{"id":17078,"date":"2017-06-10T09:22:55","date_gmt":"2017-06-10T07:22:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17078"},"modified":"2017-06-11T09:04:50","modified_gmt":"2017-06-11T07:04:50","slug":"carlo-clericetti-regne-unit-quan-els-socialistes-fan-de-socialistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carlo-clericetti-regne-unit-quan-els-socialistes-fan-de-socialistes\/","title":{"rendered":"Carlo Clericetti: Quan els socialistes fan de socialistes"},"content":{"rendered":"

\"Corbyn\"Totes les eleccions d’aquests anys de crisi s’han caracteritzat pels\u00a0 resultats catastr\u00f2fics dels partits socialistes, que en molts casos – els dos \u00faltims\u00a0 Holanda<\/strong> i Fran\u00e7a<\/strong> – de formacions que\u00a0 competien pel govern han estat redu\u00efts a petits grups irrellevants. S\u00f3n els resultats a llarg termini de la seva mutaci\u00f3 gen\u00e8tica, que va comen\u00e7ar amb la fraudulenta “tercera via<\/em>” de Blair<\/strong> que els va portar a acceptar sense reserves la ideologia neoliberal. En diversos casos els seus electors tradicionals han trigat una mica a adonar-se que havien passat a l’altre b\u00e0ndol\u00a0\u00a0 i en una primera fase han tingut \u00e8xit, disposant d’un patrimoni d’adhesions consolidades\u00a0 hist\u00f2ricament\u00a0 i recollint-ne de noves de l’\u00e0rea moderada. Per\u00f2 despr\u00e9s van comen\u00e7ar a col\u00b7lapsar, perqu\u00e8 no hi ha\u00a0 tradici\u00f3 que aguanti\u00a0 quan s’opta per representar interessos oposats a aquells per la tutela dels quals havia nascut el partit.<\/p>\n

Aquesta va ser tamb\u00e9 la par\u00e0bola de Partit laborista, que despr\u00e9s del gran i prolongat \u00e8xit de Blair<\/strong> va comen\u00e7ar a perdre cada vegada m\u00e9s terreny, disposant-se a seguir el mateix dest\u00ed. La sorprenent elecci\u00f3 de\u00a0 Jeremy Corbyn<\/strong> a la secretaria- gr\u00e0cies a les prim\u00e0ries que van donar m\u00e9s pes a la base i menys als notables – va representar una ruptura i un retorn a la l\u00ednia anterior. No hi ha hagut cap observador o analista pol\u00edtic que no hagi acollit aquest viratge\u00a0 amb comentaris impregnats d’escepticisme, de vegades als l\u00edmits de la burla;\u00a0 d’aquesta manera, es deia, el Partit laborista estava condemnat a una oposici\u00f3 est\u00e8ril, sense cap esperan\u00e7a de retornar tard o d’hora al govern. Les enquestes semblaven corroborar aquesta tesi, ja que fins fa uns mesos el Partit laborista se situava\u00a0 a l’entorn del 25%, amb una bretxa abismal de vint punts respecte als conservadors.<\/p>\n

Jeremy Corbyn<\/strong> va presentar el seu programa, immediatament titllat de “maximalista<\/em>” i “populista<\/em>“. En realitat, m\u00e9s enll\u00e0 de certes exageracions pr\u00f2pies d’una campanya electoral,\u00a0 era simplement un programa que capgirava el paradigma neoliberal: acabar amb una austeritat dirigida en sentit \u00fanic sobre\u00a0 les classes m\u00e9s desafavorides, acabar amb\u00a0 les retallades del Welfare<\/em> , re-nacionalitzar els serveis essencials com ara correus i ferrocarrils (sent la d’aquests \u00faltims un privatitzaci\u00f3 particularment fallida). Acabar amb una universitat tan cara que exclou la major part dels que no tenen possibilitats econ\u00f2miques;\u00a0 i probablement ha estat precisament\u00a0 aquesta proposta la carta guanyadora entre els joves, que han anat\u00a0 a votar (quan en el refer\u00e8ndum del Brexit<\/strong> es van abstenir els dos ter\u00e7os ) i han votat majorit\u00e0riament per Corbyn<\/strong>.<\/p>\n

El resultat ha estat que un partit que semblava condemnat al trist dest\u00ed dels seus germans, ha obtingut un \u00e8xit al qual el nombre d’escons no\u00a0 fa just\u00edcia: el Partit laborista ha arribat al 40%<\/strong>, frec a frec del\u00a0 42,5<\/strong> dels conservadors. Ben diferent del “no guanyaran mai m\u00e9s<\/em>“. La l\u00ednia Corbyn<\/strong> ha demostrat ser l’\u00fanica que pot aspirar a disputar el poder als conservadors. Una esperan\u00e7a que no te res d’il\u00b7lusa: quan els percentatges s\u00f3n tan similars, nom\u00e9s el despla\u00e7ament\u00a0 d’un nombre relativament petit de vots pot capgirar la majoria dels escons obtinguts. \u00c9s el resultat d’un sistema electoral que produeix resultats paradoxals: tamb\u00e9 en aquesta ocasi\u00f3, per exemple, el DUP<\/strong> irland\u00e8s amb el 0,91%<\/strong> guanya 10<\/strong> escons, mentre que el 7,36<\/strong> dels libdem<\/strong> nom\u00e9s en d\u00f3na 2<\/strong>,\u00a0 i el 3%<\/strong> dels nacionalistes escocesos els hi assigna 35<\/strong>.<\/p>\n

Aix\u00ed que la lli\u00e7\u00f3, per a aquells que la volen entendre, \u00e9s molt clara: si els socialistes no fan de socialistes, tard o d’hora s’enfronten a la desaparici\u00f3. Cada pa\u00eds t\u00e9 la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica i la seva especificitat: a alguns aquesta\u00a0 “hora” ja ha arribat, en altres casos – com el d’It\u00e0lia – encara no, per\u00f2 est\u00e0 en el bon cam\u00ed. Ho haurien de tenir en compte, per exemple, els que han sortit\u00a0 del Partit Dem\u00f2crata<\/strong>, que fan una an\u00e0lisi de la globalitzaci\u00f3,\u00a0 Europa i l’economia que encara no ha trencat el vincle amb la “tercera via” que va destruir o est\u00e0 destruint l’esquerra. Cosa que en canvi ha fet, per exemple, el franc\u00e8s Jean-Luc M\u00e9lenchon<\/strong>, aconseguint un \u00e8xit en les presidencials franceses que – tampoc en aquest cas – ning\u00fa va anticipar. El m\u00f3n ha canviat, certament. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que no pugui canviar de nou. Per sobre de tot, no han canviat les necessitats i interessos dels qui han estat maltractats per aquests canvis\u00a0 i veuen un futur en el que la seva condici\u00f3 nom\u00e9s pot empitjorar. Qui vulgui representar-los n’ haur\u00e0 de prendre nota a fons.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
repubblica.it<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/form>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Totes les eleccions d’aquests anys de crisi s’han caracteritzat pels\u00a0 resultats catastr\u00f2fics dels partits socialistes, que en molts casos – els dos \u00faltims\u00a0 Holanda i Fran\u00e7a – de formacions que\u00a0 competien pel govern han estat redu\u00efts a petits grups irrellevants. S\u00f3n els resultats a llarg termini de la seva mutaci\u00f3 gen\u00e8tica, que va comen\u00e7ar amb …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[181],"class_list":["post-17078","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general","tag-jeremy-corbyn"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17078","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17078"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17078\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17086,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17078\/revisions\/17086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17078"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17078"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17078"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}