{"id":17058,"date":"2017-06-06T11:43:34","date_gmt":"2017-06-06T09:43:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17058"},"modified":"2017-06-06T11:43:34","modified_gmt":"2017-06-06T09:43:34","slug":"joschka-fischer-el-repte-dangela-merkel-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joschka-fischer-el-repte-dangela-merkel-a-europa\/","title":{"rendered":"Joschka Fischer: El repte d’Angela Merkel a Europa"},"content":{"rendered":"

\"merkel\"La cancellera alemanya Angela Merkel<\/strong> no ha estat mai considerada com una oradora especialment inspirada. De fet,\u00a0 t\u00e9 la reputaci\u00f3 de parlar tan fluixet a les seves audi\u00e8ncies que aquestes s’adormen. Per\u00f2 tot aix\u00f2 va canviar fa uns dies. Durant la seva campanya electoral, al barri Trudering, de Munic , Merkel<\/strong>, parlant en una cerveseria, va pronunciar un discurs de gran abast que va ocupar els titulars d’ambd\u00f3s costats de l’Atl\u00e0ntic.<\/p>\n

Amb la Pentecosta acostant-se r\u00e0pidament, molts es van preguntar si Merkel<\/strong> havia estat inspirada per l’Esperit Sant. Si no \u00e9s el cas,\u00a0 pot haver estat estimulada a l’acci\u00f3 despr\u00e9s d’haver passat moltes hores en companyia del president dels Estats Units Donald Trump, <\/strong>durant les recents cimeres de l’OTAN<\/strong> i del G-7<\/strong>. I les properes eleccions federals d’Alemanya tamb\u00e9 devien influir, sens dubte.<\/p>\n

Per\u00f2 el discurs de Merkel<\/strong> no era un simple m\u00edting de cerveseria.” No estava emulant l’ex canceller Gerhard<\/strong> Schr\u00f6der<\/strong>, qui, fent campanya a la ciutat de Goslar<\/strong> al gener de 2003, va declarar que Alemanya no participaria a la guerra d’Iraq, independentment de si\u00a0 tenia el suport del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Hi havia molt m\u00e9s en les paraules de Merkel<\/strong> que mera propaganda electoral.<\/p>\n

“Els temps en qu\u00e8 es podia confiar plenament en els altres han passat, en certa mesura<\/em>” va dir Merkel<\/strong>, “i per tant nom\u00e9s puc dir que els europeus hem de prendre el nostre dest\u00ed en les nostres pr\u00f2pies mans<\/em>.” Alguns poden prendre’s aix\u00f2 com que Alemanya s’est\u00e0 allunyant de l’alian\u00e7a transatl\u00e0ntica, i persegueix una realineaci\u00f3 estrat\u00e8gica, o entrar en una nova era d’inseguretat. Per\u00f2 la declaraci\u00f3 de Merkel<\/strong>\u00a0 no vol dir res d’aquest estil.<\/p>\n

Qualsevol que hagi estat seguint amb atenci\u00f3 els \u00faltims temps sap que els canvis hist\u00f2rics que tenen lloc no s’han\u00a0 originat a Alemanya<\/strong>. Pel contrari, han emanat dels\u00a0\u00a0 dos membres fundadors de l’Occident geopol\u00edtic: els Estats Units<\/strong> i el Regne Unit<\/strong>. Abans de l’elecci\u00f3 de Trump<\/strong> i del refer\u00e8ndum del Brexit<\/strong> del Regne Unit, els alemanys no veien cap ra\u00f3 per fer canvis fonamentals en l’ordre geopol\u00edtic existent.<\/p>\n

Per\u00f2 aquests dos esdeveniments han sacsejat els fonaments sobre els quals la pau i la prosperitat d’Europa han descansat des de la Segona Guerra Mundial. la decisi\u00f3 brit\u00e0nica de retirar-se de la Uni\u00f3 Europea podria inspirar a altres pa\u00efsos a seguir el seu exemple. I l’agenda a\u00efllacionista de Trump<\/strong> , “America firs<\/em>t” implica que els EUA abdiquen del seu paper de lideratge en el m\u00f3n, i possiblement abandonin la seva garantia de seguretat per a Europa.<\/p>\n

Els europeus van evitar un desastre de proporcions hist\u00f2riques en les eleccions presidencials franceses del mes passat. Si Marine Le Pen<\/strong> de l’ultradret\u00e0 Front Nacional<\/strong> hagu\u00e9s estat elegida,\u00a0 probablement hauria posat fi a l’euro, la UE<\/strong> i el mercat com\u00fa. L’Europa continental ara estaria sumida en una profunda crisi econ\u00f2mica i pol\u00edtica.<\/p>\n

Els que segueixen donant suport a una Europa unida necessiten aprendre la lli\u00e7\u00f3 d’aquesta vicissitud a Fran\u00e7a<\/strong>, no sigui que la hist\u00f2ria es repeteixi. Europa ha d’ampliar la seva capacitat d’actuaci\u00f3, per respondre a les crisis i circumst\u00e0ncies canviants. Aquest va ser el missatge en el cor de les declaracions de Merkel<\/strong>.<\/p>\n

Alhora, Merkel<\/strong> s’estava referint als debats en curs entre experts i comentaristes de premsa sobre el que poden\u00a0 significar el Brexit<\/strong> i la presid\u00e8ncia de Trump<\/strong> per al futur de la cooperaci\u00f3 transatl\u00e0ntica i europea. Quan Merkel<\/strong> va observar que “els europeus hem de\u00a0 prendre el nostre dest\u00ed en les nostres pr\u00f2pies mans<\/em>”\u00a0 estava constatant un fet evident.<\/p>\n

Per\u00f2 nom\u00e9s els que irremeiablement han subestimat Merkel<\/strong> podia pensar que anava a allunyar-se de Transatlanticism. Merkel sap que els EUA<\/strong> s\u00f3n indispensables per a la seguretat d’Europa<\/strong>. Per\u00f2 tamb\u00e9 sap que la presid\u00e8ncia de Trump<\/strong> ha posat en dubte tant la garantia de seguretat nord-americana com els valors compartits que, fins ara, havien unit\u00a0 les dues parts.<\/p>\n

Una an\u00e0lisi acurada de les paraules de Merkel<\/strong> mostra que\u00a0 no estava q\u00fcestionant el futur de l’alian\u00e7a transatl\u00e0ntica. Estava cridant a una Europa m\u00e9s forta. Merkel<\/strong> sap que si els EUA<\/strong> sacrifiquen el seu paper al capdamunt de l’ordre internacional per raons pol\u00edtiques internes, no seran\u00a0 substitu\u00efts per una nova pot\u00e8ncia l\u00edder, ni sorgir\u00e0 un nou ordre mundial. El que tindrem \u00e9s un buit de poder, marcat pel caos. I a mesura que el m\u00f3n es torna menys estable, els europeus no tindrem m\u00e9s remei que unir-nos per defensar els nostres interessos. Ning\u00fa m\u00e9s ho far\u00e0 per nosaltres.<\/p>\n

Aix\u00ed, el discurs de Merkel<\/strong> va ser, sobretot, sobre l’enfortiment d’Europa<\/strong>. I, afortunadament, ha trobat un soci en el president franc\u00e8s Emmanuel Macron<\/strong>. Els dos l\u00edders volen estabilitzar la zona euro, restablir el creixement econ\u00f2mic, i refor\u00e7ar la seguretat d’Europa amb una for\u00e7a fronterera conjunta i una nova pol\u00edtica de refugiats.<\/p>\n

Merkel<\/strong> segurament va voler dir exactament el que va dir a Munich<\/strong>. Tenint en compte el tumultu\u00f3s entorn internacional i la manca de resposta de la UE<\/strong>, no hi ha altra alternativa que prendre mesures, i la seva intervenci\u00f3 podria tenir conseq\u00fc\u00e8ncies de llarg abast per al paper d’Alemanya<\/strong> a la UE<\/strong>, i per la seva relaci\u00f3 amb Fran\u00e7a<\/strong>. El paper actual d’Alemanya<\/strong> a la zona euro,\u00a0 mesqu\u00ed i\u00a0 setci\u00e8ncies, \u00e9s el contrari del que\u00a0 ha de prendre. Per demostrar un veritable lideratge dins de l’associaci\u00f3 francoalemanya, Alemanya<\/strong> haur\u00e0 de fer concessions pol\u00edtiques.<\/p>\n

D’altra banda, nom\u00e9s pel fet que Trump<\/strong> diu alguna cosa no significa autom\u00e0ticament que sigui un error. Alemanya,<\/strong> i Europa<\/strong> en general, haurien de fer molt m\u00e9s per assegurar la seva pr\u00f2pia seguretat, i per refor\u00e7ar el pont transatl\u00e0ntic que sustenta la pau i la prosperitat europees. I a mesura que busquem aquest projecte, cal atenir fermament als valors liberals que ens fan l’enveja dels aspirants a dem\u00f2crates i la b\u00e8stia negra dels autoritaris d’arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

F\u00f6hrenbergkreis Finanzwirtschaft<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La cancellera alemanya Angela Merkel no ha estat mai considerada com una oradora especialment inspirada. De fet,\u00a0 t\u00e9 la reputaci\u00f3 de parlar tan fluixet a les seves audi\u00e8ncies que aquestes s’adormen. Per\u00f2 tot aix\u00f2 va canviar fa uns dies. Durant la seva campanya electoral, al barri Trudering, de Munic , Merkel, parlant en una cerveseria, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-17058","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17058","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17058"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17058\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17064,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17058\/revisions\/17064"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17058"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17058"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17058"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}