{"id":17165,"date":"2017-07-04T11:07:03","date_gmt":"2017-07-04T09:07:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17165"},"modified":"2017-07-04T11:07:03","modified_gmt":"2017-07-04T09:07:03","slug":"milagros-perez-oliva-llibertat-a-la-intemperie","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-llibertat-a-la-intemperie\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: Llibertat a la intemp\u00e8rie"},"content":{"rendered":"<div id=\"moz-reader-content\">\n<div id=\"readability-page-1\">\n<div id=\"cuerpo_noticia\" itemprop=\"articleBody\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-17170\" alt=\"chaplin\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/chaplin-300x214.jpeg\" width=\"300\" height=\"214\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/chaplin-300x214.jpeg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/chaplin.jpeg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>El Govern d&#8217;<strong>Emmanuel Macron<\/strong> ja ha llan\u00e7at la que ser\u00e0 una de les principals ofensives pol\u00edtiques del seu mandat: la reforma laboral. Pel que es coneix del projecte, segueix la l\u00ednia del que ja va intentar emprendre l&#8217;ex-primer ministre <strong>Manuel Valls<\/strong>. Es tracta d&#8217;una reforma destinada a \u201c<em>flexibilitzar<\/em>\u201d el mercat laboral, en la l\u00ednia de les reformes empreses a Espanya, primer pel PSOE i despr\u00e9s pel PP. I ho fa utilitzant uns arguments que la reforma espanyola ja ha demostrat que s\u00f3n fal\u00b7la\u00e7os. La flexibilitat que es proposa ha condu\u00eft aqu\u00ed a la precarietat i a la devaluaci\u00f3 salarial, per\u00f2 el m\u00e9s sorprenent d&#8217;aquest cas \u00e9s com es poden sostenir els mateixos arguments fins i tot quan ja existeix tanta evid\u00e8ncia en contra.<\/p>\n<p>La ministra de Treball, <strong>Muriel P\u00e9nikaud<\/strong>, ha justificat la reforma per la necessitat d&#8217;adaptar les normes laborals a les exig\u00e8ncies d&#8217;un m\u00f3n globalitzat i digitalitzat en qu\u00e8 tant els empresaris com els assalariats \u201c<em>busquen altres seguretats i llibertats<\/em>\u201d. A m\u00e9s, sost\u00e9 que ara els treballadors tenen \u201c<em>aspiracions<\/em>\u201d diferents, \u201c<em>incloent-hi m\u00e9s mobilitat laboral o la possibilitat del teletreball<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>En realitat, quan es diu que les normes actuals s\u00f3n massa r\u00edgides, el que es vol dir \u00e9s que s\u00f3n massa protectores i resulten oneroses per als empresaris. Perqu\u00e8 qu\u00e8 t\u00e9 a veure la possibilitat del teletreball amb el model de contracte? Si les tecnologies permeten treballar des de casa i a l&#8217;empresari li interessa, quin problema hi ha perqu\u00e8 el treballador ho faci mantenint la seguretat i les condicions dels contractes actuals? No, en realitat s&#8217;utilitzen els canvis socials i tecnol\u00f2gics com a excusa. Quan es vincula la flexibilitat a l&#8217;inter\u00e8s i la llibertat del treballador, s&#8217;intenta fer m\u00e9s acceptable el que en realitat nom\u00e9s \u00e9s un canvi de model perqu\u00e8 les empreses puguin externalitzar els costos socials. Que sigui el mateix empleat, ara convertit en \u201c<em>prove\u00efdor<\/em>\u201d que treballa per compte propi, qui es faci c\u00e0rrec dels costos de cotitzaci\u00f3, assumeixi les inseguretats i oscil\u00b7lacions del cicle econ\u00f2mic i afronti en solitari els embats que l&#8217;atzar infringeixi a la seva capacitat de rendiment.<\/p>\n<p>Passa el mateix amb la mobilitat. A qui beneficia realment? \u00c9s cert que per a molts joves pot ser un factor d&#8217;enriquiment personal i professional anar a treballar a una altra ciutat o a un altre pa\u00eds, sempre que sigui realment una elecci\u00f3. Per\u00f2 en el nou model, la mobilitat \u00e9s un dret o una obligaci\u00f3? En realitat, es presenta com una oportunitat quan la planteja l&#8217;empresa, per\u00f2 t\u00e9 poca receptivitat si \u00e9s l&#8217;empleat qui la demana. Per qu\u00e8 deu ser?<\/p>\n<p>La mobilitat pot estar b\u00e9 al comen\u00e7ament de la vida professional, per\u00f2 qu\u00e8 passa quan aquesta persona jove arriba als 35 anys, vol formar una fam\u00edlia i la seva parella treballa en un altre sector si li diuen que s&#8217;ha de traslladar?<\/p>\n<p>El que resulta fascinant de com es desenvolupa el debat p\u00fablic sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s l&#8217;habilitat que tenen els promotors de la reforma per presentar els canvis com si fossin un gran progr\u00e9s, un indicador de la capacitat d&#8217;adaptar-se als nous temps i una oportunitat per guanyar llibertat. Quina llibertat? La dels joves precaris espanyols fent hores extra sense cobrar?<\/p>\n<p>Estad\u00edstica rere estad\u00edstica, els fruits de la reforma laboral espanyola emergeixen amb claredat: una devaluaci\u00f3 salarial sense precedents i un enquistament de la precarietat. Fins i tot el Banc d&#8217;Espanya ho reconeix en un informe que acaba de publicar. Tots recordem el llavors governador de l&#8217;entitat, <strong>Miguel \u00c1ngel Fern\u00e1ndez Ord\u00f3\u00f1ez<\/strong>, pregonant un dia s\u00ed i l&#8217;altre tamb\u00e9 la necessitat de flexibilitzar el mercat laboral per crear llocs de treball i posar fi a la dualitat de l&#8217;ocupaci\u00f3. Empenyia amb aquestes idees fal\u00b7laces una reforma laboral que no era de la seva incumb\u00e8ncia, mentre una part del sistema bancari se n&#8217;anava en orris, una q\u00fcesti\u00f3 que s\u00ed que era estrictament responsabilitat seva.<\/p>\n<p>Ara, el Banc d&#8217;Espanya reconeix que el contracte a temps parcial ja ha esdevingut un element estructural del model laboral del pa\u00eds. Per\u00f2 la majoria dels qui treballen a mitja jornada no ho fan perqu\u00e8 volen exercir la seva llibertat, sin\u00f3 for\u00e7ats, perqu\u00e8 no els queda m\u00e9s remei. Fins al punt que la taxa d&#8217;atur s&#8217;enfilaria fins al 30%, reconeix el Banc d&#8217;Espanya, si es descomptessin aquestes feines a temps tan redu\u00eft que no permeten viure per\u00f2 s\u00ed sortir de les llistes de l&#8217;atur.<\/p>\n<p>La precarietat i la devaluaci\u00f3 salarial s&#8217;han acarnissat, segons l&#8217;\u00faltim informe de l&#8217;<strong>INE<\/strong>, en els menors de 39 anys, amb salaris mitjans per trams d&#8217;edat que no arriben als <strong>22.000<\/strong> euros anuals bruts. Tenir feina ja no garanteix disposar de mitjans per viure. De fet, un de cada quatre joves que treballa \u00e9s pobre. A aix\u00f2 ha condu\u00eft la reforma laboral a Espanya. El debat es repeteix ara a Fran\u00e7a. I em temo que no acabar\u00e0 millor.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2017\/06\/30\/opinion\/1498842480_033938.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El Govern d&#8217;Emmanuel Macron ja ha llan\u00e7at la que ser\u00e0 una de les principals ofensives pol\u00edtiques del seu mandat: la reforma laboral. Pel que es coneix del projecte, segueix la l\u00ednia del que ja va intentar emprendre l&#8217;ex-primer ministre Manuel Valls. Es tracta d&#8217;una reforma destinada a \u201cflexibilitzar\u201d el mercat laboral, en la l\u00ednia de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-17165","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17165","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17165"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17165\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17171,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17165\/revisions\/17171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17165"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17165"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17165"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}