{"id":17029,"date":"2017-06-03T17:26:15","date_gmt":"2017-06-03T15:26:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17029"},"modified":"2017-06-03T17:35:36","modified_gmt":"2017-06-03T15:35:36","slug":"entrevista-a-joan-marcet-el-menyspreu-independentista-per-tot-el-que-ve-despanya-es-populista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-joan-marcet-el-menyspreu-independentista-per-tot-el-que-ve-despanya-es-populista\/","title":{"rendered":"Entrevista a Joan Marcet: “El menyspreu independentista per tot el que ve d’Espanya \u00e9s populista”"},"content":{"rendered":"

\"marcet2\"Converg\u00e8ncia<\/strong> ha experimentat diverses refundacions i totes elles estan en el llibre Auge y declive de la derecha\u00a0 nacionalista. Del Palau de la M\u00fasica al PDeCAT<\/strong><\/em><\/a> (Editorial Catarata), on Joan Marcet<\/strong> (Sabadell, 1950) dissecciona la hist\u00f2ria d’un partit en declivi que ho va ser tot a Catalunya.<\/p>\n

Marcet<\/strong>, professor titular de Dret Constitucional a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) i membre del Consell Acad\u00e8mic del CEVIPOF-SciencesPo-Paris, va ser diputat del PSC<\/strong> al Congr\u00e9s. Allunyat de\u00a0 la brega\u00a0 pol\u00edtica que assegura no trobar a faltar, considera que les lleis de desconnexi\u00f3 que prepara el Govern catal\u00e0 s\u00f3n “una gran anomalia<\/em>“.<\/p>\n

En el seu llibre, parla de les refundacions de CDC. \u00c9s un cas particular dins de la pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

Tots els partits tendeixen a posar-se al dia i anar construint el seu cos doctrinal. Per\u00f2 el cas de Converg\u00e8ncia<\/strong> \u00e9s una mica at\u00edpic. Des dels seus inicis i durant un per\u00edode molt llarg va estar marcat per l’hiperlideratge de Pujol<\/strong>, al qual ning\u00fa s’atrevia a portar-li la contr\u00e0ria. Quan veu que s’acosta el seu final, busca un successor. I com que en el cam\u00ed deix\u00e0 a molts possibles hereus, com Roca<\/strong>, Maci\u00e0 Alavedra<\/strong>, Cullell<\/strong> o Duran<\/strong> (competidor i soci alhora des de 1979<\/strong>), busca aleshores una persona del seu entorn, amb la qual ha travat confian\u00e7a, que \u00e9s Artur Mas<\/strong>. I aqu\u00ed comen\u00e7a una certa reorientaci\u00f3 ideol\u00f2gica, que es concreta amb el pas a l’oposici\u00f3 de CiU el 2003<\/strong>.<\/p>\n

Durant anys va quallar la idea que CDC era Catalunya.<\/strong><\/p>\n

CDC<\/strong> sempre ha tingut voluntat d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de les seves pr\u00f2pies sigles i identificar Pujol<\/strong> amb Catalunya. Una simbiosi de Pujol<\/strong> i el partit de Catalunya. El partit nacional de Catalunya.<\/p>\n

S’ha mantingut aquesta idea?<\/strong><\/p>\n

Som en una altra dimensi\u00f3. El PDeCAT<\/strong> s’ha creat per moltes raons, amb nous dirigents i una milit\u00e0ncia renovada, per\u00f2 amb Artur Mas<\/strong> encara president del partit. Per\u00f2 encara no han creat un corpus ideol\u00f2gic i program\u00e0tic, que suposo elaboraran per a un nou proc\u00e9s electoral.<\/p>\n

S’atreviria a dir en qu\u00e8 es convertir\u00e0?<\/strong><\/p>\n

CDC<\/strong> sempre s’ha mirat de re\u00fcll amb ERC<\/strong>. Des del principi, quan veu un partit hist\u00f2ric que no se sap quin paper jugar\u00e0. En els vuitanta li van fer l’abra\u00e7ada de l’\u00f3s i van absorbir el seu electorat i gaireb\u00e9 el partit. Despr\u00e9s van veure en ERC<\/strong> un competidor perqu\u00e8 va anar penetrant en els \u00e0mbits electorals de CiU<\/strong>. El PDeCAT<\/strong> ha de situar-se de nou com el gran partit de centre-dreta, catalanista per\u00f2 no estrictament independentista? Ho veig dif\u00edcil, ja que seria fer un pas enrere, i els que tenen les regnes del partit s\u00f3n persones que ja han fet la transici\u00f3 de l’autonomisme al sobiranisme. Aix\u00f2 t\u00e9 dif\u00edcil marxa enrere. Hi ha un espai buit que ser\u00e0 dif\u00edcil d’omplir.<\/p>\n

-Hi ha qui pensa que ERC pot omplir aquest espai de centralitat …<\/strong><\/p>\n

Oriol Junqueras<\/strong> no ho t\u00e9 f\u00e0cil. Mai ha amagat que t\u00e9 una vocaci\u00f3 independentista, amb una orientaci\u00f3 una mica m\u00e9s social, no est\u00e0 situat al centredreta, sin\u00f3 en el centreesquerra. Ocupar l’espai central amb la for\u00e7a amb qu\u00e8 ho va fer CDC<\/strong> \u00e9s dif\u00edcil. ERC<\/strong> ser\u00e0 un partit important, tots els indicis ho indiquen, i tindr\u00e0 un paper destacat en el desenvolupament de Catalunya. Per\u00f2 no se sap si ser\u00e0 una Catalunya que jugar\u00e0 un paper en la pol\u00edtica espanyola o estar\u00e0 en una \u00f2rbita diferent.<\/p>\n

Converg\u00e8ncia va n\u00e9ixer o es va fer independentista?<\/strong><\/p>\n

CDC<\/strong> sempre s’ha definit com a nacionalista, mentre que el catalanisme \u00e9s un sentiment transversal. Pr\u00e0cticament totes les opcions pol\u00edtiques, incl\u00f2s el PP<\/strong>, tenen aquest element. Potser Ciutadans<\/strong> va ser el partit que va n\u00e9ixer amb menys vocaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha anat modulant. El nacionalisme, en canvi, \u00e9s una opci\u00f3 pol\u00edtica clara. Per\u00f2 en un principi es va entendre com un mitj\u00e0 d’arribar a les m\u00e9s altes cotes d’autogovern dins d’Espanya. I contribuir a la governabilitat d’Espanya.<\/p>\n

Quan comen\u00e7a a canviar aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Amb la ruptura entre CDC<\/strong> i UDC<\/strong> deguda a la deriva independentista dels convergents. Converg\u00e8ncia<\/strong> mai va tenir empatx a ajudar al PP<\/strong> i al PSOE<\/strong> a governar, per\u00f2 ha anat evolucionant en funci\u00f3 dels seus interessos electorals. De 2003<\/strong> a 2010<\/strong>, el tr\u00e0nsit cap al sobiranisme es fa de forma gradual, emp\u00e8s per forces internes, sectors m\u00e9s joves, i tamb\u00e9 per la compet\u00e8ncia amb ERC<\/strong>, que li treu electorat.<\/p>\n

L’espoli del Palau de la M\u00fasica tamb\u00e9 seria determinant …<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un element que va col\u00b7laborar a la imatge deteriorada de CDC<\/strong> i a la necessitat de fer un tallafocs respecte a l’etapa de Pujol<\/strong> i el seu entorn. \u00c9s un element m\u00e9s al costat del cas 3%<\/strong>, o la mala praxi en el finan\u00e7ament del partit.<\/p>\n

Comenta en el seu llibre que l’independentisme t\u00e9 elements de populisme.<\/strong><\/p>\n

Hi ha elements clarament populistes. Jo s\u00e9 que aix\u00f2 pot molestar, per\u00f2 tamb\u00e9 es diu d’altres partits i no passa res. Hi ha elements molt visuals que ho demostren, com que Artur Mas<\/strong> es pos\u00e9s al capdavant de la gran manifestaci\u00f3 el 2012<\/strong>, convoqu\u00e9s eleccions i es present\u00e9s amb el lema “la voluntat del poble<\/strong><\/em>“. Una imatge messi\u00e0nica que apel\u00b7la al populisme. Tamb\u00e9 ho \u00e9s estar enxampats ara per una majoria parlament\u00e0ria tan minsa com la CUP<\/strong>. Com a constitucionalista em preocupa el menyspreu pel que ve d’Espanya, que tamb\u00e9 \u00e9s populisme. Criticar reiteradament la qualitat de la democr\u00e0cia espanyola i assegurar que la independ\u00e8ncia seria la panacea, \u00e9s el que defineix aquests tints populistes.<\/p>\n

Un estudi de l’Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials de la UAB, que vost\u00e8 va dirigir, va publicar un informe titulat “O catalanistes o fatxes? La influ\u00e8ncia de l’eix nacional sobre la percepci\u00f3 dels partits catalans en l’eix esquerra-dreta”. Creu que aquest missatge ha calat a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

L’independentisme creu que t\u00e9 una superioritat moral respecte a altres opcions, cosa que passava hist\u00f2ricament amb l’esquerra a Europa. I hi ha unes altes dosis d’intoler\u00e0ncia respecte a aquelles persones que no combreguen amb aquest ideari. Aix\u00f2 \u00e9s el que provoca aquesta confrontaci\u00f3 entre dues visions de Catalunya, que ni una ni l’altra s\u00f3n un\u00edvoques. Hi ha matisos en ambdues opcions.<\/p>\n

En el seu llibre qualifica Artur Mas de tecn\u00f2crata. Aleshores Puigdemont qu\u00e8 \u00e9s?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una persona amb una traject\u00f2ria professional relativament curta en el m\u00f3n del periodisme subvencionat. Em resulta dif\u00edcil qualificar-lo, perqu\u00e8 no el conec prou. Salta d’alcalde de Girona a president de la Generalitat per a sorpresa de propis i estranys.<\/p>\n

Vost\u00e8 \u00e9s professor de Dret Constitucional, qu\u00e8 opina de la tramitaci\u00f3 oculta de la llei de transitorietat (coneguda com de desconnexi\u00f3) que planegen les formacions independentistes?<\/strong><\/p>\n

Des d’un punt de vista jur\u00eddic \u00e9s una anomalia total. \u00c9s impensable que una cosa que ha d’estar en vigor en unes poques setmanes es guardi amb pany i clau i es robi a les formacions pol\u00edtiques del Parlament de Catalunya per impedir el debat. Des del punt de vista pol\u00edtic,\u00a0 que cadasc\u00fa ho valori, per\u00f2 des del punt de vista jur\u00eddic, \u00e9s totalment ins\u00f2lit. El sorprenent \u00e9s que es pugui pensar en un refer\u00e8ndum per al setembre sense saber amb quina base legal i organitzativa, o quin \u00e9s entramat electoral que es vol realitzar. Tot \u00e9s una gran inc\u00f2gnita.<\/p>\n

La sortida \u00e9s la reforma de la Constituci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

El mecanisme de reforma est\u00e0 previst en la mateixa Constituci\u00f3 i nom\u00e9s cal aprovar-lo. Ja s’ha reformat dues vegades en els \u00faltims mesos. L’\u00fanica cosa \u00e9s posar-se d’acord en l’abast. O \u00e9s una reforma profunda, donant una orientaci\u00f3 federal o territorial, actualitzant els aspectes que han quedat desfasats en el terreny dels drets o les institucions, com pot ser la Corona, que s\u00f3n opcions que plantegen Podemos<\/strong> o PSOE<\/strong>. O busquem quelcom m\u00e9s breu i conc\u00eds sobre un nou encaix de Catalunya a la Constituci\u00f3. \u00c9s a dir, la famosa proposta d’Herrero de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong> d’introduir una disposici\u00f3 transit\u00f2ria que contempli la singularitat o excepcionalitat de Catalunya, segons una visi\u00f3 plurinacional d’Espanya. El que cal \u00e9s que es posin d’acord les forces pol\u00edtiques. Alg\u00fa ha dit que “al final caldr\u00e0 votar, per\u00f2 votar un acord, no un desacord<\/em>“, que \u00e9s el que ara est\u00e0 damunt de la taula.<\/p>\n

Troba a faltar la pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

-\u00c9s dif\u00edcil apartar-se del tot de la pol\u00edtica. Com a constitucionalista i polit\u00f2leg no he pogut apartar-me’n.<\/p>\n

Em referia a la brega de la batalla parlament\u00e0ria.<\/strong><\/p>\n

La brega de la batalla s\u00ed que no la trobo a faltar en absolut.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
Entrevista de Maria Jes\u00fas Ca\u00f1izares<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n

Cr\u00f2nica Global<\/div>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Converg\u00e8ncia ha experimentat diverses refundacions i totes elles estan en el llibre Auge y declive de la derecha\u00a0 nacionalista. Del Palau de la M\u00fasica al PDeCAT (Editorial Catarata), on Joan Marcet (Sabadell, 1950) dissecciona la hist\u00f2ria d’un partit en declivi que ho va ser tot a Catalunya. Marcet, professor titular de Dret Constitucional a la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,127,15,1],"tags":[171,43],"class_list":["post-17029","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-entrevistes","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-jordi-pujol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17029","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17029"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17029\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17037,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17029\/revisions\/17037"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17029"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17029"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17029"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}