE<\/strong> el 2015. sense necessitat de rec\u00f3rrer al lent i inc\u00f2mode article 155<\/strong> de la Constituci\u00f3.<\/p>\n

El risc del xoc dur per l’independentisme \u00e9s que podria acabar amb inhabilitacions de pol\u00edtics destacats com Oriol Junqueras<\/strong> o el corretj\u00f3s convergent Santi Vila<\/strong>, que, tot i ser un moderat, es mant\u00e9 en el Govern Puigdemont<\/strong> perqu\u00e8 sap que quan hi hagi eleccions, el PDeCAT<\/strong> necessitar\u00e0 alg\u00fa del seu perfil per diferenciar-se de Junqueras<\/strong> i d’ERC<\/strong>. El risc del xoc dur \u00e9s que les inhabilitacions deixin escap\u00e7at a l’independentisme i dificultin la posterior normalitzaci\u00f3. Junqueras<\/strong> juga amb foc si porta massa lluny el xoc dur. Per\u00f2 aquesta \u00e9s l’estrat\u00e8gia que s’ha imposat: aprovaci\u00f3 de la reforma del reglament a finals de juliol per poder votar en sessi\u00f3 \u00fanica la llei de refer\u00e8ndum el 6 de setembre<\/strong> i que sigui suspesa pel Tribunal Constitucional abans del 11 de setembre<\/strong>, l’arrencada de les grans mobilitzacions.<\/p>\n

Puigdemont<\/strong> ha aconseguit tensar el clima de l’independentisme fins a tal punt que la coordinadora del PDeCAT<\/strong>, l’objectiu de la qual \u00e9s la recuperaci\u00f3 del partit a mig termini, ha afirmat que tots els soldats del PDeCAT<\/strong> treballaran per a l’1<\/strong>-O<\/strong>. El tren independentista ha rebut nou combustible i ha partit cap al xoc dur. Amb soldats i tot.<\/p>\n

Per\u00f2 aquest full de ruta inquieta sectors rellevants del catalanisme i del progressisme que fins ara -mantenint-se lluny del independentisme- no volien enfrontar-s’hi frontalment. Els \u00faltims dies hem vist dos casos. El primer \u00e9s el d’un grup de 200<\/strong> militants i dirigents de Catalunya en Com\u00fa<\/strong> negant tota legitimitat al refer\u00e8ndum unilateral en una actitud molt m\u00e9s dura que la d’Ada Colau<\/strong> i Xavier Dom\u00e8nech<\/strong>, que admeten la legitimitat del refer\u00e8ndum com a manifestaci\u00f3 de protesta per\u00f2 li neguen car\u00e0cter vinculant. Entre els signants estan Marc Bartomeu,<\/strong> de la coordinadora de Catalunya en com\u00fa<\/strong>, aix\u00ed com dirigents situats en l’\u00f2rbita d’ICV<\/strong> com Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez Bulla<\/strong>, antic secretari general de CCOO<\/strong> a Catalunya, Eul\u00e0lia Vintr\u00f3<\/strong>, extinent d’alcalde d’ICV<\/strong> de l’Ajuntament de Barcelona , i Joan Boada<\/strong>, que va ser el segon de la Conselleria d’Interior amb el tripartit.<\/p>\n

No obstant, el m\u00e9s significatiu \u00e9s la presa de posici\u00f3 de Miquel Roca<\/strong> desmarcant-se amb educada rotunditat del ‘Proc\u00e9s<\/em>‘ en el seu article setmanal de ‘La Vanguardia<\/em>‘. Roca Junyent<\/strong>, pare de la Constituci\u00f3, ja havia deixat clara la seva mesurada desconnexi\u00f3 de les tesis independentistes. Sempre -en pol\u00edtica i en el seu exercici professional-ha practicat all\u00f2 de m\u00e9s val un mal pacte que un bon plet, per\u00f2 \u00e9s molt il\u00b7lustratiu que despr\u00e9s de la radicalitzaci\u00f3 de Puigdemont<\/strong> -recolzat per Artur Mas<\/strong>-, el que potser \u00e9s l’home m\u00e9s prestigi\u00f3s i representatiu del centre ampli catalanista s’hagi decidit a escriure: “El PSOE<\/strong>, a inst\u00e0ncies del PSC<\/strong>, ha llan\u00e7at una proposta de reforma constitucional de base federal, que tindria per objectiu aportar una soluci\u00f3 dialogada per a Catalunya. El seu l\u00edder, Pedro S\u00e1nchez,<\/strong> s’ha comprom\u00e8s de manera molt personal i decidida en aquesta proposta, malgrat la seva contundent desautoritzaci\u00f3 del refer\u00e8ndum de la Generalitat … Partint del reconeixement de la realitat plurinacional de l’Estat, recupera el fil conductor de la reforma de 2006<\/strong> , per obrir un proc\u00e9s que recuper\u00e9s all\u00f2 que va generar un ampli acord del Parlament catal\u00e0. Ara ja no t\u00e9 inter\u00e8s? Massa tard? Poc definit? Tot \u00e9s opinable, per\u00f2 el proc\u00e9s ja no est\u00e0 sol. Hi ha m\u00e9s ofertes o com a m\u00ednim una m\u00e9s<\/em> “.
\nI despr\u00e9s de citar les paraules de Rajoy<\/strong> el cap de setmana posant la negociaci\u00f3 amb el PNB<\/strong> com a model, Roca<\/strong> conclou: “Segurament en un moment tan pr\u00f2xim a l’1 d’octubre, all\u00f2 que resulta m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s el tancament de posicions. Tothom amb les seves tesis i carregant les conseq\u00fc\u00e8ncies a l’altra part. Perqu\u00e8 hi haur\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies; perqu\u00e8 ja es comencen a viure. I no es preveuen bones. Ni amb aquestes perspectives el di\u00e0leg \u00e9s possible?<\/em> “.<\/p>\n

\u00c9s una mesurada censura al tancament del Govern Puigdemont<\/strong>. La societat civil i el catalanisme moderat no nom\u00e9s no se sumen a la radicalitzaci\u00f3 independentista. El xoc dur els repel\u00b7leix.<\/p>\n

El confidencial<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La setmana passada deia que el cessament del conseller d’Empresa Jordi Baiget era nom\u00e9s la part emergent d’un gran iceberg: la desconfian\u00e7a d’un sector rellevant del PDeCAT respecte al president Puigdemont. En efecte, al cessament de Baiget l’han seguit els de altres tres consellers, la portaveu Neus Munt\u00e9, el d’Interior, Jordi Jan\u00e9, la d’Educaci\u00f3, Meritxell …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,145,133],"class_list":["post-17267","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-oriol-junqueras","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17267","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17267"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17267\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17275,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17267\/revisions\/17275"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17267"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17267"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17267"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}