{"id":17052,"date":"2017-06-05T12:37:32","date_gmt":"2017-06-05T10:37:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17052"},"modified":"2017-06-05T12:37:32","modified_gmt":"2017-06-05T10:37:32","slug":"jaume-gullamet-el-candel-mes-autentic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jaume-gullamet-el-candel-mes-autentic\/","title":{"rendered":"Jaume Gullamet: El Candel m\u00e9s aut\u00e8ntic"},"content":{"rendered":"

\"Candel\"Jo s\u00f2c \u201cel hijo de Guillamet<\/strong><\/em>\u201d, que surt citat algunes vegades en el llibre p\u00f2stum de Francisco Candel<\/strong>, El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, <\/em>acabat de publicar. Joan Guillamet<\/strong> era un professor d\u2019institut de literatura espanyola, que havia arribat de Figueres el 1966. Escriv\u00ed als diaris \u2013El Noticiero Universal,<\/em> El Correo Catal\u00e1n, La Vanguardia<\/em> i Avui,<\/em> entre altres \u2013 i fou autor de llibres sobre l\u2019estraperlo, les bruixes, els gitanos i, sobre tot, l\u2019Empord\u00e0.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n

Viv\u00edem al passeig de la Zona Franca, a tocar del carrer Fundici\u00f3n, ara Foneria. Des del balc\u00f3 es veia una masia voltada d\u2019horts, on ara hi ha una gasolinera. M\u00e9s avall les f\u00e0briques de Phillips i L\u00e1mparas Z, on ara hi ha la biblioteca. Els Guillamet<\/strong> de seguida es van fer amics dels Candel.<\/p>\n

Aquella masia i aquells horts ens recordaven els que hi havia a Figueres, darrere de casa. Tot havia canviat for\u00e7a en relaci\u00f3 al barri que Candel<\/strong> havia conegut abans de la Guerra Civil i descrit alguns anys abans en les seves primeres novel\u00b7les. Per\u00f2 despr\u00e9s ha canviat molt m\u00e9s. Ell ho va veure i despr\u00e9s s\u2019ha convertit en una figura d\u2019aquest paisatge, honorada amb el nom d\u2019aquesta magn\u00edfica biblioteca, on hem presentat el llibre el passat 31 de maig, en un acte organitzat per la Fundaci\u00f3 Paco Candel<\/strong>.<\/p>\n

Un dia vaig visitar Candel<\/strong> al seu estudi del carrer dels Ferrocarrils Catalans, 37-39, no ho recordo b\u00e9. Era el primer pis on havien viscut. Em va impressionar la mod\u00e8stia de l\u2019escriptor i la solemnitat, s\u00f2bria i discreta, de l\u2019antic menjador ple de llibres, la seva m\u00e0quina d\u2019escriure, els seus papers\u2026. La seva disposici\u00f3 per la conversa. Jo tenia divuit anys i havia comen\u00e7at a la universitat. Pocs anys despr\u00e9s, ens trob\u00e0vem a la redacci\u00f3 de Tele\/eXpr\u00e9s<\/em>, on ell venia a portar l\u2019article de cada dissabte, el dia abans a migdia. \u201cLo que cuenta Candel<\/em>\u201d.<\/p>\n

Un dia va explicar el meu casament, no pas en un article, sin\u00f3 en un llibre, Diario para los que creen en la gente <\/em>(1973, p. 352-353), dedicat a Josep Mar\u00eda Huertas Claver\u00eda<\/strong>, \u00e0nimes gaireb\u00e9 germanes. Tot era veritat menys els noms, el Javi<\/strong> y la Maria Llu\u00efsa<\/strong>, los Caball\u00e9<\/strong>. Ens va fer literatura. Tamb\u00e9 el narrador s\u2019havia dotat d\u2019un pseud\u00f2nim, Felipe Blasco<\/strong>. Ara sortim amb els nostres noms als Diarios<\/em>, p. 739, entrada de diumenge 6 de febrer de 1972. \u201cAyer se cas\u00f3 el hijo de Guillamet<\/strong><\/em>\u201d. Hi havia gent del setmanari Pres\u00e8ncia <\/em>de Girona, on ell havia col\u00b7laborat, que havia estat susp\u00e8s feia poc. No hi falta la nota pol\u00edtica del moment.<\/p>\n

Als llibres de Candel<\/strong> hi surt molta m\u00e9s gent i m\u00e9s important en la seva vida, per\u00f2 m\u2019ha semblat que aquesta nota personal servia per a explicar la meva pres\u00e8ncia com a presentador dels seus diaris de joventut i sota la dictadura franquista, ara publicats amb aquest t\u00edtol corprenedor \u2013\u201cEl gran dolor del mundo\u201d- <\/em>tret d\u2019una de les entrades antigues dels diaris.<\/p>\n

Testimoni sota censura<\/em><\/strong><\/p>\n

El periodisme i la literatura de Candel<\/strong> s\u00f3n el testimoni de la seva vida, de la seva gent, de la seva \u00e8poca. Ho havia escrit m\u00e9s d\u2019una vegada. Al pr\u00f2leg del seu llibre Encara m\u00e9s sobre els altres catalans <\/em>(1985) ho va dir i repetir, es va definir aix\u00ed com a escriptor. Una vegada diu \u201cJo crec que he fet una literatura d\u2019observaci\u00f3 i testimonial<\/em>\u201d. I una altra: \u201cEn realitat, he estat una persona que ho ha explicat tot als seus llibres i que ho continuar\u00e0 fent<\/em>\u201d.<\/p>\n

I heus aqu\u00ed que ara tenim aquests diaris que s\u00f3n un gran document personal, social i pol\u00edtic. He mirat qu\u00e8 escrivia Candel<\/strong> el setembre de 1966, quan nosaltres vam arribar de Figueres. Estava a punt de publicar Ser obrero no es ninguna ganga <\/em>(1968) i ens parla \u2013es parla a si mateix- dels seus problemes per escriure i, sobre tot, per publicar. \u00c9s un retrat molt fresc de com funcionava el m\u00f3n editorial i, sobre tot, la censura. La relaci\u00f3 amb la censura \u00e9s molt important en la vida de Candel<\/strong>, \u00e9s determinant en la formaci\u00f3 de la seva obra liter\u00e0ria, d\u2019un \u00e8xit tan immediat i potent.<\/p>\n

Candel<\/strong> va escriure sota censura gran part dels seus llibres, especialment els que li van donar m\u00e9s prestigi. Aix\u00f2 ha passat amb molts escriptors, en molts pa\u00efsos, en molts r\u00e8gims. \u00c9s menys habitual el cas d\u2019escriptors socials i pol\u00edtics com Candel<\/strong>. Per\u00f2 hi ha el cas excepcional de Larra<\/strong>, a primers del XIX, el primer gran autor de la literatura espanyola contempor\u00e0nia.<\/p>\n

Els seus primers vuit llibres van ser escrits i publicats sota l\u2019imperi de la censura m\u00e9s estricta, abans que la petita liberalitzaci\u00f3 de la Llei de Premsa i Impremta de 1966 afluix\u00e9s tamb\u00e9 una mica el rigor de la censura de llibres:<\/p>\n

Vuit llibres sota la censura m\u00e9s estricta: Hay una juventud que aguarda, <\/em>1956; Donde la ciudad cambia su nombre, <\/em>1957; Han matado un hombre, han roto el paisaje<\/em>, 1959; Temperamentales, <\/em>1960; Los importantes: Pueblo, <\/em>1961; Los importantes: \u00c9lite<\/em>, 1962; \u00a1Dios, la que se arm\u00f3!<\/em>; 1964; Els altres catalans<\/em><\/a>,<\/em> 1964; i Los otros catalanes<\/em>, 1965.<\/p>\n

Durant aquests anys Candel<\/strong> tamb\u00e9 va escriure a la premsa, sotmesa a la censura d\u2019una llei de guerra de 1938: va comen\u00e7ar a La Jirafa, <\/em>setmanari literari de curta durada en els anys 1950 on va parlar per primer cop dels altres catalans, i va seguir, entre altres, a Destino, <\/em>on va con\u00e8ixer una altra mena de censura, menys cruenta, la del propietari. Josep Verg\u00e9s <\/strong>no li va publicar un reportatge encarregat sobre l\u2019antic escorxador de Barcelona, perqu\u00e8 hi havia massa sang, per\u00f2 li va pagar. Despr\u00e9s el va publicar i tornar a cobrar, i molt millor, a Solidaridad Nacional, <\/em>el diari falangista! Coses\u2026<\/p>\n

Nou llibres m\u00e9s es publiaren entre 1966 i 1975, sota la vigil\u00e0ncia de la Llei Fraga<\/strong>, abans de la mort de Franco<\/strong>: Viaje al Rinc\u00f3n de Ademuz<\/em>, 1968; Brisa del Cerro,<\/em> 1970; Historia de una parroquia. Los avanguardistas y la guerra, <\/em>1971; Los que nunca opinan, <\/em>1971; Ser obrero no es ninguna ganga, <\/em>1972; Encara m\u00e9s sobre els altres catalans \/ Algo m\u00e1s sobre los otros catalanes, <\/em>1973; Diario para los que creen en la gente, <\/em>1973; Carta abierta a un empresario, <\/em>1974; A cuestas con mis personajes, <\/em>1975.<\/p>\n

En aquesta \u00e8poca, els problemes amb la censura ja eren visibles en el cas de la premsa. Revistes i diaris no passaven censura pr\u00e8via, per\u00f2 podien ser penalitzats despr\u00e9s pel govern i aix\u00f2 era not\u00edcia que posava en evid\u00e8ncia la repressi\u00f3 i, sovint, la seva estult\u00edcia. Per exemple, una multa de 2.000 pessetes a l\u2019editor de Canig\u00f3<\/em>, abril de 1970, per un article que ridiculitzava un sergent \u2018chusquero\u2019 de l\u2019ex\u00e8rcit.<\/p>\n

En aquesta \u00e8poca m\u00e9s recent, la censura de llibres, que continuava essent pr\u00e8via per\u00f2 menys dura, donava lloc a llargs processos de revisi\u00f3 i negociaci\u00f3 que Candel<\/strong> explica molt b\u00e9 en el seu diari.<\/p>\n

L\u2019exist\u00e8ncia de la censura vol dir que els funcionaris del govern han de revisar qualsevol llibre o article abans d\u2019autoritzar la seva publicaci\u00f3. En aquest r\u00e8gim d\u2019arbitrarietat absoluta, sense possibilitat de recurs a inst\u00e0ncies superiors i encara menys independents, els autors quedaven absolutament a merc\u00e8 dels censors.<\/p>\n

Hi ha un fet previ que cal no oblidar. Abans d\u2019enviar els textos a l\u2019oficina de censura, els autors ja s\u2019han censurat a si mateixos. Ja han mirat que el seu text s\u2019adapti a les limitacions vagament concretades que el r\u00e8gim els exigeix. Abans que la censura ja hi ha hagut l\u2019autocensura. Si el periodista i l\u2019escriptor volen publicar els seus textos i les empreses period\u00edstiques i editorials volen mantenir el seu negoci aquestes s\u00f3n les condicions d\u2019una dictadura. Sense menystenir la seva obra posterior, el gran Candel<\/strong> \u00e9s el primer, fet sota i contra la censura.<\/p>\n

Testimoni \u00edntim<\/em><\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n

I ara tenim aquest llibre magn\u00edfic: El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, <\/em>Debate, editat per Anna<\/strong> Caball\u00e9<\/strong> i Gabriel Jim\u00e9nez<\/strong> de la Universitat de Barcelona. Aquests diaris s\u00f3n el testimoni del Candel<\/strong> m\u00e9s aut\u00e8ntic, sense passar per censura perqu\u00e8 escriu per a si mateix i s\u2019hi desfoga de les dificultats que la censura li produeix. \u00c9s el Candel<\/strong> \u00edntim. \u00c9s un llibre que no estava destinat a ser publicat. Que potser no havia llegit mai ning\u00fa m\u00e9s que ell mateix.<\/p>\n

No \u00e9s un cas infreq\u00fcent en la literatura la publicaci\u00f3 p\u00f2stuma de diaris \u00edntims dels autors, sempre amb l\u2019autoritzaci\u00f3 dels hereus. En el cas d\u2019autors testimonials com Candel<\/strong>, ofereix l\u2019inter\u00e8s afegit de poder contrastar all\u00f2 que van poder publicar amb que el que veritablement haurien pogut escriure en llibertat.<\/p>\n

\u00c9s molt interessant, com he dit, tot el relatiu amb els problemes de la censura i dels seus mecanismes d\u2019aplicaci\u00f3. Per\u00f2 ho \u00e9s m\u00e9s la seva cr\u00f2nica personal dels esdeveniments de l\u2019\u00e8poca, tant la reacci\u00f3 davant accions oficials del franquisme, com sobre les activitats de l\u2019oposici\u00f3 clandestina, ja sigui lligada al catalanisme cat\u00f2lic o al comunisme, el ress\u00f2 de les vagues i conflictes obrers o la repressi\u00f3.<\/p>\n

Penso en un equivalent sovi\u00e8tic, el cas de l\u2019escriptor ucra\u00efn\u00e8s Vassily Grossmann<\/strong>, conegut molt per Vida i dest\u00ed<\/em>, la gran novel\u00b7la sobre al setge d\u2019Stalingrad, que s\u2019ha comparat amb Guerra i pau <\/em>de Tolstoi<\/strong>. Un escritor en guerra. Vasili Grossman en el Ej\u00e9rcito Rojo, 1941-1945, <\/em>\u00e9s un llibre menys conegut, que recull una selecci\u00f3 de les seves anotacions que despr\u00e9s li serviren per a la novel\u00b7la i per a les cr\u00f2niques period\u00edstiques.<\/p>\n

La ll\u00e0stima \u00e9s que aquestes no han estat tradu\u00efdes al castell\u00e0 i no sabem fins on va poder narrar la guerra, m\u00e9s enll\u00e0 del cant de l\u2019heroisme dels soldats sovi\u00e8tics durant la II Guerra Mundial, condici\u00f3 inexcusable en el diari Estrella Roja <\/em>pel que escrivia i que era el diari oficial de l\u2019Ex\u00e8rcit.<\/p>\n

De Candel<\/strong> tenim els articles a l\u2019abast per\u00f2 falta reunir-los i estudiar-los. N\u2019hem parlat alguna vegada des de la Universitat Pompeu Fabra<\/strong> amb la seva filla Mar\u00eda<\/strong> i la Fundaci\u00f3. Estaria b\u00e9 poder-nos fer una idea precisa del periodisme de Candel<\/strong>, activitat tan important com els llibres a l\u2019hora de guanyar-se la vida. \u00c9s una manca que es d\u00f3na en molts casos, fins i tot en Josep Pla<\/strong>, de quina obra period\u00edstica en coneixem nom\u00e9s la conversi\u00f3 liter\u00e0ria. La seva literatura s\u2019alimenta molt de la col\u00b7laboraci\u00f3 previs amb diaris i revistes, per\u00f2 tampoc no tenim un estudi espec\u00edfic del seu periodisme.<\/p>\n

Aquests diaris del primer Candel<\/strong> i el m\u00e9s important, tenen diversos nivells de lectura. S\u2019han de llegir, primer que res, sense presses, perqu\u00e8 s\u00f3n moltes notes de 30 anys i 900 p\u00e0gines. Llegir a poc a poc i pair b\u00e9! Sobre molts fets, molts llocs, moltes persones. \u00c9s un relat polifac\u00e8tic de la vida de Candel<\/strong> que \u00e9s defineix com un escriptor que observa.<\/p>\n

Un cop a dins, hi ha varis nivells de lectura:<\/p>\n