\n
Espanya \u00e9s una democr\u00e0cia perfectible i necessitada de reformes que van m\u00e9s enll\u00e0 de la cosm\u00e8tica. Precisa sens dubte de reformes pol\u00edtiques i del r\u00e8gim auton\u00f2mic tant com en necessita en altres terrenys. No costa enumerar-les: reformes al sistema educatiu; reformes per assegurar millors condicions de vida i un treball menys precari a la poblaci\u00f3; fer m\u00e9s f\u00e0cil l\u2019acc\u00e9s a un habitatge digne; incrementar els recursos i millorar la gesti\u00f3 del sistema de benestar i salut p\u00fablica. En definitiva: reformes radicals en tot all\u00f2 que tendeixi a incrementar la igualtat social, la transpar\u00e8ncia i netedat en l\u2019\u00fas dels recursos p\u00fablics. Si l\u2019actual majoria parlament\u00e0ria del Partit Popular<\/strong> i Ciutadans<\/strong> no \u00e9s capa\u00e7 de canalitzar les aspiracions que esment\u00e0vem, el deure de l\u2019esquerra \u00e9s mobilitzar i fer pol\u00edtica per despla\u00e7ar-los, promoure el debat c\u00edvic, conv\u00e8ncer la ciutadania, guanyar les eleccions i formar govern. Aquesta \u00e9s la via de la democr\u00e0cia i la via europea en all\u00f2 que t\u00e9 de millor i m\u00e9s fecund. La secessi\u00f3 que se\u2019ns proposa \u00e9s la via d\u2019un Brexit<\/strong> casol\u00e0 i d\u2019una forma de conflicte que, guanyi qui guanyi, no enfortir\u00e0 ni la democr\u00e0cia ni la llibertat. Ja en tenim prou indicis d\u2019aix\u00f2 darrer en el secret i tra\u00efdoria amb els quals el govern de la Generalitat actua en seu parlament\u00e0ria i en els mitjans subvencionats.<\/p>\nConcentrar totes les energies en una proposta que no t\u00e9 encaix en el marc constitucional que assegura en darrera inst\u00e0ncia l\u2019exercici de les llibertats \u00e9s un error lamentable que pagarem car. Es pot dir d\u2019una altra manera: \u00e9s fer el joc als nacionalistes catalans i, de passada, als nacionalistes espanyols, a tots aquells que pensen que la naci\u00f3 \u2014tal com ells la veuen\u2014 t\u00e9 uns drets que han de prevaldre per sobre del debat p\u00fablic i la democr\u00e0cia mateixa.<\/p>\n
Ara b\u00e9, desautoritzar la via que segueix l\u2019actual presid\u00e8ncia de la Generalitat, en un ab\u00fas clar\u00edssim del mateix mandat parlamentari i de la prec\u00e0ria majoria i llei electoral (mai canviada) que el sost\u00e9, no vol dir que l\u2019esquerra no tingui res a dir respecte de l\u2019actual moment pol\u00edtic que viu el pa\u00eds. Ho sintetitzaria en els punts seg\u00fcents:<\/p>\n
Primer<\/strong>. L\u2019esquerra socialista no pot tenir per enemiga ni la democr\u00e0cia espanyola ni la democr\u00e0cia europea. Aspira i aspirar\u00e0 a entendre\u2019s amb totes aquelles forces que poden contribuir a millorar, reformar el que calgui i fomentar l\u2019entesa col\u00b7lectiva, sobre els valors de llibertat, igualtat i solidaritat que li s\u00f3n propis. El llenguatge i la construcci\u00f3 de la idea d\u2019un enemic etern o de la naci\u00f3 -la que sigui- per sobre de tot, li s\u00f3n completament aliens.<\/p>\nSegon<\/strong>. L\u2019esquerra catalana s\u2019ha comprom\u00e8s sempre amb la defensa de la identitat nacional, la llengua i el respecte a la difer\u00e8ncia dels catalans i altres societats pr\u00f2ximes i llunyanes. Ha de treure, a m\u00e9s, la lli\u00e7\u00f3 de qu\u00e8 significaren el nacionalisme i les pol\u00edtiques de fets consumats per l\u2019Europa dels anys 1930. Sense falsos miratges pol\u00edtics, l\u2019esquerra catalana se sent, a m\u00e9s, s\u00f2lidament solid\u00e0ria i unida a tots aquells que defensen la llengua i cultura catalanes a Balears i Pa\u00eds Valenci\u00e0, dels quals no volem separar-nos amb decisions que els s\u00f3n del tot alienes.<\/p>\nTercer<\/strong>. El debat sobre la independ\u00e8ncia i la tapadora d\u2019un refer\u00e8ndum que el disfressa de cap manera garanteix la identificaci\u00f3 dels problemes materials (fluxos fiscals, infraestructures i equipaments), el desenvolupament \u2018federal\u2019 de l\u2019autonomia o els problemes simb\u00f2lics d\u2019una societat que pat\u00ed una opressi\u00f3 particular i intensa durant les dues dictadures espanyoles del Segle Vint. Aquests problemes no es poden resoldre amb una votaci\u00f3. \u00c9s tasca d\u2019un debat p\u00fablic segrestat, que necessita pol\u00edtiques intel\u00b7ligents i d\u2019aliances el m\u00e9s \u00e0mplies possibles. El canvi dels darrers quaranta anys demostra que aix\u00f2 \u00e9s possible. Prometre paradisos per l\u2019endem\u00e0 no compromet a res, m\u00e9s enll\u00e0 de manipular a cor qu\u00e8 vols les emocions dels ciutadans i ciutadanes que volen solucions.<\/p>\nQuart<\/strong>. Per tot plegat, cal negar-se a acceptar que els valors de l\u2019esquerra impliquin rendir-se a un debat amb les cartes marcades i amarat de nacionalisme, enfrontar-nos amb la resta dels espanyols i imposar la sortida inevitable de la Uni\u00f3 Europea. En cap d\u2019aquestes solucions l\u2019esquerra hi t\u00e9 res a guanyar, amena\u00e7a conquestes consolidades en l\u2019ordre pol\u00edtic i social i constitueix una greu amena\u00e7a de futur.<\/p>\nCinqu\u00e8<\/strong>. Cal advertir de la greu divisi\u00f3 dels catalans i catalanes que l\u2019actual deriva independentista i nacionalista a Catalunya significa. El pal\u00b7liatiu no pot ser un refer\u00e8ndum, el qual, guanyi qui guanyi, haur\u00e0 tingut la responsabilitat de dividir als catalans i espanyols, de fer-nos m\u00e9s tribals i menys civilitzadament deliberatius. Un refer\u00e8ndum que dificultar\u00e0 encara m\u00e9s aquelles reformes que poden fer m\u00e9s lliures i solidaris els futurs dels pobles d\u2019Espanya i d\u2019Europa, d\u2019una comunitat que amb diverses lleng\u00fces i parles seguir\u00e0 inevitablement unida l\u2019endem\u00e0 d\u2019una fractura est\u00e8ril i prescindible.<\/p>\nQuan hom recorda l\u2019exili del President Lluis Companys<\/strong>, Pompeu Fabra<\/strong> i Pere Bosch Gimpera<\/strong>, no pot evitar recordar alhora el de Juan Negr\u00edn<\/strong>, Manuel Aza\u00f1a<\/strong> i Antonio Machado<\/strong>. Visca Catalunya!<\/p>\nJosep M. Fradera<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria de la Universitat<\/strong> Pompeu Fabra<\/strong> de Barcelona.<\/p>\nEl Pa\u00eds<\/a><\/p>\n <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Catalunya viu avui en un mar de confusions. La primera i m\u00e9s pat\u00e8tica de les quals \u00e9s haver situat un problema insoluble al centre del debat p\u00fablic i de la vida oficial catalana i espanyola. Ni Catalunya pot presentar-se al m\u00f3n com una naci\u00f3 oprimida; ni el sistema pol\u00edtic espanyol pot ser definit raonablement com …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-17172","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17172","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17172"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17172\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17176,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17172\/revisions\/17176"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17172"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"Fradera\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Fradera-300x186.jpeg\")
Catalunya viu avui en un mar de confusions. La primera i m\u00e9s pat\u00e8tica de les quals \u00e9s haver situat un problema insoluble al centre del debat p\u00fablic i de la vida oficial catalana i espanyola. Ni Catalunya pot presentar-se al m\u00f3n com una naci\u00f3 oprimida; ni el sistema pol\u00edtic espanyol pot ser definit raonablement com a autoritari o desp\u00f2tic. Ho demostra de manera suficient que alguna de les forces que utilitzen aquestes expressions participen de la vida parlament\u00e0ria, exposen les posicions al debat p\u00fablic i presenten, si cal, una moci\u00f3 de censura al govern actual.<\/p>\n