{"id":17121,"date":"2017-06-14T10:30:12","date_gmt":"2017-06-14T08:30:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17121"},"modified":"2017-06-14T10:30:12","modified_gmt":"2017-06-14T08:30:12","slug":"jordi-font-catalanisme-unitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-catalanisme-unitari\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Catalanisme unitari"},"content":{"rendered":"

\"Jordi-Font\"La polaritzaci\u00f3 de la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya i, amb ella, de la pol\u00edtica catalana, sembla aguditzar-se per moments. \u00c9s el resultat de dues estrat\u00e8gies unilaterals que aix\u00ed ho determinen: la del nacionalisme espanyol i la del nacionalisme catal\u00e0, entenent per nacionalisme all\u00f2 que estableix la convenci\u00f3 acad\u00e8mica mundial: aquella ideologia que pret\u00e9n encarnar els interessos nacionals, amagant les coordenades dreta-esquerra. \u201cLa unidad inquebrantable de la patria<\/i>\u201d, proclamen els uns, en la vella i coneguda obstinaci\u00f3 per allisar-nos a la seva mida, mentre els altres, despr\u00e9s d\u2019haver presumit d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia retalladora, anuncien ara la bona nova de la independ\u00e8ncia com a soluci\u00f3 de tots els mals acumulats. No sembla ali\u00e8 a tot plegat l\u2019intent desesperat de tots dos nacionalismes per capejar l\u2019espessa i llepissosa onada de quisca que els inunda: la p\u00e0tria, sigui quina sigui, \u00e9s sempre un bon parapet.<\/p>\n

El catalanisme ha estat una altra cosa, un moviment plural, un denominador com\u00fa de forces que, a esquerra i a dreta, han mantingut una lleialtat b\u00e0sica al fet nacional catal\u00e0. Incl\u00f2s el nacionalisme, \u00e9s clar, per\u00f2 mai limitat a aquest; un nacionalisme que, d\u2019altra banda, va ser d\u2019oriflama al vent, per\u00f2 moderat en les seves pol\u00edtiques, i que va constituir la porta d\u2019entrada a la normalitat democr\u00e0tica i nacional de molts que havien estat a l\u2019ombra del r\u00e8gim anterior. \u201cNosaltres ens hem empassat i hem neutralitzat el lerrouxisme roig, de pa i arengada, i vost\u00e8s ho han fet amb el lerrouxisme blanc, de coberteria de plata<\/em>\u201d, li deia Raimon Obiols<\/strong> a Jordi Pujol<\/strong>, l\u2019any 1984<\/strong>, en seu parlament\u00e0ria, no pas com a retret, sin\u00f3 reclamant el mutu reconeixement nacional que el PSC<\/strong> i CDC<\/strong> es devien.<\/p>\n

No som pocs els catalanistes a qui desagrada, avui, la polaritzaci\u00f3 que dona peu a l\u2019hegemonia dels maximalistes. Molts de nosaltres vam maldar per sargir el pa\u00eds, per collar-ne les frontisses, durant els anys de plom, quan comportava un bon risc. I \u00e9s que hav\u00edem ent\u00e8s que la naci\u00f3 no es fa des d\u2019una part de la ciutadania, sin\u00f3 des de la immensa majoria, en la seva diversitat. Perqu\u00e8 la naci\u00f3 no \u00e9s un fet permanent, que tot ho aguanta, sin\u00f3 que es fa i es desf\u00e0. I es fa, sobretot, a partir de la permanent renovaci\u00f3 del consens ciutad\u00e0. La naci\u00f3 \u00e9s aquest consens (Renan<\/strong>), aquesta identitat en construcci\u00f3, aquesta coincid\u00e8ncia de la diversitat en una pertinen\u00e7a compartida, capa\u00e7 de contenir i integrar graus diferents d\u2019intensitat en aquesta identificaci\u00f3. Quan aquesta cola falla, quan \u00e9s una cola que nom\u00e9s enganxa mig pa\u00eds, no anem b\u00e9. Quan una meitat de la poblaci\u00f3 s\u2019apropia de la naci\u00f3, la tenyeix de colors estridents i, per aquesta ra\u00f3, l\u2019altra meitat se n\u2019estranya i resta al marge o se\u2019n desent\u00e9n, la naci\u00f3 en pateix. Sempre ho hem ent\u00e8s aix\u00ed i en aquesta direcci\u00f3 hem orientat molt de temps les nostres passes. I ha estat bo per al pa\u00eds. Pensem que \u00e9s una temeritat ignorar-ho: \u00e9s obvi que hi ha inst\u00e0ncies poderoses disposades a alimentar la primera espurna que prengui. Prou que l\u2019Aznar<\/strong> s\u2019encarrega de recordar-ho: \u201cAntes que ser independiente, Catalu\u00f1a se va romper.<\/i>\u201d<\/p>\n

Per aix\u00f2, no som pocs els catalanistes a qui inquieta la deriva que prenen les coses. I que, davant de la fractura del pacte constituent causada per la sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut i davant del denigrant \u201ctr\u00e1gala<\/i>\u201d que el govern de l\u2019Estat ha sostingut durant set anys (sense dignar-se a formular ni la m\u00e9s m\u00ednima proposta superadora), haur\u00edem volgut una estrat\u00e8gia veritablement nacional, a partir de la m\u00e0xima unitat i de la m\u00e0xima for\u00e7a possible, a partir d\u2019un denominador com\u00fa capa\u00e7 de reunir-la.<\/p>\n

Als catalanistes unitaris \u2013que prioritzem la unitat civil i tota la unitat pol\u00edtica possible\u2013, ens fa falta guanyar pres\u00e8ncia, sobretot si les coses es mouen cap a la crisi que s\u2019anuncia per al setembre-octubre. No compartim el conte de la lletera independentista, el considerem contraproduent a mitj\u00e0 termini, com ho va ser per a la desconsolada lletereta en trencar-se-li el c\u00e0ntir. I molt menys deixarem que se\u2019ns comptabilitzi amb el PP<\/strong> i amb C\u2019s<\/strong>, representants de l\u2019immobilisme uninacional espanyol. El nostre comprom\u00eds amb Catalunya \u00e9s el de sempre. Caldria que plant\u00e9ssim bandera. Una bandera, per Catalunya i contra el designi unitarista del govern de l\u2019Estat, m\u00e9s rampant que mai des de la transici\u00f3 democr\u00e0tica. Per\u00f2 sense haver de combregar amb cap fe. Una bandera que pugui esdevenir una refer\u00e8ncia nacional \u00fatil si tot va com ens temem i el maximalisme unilateral exclou, per passiva, la meitat de Catalunya i acaba engegant l\u2019altra meitat a la frustraci\u00f3.<\/p>\n

El Punt Avui<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La polaritzaci\u00f3 de la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya i, amb ella, de la pol\u00edtica catalana, sembla aguditzar-se per moments. \u00c9s el resultat de dues estrat\u00e8gies unilaterals que aix\u00ed ho determinen: la del nacionalisme espanyol i la del nacionalisme catal\u00e0, entenent per nacionalisme all\u00f2 que estableix la convenci\u00f3 acad\u00e8mica mundial: aquella ideologia que pret\u00e9n encarnar els interessos nacionals, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[41],"class_list":["post-17121","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general","tag-causa-comuna"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17121","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17121"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17121\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17125,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17121\/revisions\/17125"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17121"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17121"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17121"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}