{"id":17189,"date":"2017-07-10T15:43:23","date_gmt":"2017-07-10T13:43:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17189"},"modified":"2017-07-10T15:43:23","modified_gmt":"2017-07-10T13:43:23","slug":"antoni-puigverd-e-pur-si-muove","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-e-pur-si-muove\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: “E pur si muove”"},"content":{"rendered":"

\"antonipuigverd2012\"Cinc anys enrere, quan l’anomenat proc\u00e9s va comen\u00e7ar, era estrany trobar a la premsa de Madrid reflexions autocr\u00edtiques. Predominava un nacionalisme de matriu castellana, sempre irritat amb qualsevol expressi\u00f3 de la difer\u00e8ncia. O el jacobinisme liberal, origin\u00e0riament d’esquerres, que va alimentar a Ciutadans (no menys irritable, identifica diferencia amb desigualtat). Excepte Herrero de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong>, \u00c1lvarez Junco<\/strong> o Rubio<\/strong> Llorente<\/strong>, pr\u00e0cticament ning\u00fa a Madrid gosava q\u00fcestionar la visi\u00f3 recentralitzadora que procedeix dels anys d’Aznar<\/strong>. Sempre em va sorprendre, i aix\u00ed ho vaig escriure, que a Madrid gosessin parlar d’espiral catalana de silenci quan la uniformitat nacional era all\u00e0 tan aclaparadora que ni tan sols consci\u00e8ncia tenien de viure uniformats. Per\u00f2 des que va esclatar el conflicte, no s\u00f3n infreq\u00fcents les veus discrepants, que destaquen entre les condemnes irritades, les caricatures ( “prus\u00e9s<\/em>“) i els escarafalls tremendistes.<\/p>\n

La setmana passada, a El Pa\u00eds<\/strong>, per exemple, un general retirat, Jos\u00e9 Enrique de Ayala<\/strong>, despr\u00e9s de criticar igualment el rupturisme legal del Govern i l’immobilisme del Govern, afirmava: “\u00c9s necessari arribar a un acord sobre una sortida pactada, i els ciutadans -catalans i de la resta d’Espanya- hem d’exigir als partits que es posin a treballar fins aconseguir-ho. La majoria dels que han analitzat els punts que podria incloure aquest possible acord han coincidit en els m\u00e9s importants i viables. Reconeixement de Catalunya com a naci\u00f3 cultural i pol\u00edtica, encara que no sobirana (serveixi de consol que la sobirania absoluta no existeix avui en dia, almenys a Europa), i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, de les seves compet\u00e8ncies exclusives en mat\u00e8ries com llengua, educaci\u00f3, esport i cultura<\/em> “.<\/p>\n

L’article tenia un bell t\u00edtol, “Donem-nos la m\u00e0<\/em>“, i sostenia que el problema de Catalunya no es resoldr\u00e0 esperant que desaparegui per esgotament o negaci\u00f3. Cal actuar, proposava, de manera transaccional i civilitzada. Llegint-lo, m\u00e9s enll\u00e0 dels arguments, naturalment discutibles, pensava que aquest to i aquesta empatia haurien calmat moltes ferides, anys enrere, d’haver abundat.<\/p>\n

Si hi ha hagut un diari tremendista amb la realitat catalana \u00e9s El Mundo<\/strong>. Doncs b\u00e9, diumenge passat, l’excel\u00b7lent Luc\u00eda M\u00e9ndez<\/strong> entrevistava Jos\u00e9 Luis Villaca\u00f1as<\/strong>, catedr\u00e0tic de Filosofia a la Complutense i director de la Biblioteca Saavedra Fajardo de Pensament Pol\u00edtic Hisp\u00e0nic. L’entrevista arrencava q\u00fcestionant un t\u00f2pic que el president Rajoy<\/strong> i la majoria dels espanyols de bona fe repeteixen cada dia: el t\u00f2pic de la naci\u00f3 m\u00e9s antiga d’Europa. L’Estat, que va n\u00e9ixer per ser imperial, s\u00ed que \u00e9s un dels m\u00e9s antics, que no la naci\u00f3. Cont\u00e9 components nacionals heterogenis. Ni ha estat fort com el franc\u00e8s per imposar una \u00fanica naci\u00f3, ni els components nacionals \u00accatal\u00e0 i basc –\u00a0 han pogut trencar o anar-se’n.<\/p>\n

Villaca\u00f1as<\/strong> \u00e9s dur amb el proc\u00e9s. Diu que conflueixen en ell dos ingredients: el nacionalisme burg\u00e8s de sempre i uns sectors populars revolucionaris. Aix\u00ed mateix, afirma que \u00e9s un exemple populista de manual: “Es construeix des d’una dualitat, amic-enemic, des de la identitat, amb referents buits<\/em>“. Ara b\u00e9: aquest populisme t\u00e9 una explicaci\u00f3. Respon a la consci\u00e8ncia ag\u00f2nica de la identitat catalana. El refer\u00e8ndum \u00e9s il\u00b7legal, diu, per\u00f2 “\u00e9s un acte pol\u00edtic simptom\u00e0tic i requereix una interpretaci\u00f3 capa\u00e7 d’entendre la decisi\u00f3 i l’estat d’\u00e0nim dels representants catalans defensors de la independ\u00e8ncia. Jo ho interpreto aix\u00ed: ‘Si el vostre Estat no ens respecta com a poble, estem disposats a portar al vostre Estat a actuacions irreversibles comprometedores del seu futur’. Aix\u00f2 ens d\u00f3na una idea que estem davant d’una situaci\u00f3 existencial<\/em>
\ndesesperada<\/em> “.<\/p>\n

Villaca\u00f1as<\/strong> introdueix un concepte que sembla maragalli\u00e0: els catalans -sost\u00e9- sempre s’han vist m\u00e9s o menys dins d’Espanya, per\u00f2 amb una capacitat de “vicesoberan\u00eda<\/em>“: “Cada vegada que Espanya s’ha donat una Constituci\u00f3, els catalans ja tenien la seva . Hist\u00f2ricament, els seus governants s’han considerat vicerreis\u00a0 d’Espanya. Tenien Hisenda pr\u00f2pia, capacitat legislativa pr\u00f2pia i consolats al llarg de tota la Mediterr\u00e0nia. El 1978, Catalunya ja tenia Generalitat abans de la Constituci\u00f3 democr\u00e0tica<\/em> “.<\/p>\n

Qu\u00e8 hauria de fer, Espanya ?, li pregunta Luc\u00eda M\u00e9ndez<\/strong>. Villaca\u00f1as<\/strong> no dubta: recon\u00e8ixer la singularitat: “L’Estat ha de trobar la manera de diferenciar entre aquest nacionalisme secessionista que vol trencar la legalitat i que no \u00e9s acceptable, i el que \u00e9s el reconeixement dels drets hist\u00f2rics, que podria satisfer a les classes mitjanes catalanes per obrir un horitz\u00f3 d’acord. No crec que hi pugui haver una soluci\u00f3 de pacte si no es reconeix la singularitat de Catalunya com a poble, com a vella naci\u00f3 que no va poder sobreviure per separat als poders estatals<\/em> “.<\/p>\n

\u00c9s reconfortant escoltar veus audaces com la d’aquest catedr\u00e0tic de Madrid nascut a Baeza. La inflexibilitat ens t\u00e9 dominats, per\u00f2, com Galileu<\/strong> mussitant per sota el nas, cal dir: “E pur si muove<\/em>“. Alguna cosa es mou … potser.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cinc anys enrere, quan l’anomenat proc\u00e9s va comen\u00e7ar, era estrany trobar a la premsa de Madrid reflexions autocr\u00edtiques. Predominava un nacionalisme de matriu castellana, sempre irritat amb qualsevol expressi\u00f3 de la difer\u00e8ncia. O el jacobinisme liberal, origin\u00e0riament d’esquerres, que va alimentar a Ciutadans (no menys irritable, identifica diferencia amb desigualtat). Excepte Herrero de Mi\u00f1\u00f3n, \u00c1lvarez …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17189","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17189","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17189"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17189\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17198,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17189\/revisions\/17198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17189"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17189"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17189"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}