{"id":17017,"date":"2017-06-01T08:21:56","date_gmt":"2017-06-01T06:21:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=17017"},"modified":"2017-06-01T08:21:56","modified_gmt":"2017-06-01T06:21:56","slug":"ramon-espasa-tarradellas-de-posar-i-treure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ramon-espasa-tarradellas-de-posar-i-treure\/","title":{"rendered":"Ramon Espasa: Tarradellas de posar i treure"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-17021\" alt=\"suareztarra\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/suareztarra-300x200.jpeg\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/suareztarra-300x200.jpeg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/06\/suareztarra.jpeg 720w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>El president de la Generalitat restablerta torna a estar de moda. Com totes les figures pol\u00edtiques de relleu, i amb forta influ\u00e8ncia en el per\u00edode hist\u00f2ric que han protagonitzat, es tracta d\u2019una personalitat complexa, fins i tot contradict\u00f2ria a voltes. Aix\u00ed, sovint resulta f\u00e0cil evocar-lo com a ajuda i exemple de propostes que hom vol defensar. Ara b\u00e9, la invocaci\u00f3 cal fer-la respectant la hist\u00f2ria i el context, si realment es vol posar en valor all\u00f2 que se cita. En aquest sentit, cal recon\u00e8ixer que el M.H. president senyor <strong>Puigdemont<\/strong> no va estar massa encertat en una de les reflexions centrals de la seva confer\u00e8ncia a Madrid. La refer\u00e8ncia a la conegud\u00edssima operaci\u00f3 d\u2019Estat, que va facilitar la tornada del president <strong>Tarradellas<\/strong>, com un \u00fatil precedent per al conflicte actual entre la Generalitat i el Govern d\u2019Espanya, queda molt lluny de la realitat, almenys en dos aspectes clau. Vegem el primer aspecte. A difer\u00e8ncia d\u2019avui, la legalitat i el poder del president <strong>Su\u00e1rez<\/strong>, sorgits de les eleccions de <strong>1977<\/strong>, eren, per dir-ho suaument, poc leg\u00edtims. Tant per l\u2019her\u00e8ncia que encarnaven, com per la democr\u00e0tica ra\u00f3 que ni catalans ni espanyols encara no ens hav\u00edem dotat d\u2019un marc de drets i llibertats definits i votats per tots: \u00adaix\u00f2 es la Constituci\u00f3 del 1978. Ara b\u00e9, l\u2019abs\u00e8ncia de constrenyiments democr\u00e0tics junt amb la voluntat de donar sortida a l\u2019inesperat i greu problema catal\u00e0 van imposar aud\u00e0cia i resoluci\u00f3 en les actua\u00adcions del govern <strong>Su\u00e1rez<\/strong>. Recordem-ho breument. A Catalunya les esquerres (<strong>PSC<\/strong>, <strong>PSUC<\/strong>) havien obtingut la majoria, que junt amb altres forces nacionalistes sumaven una encara m\u00e9s \u00e0mplia majoria reunida en un mateix clam: \u201c<em><strong>Llibertat, amnistia, Estatut d\u2019autonomia<\/strong><\/em>\u201d. Aquests resultats del <strong>1977<\/strong> angoixaven molt el govern de Madrid i m\u00e9s enll\u00e0, els poders f\u00e0ctics i establerts d\u2019aleshores. D\u2019aqu\u00ed la fren\u00e8tica enginyeria jur\u00eddica i habilitadora desplegada per <strong>Su\u00e1rez<\/strong> i altres \u201c<em>forces vives<\/em>\u201d que culminaria possibilitant el retorn de <strong>Tarradellas<\/strong>.<\/p>\n<p>El segon aspecte tampoc no s\u2019hauria d\u2019oblidar per no tergiversar els fets. Es tracta de la complexa negociaci\u00f3 triangular que es va entaular entre el govern d\u2019Espanya, el <strong>Consell de Forces Pol\u00edtiques de Catalunya<\/strong> i el mateix <strong>Tarradellas<\/strong>. Doncs b\u00e9, aquesta complicada negociaci\u00f3, plena de giragonses, va estar sempre tutelada i sostinguda per la unitat de totes les forces pol\u00edtiques catalanes amb representaci\u00f3 parlament\u00e0ria, com ho demostra l\u2019aquiesc\u00e8ncia de tots a l\u2019acord final. De fet, el govern d\u2019unitat nacional constitu\u00eft en la Generalitat restablerta n\u2019\u00e9s la millor prova. Avui tothom reconeix quant deu la Constituci\u00f3 del 1978 a l\u2019ins\u00f2lit fet que a Catalunya s\u2019establ\u00eds un govern d\u2019unitat pol\u00edtica que alhora condicionava \u2013i de quina manera\u2013 el futur debat territorial d\u2019Espanya. Tot plegat va representar un gran salt endavant per a l\u2019autogovern catal\u00e0, despr\u00e9s refor\u00e7at per l\u2019Estatut del <strong>1979<\/strong>. S\u2019ha discutit abastament sobre qui hi va guanyar i qui hi va perdre en la soluci\u00f3 finalment adoptada. S\u2019han pret\u00e8s identificar els suposats \u201c<em>llestos<\/em>\u201d i \u201c<em>enganyats<\/em>\u201d de la nego\u00adciaci\u00f3, o m\u00e9s encara, qui va \u201c<em>salvar<\/em>\u201d Catalunya o Espanya, o totes dues alhora. No \u00e9s la voluntat d\u2019aquestes reflexions escatir-ho ara. Simplement es tracta de tornar a recordar que el salt endavant protagonitzat per Catalunya, aconseguint el restabliment d\u2019una instituci\u00f3 republicana com la Generalitat, tenia en la unitat de totes les forces pol\u00edtiques d\u2019aleshores el punt m\u00e9s determinant. No dic l\u2019\u00fanic, ni el primer, per\u00f2 s\u00ed que m\u2019atreveixo a afirmar que en tot cas va ser la condici\u00f3 imprescindible del fam\u00f3s i repetit acord.<\/p>\n<p>Avui els anhels i les propostes pol\u00edtiques d\u2019una gran part dels catalans s\u00f3n molt m\u00e9s ambicioses. El dret a decidir i la voluntat d\u2019autodeterminaci\u00f3, ampl\u00edssimament sentides, s\u2019expressen de forma entremesclada en un seguit de reivindicacions com ara el dret a votar, un refer\u00e8ndum (acordat o no), una declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia&#8230; Ara b\u00e9, el que no puc entendre, per m\u00e9s voltes que hi dono, \u00e9s que objectius tan ambi\u00adciosos i transformadors es puguin plantejar sense cercar la m\u00e0xima col\u00b7laboraci\u00f3 i, encara millor, el major grau d\u2019unitat possible entre les forces pol\u00edtiques de l\u2019hemicicle parlamentari. Forces pol\u00edtiques que representen, si no m\u2019erro, el conjunt dels ciutadans de Catalunya. Per contra, sembla que en lloc de cercar la suma de com m\u00e9s millor, es busca sols aclarir \u2013amb presses\u2013 qui s\u00f3n els millors. \u00c9s obvi que avui la producci\u00f3 legislativa de quaranta anys de democr\u00e0cia limita les aud\u00e0cies i\/o improvisacions estrictament pol\u00edtiques tant de Madrid com de Barcelona. Per descomptat que aix\u00f2 no justifica de cap manera l\u2019ofenedor tancredisme del senyor <strong>Rajoy<\/strong>, ni la necessitat de trobar una soluci\u00f3 pol\u00edtica imaginativa i fecunda al conflicte que ens paralitza. Per\u00f2 el Consell Executiu, per la seva banda, hauria de saber afegir a la formidable mobilitzaci\u00f3 social i nacional que protagonitza la ciutadania catalana aquella f\u00f3rmula que en el seu moment es va utilitzar com a condici\u00f3 imprescindible per fer el gran salt endavant. \u00c9s a dir, la m\u00e0xima unitat possible. En tot cas, la menci\u00f3 a <strong>Tarradellas<\/strong> aix\u00ed ho fa pensar.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20170601\/423105024049\/tarradellas-de-posar-i-treure.html\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El president de la Generalitat restablerta torna a estar de moda. Com totes les figures pol\u00edtiques de relleu, i amb forta influ\u00e8ncia en el per\u00edode hist\u00f2ric que han protagonitzat, es tracta d\u2019una personalitat complexa, fins i tot contradict\u00f2ria a voltes. Aix\u00ed, sovint resulta f\u00e0cil evocar-lo com a ajuda i exemple de propostes que hom vol &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[171,133],"class_list":["post-17017","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-carles-puigdemont","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17017","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17017"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17017\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17022,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17017\/revisions\/17022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17017"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17017"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17017"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}