{"id":16999,"date":"2017-05-30T11:37:10","date_gmt":"2017-05-30T09:37:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=16999"},"modified":"2017-05-30T11:37:11","modified_gmt":"2017-05-30T09:37:11","slug":"antoni-puigverd-a-la-boca-de-lavern","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-a-la-boca-de-lavern\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: A la boca de l\u2019avern"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-17001\" alt=\"diavolo\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/diavolo-186x300.jpeg\" width=\"186\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/diavolo-186x300.jpeg 186w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2017\/05\/diavolo.jpeg 373w\" sizes=\"auto, (max-width: 186px) 100vw, 186px\" \/>La veritat dels fets triga a arribar en el plet catal\u00e0. La sent\u00e8ncia de la hist\u00f2ria sembla que avanci a c\u00e0mera lenta. Malgrat l\u2019acceleraci\u00f3 del temps, caracter\u00edstica de la nostra \u00e8poca, i malgrat el fam\u00f3s \u201c<em>tenim pressa<\/em>\u201d que els sectors m\u00e9s fervents de l\u2019independentisme han abanderat, la veritat dels fets triga a cristal\u00b7litzar. Portem anys esperant <strong>Godot<\/strong>. De petites coses s\u00ed que en passen. Per\u00f2 de grossa, cap. De moment. Aix\u00f2 sembla un gui\u00f3 de suspens. Fa mesos que hem travessat el <strong>Rubic\u00f3<\/strong>. Fa mesos que hi ha indicis de xoc de trens. Fa mesos que el Parlament fa proclames, que la Generalitat prepara plans secrets escamotejats a un considerable sector del Parlament. Fa mesos que els l\u00edders catalans invoquen la veu del poble, malgrat que deixen <em>in albis<\/em> a una part considerable del poble. Fa mesos que el Tribunal Constitucional (TC) sentencia, que els fiscals acusen, que les clavegueres de l\u2019Estat fan pudor i que el Govern de <strong>Rajoy<\/strong> treu a passejar la Constituci\u00f3 com si no exist\u00eds el terme nacionalitat.<\/p>\n<div>\n<div id=\"moz-reader-content\">\n<div id=\"readability-page-1\">\n<div itemprop=\"articleBody\" data-gtm-element-container=\"modulo-texto-link\">\n<p>Com en una pel\u00b7li de por, sentim el <em>\u00adnyeeec<\/em> de portes que s\u2019obren o es tanquen. Avui correspond\u00e8ncia creuada, ahir declaracions pomposes, dem\u00e0 reconven\u00adcions. Per\u00f2 no acaba de passar res. Ahir es parlava de xoc de trens. Avui de cop d\u2019Estat. Ahir d\u2019avions militars que sobrevo\u00adlaven el territori. Avui d\u2019una llei de \u00addesconnexi\u00f3 unilateral. D\u2019anuncis alti\u00adsonants n\u2019hi ha una pila cada dia, per\u00f2 no acaba de quallar-ne cap.<\/p>\n<p>Hi ha molts catalans que creuen que els precaris per\u00f2 il\u00b7lusionadors pactes constitucionals del <strong>1978<\/strong> es van comen\u00e7ar a aigualir despr\u00e9s del<strong> 23-F<\/strong>. Per\u00f2 el fet \u00e9s que el TC va tombar la Loapa, ini\u00adciada a partir de l\u2019informe de <strong>Garc\u00eda de Enterr\u00eda<\/strong>, un jurista que ara seria rebut al m\u00e9s alt tribunal amb traca i mocador. Certament, ja en \u00e8poca de <strong>Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> va anar creixent a Espanya la idea que l\u2019\u00fanica democr\u00e0cia possible \u00e9s la francesa (Su\u00efssa, Alemanya o Canad\u00e0 es veu que no s\u00f3n democr\u00e0\u00adcies). D\u2019aqu\u00ed arrenca la ideologia de Ciutadans. El jacobinisme \u00e9s exal\u00e7at com a \u00fanic cam\u00ed democr\u00e0tic, identificat amb el gran mite espanyol contemporani: la igualtat (una igualtat mil vegades vulnerada per la xarxa radial o els interessos del bloc econ\u00f2mic i altfuncionarial del Gran Madrid). Civisme i democr\u00e0cia nom\u00e9s podien ser a la francesa. Qualsevol altra forma era titllada de premoderna, neocarlina. Aquest joc permetia que el sentiment espanyolista heretat del franquisme es fongu\u00e9s amb la democr\u00e0cia com una gota d\u2019aigua amb una altra, mentre que el sentiment catalanista era descrit com una r\u00e8mora antiliberal. Per\u00f2 el m\u00e9s pervers d\u2019aquest joc \u00e9s que tant Gonz\u00e1lez com <strong>Aznar<\/strong> (i <strong>Zapatero<\/strong> despr\u00e9s) van pactar amb el nacionalisme catal\u00e0 tantes vegades com va caldre, amb la qual cosa el catalanisme quedava associat a un vici nefand, que ja havia tret de polleguera <strong>Quevedo<\/strong>: <em>el ladr\u00f3n de tres brazos<\/em>. Fenicis.<\/p>\n<p>Aquesta visi\u00f3 de les coses va adquirir carta de naturalesa moral en temps d\u2019<strong>Aznar<\/strong> (aprofitant la impecable lluita contra ETA, la demonitzaci\u00f3 del nacionalisme va fer el cim). I aix\u00f2 va fer emergir, com els vasos comunicants, l\u2019ERC de <strong>Carod-Rovira.<\/strong> D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, tot respon a aquesta l\u00f2gica: una visi\u00f3 excloent de les difer\u00e8n\u00adcies i completament abstracta (el republicanisme c\u00edvic) genera una reacci\u00f3 no menys excloent (de la difer\u00e8ncia interna catalana) i abstracta: la independ\u00e8ncia com a soluci\u00f3 taumat\u00fargica. Cap de les \u00addues pot cedir. Cedir significa rendir-se. Aix\u00ed vam arribar a l\u2019aventura de l\u2019Estatut i a la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional; i aix\u00ed arribem ara a les portes de l\u2019infern de la confrontaci\u00f3.<\/p>\n<p>Ara, des dels mitjans de Madrid, m\u00e9s d\u2019un articulista ens interpel\u00b7la: per qu\u00e8 no es revolten els catalans que no s\u00f3n partidaris de la independ\u00e8ncia? Per qu\u00e8 no reaccionen amb claredat els catalans assenyats? Estan malalts? Estan abdu\u00efts per la famosa espiral del silenci? Tenen por? Resposta: deixant de banda que hi ha molts catalans que voten Ciutadans i que, per tant, s\u2019oposen tranquil\u00b7lament al proc\u00e9s, hi ha una ampla franja del mig que, tot i desconfiar de l\u2019independentisme, tot i no compartir la ruptura de la legalitat, tot i observar amb una barreja de cautela i inquietud el que est\u00e0 passant, no tenen on agafar-se. Eren aquests catalans del mig (i no els independentistes) els que esperaven que el Govern espanyol entomaria pol\u00edticament el plet que la sent\u00e8ncia del TC va inaugurar. Per\u00f2 <strong>Rajoy<\/strong> els ha menystingut una i mil ve\u00adgades. El mateix TC sost\u00e9 que el plet requereix una soluci\u00f3 pol\u00edtica. <strong>Rajoy<\/strong> nega fins i tot que hi hagi un problema.<\/p>\n<p>Si la dimensi\u00f3 desconeguda de la ruptura inquieta, tamb\u00e9 aquest quietisme preocupa. Potser no s\u00f3n independentistes, per\u00f2 molts catalans no volen renunciar a dues realitats: l\u2019eix econ\u00f2mic catal\u00e0 i la identitat cultural. Saben que, si no hi hagu\u00e9s un dic que s\u2019hi opos\u00e9s, la visi\u00f3 dominant a Espanya afebliria la capitalitat econ\u00f2mica i la identitat cultural. Fins a provincianitzar-les.<\/p>\n<p>Ara que estem a les portes de l\u2019infern de la confron\u00adtaci\u00f3, per qu\u00e8 no s\u2019oposen frontalment els catalans moderats als plans independentistes? Perqu\u00e8 no accepten el dilema: o submissi\u00f3 o ruptura. Tanta por els fa la ruptura com la submissi\u00f3.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20170529\/423018872621\/a-la-boca-de-lavern.html\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La veritat dels fets triga a arribar en el plet catal\u00e0. La sent\u00e8ncia de la hist\u00f2ria sembla que avanci a c\u00e0mera lenta. Malgrat l\u2019acceleraci\u00f3 del temps, caracter\u00edstica de la nostra \u00e8poca, i malgrat el fam\u00f3s \u201ctenim pressa\u201d que els sectors m\u00e9s fervents de l\u2019independentisme han abanderat, la veritat dels fets triga a cristal\u00b7litzar. Portem anys &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[133],"class_list":["post-16999","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-rajoy"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16999","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16999"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16999\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17003,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16999\/revisions\/17003"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16999"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16999"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16999"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}